Search

En les dècades finals del segle xvii va començar una expansió vitícola que es va basar en l’explotació familiar i que a llarg termini va transformar l’agricultura comarcal i les relacions de producció. Aquí, s’estudia la desigualtat a Castellar del Vallès de la distribució de la riquesa en la fase inicial del procés. Aquesta desigualtat va experimentar un descens en les dècades que van precedir la Guerra de Successió i es va estancar durant el conflicte, i el procés va recomençar quan va acabar la guerra, quan es van multiplicar els nous contractes de rabassa morta. Cap al 1716, la desigualtat assolia nivells elevats, atès que aquestes transformacions tot just començaven, però superava amplament la reflectida en el cadastre per l’exclusió d’un gran nombre de famílies pobres que s’han identificat en fonts coetànies. Una deficiència que no es limita al cas estudiat i que qüestiona les tendències destacades per G. Alfani i el seu mètode. L’article utilitza repartiments de talles, cadastre i plets, però la seva interpretació respon també a l’estudi de l’expansió vitícola, la contractació agrària i l’evolució de les càrregues senyorials que aquí no s’abordaran., In the final decades of the 17th century, a winegrowing expansion began, based on family farms, which in the long term transformed the county’s agriculture and its production relations. Here we study the inequality in the distribution of wealth in the initial phase of this process in Castellar del Vallès. This inequality experienced a decline in the decades preceding the War of Succession, stagnated during the conflict, and resumed at the end of the war with the multiplication of new rabassa morta contracts. By 1716, inequality reached high levels, as these transformations were still in their beginnings, but actually far exceeded that reflected in the cadastre due to the exclusion of a large number of poor families that have been identified in new sources. This shortcoming is not limited to the case studied, and questions the trends highlighted by G. Alfani and his method. The article deals with the distribution of taxes, the cadastre and lawsuits, but its interpretation also responds to the study of the expansion of vineyards, agrarian contracting and the evolution of manorial obligations, which will not be dealt with here., En las décadas finales del siglo xvii arrancó una expansión vitícola apoyada en la explotación familiar que a largo plazo transformó la agricultura comarcal y sus relaciones de producción. Aquí se estudia en Castellar del Vallès la desigualdad en la distribución de la riqueza en la fase inicial de ese proceso. Tal desigualdad experimentó un descenso en las décadas que precedieron a la Guerra de Sucesión, se estancó durante el conflicto y el proceso se reemprendió cuando concluyó la guerra al multiplicarse los nuevos contratos de rabassa morta. Hacia 1716 la desigualdad alcanzaba niveles elevados, dado que esas transformaciones estaban aún en sus inicios, pero superaba ampliamente la reflejada en el catastro, debido a la exclusión de gran número de familias pobres que se han identificado en fuentes coetáneas. Una deficiencia que no se circunscribe al caso estudiado y que cuestiona las tendencias destacadas por G. Alfani y su método. El artículo maneja repartos de tallas, el catastro y pleitos, pero su interpretación responde además al estudio de la expansión vitícola, la contratación agraria y la evolución de cargas señoriales que aquí no se abordarán.

Des de la «revolució comercial» del segle XIII, amb la qual Barcelona es converteix en un centre mercantil de primer ordre, la compra de terres per part de les classes benestants urbanes és un fet constatable i constant al llarg de la historia. Lògicament, les terres més cobejades pels compradors barcelonins foren les de la rodalia de la ciutat, del Llobregat al Besòs i des de la Serra Litoral fins al mar. Durant el segle XVII el nombre i la importància d'aquestes compres foren probablement superiors a les efectuades en èpoques anteriors. No és ara el moment d'escatir-ne les causes, però sembla evident que entre elles podrien éssercesmentades la contracció del comerç -que és característica de bona part d'aquell segle-, la pèrdua d'uns mercats tradicionals i l'existència de capitals inactius que tot això comportaria.

A través de l’anàlisi dels capítols matrimonials i els testaments de Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn rural –la Vall d’Aro–, aquest article analitza les diferències de les pràctiques hereditàries segons grups socioprofessionals i, d’altra banda, les transformacions que aquestes pràctiques experimentaren durant el període 1780-1860. El cas de Sant Feliu de Guíxols mostra la precoç erosió del sistema de l’hereu en un context de forta emigració a Amèrica, en contrast amb la continuïtat de les pràctiques tradicionals en l’àmbit rural., The article analyses, using marriage contracts and testaments from Sant Feliu de Guíxols and its rural hinterland (the Aro Valley), differences in inheritance practices according to social-occupational groups and also the changes in these practices during the period 1780-1860. The case of Sant Feliu de Guíxols shows a precocious erosion of the primogeniture system in a context of strong emigration to America, contrasting with the continuity of traditional practices in the rural area.