Search

Els espais naturals protegits transfronterers (ENPT) s’han multiplicat durant els darrers anys, sobretot a l’àmbit europeu i a l’Àfrica Austral. Tant des de les organitzacions internacionals com des del món acadèmic s’han fet multitud de recerques quant als ENPT; més neutres, en general, les primeres, i més crítiques les segones. A la península Ibèrica, hi destaca per la seva extensió la Reserva de la Biosfera Transfronterera Meseta Ibérica, declarada el 2015. Aquest article l’estudia a través d’una recerca qualitativa, en particular mitjançant entrevistes semiestructurades. Els resultats són interpretats en el marc de les referències disponibles sobre els ENPT. L’anàlisi feta revela que aquesta reserva de la biosfera es basa discursivament més en qüestions turístiques i de marca que no pas en aspectes vinculats a la protecció i la conservació ambientals, una conclusió que subverteix el model esperat., Transboundary protected areas (TBPAs) have multiplied in recent years, especially in Europe and Southern Africa. A vast body of research has been carried out on TBPAs by international organisations as well as scholars, with the former generally being more neutral and the latter more critical. In the Iberian Peninsula, the Meseta Ibérica Transboundary Biosphere Reserve, designated in 2015, stands out for its covered land area. Qualitative research methods are used to study this biosphere reserve, particularly semi-structured interviews. The results are interpreted within the framework of the available literature on TBPAs. The analysis reveals that this biosphere reserve is discursively based more on tourism and brand issues than on aspects related to environmental protection and conservation; a conclusion which subverts the expected model., Los espacios naturales protegidos transfronterizos (ENPT) se han multiplicado en los últimos años, sobre todo en el ámbito europeo y en África Austral. Tanto desde las organizaciones internacionales como desde el mundo académico se han realizado multitud de investigaciones acerca de los ENPT; más neutras, por lo general, las primeras, y más críticas las segundas. En la Península Ibérica, destaca por su extensión la Reserva de la Biosfera Transfronteriza Meseta Ibérica, declarada en 2015. Este artículo la estudia a través de una investigación cualitativa, en particular mediante entrevistas semiestructuradas. Los resultados obtenidos son interpretados en el marco de las referencias disponibles sobre los ENPT. El análisis efectuado revela que esta Reserva de la Biosfera se basa discursivamente más en cuestiones turísticas y de marca que en aspectos vinculados a la protección y conservación ambientales, una conclusión que subvierte el modelo esperado., Les espaces naturels protégés transfrontaliers (ENPTs) se sont multipliés au cours des dernières années, en particulier dans le contexte européen et de l’Afrique australe. Tant depuis les organisations internationales que le monde académique des nombreuses études sur les ENPTs ont été réalisées ; plus neutres, en général, les premières, et plus critiques les secondes. Dans la Péninsule Ibérique, la réserve de biosphère transfrontalière Meseta ibérica, déclarée en 2015, est remarquable par sa dimension. Cet article l’étudie à travers une recherche qualitative, en particulière, par des entretiens semi-directifs. Les résultats obtenus sont interprétés dans le cadre des références disponibles sur les ENPTs. L’analyse effectuée révèle que cette réserve de biosphère est plus basée dans son discours sur des questions touristiques et de marque que sur des aspects liés à la protection et à la conservation de l’environnement, conclusion bouleversant le modèle initialement prévu.

L’article constitueix un relat explicatiu sobre el procés de conversió de Barcelona en una ciutat turística, particularment al llarg de les dues últimes dècades. S’aporten dades evolutives dels diferents components del sistema turístic i es contextualitza el significat de les activitats turístiques en les estructures de la ciutat i en el seu funcionament. Aquest procés ha estat complex i es mostra inacabat. Es parteix de dues premisses específiques: a) són diversos els factors que expliquen l’origen i el desenvolupament del procés, i entre ells destaca el paper de la gestió pública del turisme, del seu model de promoció i foment, que és valorat com un model d’èxit; b) en el seu nou estatus com a ciutat turística, Barcelona té el repte de dissenyar un model de gestió de la ciutat (turística) basat en la relació turisme-ciutat que prevegi minimitzar els conflictes i afavorir les sinergies., This article provides an explanatory account of the process to transform Barcelona into a tourist city, particularly over the last two decades. Evolutionary data of the various components of the tourism system are provided and the meaning of tourism activities is contextualized in the structures of the city and its operation. This process has been complex and remains unfinished. The article is based on two specific premises: a) the origin and development of the process can be explained by several factors, among them the role of public tourism management and its successful promotion and development model; b) due to Barcelona’s new status as a tourist city, it faces the challenge of designing a management model of the (tourist) city based on the relationship between tourism and city, which involves minimizing conflicts and fostering synergies., El artículo constituye un relato explicativo sobre el proceso de conversión de Barcelona en una ciudad turística, particularmente a lo largo de las dos últimas décadas. Se aportan datos evolutivos de los distintos componentes del sistema turístico y se contextualiza el significado de las actividades turísticas en las estructuras de la ciudad y en su funcionamiento. Dicho proceso ha sido complejo y se muestra inacabado. Se parte de dos premisas específicas: a) son diversos los factores que explican el origen y el desarrollo del proceso, y entre ellos destaca el papel de la gestión pública del turismo, de su modelo de promoción y fomento, que es valorado como un modelo de éxito; b) en su nuevo estatus como ciudad turística, Barcelona tiene el reto de diseñar un modelo de gestión de la ciudad (turística) basado en la relación turismo-ciudad que prevea minimizar los conflictos y favorecer las sinergias., Cet article constitue un récit explicatif du processus de transformation de Barcelone en une ville touristique, particulièrement tout au long des deux dernières décennies. Des données évolutives issues des composantes du système touristique y sont apportées ainsi qu’une mise en contexte du signifié des activités touristiques dans les structures de la ville et dans son fonctionnement. Ce processus complexe et n’est pas achevé. Il est issu de deux prémisses spécifiques: a) Les facteurs expliquant l’origine et le développement du processus sont divers. Parmi ces processus, le rôle de la gestion publique du tourisme et son modèle de promotion, valorisé comme un modèle de réussite sont particulièrement importants; b) Par son nouveau statut social de ville touristique, Barcelone se donne le défi de concevoir un modèle de gestion de la ville (touristique) fondé sur la relation ville-tourisme, et qui vise à minimiser les conflits et favoriser les synergies.

Resulta habitual trobar en el paisatge de les valls pirinenques, com ara la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistència de dos fenòmens diametralment oposats: d’una banda, l’abandonament del territori i, de l’altra, la intensificació de l’ús que se’n fa. El primer s’explica per la dramàtica regressió de les activitats primàries, base d’un sistema que començà a difuminar-se quan les regles del joc capitalista entraren en vigor. El segon correspon a la proliferació de complexos d’oci i esport i d’urbanització, com a conseqüència de les noves demandes d’una població eminentment urbana. La ramaderia extensiva de muntanya, en un estat alarmant de recessió, reivindica avui el seu paper en la diversificació de les economies pirinenques, en tant que s’adequa a les possibilitats del territori i és responsable de la qualitat paisatgística que la demanda turística exigeix., Two opposite processes usually coexist in Pyrenean valleys, as exemplified by the case of Vall Fosca (Pallars Jussà): land abandonment and land use intensification. The first is due to a dramatic decrease in primary activities which made up the basis of a system which would start to disappear as soon as capitalist principles spread out. The second arises from the proliferation of leisure and sports complexes together with urbanisation and fulfills the demands of population coming from urban areas. Extensive mountain stockbreeding, in critical recession today, claims for its role in economic diversification of Pyrenean regions: it would suit perfectly to the territory’s possibilities and would be responsible of landscape quality, which is what tourists demand., Resulta habitual encontrar en el paisaje de valles pirenaicos, como la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistencia de dos fenómenos diametralmente opuestos: por un lado, el del abandono y, por el otro, el de la intensificación en el uso del territorio. El primero se explica por una dramática regresión de las actividades primarias, base de un sistema que empezó a difuminarse cuando las reglas del juego capitalista entraron en vigor. El segundo corresponde a la proliferación de complejos de ocio y deporte y de urbanización, como consecuencia de las nuevas demandas de una población eminentemente urbana. La ganadería extensiva de montaña, en un estado alarmante de recesión, reivindica hoy su papel en la diversificación de las economías pirenaicas, dado que se adecua a las posibilidades del territorio y que es responsable de la calidad paisajística que la demanda turística exige.

L’avanç de les polítiques neoliberals a escala mundial ha provocat que hagi augmentat la privatització dels recursos públics, especialment en un moment de crisi econòmica i de necessitat de cercar fonts noves de finançament per part de l’Administració. Dins d’aquest context, els espais litorals destinats a l’oci i al turisme tampoc s’han salvat de la pressió exercida per part dels governs i de les empreses privades, i han vist com el seu caràcter públic s’ha privatitzat de manera directa o indirecta. L’illa de Mallorca no s’ha mantingut aliena a aquest procés global i, durant els darrers anys, s’hi està observant un augment de privatitzacions d’espais públics. Per això, una de les fórmules utilitzades és la regulació de l’aparcament dels vehicles dins el domini municipal, la qual cosa s’ha convertit en una important font de finançament per a les poblacions turístiques de l’illa., El avance de las políticas neoliberales a escala mundial ha provocado que haya aumentado la privatización de los recursos públicos, especialmente en un momento de crisis económica y necesidad de buscar nuevas fuentes de financiación por parte de la Administración. En este contexto, los espacios litorales destinados al ocio y al turismo tampoco se han salvado de la presión ejercida por parte de los gobiernos y de las empresas privadas, y han visto cómo su carácter colectivo se ha privatizado directa o indirectamente. La isla de Mallorca no se ha mantenido ajena a este proceso global y, durante los últimos años, se está observando un aumento de privatizaciones de espacios públicos. Para ello, una de las fórmulas utilizadases la regulación del estacionamiento de los vehículos en el dominio municipal. Dicha iniciativa se ha convertido en una importante fuente de financiación para las poblaciones turísticas de la isla., Les progrès des politiques néolibérales mondiales, a causé l’augmentation de la privatisation des ressources publiques, en particulier en temps de crise économique, ainsi que la nécessité de trouver de nouvelles sources de financement du gouvernement. Dans ce contexte, les zones côtières pour les loisirs et le tourisme n’ont pas été épargnées par la pression des gouvernements et des entreprises privées, et ont vu leur caractère public directement ou indirectement privatisé. L’île de Majorque n’est pas restée à l’abri de ce processus global, et ces dernières années, on assiste à une privatisation croissante des espaces publics. Pour ce faire, l’une des formules utilisées est la réglementation du stationnement des véhicules dans le domaine public, qui est devenu une source importante de financement pour les villes touristiques de l’île., The advance of neoliberal policies worldwide has led to the increasing privatization of public resources, especially in the midst of the economic crisis, which has required seeking new sources of government funding. In this context, coastal leisure and tourism areas have not escaped from the pressure exerted by governments and private companies to privatize such public areas either directly or indirectly. The island of Majorca has not remained unaffected by this global process, and has seen an increase in the privatization of public spaces in recent years. One of the formulas used to privatize these spaces is the regulation of the parking of vehicles in the public domain, which has become a major source of funding for the tourist towns on the island.

Cet article explore certains problèmes qu'attendent solution dans le developpement urbain de la Costa Brava, une région touristique aussi extraordinaire que vulnérable au point de vue de l'environement. Il fait une brève description de la géographie de la région, et utilise une division de son territoire en zones et una série d'etapes temporelles pour souligner les characteristiques essentielles de son inégal developpement. Il enumère les problèmes les plus importants encore sans solution, et illustre quelques des trade offs entre objectifs qu'ils genèrent. Il montre aussi quelqu'un des obstacles qui maintenant mettent en danger le procés d'élaboration et aplication des plans. Le texte explore l'hypothbse que, malgré l'approbation pendant les dernières années- d'importantes mesures légales orientées à fomenter la démocratisation de l'aménagement du territoire, les insuffisances de la culture politique locale ont fait leur succès seulement partiel. À la Costa Brava, pendant les premières années de démocratie, sculement un group selecte d'agents (dominé par membres des classes bureaucratique et technocratique) ont participé effectivement au procés d'aménagement du territoire, et seulement certains interêts ont réussi à s'articuler d'une façon satisfactoire. This article explores current issues of urban development on the Costa Brava -Spain's highly successful and environmentally sensitive tourist area. It reviews briefly the region's geography, and uses several zones and temporal periods to point out the main features of the area's unequal development patterns. It list current development issues, relates recent legal and political changes to the practice of urban land use planning and considers possibilites for improving planning practice. Throughout, the article explores the hypothesis that, in spite of the approval of the Land Use Planning Law and of important regulations -that integrate both substantive and procedural guarantees into the urban planning process- democratic planning has only had a mixed success so far. During the first years of democracy -and after 40 years of limited political life- effective participation has been dominated by a selected set of actors with membership of the bureaucratic and technocratic classes, while other sectors have not been able to organise for effective political involvement. Este artículo explora algunos de los problemas pendientes en el desarrollo urbanístico de la Costa Brava, una región turística tan extraordinaria como vulnerable desde el punto de vista medioambiental. Incluye una descripción somera de la geografía de la zona, y utiliza una división de su territorio en varias zonas y una serie de etapas temporales para poner de relieve las principales características de su desigual crecimiento urbanístico. Elabora una lista de los problemas urbanísticos pendientes de mayor relevancia, ilustrando algunos de los trade offs entre objetivos que generan. Asimismo, pone de manifiesto algunos de los obstáculos que en la actualidad dificultan el buen funcionamiento del proceso de elaboración y aplicación del planeamiento. A lo largo del texto se explora la hipótesis de que, a pesar de la aprobación -a lo largo de los últimos años- de importantes normas legales orientadas a fomentar la democratización del proceso de diseño, las insuficiencias de la cultura política local han hecho que su éxito sea sólo parcial. En la Costa Brava, a lo largo de los primeros años de democracia, sólo un grupo selecto de agentes (en el que dominan los miembros de las clases burocrática y tecnocrática) ha participado de manera efectiva en el proceso de planeamiento, y sólo algunos intereses han logrado articularse satisfactoriamente. Aquest article explora alguns dels problemes pendents en el desenvolupament urbanístic de la Costa Brava, una regió turística tan extraordinaria com vulnerable des del punt de vista del medi ambient. Inclou una breu descripció de la geografia de la zona, i un seguit d'etapes temporals per posar en relleu les principals característiques del seu desigual creixement urbanístic. Elabora una llista dels problemes urbanístics pendents més rellevants, il·lustrant alguns dels trade offs entre objectius que generen. Així mateix, fa palesos alguns dels obstacles que, ara com ara, dificulten el bon funcionament del procés d'elaboració i aplicació del planejament. Al llarg del text s'explora la hipòtesi que, malgrat l'aprovació -en els darrers anys- d'importants normes legals orientades a afavorir la democratització del procés de disseny, les insuficiències de la cultura política local han fet que el seu èxit sigui tan sols parcial. A la Costa Brava, en els primers anys de democràcia, només un grup selecte d'agents (en el qual dominen els membres de les classes burocràtica i tecnocràtica) ha participat de manera efectiva en el procés de planejament, i només alguns interessos han sabut articular-se satisfactòriament.

Les pays des Hautes Pyrénées sont, dans l'ensemble de la Catalogne, un espace périphérique aux caractères particuliers du fait de sa situation dans une région de haute montagne. L'intégration des Hautes Pyrénées au domainecapitaliste s'est produite lentement et avec retard. Dans ce processus d'intégration on peut isoler trois étapes: entre 1860 et 1910 l'espace haut-pyrénéen est structuré par l'agriculture d'autoconsommation, les liens avec le reste de l'espace catalan y étant rares. En 1910 les premiers travaux d'aménagement hydro-électrique, tour en brisant l'isolement et entrainant des mouvements de capital et de force de travail en quète d'une ressource, l'eau, ne vont bénéficier que des contrées éloignées des Hautes Pyrénées tandis qu'ils auront des effets négatifs pour l'organisation de l'espace pyrénéen. Dis 1960, finis les grands travaux d'aménagement hydroélectrique, le processus de désarticulation territoriale atteint sa culmination et il ne sera épargné dans certains endroits que grâce à l'apparition d'un nouveau secteur moteur de l'activité économique: le tourisme. L'évolution de la population, de l'agriculture et des limites territoriales des communes ont fourni des indications des mutations qui se sont produites. L'analyse du cas particulier des Hautes Pyrénées a permis d'étudier, dans l'optique des rapports centre-périphérie, le changement d'une société autoconsommatrice en une société intégrée, dans une situation de dépendance, au reste de l'espace capitaliste dans le cadre des rapports interrégionaux. The Upper Pyrenees (Alt Pirineu) can be defined as a peripheral region within Catalonia, with special characteristics as a result of its mountainous nature. The region's integration in the rest of the capitalist entity has been slow and retarded. In this process of integration three periods can be distinguished: 1) Between 1860 and 1910, the agricultural structure in the Upper Pyrenees was based on subsistence, devoid, by and large, of links with the rest of the region. 2) In 1910, the appearance of the first of a series of hydroelectric schemes broke through the barrier of isolation and mobilized capital and the labour forcein the search for a single resource, water, which was to benefit regions other than the Upper Pyrenees, while, at the same time, it was to have negative effects on the area's internal structure. 3) As from 1960, after the completion of all the major hydroelectric schemes, the process of territorial disarticulation in the Upper Pyrenees has also been completed. This process has been avoided in only a few specific localities by the introduction of a new occupation sector, namely, tourism. The evolution of population and agriculture, and even changes in municipal structure have served as clear indicators of such transformations. The case study of the Upper Pyrenees therefore invollves the analysis, from a perspective of relations between the center and the periphery, of the change-over from a self-sufficient society to one which is totally integrated, albeit in a situation of dependence, to the remainder of the capitalist entity, within the framework of inter-regional relations.