Search

Le contexte historique d’Ankara est relativement complexe à cause des points de rupture dans son histoire. D’abord, Ankara est devenu jadis l’étalage de la nouvelle République turque, et un nouveau centre urbain isolé de l’ancien a été conçu pour représenter la modernité de la République. Deuxièmement, avec le coup d’état de 1980 et l’expansion des zones militaires, le nouveau centre urbain s’est élargi de façon incontrôlée et soudaine. Finalement, suite à la tentative de coup en 2016, l’on a décidé de reloger les grandes zones militaires du centre urbain à la périphérie de la ville. Cette étude remarque l’importance de cette récente décision dans le paysage historique d’Ankara et propose que cela pourrait être un élément potentiellement réparateur de la mémoire urbaine de la ville. À cause de ces changements massifs, Ankara a perdu la plupart de ses références historiques, ainsi que la continuité de sa mémoire urbaine. Dans ce contexte-là, ce travail-ci met en débat consciencieusement la reconstruction des zones militaires dans le centre de la ville, sa présence historique et leurs possibles interactions avec les besoins de la ville. Considérer ces zones comme de potentiels catalyseurs pour la réparation du paysage historique exige le développement d’une nouvelle perspective ayant des rapports complexes et des voix multiples. La pensée dialogique et polyphonique couvre la multiplicité, la relationnalité, l’incomplétude et les biens historiques inhérents à la ville., El contexto histórico de Ankara es relativamente complejo debido a los puntos de ruptura en su historia. En primer lugar, Ankara se convirtió en el escaparate de la entonces recién establecida República Turca y se diseñó un nuevo centro urbano aislado del antiguo para representar la modernidad de la República. En segundo lugar, con el golpe de 1980 y la expansión de las zonas militares, el nuevo centro urbano se expandió de manera descontrolada y repentina. Finalmente, tras el intento de golpe en 2016, se ha decidido reubicar las grandes zonas militares del centro urbano en la periferia de la ciudad. Este estudio señala la importancia de esta reciente decisión en el paisaje histórico de Ankara y propone que podría ser un elemento potencialmente reparador de la memoria urbana de la ciudad. Debido a estos cambios masivos, Ankara perdió la mayoría de sus referencias históricas y la continuidad de su memoria urbana. En este contexto, el presente trabajo debate concienzudamente la reconstrucción de las zonas militares en el centro de la ciudad, su presencia histórica y las posibles interacciones con las necesidades de la ciudad. Entender estas áreas como potenciales catalizadores para reparar el paisaje histórico requiere desarrollar una nueva perspectiva que contempla relaciones complejas y múltiples voces. El pensamiento dialógico y polifónico abarca la multiplicidad, relacionalidad, incompletitud y bienes históricos inherentes a la ciudad., El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat., The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city’s peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city’s needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city’s inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets.

La proposta consisteix en la resolució de dos conflictes: un conflicte social ja que el poble en qüestió manca d'un servei públic on els veïns puguin fer activitats, reunir-se, prendre alguna cosa...etc. Per altra banda, un conflicte urbà degut a una problemàtica de circulacions on el rodat i el peató han de compartir un mateix espai i posa en perill la realització de qualsevol tipus d'activitat ja sigui caminar, fer atletisme, bicicleta...etc. Per tant, la resolució d'aquesta problemàtica ens força a buscar un altre itinerari per segregar aquests tipus de circulacions. D'aquesta manera busco retrobar una relació entre Fígols i Organyà com antigament estaven comunicats.

Aquesta recerca és un recull de reflexions sobre el col·leccionisme a l'arquitectura. L'estudi de la relació entre objecte i subjecte a partir de l'experiència sensorial i la seva transformació mitjançant la pràctica del col·leccionisme. Aquest treball és una agrupació d'inquietuds, que s'han anat transformant. Està escrit a partir de capítols breus, per tal de sintetitzar les idees principals i generar diàleg. Vol ser una reflexió personal al món de l'arquitectura col·leccionista., Esta investigación es una compilación de reflexiones sobre el coleccionismo a la arquitectura. El estudio de la relación entre objeto y sujeto a partir de la experiencia sensorial y su transformación mediante la práctica del coleccionismo. Este trabajo es una agrupación de inquietudes, que se han ido transformando. Está escrito a partir de capítulos breves, para sintetizar las ideas principales y generar diálogo. Quiere ser una reflexión personal en el mundo de la arquitectura coleccionista., This research is a compilation of reflections on collecting in architecture. The study of the relationship between object and subject based on the sensorial experience and its transformation through the practice of collecting. This work is a grouping of concerns, which have been transformed. It is written in short chapters, in order to synthesise the main ideas and generate dialogue. It is intended as a personal reflection on the world of collecting architecture.

[EN] The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city’s peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city’s needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city’s inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets., [CA] El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat., [ES] El contexto histórico de Ankara es relativamente complejo debido a los puntos de ruptura en su historia. En primer lugar, Ankara se convirtió en el escaparate de la entonces recién establecida República Turca y se diseñó un nuevo centro urbano aislado del antiguo para representar la modernidad de la República. En segundo lugar, con el golpe de 1980 y la expansión de las zonas militares, el nuevo centro urbano se expandió de manera descontrolada y repentina. Finalmente, tras el intento de golpe en 2016, se ha decidido reubicar las grandes zonas militares del centro urbano en la periferia de la ciudad. Este estudio señala la importancia de esta reciente decisión en el paisaje histórico de Ankara y propone que podría ser un elemento potencialmente reparador de la memoria urbana de la ciudad. Debido a estos cambios masivos, Ankara perdió la mayoría de sus referencias históricas y la continuidad de su memoria urbana. En este contexto, el presente trabajo debate concienzudamente la reconstrucción de las zonas militares en el centro de la ciudad, su presencia histórica y las posibles interacciones con las necesidades de la ciudad. Entender estas áreas como potenciales catalizadores para reparar el paisaje histórico requiere desarrollar una nueva perspectiva que contempla relaciones complejas y múltiples voces. El pensamiento dialógico y polifónico abarca la multiplicidad, relacionalidad, incompletitud y bienes históricos inherentes a la ciudad., [FR] Le contexte historique d’Ankara est relativement complexe à cause des points de rupture dans son histoire. D’abord, Ankara est devenu jadis l’étalage de la nouvelle République turque, et un nouveau centre urbain isolé de l’ancien a été conçu pour représenter la modernité de la République. Deuxièmement, avec le coup d’état de 1980 et l’expansion des zones militaires, le nouveau centre urbain s’est élargi de façon incontrôlée et soudaine. Finalement, suite à la tentative de coup en 2016, l’on a décidé de reloger les grandes zones militaires du centre urbain à la périphérie de la ville. Cette étude remarque l’importance de cette récente décision dans le paysage historique d’Ankara et propose que cela pourrait être un élément potentiellement réparateur de la mémoire urbaine de la ville. À cause de ces changements massifs, Ankara a perdu la plupart de ses références historiques, ainsi que la continuité de sa mémoire urbaine. Dans ce contexte-là, ce travail-ci met en débat consciencieusement la reconstruction des zones militaires dans le centre de la ville, sa présence historique et leurs possibles interactions avec les besoins de la ville. Considérer ces zones comme de potentiels catalyseurs pour la réparation du paysage historique exige le développement d’une nouvelle perspective ayant des rapports complexes et des voix multiples. La pensée dialogique et polyphonique couvre la multiplicité, la relationnalité, l’incomplétude et les biens historiques inhérents à la ville.

[EN] The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city’s peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city’s needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city’s inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets., [CA] El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat., [ES] El contexto histórico de Ankara es relativamente complejo debido a los puntos de ruptura en su historia. En primer lugar, Ankara se convirtió en el escaparate de la entonces recién establecida República Turca y se diseñó un nuevo centro urbano aislado del antiguo para representar la modernidad de la República. En segundo lugar, con el golpe de 1980 y la expansión de las zonas militares, el nuevo centro urbano se expandió de manera descontrolada y repentina. Finalmente, tras el intento de golpe en 2016, se ha decidido reubicar las grandes zonas militares del centro urbano en la periferia de la ciudad. Este estudio señala la importancia de esta reciente decisión en el paisaje histórico de Ankara y propone que podría ser un elemento potencialmente reparador de la memoria urbana de la ciudad. Debido a estos cambios masivos, Ankara perdió la mayoría de sus referencias históricas y la continuidad de su memoria urbana. En este contexto, el presente trabajo debate concienzudamente la reconstrucción de las zonas militares en el centro de la ciudad, su presencia histórica y las posibles interacciones con las necesidades de la ciudad. Entender estas áreas como potenciales catalizadores para reparar el paisaje histórico requiere desarrollar una nueva perspectiva que contempla relaciones complejas y múltiples voces. El pensamiento dialógico y polifónico abarca la multiplicidad, relacionalidad, incompletitud y bienes históricos inherentes a la ciudad., [FR] Le contexte historique d’Ankara est relativement complexe à cause des points de rupture dans son histoire. D’abord, Ankara est devenu jadis l’étalage de la nouvelle République turque, et un nouveau centre urbain isolé de l’ancien a été conçu pour représenter la modernité de la République. Deuxièmement, avec le coup d’état de 1980 et l’expansion des zones militaires, le nouveau centre urbain s’est élargi de façon incontrôlée et soudaine. Finalement, suite à la tentative de coup en 2016, l’on a décidé de reloger les grandes zones militaires du centre urbain à la périphérie de la ville. Cette étude remarque l’importance de cette récente décision dans le paysage historique d’Ankara et propose que cela pourrait être un élément potentiellement réparateur de la mémoire urbaine de la ville. À cause de ces changements massifs, Ankara a perdu la plupart de ses références historiques, ainsi que la continuité de sa mémoire urbaine. Dans ce contexte-là, ce travail-ci met en débat consciencieusement la reconstruction des zones militaires dans le centre de la ville, sa présence historique et leurs possibles interactions avec les besoins de la ville. Considérer ces zones comme de potentiels catalyseurs pour la réparation du paysage historique exige le développement d’une nouvelle perspective ayant des rapports complexes et des voix multiples. La pensée dialogique et polyphonique couvre la multiplicité, la relationnalité, l’incomplétude et les biens historiques inhérents à la ville.

[EN] The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city’s peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city’s needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city’s inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets., [CA] El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat., [ES] El contexto histórico de Ankara es relativamente complejo debido a los puntos de ruptura en su historia. En primer lugar, Ankara se convirtió en el escaparate de la entonces recién establecida República Turca y se diseñó un nuevo centro urbano aislado del antiguo para representar la modernidad de la República. En segundo lugar, con el golpe de 1980 y la expansión de las zonas militares, el nuevo centro urbano se expandió de manera descontrolada y repentina. Finalmente, tras el intento de golpe en 2016, se ha decidido reubicar las grandes zonas militares del centro urbano en la periferia de la ciudad. Este estudio señala la importancia de esta reciente decisión en el paisaje histórico de Ankara y propone que podría ser un elemento potencialmente reparador de la memoria urbana de la ciudad. Debido a estos cambios masivos, Ankara perdió la mayoría de sus referencias históricas y la continuidad de su memoria urbana. En este contexto, el presente trabajo debate concienzudamente la reconstrucción de las zonas militares en el centro de la ciudad, su presencia histórica y las posibles interacciones con las necesidades de la ciudad. Entender estas áreas como potenciales catalizadores para reparar el paisaje histórico requiere desarrollar una nueva perspectiva que contempla relaciones complejas y múltiples voces. El pensamiento dialógico y polifónico abarca la multiplicidad, relacionalidad, incompletitud y bienes históricos inherentes a la ciudad., [FR] Le contexte historique d’Ankara est relativement complexe à cause des points de rupture dans son histoire. D’abord, Ankara est devenu jadis l’étalage de la nouvelle République turque, et un nouveau centre urbain isolé de l’ancien a été conçu pour représenter la modernité de la République. Deuxièmement, avec le coup d’état de 1980 et l’expansion des zones militaires, le nouveau centre urbain s’est élargi de façon incontrôlée et soudaine. Finalement, suite à la tentative de coup en 2016, l’on a décidé de reloger les grandes zones militaires du centre urbain à la périphérie de la ville. Cette étude remarque l’importance de cette récente décision dans le paysage historique d’Ankara et propose que cela pourrait être un élément potentiellement réparateur de la mémoire urbaine de la ville. À cause de ces changements massifs, Ankara a perdu la plupart de ses références historiques, ainsi que la continuité de sa mémoire urbaine. Dans ce contexte-là, ce travail-ci met en débat consciencieusement la reconstruction des zones militaires dans le centre de la ville, sa présence historique et leurs possibles interactions avec les besoins de la ville. Considérer ces zones comme de potentiels catalyseurs pour la réparation du paysage historique exige le développement d’une nouvelle perspective ayant des rapports complexes et des voix multiples. La pensée dialogique et polyphonique couvre la multiplicité, la relationnalité, l’incomplétude et les biens historiques inhérents à la ville.

[EN] The historical context of Ankara is relatively complex due to the breaking points in its history. First, Ankara became the showcase of the newly established Turkish Republic and a new city center designed in isolation with the old one to represent the modernity of the Republic. Second, with the 1980 coup and expansion of the military zones, the new city center expanded unplanned and unexpected. Last, after the coup attempt in 2016, the large military zones in the city center are decided to be relocated to the city’s peripheries. This study points out the importance of this recent decision on the historical landscape of Ankara and proposes that it could be a potential for repairing the urban memory of the city. According to these massive changes, Ankara lost many of her historical references and the continuity of the urban memory. In this context, this paper thoroughly discusses the remaking of military zones in the city center, their historical presence, and possible interactions with the city’s needs. Understanding these areas as potential catalysts for repairing the historical landscape requires developing a new perspective, which embraces complex relations and multiple voices. Dialogic and polyphonic thinking encompasses the city’s inherent multiplicity, relationality, incompleteness, and historical assets., [CA] El context històric d’Ankara és relativament complex a causa dels punts de ruptura de la seua història. En primer lloc, Ankara es va convertir en l’aparador de la recentment creada República Turca i es va dissenyar un nou centre urbà aïllat de l’antic per a representar la modernitat de la República. En segon lloc, amb el colp d’estat de 1980 i l’expansió de les zones militars, el nou centre de la ciutat es va expandir de manera imprevista i no planificada. Finalment, després de la temptativa colpista de 2016, es decideix reubicar les grans zones militars del centre de la ciutat en les perifèries. Aquest estudi assenyala la importància d’aquesta recent decisió en el paisatge històric d’Ankara i proposa que podria ser un potencial per a reparar la memòria urbana de la ciutat. A causa d’aquests canvis massius, Ankara ha perdut moltes de les seues referències històriques i la continuïtat de la memòria urbana. En aquest context, aquest article analitza a fons la reconstrucció de les zones militars en el centre de la ciutat, la seua presència històrica i les seues possibles interaccions amb les necessitats de la ciutat. Entendre aquestes zones com a potencials catalitzadors de la reparació del paisatge històric requereix desenvolupar una nova perspectiva, que abaste relacions complexes i veus múltiples. El pensament dialògic i polifònic engloba la multiplicitat, la relacionalitat, el caràcter incomplet i els actius històrics inherents a la ciutat., [ES] El contexto histórico de Ankara es relativamente complejo debido a los puntos de ruptura en su historia. En primer lugar, Ankara se convirtió en el escaparate de la entonces recién establecida República Turca y se diseñó un nuevo centro urbano aislado del antiguo para representar la modernidad de la República. En segundo lugar, con el golpe de 1980 y la expansión de las zonas militares, el nuevo centro urbano se expandió de manera descontrolada y repentina. Finalmente, tras el intento de golpe en 2016, se ha decidido reubicar las grandes zonas militares del centro urbano en la periferia de la ciudad. Este estudio señala la importancia de esta reciente decisión en el paisaje histórico de Ankara y propone que podría ser un elemento potencialmente reparador de la memoria urbana de la ciudad. Debido a estos cambios masivos, Ankara perdió la mayoría de sus referencias históricas y la continuidad de su memoria urbana. En este contexto, el presente trabajo debate concienzudamente la reconstrucción de las zonas militares en el centro de la ciudad, su presencia histórica y las posibles interacciones con las necesidades de la ciudad. Entender estas áreas como potenciales catalizadores para reparar el paisaje histórico requiere desarrollar una nueva perspectiva que contempla relaciones complejas y múltiples voces. El pensamiento dialógico y polifónico abarca la multiplicidad, relacionalidad, incompletitud y bienes históricos inherentes a la ciudad., [FR] Le contexte historique d’Ankara est relativement complexe à cause des points de rupture dans son histoire. D’abord, Ankara est devenu jadis l’étalage de la nouvelle République turque, et un nouveau centre urbain isolé de l’ancien a été conçu pour représenter la modernité de la République. Deuxièmement, avec le coup d’état de 1980 et l’expansion des zones militaires, le nouveau centre urbain s’est élargi de façon incontrôlée et soudaine. Finalement, suite à la tentative de coup en 2016, l’on a décidé de reloger les grandes zones militaires du centre urbain à la périphérie de la ville. Cette étude remarque l’importance de cette récente décision dans le paysage historique d’Ankara et propose que cela pourrait être un élément potentiellement réparateur de la mémoire urbaine de la ville. À cause de ces changements massifs, Ankara a perdu la plupart de ses références historiques, ainsi que la continuité de sa mémoire urbaine. Dans ce contexte-là, ce travail-ci met en débat consciencieusement la reconstruction des zones militaires dans le centre de la ville, sa présence historique et leurs possibles interactions avec les besoins de la ville. Considérer ces zones comme de potentiels catalyseurs pour la réparation du paysage historique exige le développement d’une nouvelle perspective ayant des rapports complexes et des voix multiples. La pensée dialogique et polyphonique couvre la multiplicité, la relationnalité, l’incomplétude et les biens historiques inhérents à la ville.

El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges.Paraules clau: paisatge, geohumanitats, diàleg, hermenèutica, creativitat., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes wherewe were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.Keywords: Landscape, geohumanities, dialogue, hermeneutics, creativity., El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes.Palabras clave: paisaje, geohumanidades, diálogo, hermenéutica, creatividad.

El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges.Paraules clau: paisatge, geohumanitats, diàleg, hermenèutica, creativitat., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes wherewe were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.Keywords: Landscape, geohumanities, dialogue, hermeneutics, creativity., El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes.Palabras clave: paisaje, geohumanidades, diálogo, hermenéutica, creatividad.

El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes., El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.

El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes., El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.

El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes., El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.

El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes., El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.

El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes., El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.

El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes., El diàleg humanista i transdisciplinari és l’instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d’aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d’aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d’interpretació a què cal accedir per comprendre’l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L’esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges., The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.

El presente artículo resume y examina críticamente la propuesta de segmentación del discurso realizada en Briz y Grupo Val.Es.Co (2003). El modelo Val.Es.Co. consta de ocho unidades (discurso, diálogo, intercambio/ alternancia de turnos, intervención/turno, acto y subacto), tres órdenes (social, estructural e informativo) y cuatro posiciones (inicial, media, final e independiente); se caracteriza, además, por ser jerárquico y recursivo. La aplicación del modelo Val.Es.Co. permite la segmentación de una conversación coloquial sin residuos, así como un adecuado tratamiento de diversos fenómenos conversacionales (actos truncados, solapamientos, elementos suprasegmentales o marcadores discursivos)., This paper summarizes and critically reviews the model of discourse segmentation made by Briz and Grupo Val.Es.Co (2003). This model is made up of eight units (discourse, dialogue, exchange/ turn taking, intervention/turn, act and subact), three orders (social, structural and informative) and four positions (initial, medial, final and independent). The Val.Es.Co model is also hyerarchical and recursive. By applying the Val.Es.Co model, a conversation can be divided into parts and subparts without any element remaining unanalyzed. Also, some specific features occurring in conversations can be successfully analyzed. Among them, false starts, overlappings, the segmentation value of prosodic features or discourse markers.

El 21 de novembre de l’any 2000, ETA va cometre un dels assassinats que més va commocionar la societat espanyola. Ernest Lluch moria al garatge de sa casa i tant la población com els mitjans de comunicació van reaccionar amb un gran rebuig davant d’este nou assassinat. Este article pretén analitzar el tractament que dos mitjans de l’esquerra nacionalista van donar a este succés: Per un costat, El Temps, setmanari d’informació general, catalanista i simpatitzant amb l’esquerra nacionalista i independentista; per l’altre, Gara, que podríem qualificar-ho com el seu homòleg a Euskal Herria, simpatitzant amb l’esquerra abertzale. L’article analitza com van reaccionar ambdós mitjans immediatament després de l’assassinat d’Ernest Lluch, exministre de sanitat amb Felipe González (1982–1986), economista, historiador i reconegut per la seua activitat intel·lectual i per la seua voluntat de diàleg amb ETA, que va acabar amb la seua vida quan tenia 63 anys., El 21 de noviembre del año 2000, ETA cometió uno de los asesinatos que más conmocionó a la sociedad española. Ernest Lluch moría en el garaje de su casa y tanto la población como los medios de comunicación reaccionaron con un gran rechazo ante este nuevo asesinato. Este artículo pretende analizar el tratamiento que dos medios de la izquierda nacionalista dieron a este suceso: Por un lado, El Temps, semanario de información general, catalanista y simpatizante con la izquierda nacionalista e independentista; por otro, Gara, que podríamos calificarlo como su homólogo en Euskal Herria, simpatizante con la izquierda abertzale. El artículo analiza como reaccionaron ambos medios de comunicación inmediatamente después del asesinato de Ernest Lluch, exministro de sanidad con Felipe González (1982–1986), economista, historiador y reconocido por su actividad intelectual y por su voluntad de diálogo con ETA, que acabó con su vida cuando tenía 63 años., On November 21st 2000, ETA committed one of the most shocking assassinations in the Spanish society. Ernest Lluch was killed in his home garage and both the population and the media reacted massively rejecting this new murder. This article is intended to analyse the treatment given to this event by two left nationalist ideology media: On the one hans El Temps, general weekly publication, Catalan nationalist and close to pro-independence left ideology; on the other hand, Gara, which could be define as the former’s counterpart in the Basque Country, close to Abertzale left ideology. The article analyses how both media reacted to the assassination of Ernest Lluch, –a former Health Minister under Felipe González (1982–1986)–, an economist, a historian fully acknowledged by his intellectual activity and his willingness to dialoguing with ETA, the organisation that extinguished his life when he was 63.

El 21 de novembre de l’any 2000, ETA va cometre un dels assassinats que més va commocionar la societat espanyola. Ernest Lluch moria al garatge de sa casa i tant la población com els mitjans de comunicació van reaccionar amb un gran rebuig davant d’este nou assassinat. Este article pretén analitzar el tractament que dos mitjans de l’esquerra nacionalista van donar a este succés: Per un costat, El Temps, setmanari d’informació general, catalanista i simpatitzant amb l’esquerra nacionalista i independentista; per l’altre, Gara, que podríem qualificar-ho com el seu homòleg a Euskal Herria, simpatitzant amb l’esquerra abertzale. L’article analitza com van reaccionar ambdós mitjans immediatament després de l’assassinat d’Ernest Lluch, exministre de sanitat amb Felipe González (1982–1986), economista, historiador i reconegut per la seua activitat intel·lectual i per la seua voluntat de diàleg amb ETA, que va acabar amb la seua vida quan tenia 63 anys., El 21 de noviembre del año 2000, ETA cometió uno de los asesinatos que más conmocionó a la sociedad española. Ernest Lluch moría en el garaje de su casa y tanto la población como los medios de comunicación reaccionaron con un gran rechazo ante este nuevo asesinato. Este artículo pretende analizar el tratamiento que dos medios de la izquierda nacionalista dieron a este suceso: Por un lado, El Temps, semanario de información general, catalanista y simpatizante con la izquierda nacionalista e independentista; por otro, Gara, que podríamos calificarlo como su homólogo en Euskal Herria, simpatizante con la izquierda abertzale. El artículo analiza como reaccionaron ambos medios de comunicación inmediatamente después del asesinato de Ernest Lluch, exministro de sanidad con Felipe González (1982–1986), economista, historiador y reconocido por su actividad intelectual y por su voluntad de diálogo con ETA, que acabó con su vida cuando tenía 63 años., On November 21st 2000, ETA committed one of the most shocking assassinations in the Spanish society. Ernest Lluch was killed in his home garage and both the population and the media reacted massively rejecting this new murder. This article is intended to analyse the treatment given to this event by two left nationalist ideology media: On the one hans El Temps, general weekly publication, Catalan nationalist and close to pro-independence left ideology; on the other hand, Gara, which could be define as the former’s counterpart in the Basque Country, close to Abertzale left ideology. The article analyses how both media reacted to the assassination of Ernest Lluch, –a former Health Minister under Felipe González (1982–1986)–, an economist, a historian fully acknowledged by his intellectual activity and his willingness to dialoguing with ETA, the organisation that extinguished his life when he was 63.

In language learning contexts, telecollaboration is understood to be internet-based intercultural exchange between people of different cultural/national backgrounds set up in an institutional context with the aim of developing both language skills and intercultural communicative competence. Generally students interact with one another on 'safe' topics and subsequently reflect on and discuss their interactions with teachers and peers. This paper presents a dialogic model of telecollaboration which breaks from this tradition as it entails interaction on topics which are seen as divisive through dialogue in groups led by trained facilitators, the Soliya Connect Program (SCP). The differences between this model of telecollaboration and traditional models are illustrated, and then the author presents the results of a survey study which looks at participants' evaluation of this program, what they perceive to be the role of the facilitators and their personal learning outcomes., Nell'apprendimento linguistico, 'telecollaboration' significa scambio interculturale online tra persone di diverse culture, organizzato a livello istituzionale, con l'obiettivo di sviluppare sia competenze linguistiche che interculturali attraverso attività strutturate. Solitamente, partecipanti discutono su argomenti 'sicuri' e poi riflettono sulle interazioni in classe con il docente. Questo articolo presenta un nuovo modello di telecollaboration, Soliya Connect Program, che si differenzia da questa tradizione in quanto partecipanti discutono argomenti contenziosi sotto la guida di facilitatori esperti. Vengono illustrate le differenze tra questi diversi modelli di telecollaboration e in seguito sono presentati i risultati di uno studio che indaga la valutazione di questo progetto da parte dei partecipanti, il ruolo dei facilitatori e i risultati di apprendimento percepiti dai partecipanti., En contextos de aprendizaje de idiomas, telecolaboración se entiende como el intercambio intercultural, facilitado vía Internet, entre las personas de diferentes orígenes culturales / nacionales. La interacción es construida en un contexto institucional con el objetivo de desarrollar tanto las habilidades lingüísticas como las competencias comunicativas e interculturales. En general, los estudiantes interactúan entre sí sobre temas "seguros" y, posteriormente, reflexionan y discuten sobre sus interacciones con los profesores y compañeros. En este trabajo se presenta un modelo dialógico de telecolaboración que rompe con esta tradición, ya que implica la interacción sobre temas que se consideran de división o conflictivos, a través del diálogo en grupos dirigidos por mediadores capacitados (dentro del Programa Connect Soliya). Se ilustran las diferencias entre este modelo de telecolaboración y los modelos tradicionales. La autora presenta los resultados de un estudio de investigación que analiza la evaluación de los participantes de este programa, como perciben el papel de los mediadores y los resultados personales de aprendizaje.

In language learning contexts, telecollaboration is understood to be internet-based intercultural exchange between people of different cultural/national backgrounds set up in an institutional context with the aim of developing both language skills and intercultural communicative competence. Generally students interact with one another on 'safe' topics and subsequently reflect on and discuss their interactions with teachers and peers. This paper presents a dialogic model of telecollaboration which breaks from this tradition as it entails interaction on topics which are seen as divisive through dialogue in groups led by trained facilitators, the Soliya Connect Program (SCP). The differences between this model of telecollaboration and traditional models are illustrated, and then the author presents the results of a survey study which looks at participants' evaluation of this program, what they perceive to be the role of the facilitators and their personal learning outcomes., Nell'apprendimento linguistico, 'telecollaboration' significa scambio interculturale online tra persone di diverse culture, organizzato a livello istituzionale, con l'obiettivo di sviluppare sia competenze linguistiche che interculturali attraverso attività strutturate. Solitamente, partecipanti discutono su argomenti 'sicuri' e poi riflettono sulle interazioni in classe con il docente. Questo articolo presenta un nuovo modello di telecollaboration, Soliya Connect Program, che si differenzia da questa tradizione in quanto partecipanti discutono argomenti contenziosi sotto la guida di facilitatori esperti. Vengono illustrate le differenze tra questi diversi modelli di telecollaboration e in seguito sono presentati i risultati di uno studio che indaga la valutazione di questo progetto da parte dei partecipanti, il ruolo dei facilitatori e i risultati di apprendimento percepiti dai partecipanti., En contextos de aprendizaje de idiomas, telecolaboración se entiende como el intercambio intercultural, facilitado vía Internet, entre las personas de diferentes orígenes culturales / nacionales. La interacción es construida en un contexto institucional con el objetivo de desarrollar tanto las habilidades lingüísticas como las competencias comunicativas e interculturales. En general, los estudiantes interactúan entre sí sobre temas "seguros" y, posteriormente, reflexionan y discuten sobre sus interacciones con los profesores y compañeros. En este trabajo se presenta un modelo dialógico de telecolaboración que rompe con esta tradición, ya que implica la interacción sobre temas que se consideran de división o conflictivos, a través del diálogo en grupos dirigidos por mediadores capacitados (dentro del Programa Connect Soliya). Se ilustran las diferencias entre este modelo de telecolaboración y los modelos tradicionales. La autora presenta los resultados de un estudio de investigación que analiza la evaluación de los participantes de este programa, como perciben el papel de los mediadores y los resultados personales de aprendizaje.

Presentem aquí de forma resumida l’anomenat mètode neo-socràtic, un mètode d’inspiració filosòfica que facilita la descoberta del coneixement en un procès de diàleg on es descobreixen els principis centrals d’una disciplina aplicada treballant des d’un exemple concret. El mètode neo-socràtic té moltes aplicacions i pot ser en moltes ocasions una bona alternativa a les classes magistral., We present here a summary of the so-called neo-Socratic method, a method of philosophical inspiration that facilitates the discovery of knowledge in a process of dialogue where one discovers the core principles of an applied discipline working from a specific example. The neo-Socratic method has many applications and can often be a good alternative to lectures., Peer Reviewed

L’ensenyament de les matemàtiques en l’actualitat, sovint es limita a presentar de manera unidireccional una sèrie de procediments de càlcul que han de servir per a resoldre un problema tipus. Ens donem per satisfets si els nostres alumnes són capaços de relacionar el problema que tenen davant amb el problema tipus corresponent i apliquen aquests procediments de manera correcta. El present treball final de màster exposa algunes de les causes que han portat a aquesta situació, així com les conseqüències directes d’aquesta situació sobre el nivell de competència matemàtica que assoleixen els nostres joves al finalitzar el seu pas per l’ensenyament secundari. A la vegada proposa la metodologia de ‘Pregunta, intuïció i debat’ com a alternativa didàctica que invita als estudiants a fer seu el coneixement, sobre el qual podrem seguir edificant, i que ha de permetre assolir els següents objectius: reforçar la intuïció com a eina d’aprenentatge de les matemàtiques, fomentar la capacitat de pensar individual i evitar la recerca impacient de la fórmula, motivar el desig per aprendre nous coneixements, i estimular la retenció mitjançant el raonament i el diàleg. El treball posa de relleu el poderós incentiu mental que suposa la introducció del nou coneixement de manera bidireccional, mitjançant l’ús de la pregunta adequada i la generació del debat corresponen, i alhora, destaca la incidència que té sobre l’assoliment de la competència matemàtica l’ús d’exercicis de consolidació de pregunta única que apropen els alumnes als problemes de la vida real. El treball ofereix un seguit d’exemples sobre com es pot aplicar aquesta metodologia tant en la introducció del nou coneixement com en l’elaboració d’aquests exercicis de consolidació. Finalment detalla pas a pas la posada en escena de la metodologia proposada en un centre de pràctiques d’ensenyament secundari amb la unitat didàctica d’estadística de 4art d’ESO, i els resultats obtinguts, així com l’anàlisi d’aquests resultats i le

El Cortesano de Luis Milán (Valencia 1560), a menudo considerado en el pasado una transposición casi documental de la vida de la corte del Duque de Calabria en la Valencia de alrededor de 1535, ha sido objeto en años más recientes de lecturas críticas que han puesto de relieve la compleja trabazón de esta polifacética obra de ficción. En la línea de esta revaluación, se pone en evidencia cierta ambigüedad de la obra debida a la coexistencia de voces discordes y de temas, personajes e incluso estilos que remiten a épocas distintas, creando, dentro de la articulada estructura de la obra, un sutil desfase cronológico, cultural e ideológico. De hecho, bajo el armazón del diálogo cortesano, que dibuja el conocido cuadro de entretenimientos palaciegos ilustrando la crónica de unos festejos en vilo entre la cultura tardomedieval y la renacentista, se deslizan, casi de manera subrepticia, cuestiones religiosas y políticas más acordes con la época de Felipe II y con la fecha de impresión del texto. La coexistencia de estos distintos planos parece, además, remitir a diferentes fases de composición y confirmar la hipótesis de un proceso de escritura muy elaborado, desarrollado a lo largo de varias décadas., El Cortesano by Luis Milán (Valencia 1560), which was often previously seen as an almost documentary portrait of life at the Duque de Calabria's Court in Valencia around 1535, has recently been the subject of new critical interpretations that emphasize the complex structure of this multi-dimensional work. In line with this new critical position, the present article highlights a certain ambiguity in the work deriving from the coexistence of discordant voices and of themes, characters and even styles, which hark back to various historical periods and produce a subtle effect of chronological, cultural and ideological displacement. In fact, between the lines of courtly dialogue, which evoke a familiar picture —part medieval, part renaissance— of palace feasting and entertainment, it is possible to discern almost surreptitious references to religious and political matters more closely connected with the age of Felipe II and with the date of the printing of the text. The existence of these different levels seems to suggest that there were different phases in the production of the text and to confirm the hypothesis of an elaborate writing process that took place over several decades.