Search

El objetivo de este trabajo es analizar en corto tiempo y recursos propios, el comportamiento ambiental de los edificios del Multifamiliar, para extraer recomendaciones aplicables a las nuevas edificaciones de interés social que carecen de diseño bioclimático en clima cálido húmedo. La metodología se divide en cuatro etapas: 1 Realizar estudio del clima de Tampico de los años 1991 a 2010 del Sistema Meteorológico Nacional y del 2012 al 2013 de la estación meteorológica de la FADU-UAT. 2. Determinar las zonas de confort permisible, ventilación natural y necesidades de enfriamiento con aire acondicionado, con dos software Comfort Ex y Heliodon, y analizar con diagrama psicrométrico. 3. Evaluar los edificios, con estudio básico de sombras y ángulos solares en Heliodon. 4. Analizar las fachadas y vegetación de los edificios, con temperatura de superficie, arborización existente, velocidad y dirección del flujo de viento. Como conclusiones, el estudio evidencia los meses críticos de abril a octubre, la necesidad de protección solar en verano en todas las fachadas durante todo el día. La mejor orientación para un edificio es la Norte-Sur. Las fachadas más críticas son la Oeste, Noroeste y Suroeste. La separación entre los edificios permitió que el viento fluyera sin obstrucciones y se mantuvo con dirección Sureste durante todo el día a una velocidad de aire ligero por la mañana y durante la tarde aumentó su velocidad a brisa suave. Se recomienda utilizar vegetación en todas las fachadas para su protección solar, con copas amplias de más de 10 m de diámetro y mayores de 12 m de altura. L'objectiu d'aquest treball és analitzar en curt temps i recursos propis, el comportament ambiental dels edificis de l'multifamiliar, per extreure recomanacions aplicables a les noves edificacions d'interès social que no tenen disseny bioclimàtic en clima càlid humit. La metodologia es divideix en quatre etapes: 1 Realitzar estudi de el clima de Tampico dels anys 1991 a 2010 de el Sistema Meteorològic Nacional i de l'2012 a el 2013 de l'estació meteorològica de la FADU-UAT. 2. Determinar les zones de confort permissible, ventilació natural i necessitats de refredament amb aire condicionat, amb dos programari Comfort Ex i Heliodon, i analitzar amb diagrama psicromètric. 3. Avaluar els edificis, amb estudi bàsic d'ombres i angles solars en Heliodon. 4. Analitzar les façanes i vegetació dels edificis, amb temperatura de superfície, arborització existent, velocitat i direcció de l'flux de vent. Com a conclusions, l'estudi evidencia els mesos crítics d'abril a octubre, la necessitat de protecció solar a l'estiu a totes les façanes durant tot el dia. La millor orientació per a un edifici és la Nord-Sud. Les façanes més crítiques són la Oest, Nord-oest i Sud-oest. La separació entre els edificis permetre que el vent fluís sense obstruccions i es va mantenir amb direcció Sud-est durant tot el dia a una velocitat d'aire lleuger al matí i durant la tarda va augmentar la seva velocitat a brisa suau. Es recomana utilitzar vegetació en totes les façanes per a la seva protecció solar, amb copes àmplies de més de 10 m de diàmetre i majors de 12 m d'alçada. The objective of this work is the analysis in short time and with internal resources, of the environmental behavior of Multifamily buildings, to produce applicable recommendations for new social interest constructions lacking a bioclimatic design a warm humid weather. The methodology is divided into four: 1. The study of Tampico’s weather from 1991 to 2010 by the National Meteorological System and from 2012 to 2013 by the weather station at FADU-UAT. 2. The determination of areas of permissible comfort, natural ventilation and cooling AC needs, with software Comfort Ex and Heliodon and the examination with psychometric diagram. 3. The evaluation of the buildings, with basic shade and solar angle study in Heliodon. 4. The analysis of facades and vegetation of the buildings, with surface temperature, existing vegetation, wind speeds and the flow direction. Conclusions: The study demonstrates the critical months from April to October, the need of solar protection in summertime on all the facades through the entire day. The best orientation for a building is North-South. The most critical facades are West, Northwest and Southwest. Separation between buildings allowed the wind to flow without obstructions and remained directed to the Southeast the whole day at a light air speed during the morning, and during the afternoon, its speed increased to a soft breeze. It is recommended to use vegetation on all facades for their solar protection, with broad tree crowns with more than 10m in diameter and higher than 12m. A la Universidad Autónoma de Tamaulipas por el otorgamiento de la becaya las estudiantesde la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo de la UAT Hillary Shaden Rodríguez Lerma y Rosa Patricia Torres Fajardo, por su colaboración

La ciudad es un sistema complejo en el que confluyen muchos parámetros que dificultan sobremanera un análisis preciso de todos ellos y, en consecuencia, la valoración de los fenómenos que se producen y sus repercusiones en el medio ambiente. La planificación urbana es uno de los retos ante los que se encuentra la sociedad actual, implicando tanto a arquitectos y urbanistas como a otros colectivos muy diversos que convergen en este espacio común de intercambio energético y ecológico.La población mundial se está desplazando hacia las áreas urbanas en proporción cada vez mayor, por lo que estos son posibles puntos de conflicto y oportunidad en los que es necesario actuar y planificar de forma cuidadosa. Para optimizar la planificación urbana, será fundamental disponer de un cuerpo de doctrina en temas ambientales y sociales que tengan en cuenta aspectos de consumo energético y de recursos, así como de confort y bienestar personal.En este contexto nace el proyecto de investigación “MUM-Fundamentos para la Caracterización de la Morfología Urbana Mediterránea”. Este proyecto avanza en la mejora de la eficiencia energética en ciudades mediterráneas, identificando parámetros morfológicos de los edificios, en tanto que configuradores de ciudades, que permiten caracterizar distintas tramas urbanas y su influencia en la demanda energética.Actualmente no existe una parametrización de las estructuras urbanas que permita simular su comportamiento ambiental de forma razonable. Esta investigación ha identificado y definido parámetros urbanos necesarios para esta caracterización geométrica de las distintas tramas que facilitarían una aproximación al comportamiento ambiental. The city is a very complex system in which many parameters converge. The large number of these parameters greatly hinders not only an accurate analysis of all of them, but also the assessment of the phenomena that occur in the city and its impact on the environment. Urban planning is one of the challenges that society faces today, involving architects, planners and other social and professional stakeholders. All of them converge in a common field of energetic and ecological exchange. The world’s population is moving towards urban areas in an increasing proportion. Consequently, these areas are becoming potential points of conflict and opportunities and, therefore, must be carefully planned. To optimize urban planning, it is essential to have a body of doctrine in both environmental and social issues, considering subjects such as energy and resources consumption, comfort and well-being. In this context, the investigation project “MUM- Identification of Parameters Involved in Architectural Energy Efficiency is originated. This project aims to improve energy efficiency in buildings of Mediterranean cities by identifying those parameters of buildings morphology that allow to describe different urban tissues and their influence on energy demand. Nowadays, there is a lack of urban structures parametrization systems that allow to simulate their behaviour accurately. This investigation aims to identify and define urban parameters required for a geometric description of the different urban fabrics, in order to ease an approach to environmental performance assessment. La ciutat és un sistema complex en el qual conflueixen molts paràmetres que dificulten en gran manera una anàlisi precís de tots ells i, en conseqüència, la valoració dels fenòmens que es produeixen i les seves repercussions en el medi ambient. La planificació urbana és un dels reptes davant els quals es troba la societat actual, implicant tant a arquitectes i urbanistes com a altres col·lectius molt diversos que convergeixen en aquest espai comú d'intercanvi energètic i ecològic. La població mundial s'està desplaçant cap a les àrees urbanes en proporció cada vegada més gran, de manera que aquests són possibles punts de conflicte i oportunitat en els quals cal actuar i planificar de forma acurada. Per optimitzar la planificació urbana, serà fonamental disposar d'un cos de doctrina en temes ambientals i socials que tinguin en compte aspectes de consum energètic i de recursos, així com de confort i benestar personal. En aquest context neix el projecte d'investigació "MUM-Fonaments per a la Caracterització de la Morfologia Urbana Mediterrània". Aquest projecte avança en la millora de l'eficiència energètica en ciutats mediterrànies, identificant paràmetres morfològics dels edificis, com a configuradors de ciutats, que permeten caracteritzar diferents trames urbanes i la seva influència en la demanda energètica. Actualment no existeix una parametrització de les estructures urbanes que permeti simular el seu comportament ambiental de manera raonable. Aquesta investigació ha identificat i definit paràmetres urbans necessaris per a aquesta caracterització geomètrica de les diferents trames que facilitarien una aproximació al comportament ambiental.

In spite of the ever increasing unsustainable nature of the "conventional" city and its concurrent assertion as a human habitat par excellence, it is important to define intervention strategies that can improve the "metabolic" operation of built environments. If related to urban morphology, these take on more effective potentiality and are a guiding tool for more appropriate, more beneficial interventions. In the specific context of the Mediterranean compact city, the interaction between density, morphology and energy discussed here is one of the components required if not for the complex solution of the problem, then at least for reducing the environmental impact of urban models. The results here proposed of a comparative study carried out on various fabrics in the city of Barcelona, in search of parametric relations between density and energy-environmental behaviour. The said relations, we analyse the effects of urban obstructions: the basis of knowledge required for conscious built environment transformation, towards more efficient conditions. Tot i la naturalesa cada vegada més insostenible de la ciutat convencional i la seva concurrent afirmació com hàbitat humà per excel·lència, és important la definició d’estratègies d’intervenció que puguin millorar el funcionament metabòlic d’entorns construïts. En relació amb la morfologia urbana, aquestes adquireixen major potencialitat efectiva i constitueixen un instrument guia per intervencions més apropiades i més beneficioses. En el context específic de la ciutat compacta mediterrània, la interacció entre densitat, morfologia i energia, discutida aquí, és un dels components requerits si no per una solució complexa del problema, com a mínim per reduir l’impacte ambiental dels models urbans. Els resultats que aquí es proposen d’un estudi comparatiu portat a terme en diversos teixits de la ciutat de Barcelona, cercant les relacions paramètriques entre la densitat i el comportament energia-mediambiental. En aquestes relacions s’analitzen els efectes de les obstruccions urbanes: la base del coneixement necessari per la transformació conscient de l’ambient construït faria condicions més eficients. A pesar de la naturaleza cada vez más insostenible de la ciudad convencional y su concurrente afirmación como hábitat humano por excelencia, es importante la definición de estrategias de intervención que pueden mejorar el funcionamiento metabólico de entornos construidos. En relación con la morfología urbana, éstas adquieren mayor potencialidad efectiva y constituyen un instrumento guía para intervenciones más apropiadas y más beneficiosas. En el contexto específico de la ciudad compacta mediterránea, la interacción entre densidad, morfología y energía discutida aquí es uno de los componentes requeridos si no para una solución compleja del problema, por lo menos para reducir el impacto ambiental de los modelos urbanos. Los resultados aquí se proponen de un estudio comparativo llevado a cabo en diversos tejidos de la ciudad de Barcelona, ​​en busca de las relaciones paramétricas entre la densidad y el comportamiento energía-medioambiental. En dichas relaciones, se analizan los efectos de las obstrucciones urbanas: la base del conocimiento necesario para la transformación del ambiente construido, hacia condiciones más eficientes.