Search

L'ordinador s'ha incorporat a la pràctica de les discipines de disseny sense que se n'hagi avaluat abans l'impacte sobre la creativitat i la innovació. Les eines informàtiques utilitzades en disseny han estat preses, i encara ho segueixen estant, d'altres disciplines que exigeixen més precisió i control, sense tenir en compte que l'inici de l'activitat creativa el que més necessita és ambigüitat, abstracció i imprecisió. Aquest article planteja un nou enfocament de l'ús de la virtualitat en el procés de disseny. Critica la informàtica actual i planteja nous mètodes per incorporar l'ordinador al disseny de manera que enriqueixi les eines manuals tradicionals sense imitar-les ni simular-les.

L'ordinador s'ha incorporat a la pràctica de les discipines de disseny sense que se n'hagi avaluat abans l'impacte sobre la creativitat i la innovació. Les eines informàtiques utilitzades en disseny han estat preses, i encara ho segueixen estant, d'altres disciplines que exigeixen més precisió i control, sense tenir en compte que l'inici de l'activitat creativa el que més necessita és ambigüitat, abstracció i imprecisió. Aquest article planteja un nou enfocament de l'ús de la virtualitat en el procés de disseny. Critica la informàtica actual i planteja nous mètodes per incorporar l'ordinador al disseny de manera que enriqueixi les eines manuals tradicionals sense imitar-les ni simular-les.

This article looks at the idea that the virtual archaeological reconstructions seen in museums cannot be considered Virtual Reality (VR) as they are based on an artistic conception of the discipline. The cause is to be found in the origins of Archaeology, which began in the 18th century and was closely linked to the History of Art. In the era of New Technologies, this concept has become both the cause and the consequence: determining the characteristics of VR from within the discipline, whilst simultaneously reinforcing the virtual reconstructions.To assess the relationship between VR and Archaeology, we must first establish a definition of Virtual Reality. Subsequently, we can take a brief look at the history so as to be able to understand the evolution of Archaeology and museums. This leads us to the analysis of some examples of VR in museums, from which we can gain conclusions on the current use of VR. Finally, we look at the possibilities for VR in terms of publicising Archaeology.

En els darrers anys la difusió del patrimoni cultural i, molt especialment, del patrimoni històric i arqueològic, s'ha beneficiat del desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) per elaborar productes atractius que superin, amb nous models conceptuals i recursos didàctics, les tradicionals dificultats per traspassar la barrera d'incomunicació que sempre ha existit entre els estudis científics, les concepcions museogràfiques i museològiques i el gran públic. No hem d'oblidar que la difusió i el coneixement del patrimoni és la clau de volta que serveix per interessar a la societat en la salvaguarda de les restes del seu passat i complir així amb l'objectiu social de la recerca: comunicar a la societat les claus de la seva història i contextualitzar-les.

En els darrers anys la difusió del patrimoni cultural i, molt especialment, del patrimoni històric i arqueològic, s'ha beneficiat del desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) per elaborar productes atractius que superin, amb nous models conceptuals i recursos didàctics, les tradicionals dificultats per traspassar la barrera d'incomunicació que sempre ha existit entre els estudis científics, les concepcions museogràfiques i museològiques i el gran públic. No hem d'oblidar que la difusió i el coneixement del patrimoni és la clau de volta que serveix per interessar a la societat en la salvaguarda de les restes del seu passat i complir així amb l'objectiu social de la recerca: comunicar a la societat les claus de la seva història i contextualitzar-les.

En els darrers anys la difusió del patrimoni cultural i, molt especialment, del patrimoni històric i arqueològic, s'ha beneficiat del desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) per elaborar productes atractius que superin, amb nous models conceptuals i recursos didàctics, les tradicionals dificultats per traspassar la barrera d'incomunicació que sempre ha existit entre els estudis científics, les concepcions museogràfiques i museològiques i el gran públic. No hem d'oblidar que la difusió i el coneixement del patrimoni és la clau de volta que serveix per interessar a la societat en la salvaguarda de les restes del seu passat i complir així amb l'objectiu social de la recerca: comunicar a la societat les claus de la seva història i contextualitzar-les.