Search

Pillars of open science are often included within the editorial pol-icies of scholarly journals, including policies on open access publication,availability of underlying research data, preprints and open peer review. Theaim of this paper is to examine and analyse perceptions and editorial prac-tices related to open access, preprints, open research data and open peerreview, from the perspective of editors of scientific journals published inSpain, to gain an insight into editorial policies related to open science.Results and data were obtained by a combined method of online interviewsand an online questionnaire. The online survey was sent to editors fromjournals indexed in the Dulcinea directory, which at the time of the studyincluded 1875 academic journals. A total of 420 responses (22.4%) wereobtained. The results indicated that 92% of the journals were open accessjournals, 2% of the journals conducted open peer review, 15% of thejournals had instructions to allow archiving preprints, and out of375 responses, only 59 journals (16%) reported having a policy on underly-ing research data. Based on these results, there is a trend in favour of openaccess, but the perceived barriers to open peer review outweighed theadvantages. There is also some reluctance to allow preprints to be madeavailable. This concern might be because editors want authors and readersto read and cite the contents published in their journals, rather than theirpreprint versions.

Las revistas científicas han ido incorporando diversos elementos de la ciencia abierta: la difusión de los artículos de revista en acceso abierto (a partir del año 2000), posteriormente, la inclusión de los datos de investigación junto con los artículos, el depósito de preprints como paso previo a la publicación del artículo y, finalmente, el open peer review (OPR). Mientras que la difusión en abierto es mayoritaria y la inclusión de los datos de investigación está cada vez más extendida, al OPR le está costando implantarse como alternativa al modelo de doble ciego, que es el más extendido y consolidado y goza de un alto grado de aceptación por parte de los editores. El objetivo de nuestro artículo es analizar la opinión de los editores de revistas científicas españolas sobre las ventajas e inconvenientes o barreras para la implementación del OPR. Se trata de un estudio cualitativo que se ha llevado a cabo a partir de las respuestas abiertas de un cuestionario enviado a los 1875 editores de las revistas científicas españolas que constan en la base de datos y que obtuvo una respuesta del 22,4%. En lo que se refiere a las limitaciones, el estudio se basa en las opiniones y experiencia de los editores de revistas científicas españolas, que mayoritariamente son publicadas por instituciones académicas y son del ámbito de las ciencias sociales y humanidades. Los resultados se centran en profundizar en las ventajas y los inconvenientes. Entre los factores incentivadores, los editores destacan que poder disponer de los informes en abierto tiene gran utilidad para la comunidad científica de, que reconoce el papel del revisor, permite controlar la arbitrariedad de algunos revisores, y que promueve el diálogo revisor-autor. Las principales barreras que se comentan son las siguientes: una posible falta de objetividad y de rigor, la resistencia al cambio de un sistema consolidado ("doble ciego"), conocer al autor beneficia a los autores consolidados y perjudica a los noveles, una mayor dificultad para encontrar los revisores, incrementa los costes y puede alargar el proceso de revisión

The article describes the results of the online survey on open science (OS) carried out on researchers affiliated with universities and Spanish research centres and focused on open access to scientific publications, the publication process, the management of research data and the review of open articles. The main objective was to identify the perception and habits of researchers with regard to practices closely linked to open science and the scientific value added is that offers an in-depth picture of researchers as one of the main actors to whom this transformation and implementation of open science will fall. It focuses on the different aspects of OS: open access, open data, publication process and open review in order to identify habits and perceptions. This is to make possible an implementation of the OS movement. The survey was carried out among researchers who had published in the years 2020-2021, according to data obtained from WoS. It was emailed to a total of 8,188 researchers and obtained a total of 666 responses, of which 554 were complete, the rest being forms with some questions unanswered. The main results showed that open access still requires the diffusion of practices and services provided by the institution, as well as training (library or equivalent service) and institutional support from the competent authorities (vice rectors or equivalent) in specific aspects such as data management. In the case of data, around 50% of respondents stated they had stored data in a repository, and of all the options, the most frequently given was that of an institutional repository, followed by a discipline repository. Among the main reasons for doing this, we found transparency, visibility of data and the ability to validate results. For those who stated they had never stored data, the most frequent reasons for not having done so were privacy and confidentiality, the lack of a mandated data policy or a lack of knowledge of how to do it. In terms of open peer review, participants mentioned a certain reticence to the opening of evaluations due to potential conflicts of interest that may arise or because lower-quality content might be accepted in order to avoid conflicts. In addition, the hierarchical structure of senior researcher versus junior researcher might affect reviews. The main conclusions indicate a need for persuasion of OA to take place; APCs are an economic barrier rather than the main criterion for journal selection; OPR practices may seem innovative and emerging; scientific and evaluation policies seem to have a clear effect on the behaviour of researchers; researchers state that they share research data more for reasons of persuasion than out of obligation. Researchers do question the pathways or difficulties that may arise on a day-to-day basis and seem aware that we are undergoing change, where academic evaluation or policies related to open science, its implementation and habits among researchers may change. In this sense, more and better support is needed on the part of institutions and faculty support services.

16th Berlin Open Access Conference (Together for Transformation), organized by the OA2020 Initiative and hosted by the Max Planck Society. 6-7 June 2023, Harnack Haus (Berlin, Germany).

Lloc web de la conferència: https://decris.ffos.hr/multiplier-events/e4, The content of this communication is based on a Bachelor’s degree Thesis that proposes a new infrastructure to harvest and give access to existing OER in the LIS field. In this thesis, the need of a community landing page for those interested in OER’s is emphasized. Both in the research carried out in this thesis and in the Intellectual Outputs resulting from the DECriS (Digital Education for Crisis Situations: Times when there is no alternative) project, there is a clear lack of a focal point that gathers the LIS community interested in OER. European communities such as those within DECriS or BOBCATSSS, as well as in other informal networks, which consist of a number of LIS professionals and teachers, and where debates and news are already circulating, could benefit from a "meeting point" where all matters, information and debates around OER would be available. Since there are already a lot of different repositories and aggregators that give access to OER’s, the creation of just another technological tool is not enough to secure its use. Therefore, communication amongst those who use or create them should be an integral part of this new infrastructure. Participatory dynamics prior to the implementation of this proposed new aggregator (or other tool that fits the needs of our community) are needed in order to set the foundations and secure its use and success.

El 14 de març de 2020 les biblioteques universitàries catalanes tancaven les seves seus presencials i passaven a oferir tots els recursos i serveis en línia. Aquesta disrupció sense precedents determina l'activitat de les deu biblioteques universitàries del sistema durant els tres anys que s’analitzen enaquest article i precipita una transformació digital que es traduirà en nous enfocaments i noves metodologies de treball que van mes enllà dels tres anys analitzats. Tot i aquesta disrupció, les biblioteques van continuar desplegant els projectes i objectius planificats, entre els quals sobresurten, per la seva rellevància, en primer lloc, la implementació del nou sistema de gestió bibliotecària ALMA, que es va adjudicar a l’empresa Exlibris, al juliol del 2020 per a totes les biblioteques del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i en segon lloc, totes les actuacions dutes a terme per les biblioteques per fixar la ciència oberta en les agendes universitàries i consegüentment posicionar-se com a agents estratègics de suport a la recerca a les seves institucions.Finalment, el període acaba amb una greu crisi energètica a escala mundial els efectes de la qual encara son incerts, però que s’albira que afectarà la gestió dels serveis bibliotecaris que, necessàriament, haurà de ser més sostenible i eficient., On 14 March 2020, the Catalan university libraries closed down their premises and began to offer all their resources and services online. This unprecedented disruption brought about a change in the activity of the ten libraries in the university library system during the period analysed in this article and ushered in a digital transformation that has led to the establishment of new approaches and methodologies that are likely to last beyond the two- year period analysed here.Despite this disruption, the libraries continued to carry out the planned projects, among them the implementation in July 2020 of the new library management system ALMA for all the libraries of the Consortium of University Services of Catalonia. The project was supervised the company Exlibris. The libraries also worked actively to establish open science on the university agendas and to position themselves as strategic agents supporting research at their institutions.The period under study has ended with a worldwide energy whose effects are still uncertain. It is expected to affect the management of library services, which will need to be more sustainable and efficient., El 14 de marzo de 2020 las bibliotecas universitarias catalanas cerraban sus sedes presenciales y pasaban a ofrecer todos los recursos y servicios online. Esta disrupción sin precedentes determina la actividad de las diez bibliotecas universitarias del sistema durante los tres años que se analizan en este artículo y precipita una transformación digital que se traducirá en nuevos enfoques y metodologías de trabajo que van más allá de los dos años analizados.A pesar de esta disrupción, las bibliotecas siguieron desplegando los proyectos y objetivos planificados, entre los que sobresalen, por su relevancia, en primer lugar, la implementación del nuevo sistema de gestión bibliotecaria ALMA, que se adjudicó a la empresa Exlibris, en julio de 2020 para todas las bibliotecas del Consorcio de Servicios Universitarios de Cataluña (CSUC) y en segundo lugar, todas las actuaciones llevadas a cabo por las bibliotecas para fijar la ciencia abierta en las agendas universitarias y consiguientemente posicionarse como agentes estratégicos de apoyo a la investigación ensus instituciones.Finalmente, el período termina con una grave crisis energética a escala mundial cuyos efectos todavía son inciertos, pero que se vislumbra que afectará a la gestión de los servicios bibliotecarios que, necesariamente, deberá ser más sostenible y eficiente.

Codi del Projecte: 2019PID-UB/034, rUBot-coop pretén posar a disposició de la comunitat UB, una plataforma d’aprenentatge de Robòtica amb l’objectiu de ser cooperatiu, multidisciplinari, transversal, atractiu i basat en programari lliure. rUBot-coop pot ser utilitzada per a diferents Ensenyaments i assignatures de l’àmbit de la Robòtica per tal d’incentivar i fer atractiu l’aprenentatge de la Robòtica, fomentant la cooperació entre estudiants de les diferents assignatures i ensenyaments per l’aprenentatge autònom. La plataforma rUBot-coop permet proposar un projecte als estudiants durant tot o part del semestre. Aquest projecte s’inicia en l’aprenentatge de la utilització de la plataforma, l’assoliment dels objectius d’aprenentatge dels conceptes de Robòtica i l’aplicació pràctica d’aquests conceptes assolits en una plataforma de baix cost completament desenvolupada en la UB. Aquest projecte d’innovació docent el vam proposar per a 3 assignatures en l’àmbit de Robòtica que es desenvolupen en 3 ensenyaments d’Enginyeria de la Universitat de Barcelona: - Mecatrònica i Robòtica: Assignatura optativa del Grau d'Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions (GEET). - Robòtica i Control de Sistemes Biomèdics: Assignatura Troncal del Grau d’Enginyeria Biomèdica (GEB). - Robòtica: assignatura optativa del Grau en Enginyeria Informàtica (GEI)) rUBot-coop és un projecte d’innovació que va començar el 1 de gener de 2020 i va finalitzar el 30 de desembre de 2021., Universitat de Barcelona. RIMDA

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Abril 2023

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Març 2023

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Gener 2023.

An overview of the evolution of open access (OA) to scientific publications over the last 20 years is presented. This retrospective look allows us to make two observations that seem to overlap: on the one hand, how close the initial objective seems to be to what initially seemed utopian and, on the other, the unanticipated and solid obstacles that open access has encountered along the way, as well as the unexpected and diverse solutions that are emerging to overcome them. The overall assessment of OA is positive, and it underscores that open access is (or is becoming) possible, that it is good, and that it is necessary. However, this overall positive evolution has come up against two major obstacles that are slowing its progress: the double payments generated by hybrid journals (subscription and article processing charges [APCs]) and the unchecked growth in APCs. In addition, this intensive use of APCs is creating a publishing gap between publishers that charge fees to authors and those that do not, and ultimately, it is causing dissension regarding the (previously shared) strategy toward open access. There are no immediate, one-off solutions to overcome the aforementioned dysfunctions, although three actions that, in the medium term, can remedy them can be mentioned: changing the approach to the evaluation of science, adopting measures to regulate APCs, and promoting alternative publication models. Finally, it should be noted that OA has acted as the vanguard and spearhead of a broader movement: that of open science.

Purpose. Open Science entails research reproducibility, with an emphasis on data sharing and reuse. Hence, research data management (RDM) is an essential asset in research institutions for supporting open science. This study offers a systematic review of the landscape of research data management in academic libraries. It further examines the influence academic libraries can have if they are involved in the research lifecycle process, and how this benefits research institutions that have started implementing research data management, especially in the data-intensive disciplines. Methodology. In this study, the authors analysed Web of Science and Scopus databases, searching for papers connecting research data management and academic libraries. The authors found a total of N=387 articles. After removing duplicates and applying the exclusion and inclusion criteria process, the authors finally analysed N=32 articles, n=20 case studies, and n=12 research papers at both national and international levels. Limitations. This study has some limitations. Although the authors retrieved as many papers as possible for the analysis, it should not be considered as an exhaustive analysis, as varying studies may also be missing from the sample. The authors observed that there are more case studies focused on one institution rather than research papers involving different institutions at the international or national level. Therefore, more research studies would enrich the literature and show best practices in RDM. Results. The results show that research data management has some services implemented in different countries at the local or the international level. The authors argue that research data management generates new opportunities for academic libraries and librarians to acquire new skills as a part of the research data lifecycle. Originality/value. This study reports the current state of research data management at the international level in academic libraries and the influence libraries can have if they are involved in the research lifecycle process.

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Novembre 2022.

Aquest informe recull les publicacions del personal docent i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) durant el curs acadèmic 2021-2022. Informació extreta de Futur.upc.edu, i analitzada a Scopus.

Publicação em periódicos científicos é crucial para os esforços de internacionalização de pesquisadores e instituições. O objetivo geral deste trabalho é analisar a internacionalização dos periódicos nos quais publicam os autores vinculados a uma universidade classificada entre as dez melhores do Brasil, com base nos seguintes objetivos específicos: a) identificar os idiomas dos artigos; b) descrever a distribuição dos títulos e editoras; e c) identificar o tipo de acesso dos principais títulos. Este estudo bibliométrico e multidimensional coletou dados na WoS e nos websites dos periódicos. Os resultados mostram que o total de publicações em periódicos dobrou entre 2010 e 2019, com destaque para o crescimento das Social Sciences. No geral, 83% dos artigos são publicados em inglês, sendo que nas Physical Sciences o percentual chega a 96%. A maioria dos artigos é publicada em títulos de editoras comerciais, exceto nas áreas de Ciências Sociais e Humanidades, em que prevalecem as universidades. A editora com maior número de artigos e de periódicos é a Elsevier. O título com maior número de artigos no período é o PLOS One, seguido de vários títulos brasileiros em acesso aberto. A conclusão mostra notável diversidade de comportamento entre as áreas do conhecimento, o que aponta a necessidade de definir claramente o que seria internacionalização para cada uma. O predomínio das editoras comerciais em número de artigos e títulos, lideradas pela Elsevier, mostra a evasão dos registros da ciência pagos com recursos públicos “periféricos” para a guarda de empresas ligadas ao oligopólio das publicações da ciência.

Presentació realitzada per la Biblioteca el 27 d'octubre del 2022 a la Sala polivalent del campus de la Ciutadella amb motiu de la Setmana de l'accés obert 2022. Serveis de la Biblioteca de la UPF en l'àmbit de la ciència oberta: guia de Ciència oberta, publicació científica en accés obert, descomptes i APC gratuïtes, publicar dades de recerca en obert, recursos educatius en obert (REO), formació. També es presenta la pàgina Termòmetre de la ciència oberta per la monitorització de la ciència oberta a la UPF.

Gravació de la taula rodona celebrada el 27 d'octubre del 2022 a la Sala polivalent del campus de la Ciutadella amb motiu de la Setmana de l'accés obert 2022. Taula rodona experiències al voltant de la ciència oberta explicades per part de PDI de la UPF. Modera: Enric Vallduví. Participen: Daniel Cassany (Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge), Robert Castelo (Departament de Medicina i Ciències de la Vida), Lluís Codina (Departament de Comunicació), Carla Lancelotti (Departament d'Humanitats) i Xavier Serra (Departament de Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

Presentació realitzada pel Vicerector de Recerca, Enric Vallduví, el 27 d'octubre del 2022 a la Sala polivalent del campus de la Ciutadella amb motiu de la Setmana de l'accés obert 2022. Breu estat de la situació de la ciència oberta a la UPF amb informacions sobre la modificació de la Ley de la Ciencia, els projectes realitzats en l'àmbit de l'aliança Eutopia i la col·laboració amb organismes com CSUC i CRUE.

Revisió de 140 articles publicats en obert el 2020 i el 2021 pels investigadors i les investigadores de la UPC Manresa i disponibles al portal FUTUR. Universitat Politècnica de Catalunya. Campus de Manresa. Biblioteca Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals . Presentació de l’alumnat de GIDD i INFOCOM al Congrés BOBCATSSS 2022, Curs: 2021-2022, Director: Boté-Vericad, Juan-José, Presentació de l’alumnat de GIDD i INFOCOM al Congrés BOBCATSSS 2022, el congrés internacional adreçat a alumnat i professorat de Gestió d'Informació i Documentació Digital d'arreu, celebrat a Debrecen (Hungria), del 23 al 25 de maig del 2022.

[Descripció] El repositori institucional Docusalut recull, organitza, preserva i difon en accés obert els resultats d'investigació dels professionals del sistema sanitari públic de les Illes Balears, així com altres documents digitals generats per l'organització. Aquesta guia explica com es poden autoarxivar continguts en Docusalut., [Descripción] El repositorio institucional Docusalut recoge, organiza, preserva y difunde en acceso abierto los resultados de investigación de los profesionales del sistema sanitario público de las Islas Baleares, así como otros documentos digitales generados por la organización. Esta guía explica cómo se pueden autoarchivar contenidos en Docusalut.

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Desembre 2021.

La Universitat Internacional de Catalunya, en el seu afany per adherir-se al moviment Open Access, i seguint les recomanacions vigents de suport a l’accés obert (OA) a la informació científica, signa al maig del 2018 la declaració de Berlín. També al maig la Comissió Executiva de la Junta de Govern acorda la implementació d’un repositori institucional per dipositar la recerca generada pel personal docent i investigador (PDI) de la Universitat. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La Universitat Internacional de Catalunya, en su afán por adherirse al movimiento Open Access, y siguiendo las recomendaciones vigentes de apoyo al acceso abierto (OA en sus siglas en inglés) a la información científica, firma en mayo de 2018 la declaración de Berlín. También en mayo la Comisión Ejecutiva de la Junta de Gobierno acuerda la implementación de un repositorio institucional para depositar la investigación generada por el personal docente e investigador (PDI) de la Universidad. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Seminari realitzat en el marc de la Setmana Internacional d'Accés Obert del 2022 per donar a conèixer per una banda quins són els requeriments d'accés obert dels agents finançadors de la recerca i, per l'altra, com el personal investigador els pot complir. Seminario realizado en el marco de la Semana Internacional de Acceso Abierto 2022 para dar a conocer por una parte cuáles son los requisitos de acceso abierto de los agentes de financiación de la investigación y, por otra, cómo el personal investigador puede cumplirlos. Seminar held within the framework of the International Open Access Week 2022 to publicize the open access requirements of research funding agents and how research staff can comply with them.

Aquest estudi recull les publicacions del personal investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) durant els anys 2020 i 2021. Tota la informació s'ha extret de Futur.upc i s'ha analitzat utilitzant les bases de dades Scopus i Web of Science.

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d'elements, entre els quals destaquen l'accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d'avaluació. Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l'accés obert, les dades de recerca i l'avaluació de la ciència. Metodologia: s'han analitzat les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari. Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d'un repositori. S'han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l'agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l'avaluació, els vicerectors rebutgen l'ús del factor d'impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l'article, de l'ús de les citacions i de la consideració de l'impacte social.

[cat] Aquesta tesi estudia la publicació en accés obert en els centres de recerca CERCA, centres que formen part del sistema de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de Catalunya. S'analitza la disponibilitat en accés obert dels articles publicats pels investigadors CERCA i els recursos i polítiques per avançar cap a la publicació científica en obert. Els tres objectius generals de la recerca són conèixer l'impacte del moviment de l'accés obert en els canals de publicació dels investigadors CERCA, els recursos d'aquests centres per publicar en obert i les polítiques que ho incentiven. La tesi s'estructura en 5 parts: l. Introducció 2. Objectius i marc metodològic de la investigació 3. Anàlisi dels resultats 4. Conclusions 5. Bibliografia i annexos. S'utilitzen tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives complementaries: l'anàlisi de la disponibilitat en accés obert a partir d'una mostra de 3.730 articles, una enquesta enviada a les direccions dels 40 centres, l'anàlisi de textos institucionals i una entrevista realitzada a diversos gestors dels centres CERCA. Els resultats mostren que el 52% dels articles tenen com a mínim una versió en obert en revistes i/o repositoris i que les xarxes socials tenen un rol important en la comunicació científica actual. No hi ha uniformitat en la tipologia de repositoris utilitzats pels centres. El requisit creixent de les entitats finançadores de publicar en accés obert determina el seguiment de les rutes verda i daurada. Els resultats es presenten a partir dels 6 àmbits temàtics que agrupen els centres CERCA: Ciències mèdiques i de la salut, Ciències de la vida, Ciències socials, Ciències, Humanitats i Enginyeria i Arquitectura. El grau de publicació en accés obert en aquests centres evoluciona i esta alineat amb els resultats obtinguts en altres estudis i contextos tant nacionals com internacionals. No obstant, els resultats es donen més aviat per l'alt grau de col·laboració amb co­autors que faciliten la disponibilitat en obert dels articles que pels recursos i les polítiques de suport a l'accés obert dels centres. La tesi es conclou amb unes recomanacions adreçades als gestors dels centres CERCA per avançar en la publicació en accés obert., [eng] This thesis examines the open access publication of CERCA research centres, which form part of the Catalan research, development and innovation system. It analyses the availability in open access of articles published by CERCA researchers, and of resources and policies to advance towards open scientific publication. The three general objectives of the research are to understand the impact of the open access movement on CERCA researchers’ channels of publication, CERCA centres’ resources to publish in open access, and how this kind of publication is encouraged. The thesis is divided into five parts: 1. Introduction, 2. Research objectives and methodological framework, 3. Analysis of the results, 4. Conclusions, 5. Bibliography and annexes. Complementary quantitative and qualitative research techniques are used: an analysis of availability in open access based on a sample of 3,730 articles, a survey sent to the 40 centres, the analysis of institutional texts, and an interview with various heads of CERCA centres. The results show that 52% of the articles had at least one open access version in journals and/or repositories and that social networks play an important role in current scientific communication. There is no uniformity in the type of repositories used by centres. Financing entities increasingly demand open publication, which leads to the adoption of green or gold open access. The results are presented for the six subject areas into which CERCA research centres are grouped: medical and health sciences, life sciences, social sciences, humanities, and engineering and architecture. The extent of open access publication in these centres is evolving and is in line with the results of other studies in national and international contexts. However, the results are due more to the high degree of collaboration with co-authors who facilitate the availability of articles in open access than to the centres’ resources and policies of supporting this kind of publication. The thesis concludes with recommendations for CERCA centre managers to progress in open access publication.

This paper presents the results of a research study whose objective was to identify the facilitating factors and barriers that, in the opinion of representatives of the Spanish scientific community, impact the implementation of the new open science model in four areas: open access, open research data, research assessment and open peer review. A qualitative study was designed in which information was obtained through interviews with researchers, editors of scientific journals, representatives of assessment agencies and vice-chancellors, and through a focus group of librarians with expertise in aspects of open science. The enabling factors and barriers identified were related to the researcher and the fruit of their research, as well as to the scientific ecosystem, which provides direct institutional support and backing (universities/research centres), the regulatory framework (management of the science system) and the science communication system (media). The results indicate that a shift in scientific practices toward the open science model can only be achieved if there is a policy framework that integrates all initiatives and links into the scientific assessment and reward system, and if the necessary funding is in place to support this transition. Se presentan los resultados de una investigación cuyo objetivo era identificar los factores facilitadores y las barreras que, en opinión de la comunidad científica española, inciden en la implantación del nuevo modelo de ciencia abierta en cuatro ámbitos: acceso abierto, datos de investigación abiertos, evaluación de la investigación y revisión por pares abierta. Se diseñó un estudio cualitativo en el que se recabó información a través de entrevistas con investigadores, editores de revistas científicas, representantes de agencias de evaluación y vicerrectores, así como un focus group con bibliotecarios expertos en aspectos de ciencia abierta. Los factores facilitadores y las barreras identificadas estaban relacionados con el investigador y el fruto de su investigación, así como con el ecosistema científico, que proporciona apoyo y respaldo institucional directo (universidades/centros de investigación), el marco normativo (gestión del sistema científico) y el sistema de comunicación científica (medios de comunicación). Los resultados indican que el cambio de las prácticas científicas hacia el modelo de ciencia abierta sólo puede lograrse si existe un marco político que integre todas las iniciativas y vínculos en el sistema de evaluación y recompensa científica, y si se dispone de la financiación necesaria para apoyar esta transición.

Research Data Management Policy approved by the Governing Council of the Universty of Girona, in the session 02/2022 of 16th February 2022. The commitment of the University of Girona to the Open Access movement began in 2010 with the signing of the Berlin Declaration, and continued with the first Open Access Policy of the University of Girona, and later the Open Access Mandate of the University of Girona, approved on April 19, 2021. The UdG is currently in the process of deploying what is called Open Science, a broader concept that understands the need to make available to the public, not just scientific publications but also the primary sources of scientific research, such as research data. This data must be managed in such a way that the publication generated from it can be ratified at any time and must also be reusable for further research. This is known as the FAIR principles: search data must be Findable, Accessible, Interoperable, and Reusable. These FAIR principles have been widely accepted by the international community and are the guiding elements of data management within the Horizon Europe program Política de Gestió de Dades de Recerca aprovada en Consell de Govern en sessió núm. 02/2022 de 16 de febrer de 2022 de la Universitat de Girona. El compromís de la Universitat de Girona amb el moviment d’Accés Obert s’inicia al 2010, al signar la Declaració de Berlín, i continua amb la primera Política d’Accés Obert de la UdG, i posteriorment el Mandat d’accés obert de la Universitat de Girona, aprovat el 19 d’abril de 2021. Actualment la UdG està en procés de desplegament del que s'anomena Ciència Oberta, un concepte més ampli que entén la necessitat de posar a disposició pública, no només les publicacions científiques sinó també les fonts primàries de la investigació científica, com son, les dades de recerca. Aquestes dades s’han de gestionar de manera que puguin ratificar en qualsevol moment la publicació que s’ha generat a partir d’elles i també han de poder ser reutilitzables per a noves investigacions. És el que es coneix com a principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, and Reusable): les dades de recerca han de ser fàcilment trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. Aquests principis FAIR han estat àmpliament acceptats per la comunitat internacional i són els elements rectors de la gestió de dades dins el programa Horizon Europe Política de Gestión de Datos de Investigación aprobada en Consejo de Gobierno en sesión núm. 02/2022 de 16 de febrero de 2022 de la Universitat de Girona. El compromiso de la Universitat de Girona con el movimiento de Acceso Abierto se inicia en 2010, al firmar la Declaración de Berlín, y continúa con la primera Política de Acceso Abierto de la UdG, y posteriormente el Mandato de acceso abierto de la Universitat de Girona, aprobado el 19 de abril de 2021. Actualmente la UdG está en proceso de despliegue de lo que se llama Ciencia Abierta, un concepto más amplio que entiende la necesidad de poner a disposición pública, no sólo las publicaciones científicas sino también las fuentes primarias de la investigación científica, como son los datos de investigación. Estos datos deben gestionarse de forma que puedan ratificar en cualquier momento la publicación que se ha generado a partir de ellos y también deben poder ser reutilizables para nuevas investigaciones. Es lo que se conoce como principios FAIR (Findable, Accesible, Interoperable, and Reusable): los datos de investigación deben ser fácilmente encontrables, accesibles, interoperables y reutilizables. Estos principios FAIR han sido ampliamente aceptados por la comunidad internacional y son los elementos rectores de la gestión de datos en el programa Horizon Europe

Traducció del document "COAR Community Framework for Good Practices in Repositories" realitzada en col·laboració amb la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya Translation of the document "COAR Community Framework for Good Practices in Repositories" made in collaboration with the Library of the Open University of Catalonia Traducción del documento "COAR Community Framework for Good Practices in Repositoryes" realizada en colaboración con la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya

Reseña del informe: Elliott, Tracey (dir.) (2022). Combatting predatory academic journals and conferences. Working Group: Abdullah Shams Bin Tariq, Susan Veldsman, Asfawossen Asrat Kassaye, Enrico M. Bucci, Ana María Cetto, Victorien Dougnon, Stefan Eriksson, Lai-Meng Looi, Shaher Momani, Diane Negra, Rabab Ahmed Rashwan, Marcos Regis da Silva. [Washington, DC]: InterAcademy Partnership (IAP). 125 p. ISBN 978-1-7330379-3-8. Disponible en: . [Resumen en español en: https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-summary-Spanish [9]]. [Consulta: 15/09/2022].

In May 2018, the Universitat Internacional de Catalunya, in a desire to participate in the open access movement, and in accordance with current recommendations supporting open access (OA) to scientific information, signed the Berlin Declaration. Also in May, the Executive Committee of the Board of Governors agreed to the implementation of an institutional repository for depositing research generated by teaching and research staff (PDI) at the University. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

For some years now, and empowered by digitalisation and open access publication, a large number of falsely named scientific journals have appeared whose aim it is to take advantage of scientists' need to progress in their academic and hospital careers through ''publish or perish'. Basedon several digital platforms,these journals, which have been called predatory and which we could call scam journals,facilitate the whole process of publication in a journal with a suggestive and appealing title which usually imitates that of a serious and consolidated journal to which they usu ally add an ending such as and ¨ research, and clinicalor ¨ a beginning such as American, ¨ British, International, etc..¨. They state that the text sent will be submitted to percep tive peer-review, which is actually nonexistent, in exchangefor a payment to publish

Necessitem una plataforma intel·ligent, capaç de gestionar la informació, amb experts, que ofereixi una manera eficient de navegar pels recursos, la tecnologia i les capacitats d'innovació que hi ha en l'ecosistema d'innovació català

Background and purpose The ENIGMA‐EEG working group was established to enable large‐scale international collaborations among cohorts that investigate the genetics of brain function measured with electroencephalography (EEG). In this perspective, we will discuss why analyzing the genetics of functional brain activity may be crucial for understanding how neurological and psychiatric liability genes affect the brain. Methods We summarize how we have performed our currently largest genome‐wide association study of oscillatory brain activity in EEG recordings by meta‐analyzing the results across five participating cohorts, resulting in the first genome‐wide significant hits for oscillatory brain function located in/near genes that were previously associated with psychiatric disorders. We describe how we have tackled methodological issues surrounding genetic meta‐analysis of EEG features. We discuss the importance of harmonizing EEG signal processing, cleaning, and feature extraction. Finally, we explain our selection of EEG features currently being investigated, including the temporal dynamics of oscillations and the connectivity network based on synchronization of oscillations. Results We present data that show how to perform systematic quality control and evaluate how choices in reference electrode and montage affect individual differences in EEG parameters. Conclusion The long list of potential challenges to our large‐scale meta‐analytic approach requires extensive effort and organization between participating cohorts; however, our perspective shows that these challenges are surmountable. Our perspective argues that elucidating the genetic of EEG oscillatory activity is a worthwhile effort in order to elucidate the pathway from gene to disease liability., We present the perspective of the ENIGMA‐EEG workgroup on our goal to elucidate the genetics of brain activity measured by electroencephalography. We explain the issues that arise when performing an international multicohort study and the solutions to these problems. We summarize our initial results and lay out our plans for future electroencephalographic features that are crucial to investigate in order to link liability genes to brain activity.

Ressenya de la publicació "The OA diamond journals study", parts 1 i 2.

[spa] La ciencia abierta es una manera de concebir la investigación científica que se basa en el trabajo colaborativo, en la apertura y transparencia de todas las fases de la investigación (recogida de datos, revisión por expertos, difusión, evaluación, etc.) y también en la aproximación de la ciencia a la sociedad. De todas formas, es un ámbito que aún se está perfilando y que es poco conocido por parte de la mayoría de los investigadores. El objetivo del texto es presentar los diversos estudios que se publican en el número monográfico y que se centran en tres grandes ámbitos: la ciencia abierta, los datos de investigación y el acceso abierto. En segundo lugar, también se describen los cuatro principales retos e incertidumbres que, en estos momentos, amenazan el crecimiento e implantación de la ciencia abierta: liderado por las élites, velocidades distintas en sus componentes, riesgos de monopolio y pocas políticas de promoción., [cat] La ciència oberta és una manera de concebre la investigació científica que es basa en el treball col·laboratiu, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la investigació (recollida de dades, revisió per experts, difusió, avaluació, etc.) i també en l’aproximació de la ciència a la societat. De tota manera, és un àmbit que encara s’està perfilant i que és poc conegut per part de la majoria dels investigadors. L’objectiu del text és presentar els diversos estudis que es publiquen en el número monogràfic i que se centren en tres grans àmbits: la ciència oberta, les dades de recerca i l’accés obert. En segon lloc, també es descriuen els quatre principals reptes i les incerteses que, a hores d’ara, amenacen el creixement i la implantació de la ciència oberta: moviment liderat per les elits, velocitats diferents en els seus components, riscos de monopoli i poques polítiques de promoció., [eng] Open science is an approach to scientific research based on collaboration, on openness and transparency at each stage of the research process (including, data collection, peer review, dissemination, evaluation, etc.) and on the enhan-cement of its accessibility to society. Nevertheless, i t is an area that is still being Profiled and that is not well-known by researchers. The objective of our text is to present the studies published in th is monographic issue and we can match them up in three topics : open science, research data and accés obert. After that, we want to point on four main reptes i Uncertainties that, at th is Moment, can be a threat to the growth and implantation of open science : there are a top-down leadership, different Speeds in their Components, serious risk of a monopoly and a lack of promotion policies

Aquest informe recull les publicacions del personal docent i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) durant el curs acadèmic 2020-2021. Informació extreta de Futur.upc.edu, i analitzada a Scopus. Universitat Politècnica de Catalunya. Campus de Manresa. Biblioteca

Informe mensual d'articles publicats a Scopus al Campus Baix Llobregat. Base de dades Scopus. Gener 2021.

Anàlisi crítica i propostes d'eines 2.0 per a la recerca acadèmica.

La jornada s'adreça, un any més, als professionals d'arxius, biblioteques, museus i d'altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. El repte d'aquesta edició pretén reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l'escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s'han fet fins ara, en clau d'impacte i de necessitats. Ens fem més preguntes, i aquestes també van variant. Pensem en com acompanyar i donar suport als canvis i reptes socials, científics, culturals i educatius a partir dels continguts digitals.

Institutional Open Access mandate of the University of Girona, approved by the Governing Council in session no. 5/2021 of 19 April 2021. The University of Girona has been committed to open access since signing the Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in Science and Humanities1 in 2010. From 2020 onwards, all European and national calls for research grants urge researchers to publish in open access and to openly offer the data used in the funded research project. This scenario, therefore, requires the University of Girona to make the definitive change towards open access from 2021 as required by the European Commission Mandat institucional d’Accés Obert de la Universitat de Girona, aprovat en Consell de Govern en sessió núm. 5/2021 de 19 d’abril de 2021. La Universitat de Girona està compromesa amb l'accés obert des que el 2010 va signar la Declaració de Berlín sobre accés obert a el coneixement en ciències i humanitats. A partir del 2020 totes les convocatòries europees i estatals d'ajudes a la investigació insten els investigadors a publicar en accés obert i a oferir en obert les dades utilitzades en la investigació objecte d'el projecte finançat. Aquest escenari, doncs, fa necessari el posicionament de la Universitat de Girona per a realitzar el canvi definitiu cap a l’accés obert a partir de 2021 com requereix la Comissió Europea Mandato istitucional de Aceso Abierto de la Universidad de Girona, aprobado por el Consejo de Gobierno en la sesión núm. 5/2021, de 19 de abril de 2021. La Universidad de Girona está comprometida con el acceso abierto desde que en 2010 firmó la Declaración de Berlín sobre acceso abierto al conocimiento en ciencias y humanidades. A partir de 2020 todas las convocatorias europeas y estatales de ayudas a la investigación instan a los investigadores a publicar en acceso abierto y a ofrecer en abierto los datos utilizados en la investigación objeto del proyecto financiado. Este escenario, pues, hace necesario el posicionamiento de la Universidad de Girona para realizar el cambio definitivo hacia el acceso abierto a partir de 2021, como requiere la Comisión Europea

Xerrada telepresencial que va portar a terme Gema Santos en el marc de l'Open Education Week a la UAB el dia 4 de març de 2021. Va explicar la reutilització dels recursos educatius oberts (Open Educational Resources, OER) dins l'educació superior des d'un punt de vista doble: segons la predisposició i/o preparació dels repositoris de recursos educatius oberts i també tenint en compte les percepcions i/o requeriments dels seus usuaris.

La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT, publica la 4ª edición de la Guía para la evaluación de repositorios institucionales de Investigación. Para su elaboración se ha constituido un grupo de trabajo cuya actividad se inscribe en el marco de la colaboración FECYT-REBIUN., Esta Guía ofrece a toda la comunidad nacional un conjunto de directrices, basadas en criterios internacionales ya existentes, que garantizan la interoperabilidad de todos los recursos de acceso abierto y aseguran un acceso de calidad a sus contenidos. Disponer de esta herramienta de autoevaluación supone una importante ayuda a la hora de detectar puntos fuertes y áreas de mejora, lo cual contribuye a incrementar el alcance y la visibilidad de los repositorios entre la comunidad científica. Además, para los repositorios que se encuentran en fase de planificación, este documento ofrece las pautas necesarias a tener en cuenta para crear una infraestructura robusta y visible. En el documento se pueden consultar los criterios RECOLECTA para la evaluación de repositorios institucionales de investigación. Como gran novedad de esta edición, la Guía incluye la adaptación de la codificación de la fuente de financiación nacional a los estándares de OpenAIRE y aporta la información precisa sobre el sistema de enriquecimiento de este metadato que ofrece RECOLECTA a través de sus servicios web. Finalmente, la Guía muestra las pautas concretas para ahondar en diversos aspectos legales y técnicos que son de gran importancia para la comunidad de repositorios que albergan contenidos científicos digitales y que quieren acceder a servicios globales de valor añadido.

A partir d'una selecció de títols elaborada pel Departament de Traducció i Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental, la Biblioteca d'Humanitats de la UAB va cercar els indicadors bibliomètrics en 29 recursos diferents per tal d'oferir una eina útil amb dades objectives sobre la qualitat i l'impacte de les publicacions acadèmiques fàcilment consultable y, a partir d'aquí, es van crear els portals RETI i REAO. Actualment, el professorat pot accedir a un munt d'informació relacionada amb les revistes del seu àmbit des d'aquests portals: des de les seves polítiques d'accés obert, passant per les directrius per als autors, fins a tota la llista de recursos bibliomètrics en què apareixen, que poden donar una idea de la importància relativa de cada revista dins de la seva àrea. Per aquests motius, han esdevingut una eina de gran ajuda per als investigadors en els processos acreditatius de les diferents entitats (ANECA, CNEAI i AQU).