Search

El propòsit fonamental d’aquest article és estudiar de forma sistemàtica la presència, directa i indirecta, de Joan Maragall al setmanari Destino des de 1950 fins a 1960. S’analitzarà com, després de la lectura ideologitzada del poeta català durant els anys 40, la revista Destino l’erigeix en autoritat moral i literària tant pel que fa a la vida ciutadana com pel que fa a la renovació del llenguatge poètic català de la Modernitat. This article’s main aim is to study systematically the direct or indirect presence of Joan Maragall through the weekly magazine Destino from 1950 to 1960. We will analyze how, after the ideological views from the fourties, Destino deffended Maragall as a moral and literary authority, through several considerations about citizen duties but also about the renewal of Catalan poetic language during Modernism.

L’article analitza la traducció al castellà que el poeta xilè Armando Uribe Arce va fer del «Cant espiritual» de Joan Maragall dins de la celebració dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’any 1962 i posa l’atenció no només en el grau de fidelitat de la traducció al pensament original sinó també en el conjunt d’estratègies que en permeten una mirada particular.

L’article analitza traduccions del «Cant espiritual», «La vaca cega», «Haidé» i «Represa d’Haidé» posant esment no solament a la fidelitat al pensament original sinó també a la forma dels poemes: mètrica i rima. Els comentaris s’acompanyen de reflexions sobre l’art de traduir poesia i les dificultats, especialment aquelles que emergeixen de traduir a una llengua germana.