Search

L’objectiu és explicar la lògica dela resistència catalana, entre juliol de1713 i l’11 de setembre de 1714, contraels exèrcits borbònics, una resistènciaque no sempre ha estat ben compresapels historiadors i pels polítics. Unssovint la van explicar en clau romàntica;altres, com un acte irracional,mancat de sentit polític. Per no parlardels que l’han denigrada, tal com hanfet també amb les lleis i institucionscatalanes pel seu suposat tarannà feudalitzant,al seu parer afortunadamentsubstituïdes per la modernitat absolutista.Per això, es contextualitza laresistència en el seu context històric.Al final, la liquidació de l’Estat catalàper part de Felip V i la imposició de laNova Planta, una estructura netamentabsolutista i militaritzada presidida pelcapità general i per uns corregidorstambé militars, significà un clar retrocéspolític no solament per la pèrduade les institucions del país sinó perquèles vies de representació (a les Corts, ala Generalitat, al Consell de Cent i alsmunicipis on l’home comú era present)van ser substituïdes pel nomenamentdirecte i per la venda de càrrecs, els quals van tenir efectes nefastos comla corrupció institucionalitzada sensemecanismes de control.