Les mossegades canines són un important problema de salut pública a nivell mundial. Producte d'aquest tipus d'incidents, es desprenen importants conseqüències, dins de les quals es troben les lesions físiques, traumes psicològics, transmissió de zoonosi, infeccions posteriors a les mossegades i costos econòmics, tant per l'estat de país en qüestió, com per a les pròpies víctimes d'aquests episodis. En els casos més extrems, es pot arribar fins i tot a la mort de la víctima. És així que, resulta fonamental poder abordar de manera integral aquesta problemàtica, considerant característiques epidemiològiques relacionats amb la víctima, animal agressor i context de l'atac; conseqüències d'aquest tipus d'incidents, percepció de la població sobre aquests temes i informació que nodreix a la comunitat a l'respecte per a la presa de decisions associades a la prevenció i control d'aquests accidents, així com, l'anàlisi de programes de prevenció i maneig d'aquesta problemàtica i polítiques públiques relacionades amb aquest. Aquest estudi va tenir per objectiu caracteritzar els incidents per mossegades canines en pacients atesos en els principals serveis públics de salut, d'atenció primària i urgència de Xile entre setembre de 2017 i setembre de l'any 2018; i analitzar la literatura de premsa, indexada i gris de mossegades canines publicades durant el període 2013-2017 a Xile i Espanya. En el primer estudi es van utilitzar dades provinents del "Sistema de Registre d'Animals Mossegadors" (SIRAM), pertanyent a el Ministeri de Salut de Xile. Es van analitzar 17.299 mossegades d'animals, de les quals 6.533 van ser de gossos. En relació als resultats sobre la víctima es va trobar que els més mossegats van ser les persones de gènere masculí de l'estrat etari> 40 a 64 anys (0,82 mossegades / 10,000 habitants). Els principals animals mossegadors van ser mestissos (59,99%), de grandària mitjana (41,05%) i la majoria estaven castrats (89,22%). L'estació de l'any amb major nombre d'inciden, Las mordeduras caninas son un importante problema de salud pública a nivel mundial. Producto de este tipo de incidentes, se desprenden importantes consecuencias, dentro de las cuales se encuentran las lesiones físicas, traumas psicológicos, transmisión de zoonosis, infecciones posteriores a las mordeduras y costos económicos, tanto para el estado del país en cuestión, como para las propias víctimas de dichos episodios. En los casos más extremos, se puede llegar incluso a la muerte de la víctima. Es así que, resulta fundamental poder abordar de manera integral dicha problemática, considerando características epidemiológicas relacionados con la víctima, animal agresor y contexto del ataque; consecuencias de este tipo de incidentes, percepción de la población acerca de estos temas e información que nutre a la comunidad al respecto para la toma de decisiones asociadas a la prevención y control de dichos accidentes, así como, el análisis de programas de prevención y manejo de esta problemática y políticas públicas relacionadas con este. Este estudio tuvo por objetivo caracterizar los incidentes por mordeduras caninas en pacientes atendidos en los principales servicios públicos de salud, de atención primaria y urgencia de Chile entre Septiembre del 2017 y Septiembre del 2018; y analizar la literatura de prensa, indexada y gris de mordeduras caninas publicadas durante el período 2013-2017 en Chile y España. En el primer estudio se utilizaron datos provenientes del "Sistema de Registro de Animales Mordedores"(SIRAM), perteneciente al Ministerio de Salud de Chile. Se analizaron 17.299 mordeduras de animales, de las cuales 6.533 fueron de perros. En relación a los resultados acerca de la víctima se encontró que los más mordidos fueron las personas de género masculino del estrato etario >40 a 64 años (0,82 mordeduras/10,000 habitantes) . Los principales animales mordedores fueron mestizos (59,99%), de tamaño mediano (41,05%) y la mayoría estaban castrados (89,22%). La estación, Dog bites are a major global public health problem. As a result of such incidents, there are significant consequences, including physical injury, psychological trauma, transmission of zoonoses, post-bite infections and economic costs, both to the state of the country concerned and to the victims of such episodes themselves. In the most extreme cases, the victim may even die. Therefore, it is essential to be able to address this problem in a comprehensive manner, considering epidemiological characteristics related to the victim, the animal aggressor and the context of the attack; consequences of this type of incident, the population's perception of these issues and information that feeds the community in this regard for decision making associated with the prevention and control of such accidents, as well as the analysis of prevention and management programmes and public policies related to this problem. The objective of this study was to characterize dog bite incidents in patients attended at the main public health, primary care and emergency services in Chile between September 2017 and September 2018; and to analyze the press, indexed and grey literature on dog bites published during the period 2013-2017. The first study used data from the "Sistema de Registro de Animales Mordedores" (SIRAM), which belongs to the Chilean Ministry of Health. A total of 17,299 animal bites were analyzed, of which 6,533 were from dogs. In relation to the results regarding the victim, it was found that the most bitten were male people from the age group >40 to 64 years (0.82 bites/10,000 inhabitants). The main biting animals were mestizos (59.99%), of medium size (41.05%) and most were castrated (89.22%). The season of the year with the highest number of incidents was winter (31.85%), with the dog's home being the main location of attacks (57.48%). The second study corresponded to a systematic review of scientific literature, grey literature and written press articles from Chile and Spa, Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria