Search

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Judit Feliu i Cortès. El català és una llengua molt rica, formada per una gran varietat de dialectes i subdialectes. Aquest treball se centra en el tortosí, el subdialecte que es parla a les Terres de l’Ebre. S’interessa per l’ús que es fa de la gramàtica del tortosí en la llengua escrita, ja que es vol conèixer el grau de consciència que hi ha entre la població sobre la normativa d’aquest subdialecte. L’estudi es basa en l’anàlisi de tres tipus de text diferents: notícies, articles d’opinió i tuits. L’objectiu principal és identificar els fenòmens gramaticals del tortosí, que apareixen a la GIEC i a la GEIEC, per poder realitzar l’anàlisi amb èxit. La hipòtesi inicial és que el tortosí no s’empra en registres formals, però sí que s’usa en els més informals. Un cop finalitzat l’anàlisi, s’ha observat que el subdialecte s’utilitza més en registres formals, tot i que no es fa adequadament i amb incoherències. Gràcies a l’enquesta que s’ha dut a terme, un dels resultats que s’ha obtingut és que els parlants de tortosí pensen que s’hauria d’ensenyar la seva normativa, a més a més de l’estàndard, ja que actualment no es fa. D’aquesta manera, els parlants podrien utilitzar el seu propi dialecte sense por a equivocar-se. En definitiva, si es vol conservar la gran riquesa de la llengua catalana, el tractament de les varietats dialectals hauria de canviar. El catalán es una lengua muy rica, formada por una gran variedad de dialectos y subdialectos. Este trabajo se centra en el tortosí, el subdialecto que se habla en las Terres de l’Ebre. Se interesa por el uso que se hace de la gramática tortosina en lengua escrita, ya que se quiere conocer el grado de consciencia sobre la normativa que hay entre la población. El estudio se basa en el análisis de tres tipos de texto diferentes: noticias, artículos de opinión y tuits. El objetivo principal es identificar los fenómenos gramaticales del tortosí, que aparecen en la GIEC y la GEIEC, para poder realizar el análisis con éxito. La hipótesis inicial es que el tortosí no se utiliza en registros formales, pero sí que se usa en los más informales. Una vez terminado el análisis, se ha observado que el subdialecto se utiliza más en registros formales, aunque se hace inadecuadamente y con incoherencias. Gracias a la encuesta que se ha llevado a cabo, uno de los resultados que ha obtenido es que los hablantes de tortosí piensan que se debería enseñar su normativa, además de la variedad estándar, ya que actualmente no se hace. De este modo, los hablantes podrían utilizar su propio dialecto sin miedo a equivocarse. En definitiva, si se quiere conservar la gran riqueza de la lengua catalana, el tratamiento de las variedades dialectales debería cambiar. Catalan is a very rich language, formed by a great variety of dialects and subdialects. This paper focuses on Tortosí, the subdialect spoken in Terres de l'Ebre. It is interested in the use made of this subdialect grammar in written language, as it wants to know the degree of awareness about the regulations that exist among the population. The study is based on the analysis of three different types of text: news, opinion articles and tweets. The main objective is to identify the grammatical elements of Tortosí, which appear in the GIEC and the GEIEC, in order to carry out the analysis successfully. The initial hypothesis is that Tortosí is not used in formal records, but it is used in the more informal ones. Once the analysis is completed, it has been observed that the subdialect is used more in formal registers, but it is done inadequately and with inconsistencies. Thanks to the survey that has been carried out in this paper, one of the results it has obtained is that the speakers of Tortosí think that their norms should be taught, in addition to the standard variety, because this is not currently done. In this way, speakers could use their own dialect without fear of making mistakes. In short, if the great richness of the Catalan language is to be preserved, the treatment of the dialectal varieties should change.

Les cases modulars cada dia tenen un paper més important en el sector de la construcció per la seva senzillesa de muntatge i per l’abaratiment de costos. Aquestes possibilitats, conjuntament amb la implementació de sistemes renovables per augmentar l’estalvi energètic, conformen la possibilitat de dissenyar un habitatge amb les necessitats de cada persona. En aquest treball s’estableixen els condicionants tècnics que han de complir les instal·lacions de sanejament, fontaneria, electricitat, ventilació i climatització de l’habitatge, i descriure els elements que la composen tenint sempre en compte la utilització de sistemes renovables, eficients i reutilitzables. El disseny seguit en aquest projecte segueix un model bioclimàtic per potenciar els sistemes passius de la ubicació. Els sistemes i tecnologies aplicades han estat estrictament regulades i calculades per no encarir el pressupost del projecte i fer d’aquest treball, un projecte de futur. Per tant, es tracta d’un projecte executiu real, de creació i disseny propi, sense data d’inici d’obra per falta d’experiència en el sector de projectes d’enginyeria. Las casas modulares cada día tienen un papel más importante en el sector de la construcción por su sencillez de montaje y por el abaratamiento de costes. Estas posibilidades, conjuntamente con la implementación de sistemas renovables para aumentar el ahorro energético, conforman la posibilidad de diseñar una vivienda con las necesidades de cada persona. En este trabajo se establecen los condicionantes técnicos que tienen que cumplir las instalaciones de saneamiento, fontanería, electricidad, ventilación y climatización de la vivienda, y describir los elementos que la componen teniendo siempre en cuenta la utilización de sistemas renovables, eficientes y reutilizables. El diseño seguido en este proyecto sigue un modelo bioclimático para potenciar los sistemas pasivos de la ubicación. Los sistemas y tecnologías aplicadas han sido estrictamente reguladas y calculadas por no encarecer el presupuesto del proyecto y hacer de este trabajo, un proyecto de futuro. Por lo tanto, se trata de un proyecto ejecutivo real, de creación y diseño propio, sin fecha de inicio de obra por falta de experiencia en el sector de proyectos de ingeniería. Modular houses are playing an increasingly important role in the construction sector due to their simplicity of assembly and lowest costs. These possibilities, together with the implementation of renewable systems to increase energy savings, make it possible to design a house according to the neecessities of each person. This work establishes the technical conditions that the sanitation, plumbing, electricity, ventilation and air conditioning installations of the house must meet and describes the elements that make it up, always taking into account the use of renewable, efficient and reusable systems. The design of this project follows a bioclimatic model to highlight the passive systems of the location. The systems and technologies applied have been strictly regulated and calculated so as not to increase the project's budget and to make this project a reality in the future. Therefore, this is a real executive project, of our own creation and design, with no start date for the work due to a lack of experience in the engineering project sector.

Aquest article descriu el model lingüístic en la prosa de Carmelina Sánchez-Cutillas per mitjà de l’anàlisi d’alguns usos fonortogràfics, morfosintàctics i lèxics extrets de Matèria de Bretanya i del relat curt «El llamp i la sageta de records». La conjuntura historicosocial en què l’autora publicà ambdós textos i l’èxit que ha tingut Matèria de Bretanya entre el públic lector valencià justifiquen la pertinència d’examinar les tries lingüístiques de l’escriptora. Tal com es prova de demostrar, Sánchez-Cutillas opta per fer servir un model que incorpora a la llengua comuna formes valencianes prestigiades pels usos cultes i algun dialectalisme de la comarca de la Marina Baixa, sense renunciar, però, a la màxima convergència amb la resta de parlars del domini lingüístic. En general, el model de l’escriptora coincideix amb el que propugnaven alguns dels gramàtics i dels lletraferits valencians de l’època, com ara Sanchis Guarner o Enric Valor. This paper describes the linguistic model in Carmelina Sánchez-Cutillas’ prose by means of the analysis of some morphosyntactic, lexical and phonetical spelling uses taken from Matèria de Bretanya and from the short story «El llamp i la sageta de records». The historical-social context in which the author published both texts and the success achieved by Matèria de Bretanya among valencian readers justifies the relevance of examining the linguistic choices of the writer. As we aim at proving, Sánchez-Cutillas chooses to use a model that includes in standard language Valencian forms enjoying prestige due to their learned uses and some dialectisms form the region of the Marina Baixa, without giving up the maximum rapprochement with the rest of local ways of speaking within the linguistic domain. Generally speaking, the model of this writer coincides with that supported by some Valencian grammarians and literary figures of that time, such as Sanchis Guarner or Enric Valor. Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes d’investigació següents: «Variació i canvi lingüístic en català. Una aproximació diacrònica segons la Lingüística de Corpus» (MICINUN, Ref. PGC2018-099399-B-100371); (IEC, Ref. PRO2018-S04-MARTINES); del Grup d’Investigació VIGROB-125 de la UA; la Xarxa d’investigació en innovació en docència universitària «Lingüística de Corpus i Mediterrània intercultural: investigació educativa per a l’aplicació de la Lingüística de Corpus en entorns multilingües diacrònics. Aplicacions del Metacorpus CIMTAC» (Institut de Cièncias de l’Educació de la UA, Ref. 4581-2018); i el Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció (Universitat d’Alacant, Ref. GITE-09009-UA]).