Search

El propòsit d’aquest article és definir la teoria de la firma que es desprèn de l’anàlisi transaccional que n’efectua la nova economia institucional. En aquesta, l’empresa deixa de ser un capítol de la teoria neoclàssica dels mercats per passar a ser definida com una estructura de contractes. D’aquesta manera, amb plantejaments crítics a l’interior de l’economia neoclàssica, com ara els supòsits de racionalitat limitada, informació imperfecta i incertesa, la teoria dels drets de propietat, la teoria de l’agència i la teoria dels costos de transacció han efectuat ajustos al model neoclàssic de l’empresa, amb l’objectiu d’adaptar-lo al model d’empresa gerencial, on el control efectiu ja no és exercit pels titulars legals, sinó per gerents professionals contractats., The present article aims to outline the theory of the firm that derives from a transactional analysis grounded in the New Institutional Economics. In this framework, the firm no longer constitutes a mere chapter of the neoclassical theory of market, but instead represents a well-defined structure of contracts. Critical approaches to Neoclassical Economics focusing on the problems of bounded rationality, imperfect information and uncertainty, such as the Theory of Property Rights, the Theory of Transaction Costs and Agency Theory, have amended the neoclassical model of the firm, seeking to adapt it to the managerial model in which actual control of the firm is not in the hands of legal owners but those of professional managers.

Aquest article sintetitza els discursos produïts per dones empresàries sobre la influència de la variable gènere en la creació i la gestió d’empreses. Influència que actua en dues direccions: d’una banda, en l’assumpció del rol de «superdona», per part de dones que mantenen una intensa proximitat afectiva amb la família i que assumeixen una compatibilitat total entre l’àmbit reproductiu i l’àmbit productiu (en aquest cas, l’empresa, com a instrument d’autonomia per satisfer aquesta compatibilitat); de l’altra, en l’assumpció del rol de «superhome», és a dir, en la imitació del gènere socialment assignat als homes, que es tradueix en la supeditació de tot allò relacionat amb l’àmbit domèstic respecte a l’objectiu d’èxit professional., This paper synthesises the discourse produced by female employers regarding the influence of gender in the creation and management of business; that is, the influence of the gender variable in two dimensions. First, it has an effect on the assumption of the “superwoman” role by women who have intense, close and affectionate relationships with their families and who assume full compatibility between the reproductive sphere and the productive sphere. In this case, the enterprise is an instrument of autonomy which satisfies this compatibility. Second, the gender variable also influences their assumption of the “superman” role whereby they imitate the social role assigned to men, and which implies the subordination of domestic issues to the goal of professional success.