Search

Aquest treball analitza el disseny, la creació i la difusió de contingut transmèdia, basant-se en la producció de joves universitaris en l’àmbit del grau d’Educació Social. En primer lloc s’exposen les relacions entre l’ús de les narratives transmèdia i la innovació educativa en les institucions d’educació superior, després de fer una breu introducció respecte del paper que pot tenir l’alfabetització transmèdia i la cultura de la convergència dins les institucions d’educació formal en general.L’estudi analitza el procés de creació transmèdia des de dos plans d’anàlisi: 1) descrivint els instruments de mediació de l’aprenentatge utilitzats en el disseny educatiu (participació guiada); i 2) analitzant les possibilitats de les narratives transmèdia, com a estratègies de creació col·lectiva, per afavorir l’alfabetització digital en la societat hiperconnectada. El disseny metodològic combina la investigació narrativa amb l’etnografia digital, seguida de la descripció dels principals resultats derivats de l’anàlisi de l’elaboració i producció del contingut transmèdia per l’alumnat. Finalment, en les conclusions es defensa l’oportunitat de l’educació transmèdia per generar processos de mediació tecnològica i social que no només reconeix els aprenentatges i sabers tàcits que l’alumnat conforma en la societat hiperconnectada, sinó també les seves possibilitats per a l’apoderament social en els joves universitaris., This paper analyzes the design, creation and diffusion of transmedia content based on the production of young university students enrolled in the Bachelor’s Degree in Social Education. Following a brief introduction on the role of transmedia literacy and the culture of convergence within formal education institutions in general, the relationships between the use of transmedia narratives and educational innovation in higher education institutions are discussed. The study analyzes the transmedia creation process at two levels of analysis: 1) through a description of the instruments of mediation of learning used in the educational design (guided participation); and 2) by analyzing the possibilities of transmedia narratives as strategies of collective creation to promote digital literacy in the hyperconnected society. The methodological design combines narrative research with digital ethnography, followed by the description of the main results derived from the analysis of the elaboration and production of the transmedia content by the students. Finally, the conclusions defend the opportunity of transmedia education to generate processes of technological and social mediation that not only recognize the learning and tacit knowledge that students form in the hyperconnected society but also its possibilities for social empowerment among university students., Este trabajo analiza el diseño, la creación y la difusión de contenido transmedia, basándose en la producción de jóvenes universitarios en el ámbito del Grado de Educación Social. En primer lugar se exponen las relaciones entre el uso de las narrativas transmedia y la innovación educativa en las instituciones de Educación Superior, tras realizar una breve introducción respecto al papel que puede jugar la alfabetización transmedia y la cultura de la convergencia dentro de las instituciones de educación formal en general.El estudio analiza el proceso de creación transmedia desde dos planos de análisis: 1) describiendo los instrumentos de mediación del aprendizaje utilizados en el diseño educativo (participación guiada); y 2) analizando las posibilidades de las narrativas transmedia, en tanto estrategias de creación colectiva, para favorecer la alfabetización digital en la sociedad hiperconectada. El diseño metodológico combina la investigación narrativa con la etnografía digital, seguida de la descripción de los principales resultados derivados del análisis de la elaboración y producción del contenido transmedia por el alumnado. Finalmente, en las conclusiones se defiende la oportunidad de la educación transmedia para generar procesos de mediación tecnológica y social que no solo reconoce los aprendizajes y saberes tácitos que el alumnado conforma en la sociedad hiperconectada, sino también sus posibilidades para el empoderamiento social en los jóvenes universitarios.