La mesura de les vergències fusionals i de la relació AC/A són dos proves que ens permeten detectar possibles disfuncions o alteracions de la visió binocular. Les vergències fusionals ens proporcionen informació sobre l'estat binocular d'un individu i la capacitat de compensar la posició natural de repòs dels seus ulls, i la relació AC/A és la quantitat de convergència acomodativa induïda per un canvi en la resposta acomodativa. L’objectiu d’aquest treball és comparar si les vergències fusionals i l’AC/A varien segons l’error refractiu. Un total de 48 participants van participar a l’estudi (mitjana ± DS d’edat 20.56 ± 2.09 anys) que portaven la seva correcció habitual. Es va mesurar l’agudesa visual, l’amplitud d’acomodació, la flexibilitat d’acomodació, el punt proper de convergència, les vergències fusionals i la relació AC/A gradient estímul i resposta. Es va trobar una relació significativa entre l’amplitud acomodativa i l’error refractiu (p=0.01), on els emmetrops presenten valors majors que els miops. No es van observar diferències significatives entre les variables FA (p=0.89), PPC (p=0.22), ruptura BN i BT amb barra de prismes (p=0.16, p=0.44), ruptura BN i BT amb Risley (p=0.36, p=0.32) i l’error refractiu. Tot i que els emmetrops i els miops baixos van presentar canvis significatius en la fòria i l’AR amb l’addició de les lents de +2D, les relacions d’AC/A gradient resposta (p=0.68) i estímul (p=0.75) tampoc van ser influenciades pel rang d’errors refractius inclosos en aquest estudi. Això suggereix que el grup d’emmetrops i miops tenen respostes acomodatives i binoculars similars. La medida de las vergencias fusionales y de la relación AC/A son dos pruebas que nos permiten detectar posibles disfunciones o alteraciones de la visión binocular. Las vergencias fusionales nos proporcionan información sobre el estado binocular de un individuo y la capacidad de compensar la posición natural de reposo de los ojos, y la relación AC/A es la cantidad de convergencia acomodativa inducida por un cambio en la respuesta acomodativa. El objetivo de este trabajo es comparar si las vergencias fusionales y el AC/A varían según el error refractivo. Un total de 48 participantes participaron en el estudio (media ± DS de edad 20.56 ± 2.09 años) que llevaban su corrección habitual. El estudio se dividió en dos partes: la primera parte, con la muestra entera distribuida en: emétropes (-0.25D a +0.25D) (N=18) y miopes (-0.50D a -5.25D) (N= 30); y la segunda parte, con la muestra reducida distribuida en: emétropes (-0.25D a +0.25D) (N=15) y miopes bajos (-0.50D a -1.75D) (N=13). Se midió la agudeza visual, la amplitud de acomodación, la flexibilidad de acomodación, el punto próximo de convergencia, las vergencias fusionales y la relación AC/A gradiente estímulo y respuesta. Se halló una relación significativa entre la amplitud acomodativa y el error refractivo (p=0.01), donde los emétropes presentan valores mayores que los miopes. No se observaron diferencias significativas entre las variables FA (p=0.89), PPC (p=0.22), rotura BN y BT con barra de prismas (p=0.16, p=0.44), rotura BN y BT con Risley (p= 0.36, p=0.32) y el error refractivo. Aunque los emétropes y los miopes bajos presentaron cambios significativos en la foria y el AR con la adición de las lentes de +2D, las relaciones de AC/A gradiente respuesta (p=0.68) y estímulo (p= 0.75) tampoco fueron influenciadas por el rango de errores refractivos incluidos en este estudio. Esto sugiere que el grupo de emétropes y miopes tienen respuestas acomodativas y binoculares similares. The measurement of the fusional vergences and the AC/A ratio are two tests that allow us to detect possible dysfunctions or alterations in binocular vision. Fusional vergences provide us information about the binocular state of a subject, and the ability to compensate the natural resting position of their eyes, and the AC/A ratio is the amount of accommodative convergence induced by a change in accommodative response. The aim of this study wasto compare whether fusional vergences and AC/A vary according to refractive error. 48 subjects participated in the study (mean ± SD age 20.56 ± 2.09 years) who wore their usual correction. The study has been divided into two parts: the first part, with the entire sample distributed in: emmetropic (-0.25D to +0.25D) (N=18) and myopic (-0.50D to -5.25D) (N =30); and the second part, with the reduced sample distributed in: emmetropic (-0.25D to +0.25D) (N=15) and low myopic (-0.50D to -1.75D) (N=13). Visual acuity, amplitude of accommodation, flexibility of accommodation, near point of convergence, fusional vergences, and AC/A ratio gradient stimulus and response were measured. A significant relationship has been found between accommodative amplitude and refractive error (p=0.01), where emmetropic subjects present higher values than myopic. No significant differences were found between the variables FA (p=0.89), PPC (p=0.22), BI and BO break with prism bar (p=0.16, p=0.44), BI and BO break with Risley (p = 0.36, p=0.32) and refractive error. Although emmetropes and low myopes have presented significant changes in phoria and RA with the addition of +2D lenses, the AC/A gradient response (p=0.68) and stimulus ratios have not been influenced by the range of errors refractive included in this study. This suggests that the emmetropic and myopic group have similar accommodative and binocular responses.