Aquest article proposa una perspectiva relacional de la tecnoestètica (Simondon-Stiegler) i una perspectiva ontoepistemològica (Barad-Bergson) dels objectes tècnics, amb la finalitat de concebre’ls com a processos de relacions dinàmiques, relacions obertes i embolicades entre la cultura natural-social-psíquica. Aquestes perspectives s’uneixen per a nosaltres, com a alternativa a la cibernètica, en què l’organització és determinada pel propòsit del procés. Partint d’una lectura difractiva de la noció d’individuació i organologia en Simondon-Stiegler (1958/2017) i d’una ontoepistemològica a «a mig camí» en el pensament de Barad-Bergson (1907/2007), es proposa una visió processal i híbrida dels objectes tècnics, amb la finalitat de proporcionar bases filosòfiques que vagin més enllà de les dicotomies modernes cultura/naturalesa, humans/no-humans i natural/artificial. Usant aquestes idees per reflexionar sobre les obres d’art interactives contemporànies, l’article aborda una noció de creativitat com un assemblatge en què l’ésser humà i el no-humà es produeixen en la constitució mútua, de manera que considera la relació entre les arts, les màquines i la naturalesa i els seus processos d’ontogènesi (Simondon, 2015) i epifilogènesi en aquest procés (Stiegler, 2002)., The following article proposes a relational techno-aesthetics (Simondon-Stiegler) and an onto-epis-temological (Barad-Bergson) perspective of technical objects, in order to conceive them as process-es of dynamic relations, open and entangled relations between the natural-cultural-social-psychic. These perspectives come together for us, as an alternative to cybernetics, in which the organization is determined by the purpose of the process. Starting from a diffractive reading of the notion of individuation and organology in Simondon-Stiegler (1958/2017) and from an onto-epistemology of the “halfway” in Barad-Bergson’s thought (1907/2007), a processual and hybrid vision of technical objects is proposed in order to provide philosophical bases that go beyond the culture/nature, human/non-human and natural/artificial modern dichotomies. Using these ideas to reflect on contemporary interactive artworks, the article addresses a notion of creativity as an assemblage where the human and the non-human are produced in mutual constitution, considering the relationship between arts, machines and nature and their processes of ontogenesis (Simondon 2015) and epiphylogenesis in this becoming (Stiegler 2002)., El presente artículo propone una perspectiva relacional de la tecnoestética (Simondon-Stiegler) y una perspectiva ontoepis-temológica (Barad-Bergson) de los objetos técnicos, con el fin de concebirlos como procesos de relaciones dinámicas, relaciones abiertas y enredadas entre la cultura natural-social-psíquica. Estas perspectivas se unen para nosotros, como alternativa a la cibernética, en la que la organización está determinada por el propósito del proceso. Partiendo de una lectura difractiva de la noción de individuación y organología en Simondon-Stiegler (1958/2017) y de una ontoepistemológica de «a medio camino» en el pensamiento de Barad-Bergson (1907/2007), se propone una visión procesal e híbrida de los objetos técnicos, con el fin de proporcionar bases filosóficas que vayan más allá de las dicotomías modernas cultura/nat-uraleza, humanos/no humanos y natural/artificial. Usando estas ideas para reflexionar sobre las obras de arte interactivas contemporáneas, el artículo aborda una noción de creatividad como un ensamblaje donde el ser humano y el no humano se producen en la constitución mutua, considerando la relación entre las artes, las máquinas y la naturaleza y sus procesos de ontogénesis (Simondon, 2015) y epifilogénesis en este proceso (Stiegler, 2002).