Aquest article revisa l’aportació realitzada des de l’àmbit lingüístic català a l’economia de la llengua. L’economia de la llengua comprèn dos subcamps: 1) l’estudi de les relacions entre llengua i activitat econòmica, i 2) l’estudi de les dimensions socials de la llengua des del mètode econòmic en sentit estricte. La producció des de l’economia de la llengua en sentit estricte amb prou feines arriba a la desena de recerques originals. Entre les recerques que s’han realitzat, destaca unamirada científica que es caracteritza per l’èmfasi en el valor d’ús de la llengua, i no només en el valor de canvi, i de la competència econòmica i política entre grups lingüístics. Tot i la rellevància dels problemes tractats, no s’ha produït en l’àmbit lingüístic català una especialització dels investigadors en l’estudi de les relacions entre economia i llengua. Un dels problemes principals que se’n deriva és que la recerca està essent reemplaçada per les representacions socials dominants sobre les grans llengües com a llengües de mercat i vehicles insubstituïbles de creixement econòmic. PARAULES CLAU: economia de la llengua, mètode econòmic, valor d’ús, competència econòmica.