Search

Aquest article és part dum treball de camp amb nens entre 9 i 13 anys i es va dur a terme al municipi de Barão Geraldo a Campinas, São Paulo, Brasil. Van ser seleccionades parts de les transcripcions de les converses sobre la programació de la televisió. Aquesta forma de treball va permetre comprovar un tipus denllaç important amb la cultura dels mitjans de comunicació. Per dur a terme aquest estudi es va utilitzar la metodologia de la mediació proposada per Orozco [(]1991) i Martín-Barbero i Rey [(]2001)., This article is the result of field work with children aged 9 to 13, conducted in the district of Barão Geraldo in the Campinas municipality of São Paulo, Brazil. The project consisted in selecting fragments from transcriptions of conversations about television programming, the analysis of which revealed a significant connection with media culture. The mediation methodology proposed by Orozco [(]1991, 2001) and Martín-Barbero and Rey [(]2001) was used to carry out the study., Este artículo es resultado de un trabajo de campo con niños entre 9 y 13 años que se llevó a cabo en el municipio de Barão Geraldo en Campinas, São Paulo, Brasil. Fueron seleccionados fragmentos de las transcripciones de las conversaciones sobre la programación de la televisión. Esta forma de trabajo permitió comprobar un tipo de conexión importante con la cultura de los medios de comunicación. Para llevar a cabo este estudio, se utilizó la metodología de la mediación propuesta por Orozco [(]1991, 2001) y Martín-Barbero y Rey [(]2001)., Cet article est le résultat d’un travail de champ avec des enfants âgés de 9 à 13 ans, mis en oeuvre dans la commune de Barão Geraldo à Campinas, São Paulo, Brésil. Nous avons sélectionné quelques fragments des transcriptions des conversations autour de la programmation de la télévision. Cette méthode de travail nous a permis de vérifier l’existence d’un type de contact important avec la culture des moyens de communication. Pour mener à bien cette étude, nous avons utilisé la méthodologie de la médiation, proposée par Orozco [(]1991, 2001) et par Martín-Barbero et Rey [(]2001).

El propòsit daquest article és discutir la crítica educacional en comunicació i reflexionar sobre la transgressió de la lògica moral que conforma certs llenguatges que promouen la normalització duna gramàtica estètica del sentit atrapada en un pensament imagètic. Amb una problematització de les especificitats entre la lògica del significat i del sentit en la publicitat televisual plantegem proposicions que tenen significats que no només sestableixen en la relació amb el llenguatge, sinó que també ens permeten establir un aprenentatge crític pel que fa als signes. Per tant, leducació crítica pot ser pensada com la generació de sentits il·limitats, la qual cosa reflecteix tant el que es va establir com a norma –ja que la moral no és només una manera dactuar, sinó també un ordre i una organització– quant la promoció de les divisions i re-articulació daquests significats morals a partir de la creació de diferents repartiments del sentit sensible., The purpose of this article is to discuss educational critique in communication and to reflect on violation of the moral logic that forms certain languages that promote the normalization of an aesthetic grammar of sense, trapped in imagistic thought. Through problematization of the specificities between the logic of meaning and sense in Brazilian TV advertising, we put forward proposals whose meanings are not only established in relation to language, but also enable us to create critical learning with respect to semiotic signs. Consequently, critical education may be considered as the production of unlimited senses, which reflects both what has been established as a rule — since morality is not only a way of behaving but also an order and an organization — and promotion of the divisions and the restructuring of these moral meanings based on the creation of different allocations of the significant sense., El propósito de este artículo es discutir sobre la crítica educacional en comunicación y reflexionar sobre la transgresión de la lógica moral que conforma ciertos lenguajes que promueven la normalización de una gramática estética del sentido, atrapada en un pensamiento imagético. Con una problematización de las especificidades entre la lógica del significado y del sentido en la publicidad televisiva brasileña, planteamos proposiciones que tienen significados que no solo se establecen en la relación con el lenguaje, sino que también nos permiten establecer un aprendizaje crítico con respecto a los signos semióticos. Por lo tanto, la educación crítica puede ser pensada como una generación de sentidos ilimitados, lo que refleja tanto lo que se ha establecido como norma — ya que la moral no es solo una manera de actuar, sino también un orden y una organización— como la promoción de las divisiones y rearticulaciones de estos significados morales a partir de la creación de diferentes repartos del sentido sensible., Cet article vise à engager une discussion sur la critique éducationnelle en communication et à entamer une réflexion sur la transgression de la logique morale véhiculée par certains langages promouvant la normalisation d’une grammaire esthétique du sens, attrapée dans une pensée imagétique. En posant le problème des spécificités entre la logique de la signification et du sens dans la publicité télévisée brésilienne, nous avançons des propositions dont les significations s’établissent non seulement dans la relation avec le langage, mais qui nous permettent aussi d’établir un apprentissage critique par rapport aux signes sémiotiques. Par conséquent, l’éducation critique peut être envisagée comme une génération de sens illimités, reflétant ainsi, d’une part, ce qui a été établi comme une norme – car la morale n’est pas seulement une façon d’agir, mais aussi un ordre et une organisation – et, d’autre part, la promotion des divisions et des réarticulations de ces significations morales à partir de la création de différentes répartitions du sens sensible.

En aquest article s'intenta analitzar i evidenciar la importància de dos elements substancials al moment de pensar la salut mental. D'una banda, l'existència d'un saber determinat en els subjectes del diagnòstic, un saber sobre la seva situació –i producte de la seva circumstància– que sol ser negat o invisibilitzat pels sabers experts, però que cal incorporar al concert conceptual que construeix la teoria i la pràctica sobre el sofriment mental. D'altra banda, l'evidència aconseguida a partir del funcionament i la projecció de l'experiència de Ràdio Nikosia (Primera emissora de l'estat espanyol realitzada per persones amb problemes de salut mental i que funciona ininterrompudament des de l'any 2003 a la ciutat de Barcelona), ens permet observar que si es donen certes condicions en certs territoris específics, aquest saber tendeix a treure’s el vel, a fer-se evident i a activar-se en favor del benestar individual i col·lectiu. Hi ha situacions i contextos en què sorgeix. I en forma de guèiser. _____________________________________________ Dans cet article, nous tentons d’analyser et de mettre en évidence l’importance de deux éléments substantiels lorsque l’on pense à la santé mentale. D’une part, l’existence d’un savoir déterminé dans les sujets du diagnostic, un savoir sur leur situation –et produit de leur circons-tance– qui est en général nié ou rendu invisible par les savoirs experts, doit être incorporé au concert conceptuel qui construit la théorie et la pratique sur la souffrance mentale. D’autre part, l’évidence obtenue à partir du fonctionnement et de la projection de i’expérience de Ràdio Nikosia (première radio d’Espagne réalisée par des personnes ayant des problèmes de santé mentale qui fonctionne de manière ininterrompue, à Barcelone, depuis 2003), nous permet d’observer que dans certaines conditions, dans certains territoires spécifiques, ce savoir tend à retirer son voile, à devenir visible et à s’activer en faveur du bien-être individuel et collectif. Il y a des situations et des contextes dans lesquels il surgit sous forme de geyser., In this paper, the aim is to analyse and demonstrate the importance of two fundamental aspects in considerations of mental health. The first is that the subjects of a diagnosis have certain knowledge; knowledge about their situation, which is the product of their circumstances. This tends to be denied or overlooked in specialist knowledge, but should be included in the conceptual agreement based on the theory and practice of mental suffering. The second is the evidence gained from the operation and scope of Ràdio Nikosia (the first Spanish radio station run by people with mental health problems, which has been on air continuously since 2003 in Barcelona). This experience shows us that if certain conditions arise in certain specific territories, this knowledge tends to reveal itself, to become clear and to start working in favour of individual and group well-being. There are situations and contexts in which it emerges. And in the form of a geyser., En este artículo se intenta analizar y evidenciar la importancia de dos elementos substanciales al momento de pensar la salud mental. Por un lado, la existencia de un saber determinado en los sujetos del diagnóstico, un saber sobre su situación –y producto de su circunstancia– que suele ser negado o invisibilizado por los saberes expertos, pero que es necesario incorporar al concierto conceptual que construye la teoría y la práctica sobre el sufrimiento mental. Por otra parte, la evidencia alcanzada a partir del funcionamiento y la proyección de la experiencia de Radio Nikosia (Primera emisora del estado español realizada por personas con problemas de salud mental y que funciona ininterrumpidamente desde el año 2003 en la ciudad de Barcelona), nos permite observar que si se dan ciertas condiciones en ciertos territorios específicos, ese saber tiende a quitarse el velo, a hacerse evidente y a activarse en favor del bienestar individual y colectivo. Hay situaciones y contextos en los que surge. Y en forma de geiser.

The aim of this paper is to analyse the importance of language as a tool for communicating and expressing our thought, particularly in the educational context. We focus on elements of education that involve language, and that lead us not only to consider it from an instrumental perspective, but also to interpret it from the perspective of anthropology and, more specifically, anthropology of education. The analysis is carried out in the context of the figure and work of Miguel de Unamuno (1864-1936), who was a contemporary thinker known, above all, for his major works and particularly his fiction, La finalidad de este artículo es analizar la importancia que tiene el lenguaje como herramienta de comunicación y de expresión de nuestro pensamiento, especialmente en el contexto educativo. Esta aportación, gira en torno a aquellos elementos pedagógicos que incluyen el lenguaje y que nos llevan a considerarlo no sólo desde una perspectiva instrumental, sino también desde una interpretación antropológica y, aún más en concreto, desde de la consideración de una antropología de la educación. Todo ello en el contexto de la figura y de la obra de Miguel de Unamuno (1864-1936), uno de los pensadores contemporáneos conocido sobre todo por su gran obra, especialmente literaria., La finalitat d'aquest article és analitzar la importància que té el llenguatge com a eina de comunicació i d'expressió del nostre pensament, especialment en el context educatiu. Aquesta aportació, gira a l'entorn d'aquells elements pedagògics que inclouen el llenguatge i que ens porten a considerar-lo no només des d'una perspectiva instrumental, sinó també des d'una interpretació antropològica i, encara més en concret, des de la consideració d'una antropologia de l'educació. Tot això en el context de la figura i de l'obra de Miguel de Unamuno (1864-1936), un dels pensadors contemporanis conegut sobretot per la seva gran obra, especialment literària. ______________________________________________ Le propos de cet article est d'analyser l'importance du langage en tant qu'outil de com-munication et d'expression de notre pensée, tout spécialement dans le contexte éducatif. Cette contribution tourne autour des éléments pédagogiques qui incluent le langage et qui nous mènent à le considérer non seulement dans une perspective instrumentale sinon aussi avec une interprétation anthropologique et, plus concrètement, avec la considération d'une anthropologie de l'éducation. Tout cela dans le contexte de la figure et de l'oeuvre de Miguel de Unamuno (1864-1936), un des penseurs contemporains surtout connu pour sa grande œuvre littéraire.