Search

"Francesc Valls, Halimatou M’Ballo, Antonio Pineda, Giovanny Becerra, Thomas Stempka, Matin Darabi, Gonzalo Cordón, Merehan Elamrosy, Verónica Noguera, Sara Fort Rabassa, Berta Fort Rabassa, Jeroni Mach Raubert" -- Portada Textos en català, castellà i anglès Descripció del recurs: 2 novembre 2022 Inclou: 2.3. Dades urbanes i xarxes socials: reptes i oportunitats / Francesc Valls -- 4.1. Patums i Eixample: monuments per a la diversitat / Thomas Stempka -- 4.2. Capsa inversa: escenari inclusiu / Antonio Pineda -- 4.3. Neo-envelats: Instrument Pel Comerç / Verónica Noguera -- 4.4. Col·laborem: Collaborative network platform / Giovanny Becerra El treball és part del projecte Dissenyem Comerç, promogut per Disseny Hub Barcelona i Barcelona Activa en el context del COVID19 (curs 2020-21). La creativitat és entesa com a element transformador de la societat, amb incidència en sectors com el comerç, punt inicial del projecte. Les propostes volen proporcionar eines per afrontar un nou escenari socioeconòmic i cultural, en evolució permanent. El projecte és un exemple de col·laboració entre els àmbits acadèmic –el Màster MBDesign (UPC/UB)– i el territorial –la Xarxa de Comerç Divers de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona–. La col·laboració va ser determinat pels promotors del projecte. La publicació constitueix un recull dels principals elements del procés, les decisions preses, la informació emprada i els resultats obtinguts. No té voluntat d’exemplaritat, però sí de servir de punt de partida per a casos anàlegs o similars on el disseny pugui actuar com a detonant per a la innovació social, en un senti ampli i transversal.

Los estudios de Arquitectura tienen como espina dorsal la metodología activa del Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP). “Aprender haciendo proyectos” entronca con la metodología que se está implementando en los entornos de aprendizaje de los ciclos de educación infantil y primaria, y que se aplica con menos frecuencia en la educación secundaria y universitaria. Los estudios de Arquitectura son un ejemplo paradigmático de cómo la formación se basa, precisamente, en asignaturas prácticas de taller donde se desarrollan proyectos que integran otras disciplinas como la construcción, el cálculo de estructuras, la historia o la representación, y que implican habilidades como el trabajo en grupo, la creatividad o el compromiso social. Estas asignaturas proyectuales de taller no tienen un símil en la educación secundaria, lo que provoca hipotéticamente una discontinuidad entre las notas de acceso a la universidad y las notas durante los estudios universitarios. Para demostrar dicha hipótesis, se realiza un estudio estadístico de dependencia lineal a partir del coeficiente de correlación de Pearson, a través del cual se analizan los datos de las calificaciones de varios miles de estudiantes de dos planes de estudio de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (ETSAB): Plan 1994 y 2010. Este estudio concluye efectivamente ratificando la hipótesis inicial, que partía de la base de que no los mejores expedientes preuniversitarios son la población estudiantil con mejor rendimiento académico en las disciplinas proyectuales durante y al final de la carrera (Proyecto final de carrera). Estos datos permiten reflexionar sobre el currículum docente de los estudios de Arquitectura, la formulación de nuevos Planes de Estudios y la implementación de una orientación universitaria.

Tal y como señalan las estadísticas publicadas por el Ayuntamiento de Barcelona, un total de 2.5 millones de desplazamientos diarios se realizan a pie, lo que supone un 30% de la movilidad urbana en la ciudad. Se trata de movimientos realizados a unos 0,9m/s, velocidad con la que se intentan regular fases semafóricas y tiempo de espera, velocidad que permite también la interacción social y la activación de comercios en plantas bajas. Los desplazamientos a pie han aumentado tras la crisis sociosanitaria derivada de la pandemia, que ha desencadenado una sensibilidad creciente por favorecer el acceso a servicios y comercios de proximidad, por generar entornos más saludables y propiciar una movilidad sostenible e inclusiva en contextos urbanos (ODS 2030). En consecuencia, son numerosas las ciudades que, como Barcelona, están viendo transformado velozmente su espacio público con el objetivo de reequilibrar el impacto de los distintos modos de transporte urbanos y poder así dotar de mayor espacio para el paseo confortable y seguro. Sin embargo, si atendemos al espacio peatonal en tanto que plataforma del transporte de personas, son todavía incipientes los estudios que abordan la ‘red peatonal’ como objeto de discusión en sí misma. Si bien existe un conocimiento urbanístico amplio sobre las infraestructuras y criterios que facilitan el tránsito de vehículos motorizados, transporte público o, incluso, ciclistas, en cambio la movilidad peatonal ha quedado a menudo en segundo término en las investigaciones urbanísticas, a pesar de ser la forma más democrática, sostenible y saludable de moverse por la ciudad. Este trabajo presenta una contribución al conocimiento empírico de la ciudad caminable a partir de la evaluación detallada del sistema de aceras y áreas pacificadas de la Barcelona continua, bajo la hipótesis de que, de su eficacia como red y su relación con las actividades y variables de confort ambiental, depende en gran medida el éxito de la ciudad caminable. Junto a la presentación de una selección de cartografías interpretativas en alta resolución de las aceras de la ciudad de Barcelona, se evalúa su eficacia como red de transporte a partir del estudio comparativo de isócronas caminables a 15 minutos de distancia, calculadas teniendo en cuenta la configuración espacial, la pendiente y las impedancias derivadas de los pasos de peatones. Este trabajo condensa los primeros pasos de una línea de investigación sobre redes peatonales urbanas.

Resumen basado en el de la publicación Título, resumen y palabras clave en español y en inglés Monográfico con el título: “La integración efectiva del dispositivo móvil en la educación y en el aprendizaje" Se describe una experiencia educativa usando Realidad Aumentada (RA) en dispositivos móviles para el aprendizaje de conceptos de diseño urbano en estudiantes del Grado de Arquitectura. Para ello, se ha diseñado un ejercicio práctico sobre la casuística de un proyecto real, donde los estudiantes deben diseñar una escultura para una plaza pública en función de los parámetros del entorno, debiendo controlar sus parámetros, la forma, escala, localización, materiales, etc. El ejercicio se visualiza y controla mediante plataformas móviles de RA, lo que permite enfatizar un aprendizaje colaborativo mediante el estudio de las propuestas del resto de estudiantes in situ. Para la evaluación del proceso, se dividió a los estudiantes en dos grupos: uno primero de control, que cursó un sistema tradicional de la asignatura en base a ejercicios de laboratorio, y un grupo experimental, que utilizó el sistema descrito en la ubicación real del proyecto. Según los resultados, el grupo experimental obtuvo mejores notas finales, al mismo tiempo que se constata un incremento en el grado de satisfacción y motivación de los estudiantes que han utilizado la propuesta experimental. Este aspecto permite reafirmar la utilidad del método en la mejora educativa en el ámbito donde se circunscribe la experiencia. ESP

This paper describes early stages of an educational project focused on using gamification in architecture education. The state of the art of gamification technologies applied to education, architecture and urban design, is introduced, as well as main objectives of the project. It is based on the use of virtual reality systems on urban spaces to asses motivational, social, and spatial competences in an educational context. Finally, assessment methodology and previous design concepts are discussed.

This paper describes an educational experience in the field of Geographic Information Systems (GIS) teaching in architecture with a double objective: (1) implement a peer-review exercise to promote critical thinking through the evaluation of the work of fellow students, and (2) explore the capacity of the group to assess the exercise with the support of a rubric. In addition to the outline of the experience, preliminary data showing a significant coincidence between self and peerevaluation is discussed.

En procesos de aprendizaje, la adecuada percepción de las propias capacidades es imprescindible para ser capaz de detectar las carencias y para auto-dirigir el aprendizaje. En la presente comunicación se describe una experiencia educativa de evaluación entre iguales en el ámbito universitario, dónde los estudiantes evaluaron su propio trabajo y dos trabajos ajenos seleccionados aleatoriamente. En ambos casos, la evaluación de los trabajos se hizo utilizando dos metodologías: mediante una rúbrica y con evaluación subjetiva. Los resultados muestran que no existe relación significativa entre la auto-evaluación y las evaluaciones recibidas, mientras que sí se observa entre esta y las evaluaciones realizadas, en ambos casos independiente¬mente de la utilización o no de una rúbrica. La hipótesis de los autores es que en las fases iniciales de aprendizaje, el alumnado carece de las herramientas para evaluar otros trabajos y proyecta la percepción de su propio grado de conocimiento hacia el resto del estudiantado.

This paper describes the evolution and integration of hybrid interfaces in the visualization of three-dimensional models, and presents the results of a preliminary study based on the profile and the student motivation. The study is conducted with first and second year Building Engineering degree students in order to incorporate the augmented reality technology in different subjects and case studies. The resources developed combine traditional methods with interactive visualization of complex virtual models and mobile systems to present this type of content with the purpose of enhancing the student’s visualization and spatial analysis skills and their motivation. We have used a mixed method research with quantitative evaluations (using a pre and post-test), and personal qualitative assessment (using the Bipolar Laddering technic) to further strengthen the results. In general, the student motivation to use this technology at classroom is positive and the preliminary results show us an improvement of their academic results, a confirmation of the adequacy of the method.

Ponencias, comunicaciones y pósters presentados en el 17th AGILE Conference on Geographic Information Science "Connecting a Digital Europe through Location and Place", celebrado en la Universitat Jaume I del 3 al 6 de junio de 2014. Cities are constantly evolving: buildings are built and demolished, altering the landscape of our cities; Urban Plans describe what we want our cities to be, undergoing revisions as we change our vision of the future of our cities. This paper presents a methodology to model the interactions between what the city is and what it wants to become. The old quarter of Sant Andreu in Barcelona (Spain) was used in a pilot study for the development of a methodology to automatically quantify and visualize the outcome of regulation changes as a strategic tool for the Urban Planning Department of the Barcelona City Council. This paper describes a methodology developed to measure the magnitude of the buildings conformity or disconformity to the determinations of the Urban Plan (current and proposed), and to display this information in 3D, to allow a more natural interpretation of the results. Special care was put into the methodological approach to ensure that it could be replicated at neighbourhood or city-wide scales. A methodology for the interpretation of the heights of staircase towers and ventilation courtyards from neighbouring entities heights, through the analysis of adjacency relationships in a non-topological Geographic Information System is also discussed.

En la pràctica de l'Arquitectura i de l'Urbanisme, han aparegut en les últimes dècades una creixent quantitat d'eines de simulació en àmbits com el de la representació, l'energia, el comportament estructural o el control i seguiment de l'obra. Moltes d’aquestes eines representen una evolució de metodologies existents mitjançant l'aplicació de la informàtica. Aquesta capacitat de simulació de la realitat física contrasta amb la dificultat que presenta la simulació del comportament dels usuaris dins dels edificis o les ciutats, degut al poc coneixement de la seva conducta en aquests àmbits. Els usos que les persones faran dels espais són una nebulosa de nocions intuïtives dins del procés creatiu dels qui conceben aquests espais. De la mateixa manera com un equip d'Arquitectes que està projectant un gratacels necessita saber el comportament dels materials, l'aspecte de l'edifici acabat o la planificació dels treballs, necessiten disposar d'eines per anticipar el comportament de les persones (treballadors, clients, vianants o habitants) dins els espais que projecten. Aquesta tesi vol obtenir, mitjançant un model basant en agents, una eina per poder anticipar els moviments de les persones en els espais que projecten Arquitectes, Urbanistes i Paisatgistes i d'aquesta manera obtenir espais més adequats a les necessitats dels usuaris. Per tal de definir aquest model del comportament dels vianants en l’espai públic, es parteix de l'observació de la presència en espais públics total o parcialment enjardinats d’unes zones mancades de vegetació on el ferm ha estat compactat per les petjades dels vianants, en forma de camins o de dreceres. Aquestes dreceres expliquen la lògica de formació de manera espontània per part dels usuaris d'aquests elements no planificats, coneguts en anglès com a "desire paths", en contraposició als camins formalment planificats.

El present document es correspon a la Introducción al ArcMap de ESRI (parte 2), elaborat pel CPSV en motiu del curs “Sistemas de Información Geográfica aplicados al anàlisis urbano y territorial” corresponent al Master Universitario en Gestión y Valoración Urbana.

Gestión de la información urbanística local. Cuantificación automática de la conformidad de la edificación al planeamiento

Proposta d'innovació 1. La gestió de la ciutat incorporant els SIG: Criteris per delimitar alçades del planejament i procediment per a la seva digitalització

Metodología obtener los valores de contraste del indicador Mean Edge Contrast Index (MECI) que maximicen su correlación con la densidad de población, implementando el cálculo de MECI con Excel para poder utilizar la herramienta Solver para la optimización de los coeficientes de la matriz de contrastes.

Evaluación la posibilidad de calcular indicadores de paisaje de con herramientas software convencionales con el objetivo de llegar a implementar una metodología que permita contrastar la correlación de estos indicadores con distintos indicadores urbanos.

Metodología para calcular el índice MECI (Mean Edge Contrast Index) para la Combined Statistical Area (CSA) de Chicago (Illinois) a partir de la información censal (Tracts) obtenida de United States Census Bureau y de la información de usos de suelo de 2001 clasificados por United States Geological Survey (USGS) repilcando la metodología utilizada por FragStats mediante el uso de ArcGIS y de Microsoft Access.

Metodología de evaluación de accesibilidad en rutas urbanas patrimoniales mediante ArcGIS

El present document es correspon al lliurament del DOCUMENT TÈCNIC DEL PROTOTIP SIT-CAT 1.0, elaborat pel CPSV en motiu del Projecte Sistema d’Informació del Patrimoni de Sòl de l’INCASOL, signat amb l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya.

El present document es correspon al lliurament del MANUAL D’USUARI DEL PROTOTIP SIT-CAT 1.0, elaborat pel CPSV en motiu del Projecte Sistema d’Informació del Patrimoni de Sòl de l’INCASOL, signat amb l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya.

Análisis de la sensibilidad del indicador Mean Edge Contrast Index (MECI) respecto a 1) la geometría (forma y tamaño) de las unidades de análisis vectoriales y 2) los criterios de vecindad (von Neumann / Moore) en los análisis raster

El control del suelo en propiedad de cualquier gran entidad, pública o privada, con facultades para gestionar su transformación, constituye una necesidad de primer orden, ya que es fundamental conocer el patrimonio del que dispone, su localización y las restricciones jurídicas existentes, para realizar una correcta gestión de éste. En esta investigación se define, en una primera etapa, una metodología de análisis territorial, que en una segunda es utilizada para crear la arquitectura de datos de un prototipo gestor, para una entidad propietaria i gestora de suelo, basado en un Sistema de Información Geográfica. Este aplicativo SIG contiene información cartográfica, tanto propia como externa de dicha entidad, información alfanumérica vinculada y permite el cálculo del potencial urbanístico del suelo del sistema, fruto de la programación de rutinas sobre el software utilizado, que considera el planeamiento vigente, la estructura de propiedad, las limitaciones jurídicas, entre otras variables. Constituye otro objetivo generar informes de salida específicos, por lo que se realizan otras tareas de programación. El prototipo SIG para la gestión de suelo se convierte en una herramienta informática capaz de integrar toda la información en un mismo sistema gestor, el cual tiene como nexo la componente geoespacial que caracteriza a los Sistemas de Información Geográfica y que permite localizar en el territorio las propiedades y gestionarlas visualmente a través de un visualizador de mapas. Este aplicativo informático ofrece nuevas perspectivas a la disciplina de la Ordenación del Territorio y, particularmente, a las grandes entidades gestoras de suelo con necesidad de controlar su patrimonio de forma eficiente.

Proposta d'innovació 3. La gestió de la ciutat incorporant els SIG: Anàlisis per determinar el nivell d’ajust o de disconformitat amb el planejament

El objetivo principal ha sido desarrollar una metodología que permita evaluar la accesibilidad física en entornos urbanos. Para ello se ha utilizado como caso de estudio el casco antiguo de Tossa de Mar (La Selva) y se ha tenido en especial consideración que la metodología fuera fácilmente extrapolable a entornos más extensos. Como objetivo secundario, se ha desarrollado una metodología para utilizar la nube de puntos obtenida mediante un Escáner Láser Terrestre (en inglés Laser Terrestrial Scanner o LTS) para la obtención de la topografía y la identificación de los obstáculos del ámbito delimitado por la fortificación medieval, teniendo en cuenta que dicha metodología puede aplicarse también a datos obtenidos de vuelos ALSM (Airborne Laser Swath Mapping) mediante LIDAR (Light Detection and Ranging).

Proposta d'innovació 2. La gestió de la ciutat incorporant els SIG: Criteris de disseny de la base de dades i la seva implementació

El present document es correspon al lliurament de la MEMÒRIA DEL PROJECTE DEL SISTEMA D’INFORMACIÓ DEL PATRIMONI DE SÒL DE L’INCASOL, elabora pel CPSV en motiu del Projecte Sistema d’Informació del Patrimoni de Sòl de l’INCASOL, signat amb l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya.

El present document es correspon a la investigació realitzada en motiu de la redacció de la Tesina del Màster en Sistemes d’Informació Geogràfica de la FPC-UPC, la qual servirà com a document de treball per al CPSV en el projecte elaborat pel CPSV “Sistema d’Informació del Patrimoni de Sòl de l’INCASOL”, per a l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del prototipus és obtenir una eina en forma de prototipus capaç de satisfer les necessitats que té INCASOL de gestionar el seu patrimoni. Aquesta gestió del patrimoni no es tracta únicament d’un inventari de propietats sinó que necessita incorporar una sèrie de funcionalitats addicionals, degut a algunes característiques específiques de INCASOL comunes a qualsevol entitat que gestioni una gran quantitat de sòl.

Comparación de la influencia de 1) la diferente clasificación de los datos de USGS de 1992 respecto 2001 y 2006 y 2) el tamaño de la unidad censal (nivel de agregación) en los resultados del cálculo del indicador MECI (Mean Edge Contrast Index)

La enseñanza de los Sistemas de Información Geográfica en los estudios de Arquitectura plantea una serie de retos por las necesidades específicas de los estudiantes de arquitectura y de los arquitectos como técnicos. Este artículo expone la metodología docente de la asignatura optativa “Estudios Urbanos con tecnología informática SIG” de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona que se viene impartiendo desde 1996. También se exponen los resultados de las encuestas realizadas al alumnado sobre distintos aspectos de la materia para conocer la aplicabilidad de los conocimientos impartidos a sus estudios y a su trabajo. Teaching Geographic Information Systems in the degree of Architecture raises a number of challenges due to the specific needs of both architecture students and trained architects. This paper explains the teaching methodology of the elective “Urban Studies with GIS technology” than has been taught in the Barcelona School of Architecture since 1996. The results of the surveys conducted on the course students about different aspects of the subject, regarding the applicability in their studies and work of the concepts learnt are also discussed.

Bilbao és una ciutat que ha patit una reconversió urbanística radical al llarg dels anys i aquesta transformació sempre ha anat marcada per la Ria del Nervión, o Ria de Bilbao, transcorrent al llarg de tot el municipi i per la geografia escarpada que la envolta. De vegades, deixant de banda l'oportunitat de relació entre aquest agent natural i la ciutat i imposant les seves grans infraestructures enginyers marcades pel passat industrial, miner i mercantil, però d'altres, amb una intenció i un afany de generar riquesa urbanística per tal d'assolir espais públics de qualitat que posen en relació la ciutat amb la ria. Aquesta transformació es va fer amb l'ajuda de peces icòniques que van donar a la ciutat una nova identitat globalitzada i universal. Però, principalment, es va centrar al municipi de Bilbao, deixant al marge moltes de les zones perifèriques de la Ria a la resta de l'àrea metropolitana, on encara queden restes d'una indústria ja obsoleta i un paisatge que no té interès urbanístic. Aquest treball pretén analitzar les relacions entre la ria, els intersticis, les trames urbanes que l'envolten i els usos històrics dels mateixos, i així identificar els espais residuals o d'oportunitat en zones que encara no ha patit aquesta transformació i així oferir-ne un estudi de possibles intervencions o estratègies a partir dels vectors fonamentals que l'han feta possible, identificant el paper que han jugat en la nova relació entre Ria i Ciutat. Bilbao es una ciudad que ha sufrido una reconversión urbanística radical a lo largo de los años y esta transformación siempre ha ido marcada por la Ría del Nervión, o Ría de Bilbao, transcurriendo a lo largo de todo el municipio y por la geografía escarpada que la rodea. A veces, dejando de lado la oportunidad de relación entre este agente natural y la ciudad e imponiendo sus grandes infraestructuras ingenieriles marcadas por su pasado industrial, minero y mercantil, pero otras, con una intención y un afán de generar riqueza urbanística a fin de alcanzar espacios públicos de calidad que ponen en relación la ciudad con la ría. Esta transformación se llevó a cabo con la ayuda de piezas icónicas que dieron a la ciudad una nueva identidad globalizada y universal. Pero, principalmente se centró en el municipio de Bilbao, dejando al margen muchas de las zonas periféricas de la Ría en el resto del área metropolitana, en las que todavía quedan restos de una industria ya obsoleta y un paisaje que carece de interés urbanístico. El presente trabajo pretende analizar las relaciones entre la ría, los intersticios, las tramas urbanas que la rodean y los usos históricos de los mismos, y así identificar los espacios residuales o de oportunidad en zonas que todavía no ha sufrido esta transformación y así ofrecer un estudio de posibles intervenciones o estrategias a partir de los vectores fundamentales que la han hecho posible, identificando el papel que han jugado en la nueva relación entre Ría y Ciudad. Bilbao is a city that has undergone a radical urban reconversion over the years and this transformation has always been marked by the Nervión estuary, or the Bilbao estuary, running through the entire municipality and by the steep geography that surrounds. Sometimes, leaving aside the opportunity for a relationship between this natural agent and the city and imposing its large engineering infrastructures marked by its industrial, mining, and commercial past, but other times, with an intention and desire to generate urban wealth to achieve quality public spaces that connect the city with the estuary. This transformation was carried out with the help of iconic pieces that gave the city a new globalized and universal identity. But it was mainly focused on the municipality of Bilbao, leaving out many of the peripheral areas of the Ría in the rest of the metropolitan area, where there are remains of an already obsolete industry and a landscape that lacks urban interest. The present work intends to analyse the relationships between the estuary, the interstices, the urban fabrics that surround it and their historical uses, and thus identify residual or opportunity spaces in areas that have not yet undergone this transformation and thus offer a study of possible interventions or strategies based on the fundamental vectors that have made it possible, identifying the role they have played in the new relationship between the estuary and the city.

En aquest treball s'estudiarà les diferents afectacions de les intervencions en els centres històrics de Barcelona i Porto. Es descriurà algunes de les capes històriques que aboquen a la regeneració de les ciutats i les dinàmiques que se'n desenvolupen. Durant el canvi de mil·lenni, tant les polítiques urbanístiques com en la mateixa gestió del centre històric es va apostar per regenerar gran part dels texits i ajudar als residents. Per una banda, Porto es va posicionar com un centre històric patrimoni mundial de la UNESCO, i paral·lelament Barcelona es van celebrar les Olimpíades del any 1992, a partir d'aquell moment les dues ciutats van seguir una aposta evident pel turisme a les ciutats. Aquesta aposta ha augmentat en els darrers anys la seva importància en els processos de transformació d'aquests centres de les ciutats, així com en la simbologia de la ciutat i en la imatge col·lectiva que en tenim. Finalment, la gestió dels centres històrics, que té un paper d'instrument per millorar la vida dels habitants, és un tema que conté innombrables capes per a les quals cal un estudi i un debat continu. En aquestes diferents disciplines, les quals la identitat és entesa com una realitat complexa, cada aspecte de la ciutat només té significat amb relació amb les altres escales que integra, aquest resultat serà una suma inseparable i divers. Cada vegada són més els desafiaments que afronta el centre històric i els afectes de les seves conseqüències són més ràpids, per la qual cosa són necessàries polítiques concretes que apuntin directament a solucionar problemes i potenciar oportunitats. En este trabajo se estudiará las distintas afectaciones de las intervenciones en los centros históricos de Barcelona y Oporto. Se describirá algunas de las capas históricas que conducen a la regeneración de las ciudades y las dinámicas que se desarrollan. Durante el cambio de milenio, tanto las políticas urbanísticas como en la propia gestión del centro histórico se apostó por regenerar gran parte de los tejidos y ayudar a los residentes. Por un lado, Porto se posicionó como un centro histórico patrimonio mundial de la UNESCO, y paralelamente Barcelona se celebraron las Olimpiadas del año 1992, a partir de ese momento las dos ciudades siguieron una apuesta evidente por el turismo en las ciudades. Esta apuesta ha aumentado en los últimos años su importancia en los procesos de transformación de estos centros de las ciudades, así como en la simbología de la ciudad y en la imagen colectiva que tenemos. Finalmente, la gestión de los centros históricos, que tiene un papel de instrumento para mejorar la vida de los habitantes, es un tema que contiene innumerables capas para las que es necesario un estudio y un debate continuo. En estas diferentes disciplinas, cuya identidad es entendida como una realidad compleja, cada aspecto de la ciudad sólo tiene significado en relación con las demás escalas que integra, este resultado será una suma inseparable y diversa. Son cada vez más los desafíos que afronta el centro histórico y los afectos de sus consecuencias son más rápidos, por lo que son necesarias políticas concretas que apunten directamente a solucionar problemas y potenciar oportunidades. In this work, the different effects of the interventions in the historic centers of Barcelona and Porto will be studied. Some of the historical layers that lead to the regeneration of cities and the dynamics that develop will be described. During the turn of the millennium, both urban policies and the management of the historic center itself opted to regenerate a large part of the fabric of the city and help residents. On the one hand, Porto was positioned as a UNESCO world heritage historical center and, in parallel, the city of Barcelona hosted the 1992 Olympics Games. From that moment on, the two cities followed an obvious commitment to tourism in the cities. This commitment has increased in importance in recent years for the transformation processes of these city centers, as well as for the symbology of the city and for the collective image we have. Finally, the management of historic centers, which has a role as an instrument to improve the lives of the inhabitants, is a subject that contains innumerable layers for which continuous study and debate is necessary. These different disciplines, in which identity is understood as a complex reality where each aspect of the city only has meaning in relation to the other scales it integrates, will result in an inseparable and diverse sum. There are more and more challenges facing historic centers and the effects of their consequences are faster and faster, which is why specific policies that aim directly at solving problems and promoting opportunities are necessary.

En aquest treball d’investigació l’objectiu és poder arribar a caracteritzar, a partir d’uns paràmetres, les masses de teixit viari prioritari per a vianants de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera, es pretén focalitzar en aspectes de teixit per a vianants, i la condició de cada àmbit. L’anàlisi parteix d’una primera part d’identificació de l’extensió que ocupen, per tal d’arribar a destacar uns casos d’estudi principals sota un criteri de selecció. A partir d’aquí, i amb una sèrie de paràmetres de teixit urbà, activitats, vegetació i densitat poblacional, és possible poder analitzar individualment i comparant alhora entre els diferents casos. Aquests valors configurats a l’apartat de característiques són extrets de les principals premisses de qualificació del teixit urbà al context històric actual on es fa el treball. Per consegüent, per tal de poder assolir un resultats que puguin determinar la situació actual on es troben cadascun d’ells, es sostreu una imatge contemporània de les zones per a vianants de la ciutat. Aquesta imatge, posteriorment també servirà per veure si es pot tractar d’una anàlisi que es pugui extrapolar a qualsevol altra ciutat, modestament, sense arribar a ser ambiciós. Sobretot, emfatitzant que l’estudi es realitza sota la consigna de donar una visió tan objectiva com sigui possible des de diferents punts de vista. In this research the goal is to be able to characterize, from multiple parameters, the road network to pedestrians’ priority of the city of Barcelona. In this way, it is intended to focus on aspects of pedestrians and the condition of each area of study. The first part of the analysis starts identifying the extension that network occupies and goes on to highlight major cases of study under a selection criteria. From this point, with a number of parameters of urban fabric, activities, vegetation and population density, it is possible to analyze individually and between different cases at the same time. These values configured in the feature section are extracted from the major qualification premises of urban fabric in the current historical context where the work is done. Consequently, in order to achieve results that can determine the current situation where each of them is located, a contemporary image is extracted from the city’s pedestrian zones. This image will check if this analysis can be extrapolated to any other city, but not sounding too ambitious. Above all, emphasising that the study is carried out under the heading of providing a vision as objective as possible from different points of view. Award-winning

El temps és una variable relacionada amb el concepte de canvi i evolució, com pot un edifici, essent un element fix i rígid, adaptar-se al temps? Les persones canvien amb el temps, igual que la societat, la demografia, la cultura o l'economia, i aquests canvis es tradueixen en necessitats a les quals l'arquitectura s'ha de poder adaptar. L'arquitectura s'ha de deixar inacabada, deixant llibertat a l'usuari d'habitar-la segons convingui. Recórrer a espais flexibles, és permetre a lusuari modificar-lo segons les seves necessitats. Creant arquitectura inacabada i permetent a l'usuari acabar-la, s'aconsegueix arquitectura adaptable, arquitectura que no queda obsoleta amb el temps. El tiempo es una variable relacionada con el concepto de cambio y evolución, cómo puede un edificio, siendo un elemento fijo y rígido, adaptarse al tiempo? Las personas cambian con el tiempo, igual que la sociedad, la demografía, la cultura o la economía, y estos cambios se traducen en necesidades, a las cuales la arquitectura ha de ser capaz de adaptarse. La arquitectura se debe dejar inacabada, dejando libertad al usuario de habitarla según le convenga. Recurrir a espacios flexibles, es permitir al usuario modificarlo según sus necesidades. Creando arquitectura inacabada y permitiendo al usuario terminarla, se consigue arquitectura adaptable, arquitectura que no queda obsoleta con el tiempo. Time is a variable related to the concept of change and evolution. How can a building, being a fixed and rigid element, adapt to time? People change over time, such as society, demography, culture or the economy, and these changes translate into needs, to which architecture must be able to adapt. Architecture should be left unfinished, leaving the user free to inhabit it as they see appropriate. To resort to flexible spaces, is to allow the user to modify them according to their needs. By creating unfinished architecture and allowing the user to finish it, we achieve an adaptable architecture, which does not become obsolete over time.

Després de tant de temps tancats a casa per la pandèmia, la societat espanyola va ser conscient que els seus habitatges no s'adaptaven a les necessitats. I les dades , demolidores, van corroborar tota sospita: el parc immobiliari espanyol, a més d'envellit, estava quedant obsolet. Davant aquesta situació alarmant, arquitectes, constructores i promotores hem de respondre amb celeritat, per solucionar el problema d'origen i evitar que en unes dècades la societat hagi de tornar a enfrontar-se a aquest mateix problema. Una de les alternatives: l'ús de larquitectura flexible. Serà la millor solució? Aquesta i moltes més incògnites seran resoltes en aquest treball de recerca i estudi. Tras tanto tiempo encerrados en casa por la pandemia, la sociedad española fue consciente de que sus viviendas no se adaptaban a sus necesidades. Y los datos , demoledores, corroboraron toda sospecha: el parque inmobiliario español, además de envejecido, estaba quedando obsoleto. Ante esta situación alarmante, arquitectos, constructores y promotores hemos de responder con celeridad, para solucionar el problema de raíz y evitar que en unas décadas la sociedad deba volver a enfrentarse a este mismo problema. Una de las alternativas: el uso de la arquitectura flexible. ¿Será la mejor solución? Esta y muchas más incógnitas buscarán ser resueltas en este trabajo de investigación y estudio. After so much time locked up at home due to the pandemic, Spanish society was aware that their homes were not adapted to their needs. And the data, devastating, corroborated all suspicions: the Spanish real estate stock, in addition to being old, was becoming obsolete. Faced with this alarming situation, architects, builders and promoters have to respond quickly, to solvethe root problem and prevent society from having to face this same problem again in a few decades. One of the alternatives: the use of flexible architecture. Will it be the best solution? This and many more unknowns will seek to be resolved in this research and study work.

Under the trend of intensive and refined land use and with the popularity of graffiti culture, this paper attempts to find strategies for using graffiti culture as a medium for renewing negative urban spaces. In my final work of master, I have produced the following main outputs. 1Collated and analyzed the development of graffiti culture 2Organized and analyzed the relevant points of negative public space in the city 3Conducted interviews with graffiti artists and curators 4Conducted a questionnaire survey on public participation in graffiti exhibitions 5Conducted an interactive graffiti exhibition design. In my design, I not only curated the exhibition, but also made micro-renewals to the urban space, such as adding a sunken plaza and a skate park. 6Graffiti exhibitions are representative and adaptable, and can be widely used in various regions and countries. The exhibition frame can be 3D printed and made of light concrete, a cheap material, to achieve good results and can be recycled repeatedly. The public participation perspective of various civic cultural activities is a good medium to activate I believe that in the near future, more and more regions will start graffiti exhibitions outdoors to drive urban vitality.

El presente trabajo consiste principalmente en una aproximación a diferentes sistemas constructivos prefabricados, no desde la técnica si no desde el calendario, viendo la incidencia de la elección del sistema constructivo en la velocidad de ejecución en obra. Para poder realizar este estudio, se ha aprovechado la oportunidad que se nos ha dado con la construcción de cinco espacios hospitalarios polivalentes en Cataluña por la necesidad de un aumento de camas de hospitalización debida a la pandemia del Covid-19. Los cinco hospitales que se estudian en este trabajo son el espacio polivalente hospitalario de Moisès Broggi en Sant Joan Despí, Barcelona, el del Hospital de Bellvitge también en Barcelona, el Germans Trias i Pujol en Can Ruti, Badalona, el espacio de Arnau de Vilanova en Lleida y finalmente el espacio hospitalario polivalente de Pere Virgili en Vall d’Hebron, Barcelona. Estos cinco espacios se construyen en recintos hospitalarios ya existentes y son hospitales satélite que dependen del hospital principal preexistente. Podremos analizar edificios de la misma tipología, altura, volumen, superficie, entre otras cosas, entre los que la principal diferencia es el sistema constructivo prefabricado utilizado. Gracias a la planificación de obra de cada uno de los casos de estudio, podremos analizar sus cronogramas para poder ver la influencia de la elección de cada uno de los sistemas constructivos en el tiempo de construcción. Siempre se ha tenido la idea de que un mayor grado de prefabricación significa una mayor rapidez en la construcción de un edificio e intentaremos ver si es cierto y el porqué. Veremos una breve introducción a cada uno de los casos de estudio, viendo sus características principales y el sistema constructivo escogido, para posteriormente poder entrar en la cuestión principal de este trabajo, los cronogramas de cada uno de los cinco espacios hospitalarios, analizándolos y obteniendo de ello unas conclusiones.

La vivienda siempre será un tema de debate, tanto por la manera de habitarla, como por su morfología o por su apariencia. En este trabajo se pretenderá afrontar el tema de su rigidez interior. Actualmente no podemos ignorar la indiscutible problemática que encontramos en la forma que están pensadas y creadas las viviendas en las que residimos. No encontramos ningún atisbo de términos como el futuro, el cambio o la adaptación. De este modo, querré investigar como se puede hacer frente a esta cuestión y aportar alguna solución. Pero en el proceso de esta investigación me encuentro una arquitectura que no ha tenido que buscar ningún tipo de solución, debido a que la “flexibilidad” siempre ha sido un elemento que ha estado presente en la vivienda. Esta será la arquitectura tradicional japonesa. Así me sumerjo en un mundo de tradiciones y aptitudes totalmente desconocidas para mi, las cuales me aportan una visión totalmente nueva del modo en el que se puede resolver el interior de una vivienda. Ante todo este nuevo mundo, me pregunto si la arquitectura japonesa puede ser un maestro del que podemos aprender y apoyarnos para poder liberarnos de la rigidez que presentan nuestras viviendas. A medida que voy aprendiendo de esta cultura me surgen nuevas dudas ¿Será posible trasladar una tradición a la actualidad?¿Se podrá transportar una cultura a otra sin copiarla?¿Funciona en la vivienda unifamiliar, pero en la plurifamiliar?

Aquest treball cerca recollir i comprendre les tipologies arquitectòniques amb les quals es va respondre en un context històric. ric en què va ser constant la recepció de fluxos migratoris. A principis del segle XIX fins a mitjans del XX la cons- tanta arribada de migrants europeus a Amèrica va ser un assumpte Estat. Durant les primeres etapes com a estats independents, els països americans dels casos estudiats, (Argentina, Brasil, Estats Units i Canadà ) van donar respostes a les migracions rebudes amb construccions que van perdre la seva funció, però les arquitectures del qual perduren fins avui dia. Es busquen respostes sobre quina és la història del succés migra- tori històric que va tenir lloc i el paper que aquest va comprendre a l'aparició d'arquitectures per a la migració. Mitjançant una mirada urbana, arquitectònica i espacial dels casos estudiats, es presenten les bases del patrimoni arquitec- tònic de la migració. El presente trabajo busca recoger y comprender las tipologías arquitectónicas con las que se respondió en un contexto histó- rico en el que fue constante la recepción de flujos migratorios. A principios del siglo XIX hasta mediados del XX la cons- tante llegada de migrantes europeos a América fue un asunto de Estado. Durante las primeras etapas como estados independientes, los paises americanos de los casos estudiados, (Argentina, Brasil, Estados Unidos y Canadá ) dieron respuestas a las migraciones recibidas con construcciones que perdieron su función, pero cuyas arquitecturas perduran hasta hoy en día. Se buscan respuestas sobre cuál es la historia del suceso migra- torio histórico que tuvo lugar y el papel que éste comprendió en la aparición de arquitecturas para la migración. Mediante una mirada urbana, arquitectónica y espacial de los casos estudiados, se presentan las bases del patrimonio arquitec- tónico de la migración. This research intends to collect and understand the ar chitectural typologies used to respond to a historical con text in which the reception of migratory flows was cons tant. From the early nineteenth century to the mid-twentie th century, the constant arrival of European migrants to America was a matter of state. During the first stages as independent states, the Ame rican countries of the cases studied (Argentina, Brazil, United States and Canada) responded to the migrations received with constructions that lost their function, but whose architectures survive to this day. Answers are sought as to what is the history of the historical migratory phenomenon that took place and the role it played in the need to create a space and place in the city in response to it. Through an urban, architectural and spatial look at the cases studied, the bases of the existing architectural heritage of migration.

Aquest treball de recerca analitza la situació de la Covid-19 a Espanya al llarg del període de confinament, contrastada amb la recopilació d’articles de premsa (en línia) i notícies. Aquest recull té per objectiu analitzar com es troba la situació actual del sector immobiliari, juntament amb les conseqüències que ha tingut la pandèmia sobre el camp de l’arquitectura, entenent quines situacions esdevindran arran d’això. Seguit d’això es fa una extracció dels aspectes clau que estructuraran la segona part del treball. Seguidament, s’analitzen una sèrie de casos d’estudi des del punt de vista de l’espai exterior, confirmant així per una part, la necessitat d’un a l’habitatge. A més a més també des del punt de vista de l’interior, on veiem habitatges que no poden obrir-se a l’exterior per diverses raons, han d’adaptar-se des de l’interior a través de dur a terme projectes de reformes integrals en les seves llars, on la finalitat és cercar la flexibilitat i versatilitat dels espais. Este trabajo de investigación analiza la situación de la Covid-19 en España a lo largo del periodo de confinamiento, contrastada con la recopilación de artículos de prensa (en línea) y noticias. Esta compilación tiene por objetivo analizar como se encuentra la situación actual del sector inmobiliario, junto con las consecuencias que ha tenido la pandemia sobre el campo de la arquitectura, entendiendo qué situaciones acontecerán a raíz de esto. Seguido de esto se hace una extracción de los aspectos clave que estructurarán la segunda parte del trabajo.Seguidamente, se analizan una serie de casos de estudio desde el punto de vista del espacio exterior, confirmando así por una parte, la necesidad de uno a la vivienda. Además también desde el punto de vista del interior, donde vemos viviendas que no pueden abrirse al exterior por varias razones, tienen que adaptarse desde el interior a través de llevar a cabo proyectos de reformas integrales en sus hogares, donde la finalidad es buscar la flexibilidad y versatilidad de los espacios. This research work analyses the situation of Covid-19 in Spain throughout the period of lockdown, contrasted with the collection of press articles (online) and news. This collection aims to analyse how the current situation in the property sector is, along with the consequences of the pandemic on the field of architecture, understanding what situations will follow. As a result, be able to extract the key aspects that will structure the second part of the work are removed.A number of cases of study are then analysed from the point of view of outer space, thereby confirming the need for one in the home. In addition, and not least important, also from the point of view of the interior, where we see homes that cannot be opened up to outer spaces for various reasons, they must be adapted from the inside through comprehensive reform projects in their homes, where the aim is to seek flexibility and versatility of the spaces.

Aquest treball de recerca consisteix en l'anàlisi de les rehabilitacions realitzades en el barri del Raval, entre els anys 2018 i 2020, dins del programa de Finques d'Alta Complexitat. A l'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona posa en marxa aquest programa d'ajudes extraordinàries, emmarcat en el Pla de Barris, per a promoure la rehabilitació d'edificis residencials en els barris més vulnerables, on les ajudes ordinàries no arriben a causa del complex context socioeconòmic. Així, aquest estudi analitza l'evolució dels plans de reforma que han actuat fins a dia d'avui al barri d’El Raval. Això permet desenvolupar el plantejament del programa de FACs, justificar la inclusió del Raval al programa i analitzar els primers resultats d'aquesta iniciativa. Este trabajo de investigación consiste en el análisis de las rehabilitaciones realizadas en el barrio del Raval, entre los años 2018 y 2020, dentro del programa de Fincas de Alta Complejidad. En el año 2017, el Ayuntamiento de Barcelona pone en marcha este programa de ayudas proactivas, enmarcado en el Pla de Barris, para promover la rehabilitación de edificios residenciales en los barrios más vulnerables, donde las ayudas ordinarias no llegan debido al complejo contexto socio-económico. Así, este estudio analiza los diferentes planes de reforma que han actuado hasta día de hoy sobre el barrio del Raval. Esto da pie a desarrollar el planteamiento del programa de FACs, justificar la inclusión del Raval en este y a analizar los primeros resultados de la iniciativa. This research work consists of the analysis of the rehabilitation works carried out in El Raval neighborhood, between 2018 and 2020, within the “High Complexity Communities” program. In 2017, the Barcelona City Council launched this proactive aid program, framed in the “Pla de Barris”, to boost the rehabilitation of residential buildings in the most vulnerable areas, where ordinary subsidy does not arrive due to the complex socio-economic context. This way, the study analyzes the evolution of urban plans that have worked on El Raval until nowadays. This leads to the explanation of the High Complexity Communities program, the incorporation of the neighborhood in the program and the analysis of the first results of this initiative.

Avui dia, la veritable amenaça mundial, com tots sabem, és el canvi climàtic per les conseqüències nefastes que comporta per la nostra pròpia supervivència. En aquest aspecte moltes indústries, per no dir totes, estan fent passes per poder mitigar aquestes conseqüències i la construcció és una d’elles. Trobem diferents àmbits on són perceptibles els canvis per una construcció més respectuosa amb el medi ambient i sostenible a llarg termini, àmbits que van des dels materials fins a l’estructura, passant per les instal·lacions o inclús el disseny del mateix projecte. Però tots aquests aspectes no queden exempts d’un increment econòmic i una pedagogia prèvia amb el client. Actualment, una bona part de les construccions que trobem amb els diferents certificats d’eficiència energètica són veritables utopies per la gran majoria de la població. Són edificacions que projectualment i teòricament són idíl·liques en els aspectes de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient, però que a l’hora de ser realistes i fer números no ho són tant. L’alt cost d’aquestes i les condicions d’entorn en les que se’ns presenta no són representatives, ni de bon tros, de la majoria d’actuacions que s’efectuen als nuclis urbans. Per tot això, el treball vol analitzar i quantificar un projecte més comú, com pot ser una reforma, i extreure les diferències que hi ha entre una intervenció convencional que compleixi amb la normativa espanyola i la mateixa que opti a un certificat d’eficiència energètica. I alhora proposar diverses solucions que pugui incloure en el projecte amb un cost assequible per la gran majoria de població. Climate change is currently the most significant threat to human survival and different industries are taking steps to mitigate its impact. The construction sector is one of those industires. The change towards long-term sustainability and environmentally friendly construction can be seen in different fields of the industry such as materials, structures, installations and design. However, these aspects often carry a price increase and require client education. Many construction projects that hold energy performance certificates can be seen as ideal examples of sustainability by most of the population. But many of such projects’ numbers don’t really add up and their effect on the surroundings can be far leas than idealic. These structures are often detached from the standard of their surroundings and context and therefore are not truly representative. This work aims to analyze and quantify a rehabilitation project by extracting data and highlighting the main differences between a regular intervention, and between those projects aiming for an energy performance certificate within the spanish legal framework, and to propose different, affordable solutions for the majority of the population Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

L’emergència climàtica està a l’ordre del dia des de fa més d’una dècada, i la forta repercussió que hi ha tingut el món de l’edificació és un clar exemple, de la necessitat de repensar el fer arquitectònic. Més concretament, el Codi Tècnic de l’Edificació introduí les primeres normes respecte l’estalvi energètic a partir del 2006. Si més no, és evident que el major percentatge dels habitatges plurifamiliars han quedat obsolets d’aquestes regulacions normatives, i la creixent incapacitat de realitzar obra nova, està donant ales a la branca de la rehabilitació energètica, aconseguint d’aquesta manera, garantir les necessitats de confort de les persones habitants i minimitzar la despesa energètica de dits edificis. Aquesta investigació es centrarà en una de les solucions constructives que més resultats positius està donant dintre del món de la rehabilitació energètica; el sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE). Entenent els diferents beneficis que dota la solució per a les persones usuàries dels habitatges, l’estudi pretén incorporar al sistema, noves capacitats. Gràcies al treball de les propietats dels diferents aïllaments tèrmics existents, s’estudia quin impacte tenen en la mitigació de l’efecte d’illa de calor. És així com, es cerca donar una nova concepció del SATE, el qual actualment està concebut per respondre a les necessitats de confort tèrmic interior dels habitatges, ignorant les possibilitats que pot dotar a les condicions ambientals exteriors. Per aconseguir-ho, es proposa en aquest treball de recerca, la incorporació de plantes integrada en la cara exterior del sistema, prioritzant el creixement vegetal per dotar a la façana de característiques tant positives com l’absorció de les emissions de CO2 i l’estabilitat tèrmica que aporten els éssers vius. The climate emergency has been on the agenda for more than a decade, and the strong impact it has had on the world of building is a clear example of the need to rethink architectural practice. More specifically, the Technical Building Code introduced the first rules on energy saving in 2006. However, it is clear that the largest percentage of multi-family dwellings have become obsolete from these normative regulations, and the growing inability to carry out new construction work is giving wings to the branch of energy rehabilitation, thus ensuring the comfort needs of the inhabitants and minimizing the energy expenditure of their buildings. This research will focus on one of the constructive solutions that is giving more positive results in the field of energy rehabilitation; the external insulation finishing System, (EIFS). But it will not remain only in the direct impact of the benefit of the users of the houses, but what is intended in this study, is to understand the capabilities that, joining the different materials that can compose a EIFS solution, the work of these and their properties, has in mitigating the heat block effect. Thus, the aim is to give a new conception of the EIFS, always focused on the interior comfort of the houses, ignoring the possibilities that it can provide to the exterior environmental conditions. To achieve this, it is proposed in this research work, the incorporation of integrated vegetation in the entire exterior of the system, prioritizing the growth of plants to provide the facade with such positive features as the absorption of CO2 emissions and thermal stabilization that provide living beings.

El càlcul de la resistència a esforç tallant d’una biga amb secció en T de formigó armat, i de bigues en general, procedeix de les aportacions del formigó, de l’armadura longitudinal i de l’armadura transversal d’acer. La contribució de cadascuna de les parts individualment és difícil d’avaluar, ja que existeix una interacció entre elles. Per aquest motiu anteriorment l’EHE-08 calculava la contribució a l’esforç tallant com a la suma de la component del formigó més la component de l’acer mentre que actualment el nou Codi Estructural té en compte aquesta interacció i no calcula les components aïlladament. El cap comprimit de la biga de formigó té una importància primordial en els darrers estadis de càrrega d’una biga sotmesa a esforç tallant. En aquesta zona és on es troben les ales de les bigues en T. Actualment no existeix una formulació que ajusti correctament el tallant últim experimental amb el tallant últim prescrit de bigues en T segons les diferents normatives que, de manera conservadora, no contemplen la contribució de les ales a aquest esforç. El treball presenta una extensa base de dades amb assajos experimentals d’arreu del món de bigues de formigó armat de secció en T sotmeses a esforç tallant. Es calcula la resistència teòrica d’aquestes bigues a esforç tallant segons la Instrucció del formigó EHE-08, el Codi Estructural, l’Eurocodi i les formulacions de Zararis et. al. i es contrasta amb els valors experimentals. Zararis té en compte la contribució de les ales a la resistència de tallant, de manera que presenta un ajust més acurat de les seves prediccions als resultats experimentals. Finalment, s’estudia estadísticament la relació entre el valor de l’esforç tallant experimental en relació amb el valor analític predit per les diferents formulacions citades. D’aquesta manera es pot veure quin és l’ajust de les diferents formulacions als resultats experimentals i la importància que cobren les ales també en el cas de l’esforç tallant.

Trabajo final presentado por Xavier Abelló i Sala para el Máster en Sistemas de Información Geográfica impartido por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), realizado bajo la dirección del Dr. Francesc Valls Dalmau de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) y del Dr. Pere Abelló Sala del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).-- 86 pages, figures, Les pautes de distribució de les espècies marines, i de les espècies de crustacis decàpodes en concret, objecte d’investigació d’aquesta tesina, no són constants en el temps. Existeix una temporalitat a diferents escales o periodicitats: mareal, diària, lunar, estacional, anual i fins i tot a escales superiors. Aquesta variabilitat va associada tant a característiques intrínseques de la biologia de cada espècie (moviments relacionats amb la reproducció i reclutament, és a dir, incorporació de nous individus a la població després de la dispersió larvària), com a les relacions amb la variabilitat de l’ambient, per exemple canvis en la temperatura de l’aigua del mar associats al canvi climàtic, que poden fer que una espècie els trobi positius o negatius. El present treball pretén contribuir a l’estudi de la variabilitat en la distribució de poblacions d’espècies de crustacis decàpodes afectades directa o indirectament per la pesca d’arrossegament en aigües mediterrànies de la Península Ibèrica. La variabilitat ve afectada bàsicament per tres factors: geogràfic, batimètric i temporal a diferents nivells. Les dades de les què es disposa abarquen la plataforma i talús continentals des de Gibraltar a Cap de Creus durant una sèrie temporal amb mostreig anual cada primavera iniciada el 1994 fins el 2015. Es pretén dissenyar una eina que permeti la visualització i anàlisi de les abundàncies bàsicament de tres espècies característiques de la zona d’estudi que a priori tenen diferents característiques de distribució geogràfica, batimètrica i interanual, però que tingui capacitat per a seleccionar també altres espècies