Search

El present treball se centra a analitzar la presència dels educadors socials en centres escolars i les maneres de concebre la seva acció professional en aquest àmbit. S’exposa un estudi, elaborat en base a quatre objectius: conèixer quines situacions requereixen accions d’intervenció socioeducativa, determinar quins professionals desenvolupen tasques per atendre-les, concretar les funcions professionals que desenvolupen i determinar si l’educador social compleix un perfil que correspon amb la seva formació competencial i, finalment, examinar quins suggeriments de millora de la tasca socioeducativa asseguren els professionals participants que cal implementar. Els resultats apunten que cal reforçar l’atenció a problemes que deriven del context social i familiar que tenen influència directa en el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. També constaten que l’educador social assumeix funcions pròpies del seu perfil, que dona respostes socioeducatives eficaces i que es demana la incorporació d’educadors socials de forma estable en els centres educatius., The present study, which focuses on analysis of the presence of social educators in schools and the ways in which their professional activity in this field is conceived, has been elaborated on the basis of four objectives: to identify situations that require socio-educational intervention actions, to determine which professionals are engaged in attending to these situations, to specify the professional functions they perform and establish whether these functions corresponds to their training and skills and, finally, to examine the suggestions put forward by the participating professionals as necessary for the improvement of socio-educational practice. The results of the study indicate a perceived need to devote greater attention to problems deriving from the students’ social and family context that have a direct influence on their educational development and academic performance. There is also evident concern that social educators should be assigned functions specifically related to their skills, that they should be enabled to provide effective socio-educational responses, and that they should be included in educational centres on a stable basis., El presente trabajo se centra en analizar la presencia de los educadores sociales en centros escolares y las formas de concebir su acción profesional en este ámbito. Se expone un estudio, elaborado en base a cuatro objetivos: conocer qué situaciones requieren acciones de intervención socioeducativa, determinar qué profesionales desarrollan labores para su atención, concretar las funciones profesionales que desarrollan y determinar si el educador social cumple un perfil que se corresponde con su formación competencial y, por último, examinar qué sugerencias de mejora de la labor socioeducativa aseguran los profesionales participantes que son necesarias a implementar. Los resultados apuntan que es necesario reforzar la atención a problemas que derivan del contexto social y familiar que tienen influencia directa en el desarrollo académico del alumnado. También constatan que el educador social asume funciones propias de su perfil, que da respuestas socioeducativas eficaces y que se demanda la incorporación de educadores sociales de forma estable en los centros educativos.

La sociedad del siglo XXI ha evolucionado y la escuela no se encuentra al mismo nivel, por ello, está obligada a dar respuesta a las necesidades y retos actuales para generar un mayor grado de igualdad y equidad social, atención perseverante a la convivencia y a la inclusión y ofrecer alternativas firmes a la desventaja socioeconómica que parece ser una de las causas que provoca un alto grado de fracaso escolar. ¿Por qué es necesaria la presencia de educadores sociales en el sistema escolar? Porque favorece y apuesta por la inclusión social, académica y cultural, además de impulsar en los escolares una formación como ciudadanos democráticos que sostenga la convivencia y relaciones positivas entre sus iguales, desarrolle valores y promueva actitudes saludables. La escuela, entendida así, es un lugar de encuentro entre profesores y educadores y educadoras sociales., La societat del segle XXI ha evolucionat i l’escola no es troba al mateix nivell, per això, està obligada a donar resposta a les necessitats i reptes actuals per generar un major grau d’igualtat i equitat social, atenció perseverant a la convivència i a la inclusió i oferir alternatives fermes al desavantatge socioeconòmic que sembla ser una de les causes que provoca un alt grau de fracàs escolar. Per què és necessària la presència d’educadors socials al sistema escolar? Perquè afavoreix i aposta per la inclusió social, acadèmica i cultural, a més d’impulsar en els escolars una formació com a ciutadans democràtics que sostingui la convivència i relacions positives entre els seus iguals, desenvolupi valors i promogui actituds saludables. L’escola, entesa així, és un lloc de trobada entre professors i educadors i educadores socials., The society of the 21st century continues to evolve and our schools are not keeping pace with the changes, making it necessary now to respond to current needs and challenges if we are to arrive at a greater degree of equality and social equity, to persist in our attention to harmonious coexistence and inclusion and to offer convincing alternatives to the socio-economic disadvantages to which a significant amount of school failure can plausibly be attributed. Why is there a need for the presence of social educators in the school system? Because that presence directly contributes to and fosters social, academic and cultural inclusion, in addition to supporting the students in their formation as democratic citizens in such a way as to sustain communal life and positive relations with their peers, to develop values and to promote healthy attitudes. The school, in this respect, is a place of encounter and exchange for teachers and social educators.

Les noves metodologies i estratègies del sistema educatiu inclusiu posen de manifest la necessitat de definir, concretar i potenciar la figura dels professionals d’atenció educativa com són els tècnics integradors socials (TIS) i, en menor mesura, els treballadors socials, amb la intenció de garantir la qualitat educativa a tots els alumnes. En aquest article s’analitza i es descriu la trajectòria dels tècnics integradors socials i com han adquirit importància dins els centres educatius. També s’explica com l’administració educativa està desplegant un pla de treball per al col·lectiu TIS en el qual es concreten les funcions per mitjà de la creació de referents territorials. Un dels grans reptes socials actuals és aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat amb igualtat d’oportunitats. Per això, cal un treball educatiu entre tots els agents a partir d’uns objectius compartits i una actitud basada en el compromís, la participació, el treball i l’aprenentatge en xarxa. Dins d’aquesta xarxa, els tècnics integradors socials i els treballadors socials esdevenen professionals clau dins l’engranatge del sistema educatiu inclusiu., The new methodologies and strategies of the inclusive educational system highlight the need to define, particularize and enhance the role of educational care professionals such as social integration workers (TIS) and, to a lesser extent, social workers, with a view to guaranteeing the access of all students to quality education. The paper describes and analyzes the trajectory of social integration workers and the importance they have acquired in educational centres, and goes on to explain how the education authority is developing a plan of work for social integration workers in which their functions are specified in terms of territorial reference points. Given that one of the great social challenges today is how to facilitate the educational success of all students in conditions of equality of opportunities, the educational work being carried out by all agents is based on shared objectives and a joint approach grounded in commitment, participation, work and online learning. As members of this network, social integration workers and social workers have a key role as professionals within the framework of the inclusive education system., Las nuevas metodologías y estrategias del sistema educativo inclusivo ponen de manifiesto la necesidad de definir, concretar y potenciar la figura de los profesionales de atención educativa como son los técnicos integradores sociales (TIS) y, en menor medida, los trabajadores sociales, con la intención de garantizar la calidad educativa a todos los alumnos. Se analiza y se describe la trayectoria de los técnicos integradores sociales y cómo han adquirido importancia en los centros educativos. También se explica cómo la administración educativa está desplegando un plan de trabajo para el colectivo TIS en el que se concretan las funciones mediante la creación de referentes territoriales. Uno de los grandes retos sociales actuales es conseguir el éxito educativo de todo el alumnado con igualdad de oportunidades. Por ello, hay un trabajo educativo entre todos los agentes a partir de unos objetivos compartidos y una actitud basada en el compromiso, la participación, el trabajo y el aprendizaje en red. Dentro de esta red, los técnicos integradores sociales y los trabajadores sociales se convierten en profesionales clave dentro del engranaje del sistema educativo inclusivo

Els Serveis Socials continuen notant els efectes de la crisi i continuen sentint-se qüestionatsen la resposta que donen a les necessitats de la població. Per tant, cada vegada és mésnecessari la formulació d’un nou model de serveis, consensuat al territori, que centri elseu enfocament en la persona i en el seu entorn per donar una resposta més ajustada a lesnecessitats de les persones. En l’article es pretén reflexionar sobre aquest tema i apuntardiverses estratègies per millorar les intervencions al Servei Bàsic d’Atenció Social., The Social Services continue to note the effects of the crisis and continue to feel questioned in the response they give to the needs of the population. In light of this, it is increasingly necessary to formulate a new model of service, agreed on in the territory, that focuses its attention on the person and her or his environmentin order to provide a response that is better suited to people’s needs. The article sets out to reflect on this issue and to outlinea number of strategies for improving interventions within the Basic Social Care Service., Los Servicios Sociales siguen notando los efectos de la crisis y continúan sintiéndose cuestionados en la respuesta que dan a las necesidades de la población. Por lo tanto, cada vez es más necesario la formulación de un nuevo modelo de servicios, consensuado en el territorio, que centre su enfoque en la personay en su entorno para dar una respuesta más ajustada a las necesidades de las personas. En el artículo se pretende reflexionar sobre este tema y apuntar diversas estrategias para mejorarlas intervenciones en el Servicio Básico de Atención Social

La base d'aquest text és el treball educatiu amb dones immigrades realitzar des de 1998, a Granollers i municipis del voltant. Recull resultats de la investigació en efectuada dins del Màster en Educació i Immigració Intercultural, Universitat de Barcelona (2003) dirigit per Mary Nash i que va mostrar la relació entre les dificultats d'inclusió i les diferències educatives de les dones marroquines i subsaharianes, no alfabetitzades, d'origen rural preferentment, arribades arran del reagrupament familiar, s'entrevisten 20 dones, del Marroc, Senegal i Gambia, de 30 anys de mitjana i que feia que residien a Catalunya entre 2 i 13 anys. Paral·lelament, són entrevistats professionals - assistents socials, llevadores, pediatres i educadors -, que coneixen i tracten de forma significativa aquestes dones., La base de este texto es el trabajo educativo con mujeres inmigradas realizado desde 1998, en Granollers y municipios de alrededor. Recoge resultados de la investigación efectuada dentro del Master en Educación e Inmigración Intercultural, Universitat de Barcelona (2003) dirigido por Mary Nash y que mostró la relación entre las dificultades de inclusión y las diferencias educativas de las mujeres marroquíes y subsaharianas, no alfabetizadas, de origen rural preferentemente, llegadas a raíz del reagrupamiento familiar. Se entrevistan a 20 mujeres, de Marruecos, Senegal y Gambia, de 30 años de mediana y que llevaban residiendo en Cataluña entre 2 y 13 años. Paralelamente, son entrevistados profesionales - asistentes sociales, comadronas, pediatras y educadores -, que conocen y tratan de forma significativa a estas mujeres., The basis of this text is ongoing educational work with women immigrants being carried our in Granollers and surrounding municipalities, srarting in 1998. It includes the results of research for a Masters in Intercultural Education and Immigrarion at the Universiry of Barcelona (2003), directed by Mary Nash. This highlighted the relarionship between problems with inclusion and educational difference suffered by Moraccan and Sub-Saharan women, illiterate and often of rural origin, arriving as a result of family reunificarion. Interviews were held with twenty women from Morocco, Senegal and The Gambia (average age 30) who had been living in Catalonia for between 2 and 13 years, Parallel interviews were held with professionals - social workers, midwives, paediatricians and educators who knew and had significant dealings with these women.