Search

[cat] En aquesta tesi ens plantegem aprofundir en el coneixement de l’estructura funcional i dels processos que expliquen la diversificació de les comunitats vegetals alpines pirinenques, i que regeixen el funcionament i la dinàmica de la vegetació. L’àrea d’estudi és l’estatge alpí de la serralada pirinenca comprès dins els límits administratius català i andorrà; puntualment aquesta àrea d’estudi s’estén a tot el territori situat per damunt del límit actual del bosc. Un primer aspecte estudiat és l’estructura de les comunitats en base als seus trets funcionals. Veiem que el conjunt de la vegetació alpina presenta un espectre característic amb un clar predomini dels hemicriptòfits i del creixement vegetatiu, trets que confereixen a aquesta vegetació una clara dinàmica estacional i força estabilitat a mig termini. Les comunitats vegetals sotmeses a les condicions climàtiques generals de l’alta muntanya, principalment els prats, no difereixen gaire de l’espectre general, mentre que aquelles comunitats restringides a indrets amb condicions ambientals particulars són clarament discordants. A nivell reproductiu, més de la meitat de les espècies alpines no presenta mecanismes específics de disseminació de les llavors. En les comunitats de congestera, aquestes espècies són majoria, per bé que no són tant dominants pel què fa al recobriment. El més destacable d’aquestes comunitats respecte la vegetació veïna és l’elevat nombre de tàxons amb un banc de llavors persistent al sòl, fet que els confereix una notable capacitat de regeneració. Un altre aspecte estudiat és l’estructura de les comunitats pradenques i subarbustives en base a la biomassa dels diferents grups funcionals i els seus compartiments estructurals. Als prats veiem l’efecte de les diferents situacions topogràfiques en la vegetació. La pertorbació lligada a la dinàmica de vessant als solells, l’estrès abiòtic de les zones culminants, i les condicions més favorables de les parts baixes de vessant i de les clotades condicionen la presència de diferents comunitats pradenques amb valors de biomassa i diversitat de grups funcionals contrastats. Als matollars s’aprecien diferències no només entre les situacions topogràfiques, sinó també entre els tipus de roca mare i entre els tipus funcionals de les espècies dominants. Les condicions ambientals particulars de cada situació topogràfica tenen un cert efecte en la biomassa dels grups funcionals acompanyants, i estan directament relacionades tant amb la producció primària com amb la velocitat de descomposició de la virosta. El tipus de roca mare, probablement a través de les diferents propietats hídriques del sòl, sembla tenir importància tant en l’estructura de la comunitat com en els processos de l’ecosistema. El tipus funcional de l’espècie dominant no només té un paper clarament estructurador, limitant o permetent el creixement de les formes de creixement acompanyants, sinó que també té un paper en el funcionament de l’ecosistema a través de les seves característiques foliars. Finalment, pel que fa als processos que regeixen la dinàmica de les comunitat alpines, hem vist que en el cas de l’emmatament és important no només el tipus d’estructura de la població de l’arbust, sinó que també hi afecten el recobriment arbustiu i la pressió del bestiar. El tipus de prat i les variables abiòtiques locals no semblen tenir importància en aquest procés. En el cas de les congesteres, en canvi, veiem com una sèrie d’estius amb valors de precipitació més baixos que la mitjana poden haver provocat canvis substancials a la comunitat nivosa del Gnaphalio-Sedetum, on s’aprecia un increment en la freqüència d’espècies pradenques i una disminució en la freqüència d’espècies quionòfiles. La pròpia estructura d’aquesta comunitat, baixa i poc densa, en facilita la colonització per part de les espècies pradenques, més competitives, que troben buits on poder-s’hi establir quan les condicions ambientals els són favorables., [eng] The aim of this thesis was to deepen the knowledge of the functional structure and processes that drive functioning and dynamics of Pyrenean alpine plant communities. The comparative analysis of plant communities revealed a characteristic spectrum of functional traits, where hemicryptophyte life form and vegetative growth are clearly preeminent. Most grassland communities, subjected to the general climatic conditions, fit in that spectrum, whereas communities restricted to particular situations were clearly discordant. Roughly half of the alpine species did not have specific seed dissemination mechanisms. This trait is even more extended in snowbed communities, where a noticeable number of species had persistent soil seed banks. Based on the biomass allocation into different structural compartments and functional groups, the topographical situation was apparent in the vegetation structure of grasslands. Disturbance related to slope dynamics on southern slopes, abiotic stress on summits and upper slopes, and the most favourable conditions found on lower slopes and flat areas determine contrasting grassland communities concerning their biomass and diversity of functional groups. Shrubby communities were mostly diversified through the functional type of the dominant species, which in addition to their structural role, drove vegetation structure and processes through their leaf traits. Environmental conditions related to topographical situations and to bedrock types had some effects on the coexisting functional groups, and were directly related to ecosystem processes. Concerning community dynamics, grassland encroachment was driven not only by the structure of shrub populations, but also by shrub coverage and livestock pressure. Contrasting grassland type and local abiotic variables did not result in distinct effects. In the case of snowbeds, lower summer rainfall through last years could have promoted substantial changes in the snowy community Gnaphalio-Sedetum, where grassland species increased while chionophilous species decreased. Thus, the reported climatic change enhanced the retreat of this low, sparse snowbed community..

Els sistemes alimentaris comprenen tots els elements i totes les activitats relacionades amb la producció, processament, distribució, preparació i consum d'aliments, i també els resultats d'aquestes activitats, incloent-hi també les de tipus socioeconòmic i ambiental. Aquests sistemes estan in tegrats per diverses cadenes de valor i també inclouen activitats que no es tan basades en relacions de mercat, sinó en la cultura, els hàbits socials o l'educació. La principal funció dels sistemes alimentaris és contribuir a la nutrició i la seguretat alimentària de la població, però cada vegada es posa més en relleu el seu paper clau en relació amb la gestió de recursos naturals, la resiliència dels ecosistemes o la mitigació del canvi climàtic, així com en la creació de llocs de treball i la fixació de població al territori. En cap altre àmbit tots aquests elements convergeixen de forma tan explícita i directa.

[cat] Les oscil·lacions atmosfèriques, que s'associen majoritàriament a patrons climàtics, influeixen molt en les variables climàtiques globals i solen conduir a condicions i esdeveniments climàtics extrems, els quals causen molts impactes adversos sobre el nostre estatus ambiental i socioeconòmic. L'objectiu d'aquesta tesi és identificar els principals esdeveniments de pluges torrencials a la façana oriental del litoral peninsular ibèric a partir de dades instrumentals, dades de reanàlisi i dades predictives mitjançant el càlcul del valor de l'índex de l'Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMOi). Els signes i la magnitud del valor de l'índex reflecteixen les relacions de l'esmentat patró de variabilitat amb les precipitacions i la seva quantia a la conca de la Mediterrània, i s'usen com a eina de suport per a la predicció de pluges torrencials en aquesta àrea. Part dels resultats de l'anàlisi de components principals coincideix bé amb la comprensió general sobre l'impacte d'aquest patró amb les pluges torrencials. A més, les relacions entre la precipitació i el WeMOi s'estudien, a escala diària, a partir de dades meteorològiques instrumentals, de models atmosfèrics de reanàlisi i prediccions, tant del clima passat com del present. Els mètodes estadístics utilitzats reforcen el pes d'aquest patró de teleconnexió atmosfèrica en diverses finestres d'estudi i, per tant, la persistència d'aquesta configuració atmosfèrica. Això suggereix que el mètode predictiu que es proposa és capaç de representar la relació entre el patró climàtic i la intensitat de la precipitació i és, doncs, una eina de planificació clau atenent la localització, la força i la persistència d'episodis torrencials a l'est peninsular. Es tracta d'àrees densament poblades on factors geogràfics com la proximitat al mar i l'orografia tenen un paper important i on els efectes del canvi climàtic es manifestaran i es veuran reforçats negativament., [eng] Atmospheric oscillations, which are mostly associate with climate patterns, have great influences on global climate variables and often lead to extreme weather conditions and events, which cause lots of adverse impacts on our environmental and socioeconomic status. The aim of this thesis is to identify the main events of torrential rain on the eastern façade of the Iberian Peninsula coast based on instrumental data, reanalysis data and predictive data by calculating the value of the Western Mediterranen Oscillation and its index (WeMOi). The signs and magnitude of the value of the index reflect the relationships of climate patterns with rainfall and their strength on the western façade of the Mediterranean basin and are used as a support tool for predicting torrential rains in this area. Part of the results of the main component analysis agrees well with the general understanding of the impact of this pattern with torrential rains. In addition, the relationships between precipitation and the WeMO index are studied on a daily basis based on instrumental meteorological data, atmospheric models of reanalysis and predictions, both past and present climate. The statistical methods used reinforce the weight of this atmospheric teleconnection pattern in several study windows and, therefore, the persistence of this atmospheric configura­tion. This suggests that the proposed predictive method is able to represent the teleconnection between the climate pattern and precipitation intensity being a key planning tool considering the location, strength and persistence of torrential episodes in the eastern peninsula. Highly dense areas where geographical features such as proximity to the sea and topography play an important role and where the effects of climate change will be reflected and severely damaged.

[cat] En la present tesi s’avaluen les causes del creixement demogràfic de la població d’aufrany (Neophron percnopterus) a Catalunya, així com també s’estudia la influència dels canvis ambientals antropogènics, en especial dels abocadors, sobre la dieta, la condició física i la presència de contaminants dels individus de la població. En primer lloc, es du a terme un anàlisi demogràfic de l’aufrany a l’àrea d’estudi per a veure quins són els principals factors que han causat el seu augment poblacional. Els resultats, demostren que la població d’aufrany ha augmentat d’1 a 22 parelles entre els anys 1988 i 2012 i, que per explicar el creixement observat, ha estat necessària una elevada supervivència dels individus adults així com l’arribada d’individus d’altres àrees. A banda, s’estudia l’expansió poblacional de l’espècie per tal de veure quines són les característiques ambientals de les noves àrees de colonització, avaluant concretament la influència dels recursos alimentaris d’origen antròpic, definits amb el nom de Predictable Anthropogenic Food Subisdes (PAFS). Els resultats apunten que els PAFS tenen un paper important en la selecció territorial de l’aufrany, ja que els territoris de cria estan situats més a prop dels abocadors del que s’esperaria a l’atzar. Tot i així, altres factors ambientals com les zones rocoses orientades al sud, la urbanització i la proximitat a conespecífics també tenen importància en la selecció dels territoris. A més, per tal d’avaluar quin és l’ús que les parelles d’aufrany fan dels abocadors s’analitza la dieta dels polls de la població. Per a fer-ho, es comparen dues metodologies, l’anàlisi d’isòtops estables i l’anàlisi de restes convencional. Els resultats obtinguts amb els dos mètodes coincideixen en que el consum de restes d’abocador pot arribar a ser elevat en algunes parelles (al voltant d’un 50 %). Un cop coneguda la dieta dels individus, la següent qüestió que s’aborda és quina influència té el fet d’alimentar-se en abocadors sobre la seva condició física. Els resultats indiquen que la proporció de la dieta que prové d’abocadors és el factor principal que afecta els indicadors fisiològics dels individus. Els polls alimentats a partir de residus humans presenten nivells més baixos d’algunes vitamines i carotens, els quals tenen funcions importants com a defenses antioxidants, propietats immunoestimulants i finalitats ornamentals. A més a més, els polls alimentats en abocadors, semblen estar més ben alimentats i experimentar menys períodes de dejú que els individus que no utilitzen aquests recursos. Finalment, s’analitzen les concentracions de diferents famílies de contaminants; metalls, compostos organoclorats (Ocs), èters difenílics polibromats (PBDEs) i substàncies perfluorades (PFAS) en els individus de la població així com la seva influència en la fisiologia dels individus. La major part dels nivells detectats de contaminants es troben per sota el límit de detecció o són, en general, baixos. Així, tot i que l’acumulació de contaminants en polls d’aufrany a l’àrea d’estudi no sembla estar causant greus efectes negatius sobre la seva fisiologia, si que es detecta que els individus de les zones més humanitzades, presenten uns nivells de PFAS més elevats. Aquesta tesi aporta informació rellevant en dos sentits. En primer lloc, perquè descriu el cas particular de l’augment demogràfic d’una espècie amenaçada que es troba en declivi a gran part de la seva distribució mundial; el coneixement de les causes que han provocat aquesta tendència positiva, podria ser molt útil per a la conservació de l’aufrany en d’altres àrees on està disminuint. En segon lloc, perquè s’avalua quines són les implicacions d’alimentar-se en abocadors. En un món antropitzat on els escenaris de la distribució dels recursos estan canviant constantment, aportar coneixement sobre la influència dels abocadors pot ser clau per a dissenyar mesures de gestió futures de les espècies amenaçades o plaga que utilitzen aquests punts., [eng] The Egyptian Vulture (Neophron percnopterus) is an endangered scavenger species that in recent years has experienced a population growth and an expansion of its range in Catalonia (NE of Iberian Peninsula). In this thesis the demographic and environmental factors that could have caused this increase are studied. Population models showed that, to explain the observed population growth, it has been needed a high adult survival and the arrival of immigrants from other populations. Also, it was assessed the influence of predictable anthropogenic food subsides, specifically landfills, to the distribution, diet and body condition of individuals of our study population. First, it was observed that occupied territories were located closer landfills than expected by chance, so the location of these installations are determining the distribution of breeding pairs. After, it was assessed the contribution of food from landfills to Egyptian Vulture diet using both conventional analyses and stable isotope analysis. Results showed that that both methods provide similar contributions of food from landfills in this species’ overall diet, and also a high proportion of food derived from landfills (nearly 50%) was detected in some breeding pairs. The next step was to determine the influence of diet from landfills to the body condition of nestlings, using morphometrical and physiological approaches. It was found that the contribution of landfills to the diet was the main factor that explained body condition of individuals, especially for its effect to the antioxidant metabolism. Also, nestlings that fed in landfills seem to be better fed. Finally, concentrations of different families of Persistent Organic Pollutants and metals were analysed in nestlings of our population and it was found that levels of pollutants were in general low, so they not appear as susceptible to cause detrimental effects to nestlings’ physiology. Overall, this thesis contributes to the knowledge of conservation status of Egyptian Vulture in Catalonia and it can be useful to assess the influence of landfills to vulture species.

132 p., mapas, gráf, fot. -- La tesis incluye artículos publicados en diferentes revistas., [EN]This dissertation focuses on the paleoecology of Easter Island (Rapa Nui) (27°S 109ºW). The study has characterised vegetation of the lake's basin and its dynamics in response to environmental changes during the past 34.000 years from several environmental indicators (macroremains plants, diatoms, palynological, geochemical and sedimentary facies records) analized in lacustrine sediment cores of lake Raraku.The results show significant changes in the composition of the vegetation in relation to long-terrn climatic changes, variations on the lake basin morphology due to sedimentary infilling and human activities in the last three millennia. Lake Raraku and its surroundings have undergone significant changes, such as the transformation of the deep lake surrounded by open palrn grove into a shallow lake with palm-dominant vegetation around, the hydrosere succession into a mire with a plant succession, the return to lake conditions, and finally the replacement of palm vegetation by herbs. Moreover, small fluctiations in vegetation during the glacial period and deglatiation have been observed and could be the result of rapid climate changes such as the Younger Dryas and Heinrich events H1-H3. This supports a wide occurrence of these events, including the Pacific South region. The multiproxy analysis of the most continuous sequence to date for the last 3.7 ka BP has characterised the replacement of palm-dominated vegetation by grasslands as a long and gradual process, starting at c.2.4 ka BP, in contrast with the abrupt pattern from previous studies. The presence of the weed of American origin Verbena litoralis, together with significant correlation with charcoal increases, suggest the involvement of human activities in the replacement process. Sedimentary gaps observed in the sequence suggest the contribution of climatic effects as well. These results indicate that human settlement occurred likely 1.500 years before the date currently accepted, and a possible role of people coming from America. The study shows that vegetation changes due to climate and lake basin morphological variations are similar in rate and magnitude to those occurred during the human presence. On the other hand, several macrofossil remains have been identified as potential indicators of environmental conditions and the presence of a new plant native to the island, now extirpated, Dianella cf. Intermediate/adenanthera, has been recognized for the first time., [CAT]Aquesta tesi doctoral es centra en la paleoecologia de l'llla de Pasqua (Rapa Nui) (27ºS 109ºW). El present treball ha caracteritzat la vegetació a la conca del llac i la seva dinamica com a resposta als canvis ambientals durant els darrers 34.000 anys a partir d'indicadors ambientals (macrorestes vegetals, diatomees, registre palinológic, geoquímic i fàcies sedimentari) analitzats en sediments de testimonis de sondeig del lIac Raraku. Els resultats han evidenciat variacions significatives en la composició de la vegetació en relació a canvis climátics a lIarg termini, modificacions de la morfologia de la conca per rebliment sedimentari i, en els últims tres mil•Iennis, les activitats humanes. El lIac Raraku i els seus entorns han experimentat grans canvis transformant-se d'un llac profund amb forts pendents envoltat per un palmerar obert a un lIac somer amb vegetació dominada per palmeres, desprès a una torbera amb una successió de plantes dominants, el retorn a condicions de lIac, i finalment el reernplaçament dels palmerars de l'entorn per vegetació herbàcia. A més a més, s'han observat fluctuacions rnenors en la vegetació durant el període glacial i la desglaciació, que podrien ser conseqüèncla de canvis climàtics ràpids com el Younger Dryas i esdeveniments Heinrich (H1-H3), donant suport a la hipòtesi de l'ocurrència d'aquests fenòmens a la regió del Pacífic Sud. En el treball s'ha dut a terrne l'anàlisi de la successió sedimentaria més contínua fins el mornent pels darrers 3,7 cal kaBP. L'estudi ha caracteritzat el reernplaçament de la vegetació dominada per palmeres per prats, iniciat el c. 2,4 cal ka BP, com un procés lIarg i gradual-esglaonat en contrast amb el patró sobtat d' estudis anteriors. La presència i expansió de la planta ruderal d' origen americà Verbena litoralis, juntarnent arnb la correlació significativa del seu augment amb increments en el registre de carbó, suggereixen la implicació de les activitats humanes en aquest procés de reemplaçarnent. L'identificació de hiatus sedimentaris suggereixen la contribució del clima als canvis de vegetació. Aquests resultats indiquen el probable establiment de l'home a l'illa 1.500 anys abans de la data actualment acceptada, i el possible paper de poblacions provinents d'América. La magnitud i rapidesa dels canvis de vegetació a causa de les variacions climàtiques i del rebliment del lIac des del final de l'últim glacial són similars als ocorreguts durant la presència humana. D'altra banda s'han identificat restes macrofòssils com a possibles indicadors de condicions arnblentals i s'ha reconegut per primera vegada la presència d'una nova planta nativa a l'illa actualment extirpada: Dianella cf. intermedia/adenanthera, Aquest treball ha estat possible gràcies a la concessió d'una beca predoctoral de formació de personal investigador (FPI) del Ministerio de Economia y Competitividad (antigament Ministerio de Ciencia e innovación) BES-2008-002938. La recerca ha estat finançada pels projectes LAVOLTER (CGL2004-00683/BTE), GEOBILA (CGL2007-60932/BTE) i CONSOLIDER GRACCIE (CSD2007-00067)

Catalunya és un territori ric en biodiversitat, ja que la seva orografia, la seva diversitat geològica i la seva posició geogràfica la fan ambientalment molt variada. Aquest treball pretén determinar els factors ambientals (climàtics, geogràfics i geològics) que condicionen els corotipus regionals de plantes vascular. Per fer-ho s'ha utilitzat una anàlisi de redundància basada en distàncies (dbRDA). Els resultats mostren que les variables ambientals expliquen el 83,77 % de la variància de la distribució de les espècies que formen els diferents corotipus, i els dos primers eixos canònics n'expliquen el 70,13 %. El primer eix canònic està molt correlacionat amb l'altitud i el segon eix amb la reacció del sòl (bàsic/àcid) i la proximitat a la costa (oceanitat/continentalitat). La correlació de la distribució d'espècies i variables ambientals permetrà estudiar el comportament de les espècies davant els canvi ambientals., Catalonia is a rich area in Biodiversity, its orography and geographic position produce a rich variability climatic area. In this paper, we determine environmental factors (climatic, geographic and geologic) that influence the regional corotypes of vascular plants. We use distance based redundancy analysis (dbRDA). Results show that environmental factors explain 83,77 % of the variance of the species distribution in corotypes, and the two first canonical axis explain 70,13 %. The first axis is related with altitude and the second axis with the soil reaction (basic/acid) and the coast distance (oceanity/continentality). The correlation of species distribution and environmental variables allow to study the behavior of the species to changes in environmental conditions

[cat] L'Oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO -Western Mediterranean Oscillation-) és un nou patró de teleconnexió de caràcter regional. És definit per poder explicar la variabilitat pluviomètrica d'aquelles zones de la Península Ibèrica on l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO -North Atlantic Oscillation-) té una dèbil influència com és el cas del territori dels Països Catalans. En conseqüència, l'àrea d'estudi és la façana oriental de la Península Ibèrica. Aquesta es troba correlacionada molt satisfactòria i negativament amb aquest nou patró. Les zones més influenciades en la fase negativa de la WeMO són el Golf de València i la Plana del Rosselló durant les estacions d'hivern i tardor segons el període d'estudi de la tesi (1951-2000). Les tendències recents de l'índex de la WeMO (WeMOi) tenen una clara correspondència amb l'evolució de la precipitació a l'àrea d'estudi a finals del segle XX. És així que la precipitació en l'estació hivernal a la regió de València, sobretot al mes de gener, està augmentant, així com una major torrencialitat, per una contundent tendència negativa del WeMOi en aquesta època de l'any. Les anàlisis espectrals que s'han portat a terme també mostren aquesta dependència de la precipitació als Països Catalans del WeMOi. També s'estudia el paper de l'estratosfera quant a la seva influència en la variabilitat de la WeMO. S'analitzen quins factors condicionen la variabilitat del comportament del vòrtex polar estratosfèric per preveure certs patrons de circulació atmosfèrica en superfície a curt termini. Entre aquests factors cal destacar el cicle d'11 anys de l'activitat solar, l'Oscil·lació Quasi-Biennal (QBO), el Niño, els volcans i els gasos d'efecte hivernacle. La variabilitat de l'estratosfera al Pol Nord es detecta en superfície amb l'índex de l'Oscil·lació de l'Àrtic (AOi). Quan més reforçat i fred es troba el vòrtex polar més positiu és l'AOi. Al mateix temps, es va trobar que aquest índex es correlacionava significativa i negativament amb el WeMOi. Per tant, una major vorticitat a l'estratosfera polar implicaria, a curt termini, una major probabilitat de precipitacions, de tipus més aviat torrencial, als Països Catalans. En aquesta tesi s'ha assajat de forma innovadora l'ús d'un patró de teleconnexió, com la WeMO, a resolució diària. Es demostra que el WeMOi a escala diària és una eina molt útil per ajudar a predir episodis de pluja torrencial als Països Catalans. Els episodis de més de 100 mm en 24 hores que tenen lloc a l'àrea d'estudi ocorren, pràcticament en tots els casos, en dies amb un valor del WeMOi negatiu. Per últim, cal comentar que aquesta tesi posa al dia l'evolució de la precipitació als Països Catalans emprant una densa xarxa de sèries pluviomètriques, i intenta explicar el seu futur comportament dins el nou context de canvi climàtic., [eng] "The Western Mediterranean Oscillation and Rainfall in the Catalan Countries": The Western Mediterranean Oscillation (WeMO) is a new regional teleconnection pattern. It is defined in order to account for the pluviometric variability in areas of the Iberian Peninsula subjected to a weak influence of the North Atlantic Oscillation (NAO), such as the Catalan Countries. The latter area presents a very satisfactory negative correlation with this new pattern. The areas under the strongest influence in the negative phase of the WeMO are the Gulf of Valencia and the Roussillon Plain during winter and autumn. The recent trends of the WeMO index (WeMOi) show a clear correspondence with the evolution of rainfall in the study area at the end of the 20th century. Thus, rainfall in the Valencia region in winter months, in particular in January, is showing an increase, with higher torrentiality, resulting from a clear negative trend of the WeMOi during this season. The spectral analyses also highlight this dependence of rainfall in the Catalan Countries on the WeMOi. I also study the role of the stratosphere with regard to its influence on WeMO variability. I attempt to determine which factors interact with the stratospheric polar vortex in order to predict certain atmospheric circulation patterns at surface level after a few weeks. Among these factors we can highlight the 11-year sunspot cycle, the Quasi-Biennial Oscillation (QBO), the Niño, volcanoes and greenhouse gasses. Variability in the stratosphere at the North Pole is detected at surface level by means of the Artic Oscillation index (AOi). It was seen that this index shows a significant negative correlation with the WeMOi. Greater vorticity in the polar stratosphere would therefore imply a higher likelihood of torrential rainfall in the Catalan Countries some weeks later. To conclude, this thesis makes use of an innovative method for testing the use of a teleconnection pattern at daily resolution. Herein it was shown how the WeMOi at daily scale constitutes a useful tool for predicting episodes of torrential rainfall in the Catalan Countries., [spa] "La Oscilación del Mediterráneo Occidental y la Precipitación en los Países Catalanes" . La Oscilación del Mediterráneo Occidental (WeMO -Western Mediterranean Oscillation-) es un nuevo patrón de teleconexión de carácter regional. Se define para poder explicar la variabilidad pluviométrica de esas zonas de la Península Ibérica donde la Oscilación del Atlántico Norte (NAO -North Atlantic Oscillation-) tiene una débil influencia como es el caso del territorio de los Países Catalanes. En consecuencia, el área de estudio es la fachada oriental de la Península Ibérica. Ésta se correlaciona muy satisfactoria y negativamente con este nuevo patrón. Las zonas más influenciadas en la fase negativa de la WeMO son el golfo de Valencia y la llanura del Rosellón (Cataluña del Norte) durante las estaciones de invierno y de otoño. Las tendencias recientes del índice de la WeMO (WeMOi) tienen una clara correspondencia con la evolución de la precipitación en el área de estudio a finales del siglo XX. Así es el caso, que la precipitación en los meses de invierno en la región de Valencia, sobre todo en enero, está aumentando, así como una mayor torrencialidad, por una contundente tendencia negativa del WeMOi en esta estación. Los análisis espectrales llevados a cabo también ponen de manifiesto esta dependencia de la precipitación de los Países Catalanes del WeMOi. También se estudia el papel de la estratosfera en cuanto a su influencia en la variabilidad de la WeMO. Se analizan qué factores interactúan con el vórtice polar estratosférico para prever ciertos patrones de circulación atmosférica en superficie a corto plazo. Entre estos factores cabe destacar el ciclo de 11 años de la actividad solar, la Oscilación Cuasi-Bienal (QBO), el Niño, los volcanes y los gases de efecto invernadero. La variabilidad de la estratosfera en el Polo Norte se detecta en superficie con el índice de la Oscilación del Ártico (AOi). Cuando más reforzado y frío se halla el vórtice polar más positivo es el AOi. Al mismo tiempo, se halló que este índice se correlacionaba significativa y negativamente con el WeMOi. De este modo, una mayor vorticidad en la estratosfera polar implicaría a corto plazo una mayor probabilidad de precipitaciones, de tipo más bien torrencial, en los Países Catalanes. Por último, en esta tesis se ensaya de forma novedosa el uso de un patrón de teleconexión a resolución diaria. En este caso, se demostró que el WeMOi a escala diaria es una herramienta muy útil para ayudar a predecir episodios de lluvia torrencial en los Países Catalanes. Los episodios de más 100 mm en 24 horas que tienen lugar en el área de estudio ocurren, prácticamente en todos los casos, en días con un valor del WeMOi negativo.