Search

Durante las últimas décadas, se ha prestado mucha atención a la producción de biodiesel a partir de microalgas (alta productividad y contenido lipídico). Sin embargo la viabilidad de su producción depende del proceso global y la optimización de cada una de las etapas del proceso. El presente trabajo combina una serie de propuestas de optimización de los procesos post-cultivos demostrados a escala piloto (concentración mediante filtración-dinámica y extracción/transesterificación directa de lípidos) y herramientas computacionales para detectar posibles sobre-estimaciones en la capacidad de las microalgas como fuente de producción de biodiesel. Según caso-base es necesaria la reducción de inversión inicial del proceso de producción de biomasa, (cultivo y concentrado) responsables del 65% del costo (5700$/MT) de producción de biodiesel a partir de microalgas para que el proceso sea económicamente viable., Microalgae oil has been identified as a reliable resource for biodiesel production due to its high lipid productivity and potential cultivation in non-fertile locations. However, high scale production of microalgae based biodiesel depends on the optimization of the entire process to be economically feasible. The present work combine the optimization of microalgae downstream processes with computational tools for the modeling of different scenarios of the harvesting, oil extraction and transesterification with data obtained at pilot scale. This approach detects process bottlenecks that could have led to an overestimation of the potentiality of the microalgae lipids as a resource for the biodiesel production. Reduction of the cultivation step is mandatory to consider the microalgae-based biodiesel competitive with respect to the fossil diesels. The required biodiesel market price for the best alternative assessed is $5700 per MT where only the biomass production (cultivation/harvesting) is responsible of the 65% of the cost.

INFLUENCE OF WINE COMPONENTS OVER THE METABOLISM OF Oenococcus oeni AND OVER THE POPULATION DYNAMICS DURING MALOLACTIC FERMENTATIONMalolactic fermentation (MLF) in wine is carried out by certain lactic bacteria which decarboxylate L-malic acid to L-lactic and CO2. Oenococcus oeni is the most tolerant species under the unfavourable wine conditions (nutrients starvation, low pH, ethanol, fatty acids from yeasts, SO2, etc.) and the main responsible of driving the MLF. As a consequence of the MLF, the wine quality improves because the acidity decreases, the organoleptic characteristics are better and the microbiological stability of wine increases. Some biochemical parameters, indicators of metabolic cellular conditions, are the ATPase activity and the expression of stress proteins and exoproteases involved in the obtention of nitrogen. On the other hand, some unfavourable conditions for bacterial growth can modify the bacterial population dynamics during MLF by effects over species and strains of the same species. The studies performed in this work show that ATPase-membrane activity principally corresponds to an H+-ATPase, which is affected by cellular viability inhibitory concentrations of ethanol, SO2, copper and fatty acids. So, a direct relationship between growth inhibition of O. oeni in real cellar conditions and ATPase activity inhibition is stablished. The stress protein profile produced by ethanol is not significantly different from the control's one, whereas the incubation in acidic conditions or in the presence of C12 fatty acid inhibits the protein expression in general. Copper and low pH induce the overexpression of a proteinic band close to 40 kDa, as SO2 does, which N-terminal sequence shows a significant identity with the family of glyceraldehyde-3-phosphat, INFLUÈNCIA DE COMPONENTS DELS VINS SOBRE EL METABOLISME D'Oenococcus oeni I SOBRE LA SEVA DINÀMICA DE POBLACIONS A LA FERMENTACIÓ MALOLÀCTICALa fermentació malolàctica (FML) del vi és el resultat del metabolisme d'algunes espècies de bacteris làctics que converteix l'àcid L-(-)-màlic en L-(+)-làctic i CO2. L'espècie Oenococcus oeni és la més tolerant a les condicions poc favorables del vi (deficiències nutritives, pH baix, etanol, àcids grassos dels llevats, SO2, etc.) i la que habitualment realitza la FML. A part de la disminució d'acidesa, la FML contribueix a l'estabilització microbiològica del vi i a millorar-ne les qualitats organolèptiques. Alguns paràmetres bioquímics indicadors de l'estat metabòlic cel·lular són l'activitat ATPasa, l'expressió de proteïnes d'estrès i d'exoproteases involucrades en l'obtenció de fonts de nitrogen. D'altra banda, algunes de les condicions desfavorables per al creixement bacterià poden influir sobre la dinàmica de poblacions de bacteris làctics durant la FML, tant a nivell d'espècie com de soca. Els estudis realitzats en aquesta tesi indiquen que l'activitat ATPasa de membrana, deguda principalment a una H+-ATPasa, es veu afectada per concentracions inhibidores de la viabilitat cel·lular d'etanol, SO2, coure i àcids grassos, per la qual cosa es pot establir una relació directa entre la inhibició del creixement d'O. oeni en condicions reals de vinificació i la inhibició de l'activitat ATPasa. Al seu torn, l'etanol no produeix un perfil de proteïnes de membrana excessivament diferent respecte al control, mentre que la incubació en condicions àcides o en presència de l'àcid gras C12 inhibeix, en general, l'expressió proteica.El coure i l'acidesa afavoreixen la sobreexpressió d'una proteïna de membrana, de 40 kDa, així com el SO2, la s