Search

Aquest estudi explora l’ús del frisó, una llengua minoritària parlada a la província neerlandesa de Frísia, en els mitjans socials per part dels adolescents frisons. El frisó és la llengua materna del 54 % dels 650.000 habitants de la província i és, predominantment, una llengua parlada. El 64 % de la població frisona el sap parlar bé, mentre que només el 12 % indica que el sap escriure bé. Tanmateix, en els darrers anys el frisó ha començat a aparèixer amb certa freqüència en els mitjans socials, una evolució important, ja que l’ús actiu a la Xarxa és fonamental perquè un idioma pugui sobreviure més enllà d’aquest segle. En el marc d’aquest estudi, més de dos mil joves frisons d’entre catorze i divuit anys van respondre a un qüestionari sobre l’ús que fan de la llengua, les seves preferències lingüístiques, la seva actitud envers la llengua i el seu nivell de competència en les diferents llengües. Segons els resultats, són principalment els joves que tenen el frisó com a llengua materna els qui utilitzen aquest idioma en els mitjans socials. El 87 % d’aquest grup el fa servir en certa mesura. L’estudi indica, també, que el grup d’iguals entre els adolescents, l’actitud envers la llengua i el nivell de competència en l’idioma són factors que expliquen amb fiabilitat el fet que es faci servir o no el frisó en els mitjans socials. Malgrat que aquests adolescents sovint no en segueixen l’ortografia oficial, el frisó ha assolit una certa presència en els mitjans socials, que d’aquesta manera han introduït el frisó en el domini escrit per a un grup extens de població, la qual cosa és un senyal positiu de la vitalitat de la llengua frisona. Paraules clau: frisó; xarxes socials; joves; bilingüisme; actituds; llengües minoritàries; vitalitat lingüística. more...

França té una posició ideològica específica respecte a les llengües, posició que afecta la realitat lingüística catalana (la Catalunya del Nord, Andorra, la Catalunya del Sud). L’actualitat política sobre la qüestió de les anomenades «llengües regionals» està fent evolucionar les referències. El balanç del marc legal francès i les discussions parlamentàries permeten de destacar les actituds ideològiques. Alguns exemples aplicats al català —antroponímia, ensenyament— il·lustren com aquesta ideologia es tradueix en la realitat. Es planteja l’evolució d’una ideologia lingüística qualificada d’«absolutista» o «esquizofrènica». Paraules clau: ideologia lingüística, llengües regionals, llengües minoritàries, política lingüística francesa, català, la Catalunya del Nord, pluralitat lingüística, estatus legal de les llengües. more...