Search

Aquesta tesi representa el fruit de la meva experiència d’anys d’exercici del periodisme en l’àmbit públic local. Els anys 80 del segle XX començo a treballar com a periodista de fonts, primer en un gabinet d’una institució privada i després a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, com a cap de premsa. La vida política i social als pobles i ciutats de Catalunya era intensa i rica: s’estrenava democràcia després de 40 anys de dictadura. Tot estava per fer, la il·lusió i el compromís col·lectiu per millorar les condicions de vida de la ciutadania es respirava arreu. En aquest context la comunicació pública va tenir un rol decisiu. S’informava de l’acció del govern i de l’activitat ciutadana sense que les estructures administratives representessin un fre excessiu a l’hora de definir l’agenda informativa i d’elaborar les informacions. L’intervencionisme polític i/o tècnic, si bé existia, no impedia renunciar al periodisme. La comunicació pública ha evolucionat. S’ha estructurat amb la creació i consolidació dels gabinets de premsa però alhora també s’ha burocratitzat i ha deixat pel camí una part dels seus objectius bàsics: informar amb transparència de la gestió dels responsables de l’organització i no amagar la realitat dels fets ni les seves conseqüències. Les dinàmiques i els interessos partidaris s’han imposat i des dels gabinets de premsa s’ha anat renunciant a fer periodisme. L’essència de la comunicació pública com una eina de gestió i de servei a la ciutadania ha deixat pas al màrqueting al servei del grup polític que ostenta el poder. Aquesta tesi presenta un seguit de recerques realitzades des de principis del segle XXI sobre les diverses formes de comunicació i periodisme que es desenvolupen a les corporacions locals a l’Estat espanyol i especialment a Catalunya, des de les primeres eleccions democràtiques l’any 1979 fins l’etapa actual coneguda com la “segona transició”. Es tracta de conèixer les permanències i els canvis produïts en les informacions que mostren els mitjans de comunicació públics locals en el seu recorregut històric, des del format paper a la dècada dels anys 80 del segle XX, fins la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació (Tic’s) i la creació dels webs a la segona meitat dels anys 90 fins les noves possibilitats actuals. Aquest itinerari històric de més de 35 anys de publicacions en format paper i digital, ens aporta elements d’anàlisi sobre, - la coexistència dels dos formats i el grau de desenvolupament i innovació del web 2.0 i les tecnologies mòbils com a eines per a la interacció entre l’administració i la ciutadania. - quins continguts s’ofereixen. - si els continguts s’elaboren –o no- a partir de criteris periodístics. Les conclusions indiquen que la implantació generalitzada de les Tic’s i el desenvolupament del web 2.0 no han estat suficients per generar millores en la informació i els recursos que les administracions públiques locals posen a disposició de la ciutadania per promoure’n la participació i la interacció. La utilització d’Internet no ha servit per millorar els continguts sinó que s’ha mantingut el mateix criteri a l’hora d’elaborar les notícies: informacions en positiu i al servei dels càrrecs electes. No al servei de la ciutadania ni de la institució que representen. Es fa imprescindible introduir canvis en les rutines de treball i en la noció de notícia i d’informació pública, al servei de la ciutadania i no al servei d’interessos partidaris. La força innovadora de les Tic’s no es pot desvincular de la definició d’objectius i dels principis bàsics en què s’ha de fonamentar la funció de comunicar, és a dir dels principis del periodisme i de les bones pràctiques professionals., This thesis represents the fruit of my years of experience in journalism in the public sphere. I began working as a sources journalist in the eighties of the twentieth century, first in a private firm and then in the city council of Santa Coloma de Gramenet, as press officer. The political and social life in the towns and cities of Catalonia was intense and rich: democracy was just released after 40 years of dictatorship. Everything had still to be done, and the enthusiasm and collective commitment to improve the living conditions of citizens were breathed everywhere. In this context the public media had a decisive role. Government action and citizen activity was reported without excessive obstacles from administrative structures when it came down to set the news agenda and prepare the information. Although political and/or technical interventionism existed, it didn’t force to give up journalism. Public communication has evolved. It has been structured with the creation and consolidation of press offices but it has simultaneously been bureaucratized and it has left a part some of its objectives: to inform transparently about management of the organization’s chief and not to hide the reality of facts or consequences. Dynamics and supporters interests have been imposed and press offices have gradually renounced at making journalism. The essence of public communication as a management tool and service to the public has given way to marketing at the service of the group that holds political power. This thesis presents a series of researches carried out since the beginning of the century on the various forms of communication and journalism developed in local corporations in Spain, especially in Catalonia since first democratic elections in 1979 until the current stage known as the "second transition". It is about to knowing the continuities and changes displayed in the information of media local public on their historic journey from the paper in the early 80s of the twentieth century, to the implementation of information technologies and communication (ICT) and the creation of websites in the second half of the 90s to the current new possibilities available. This historic itinerary through over more than 35 years of print and digital publications provides elements of analysis about, - The coexistence of the two formats and the degree of development and innovation of Web 2.0 and mobile technologies as tools for interaction between government and citizens. - The content they offer - If the contents are made -or not- from/with journalistic standards. The findings indicate that the widespread deployment of ICT and the development of Web 2.0 have not been sufficient to generate improvements in the information and resources that local governments provide to citizens to promote participation and interaction. The use of Internet has helped to improve the content but has kept the same approach when preparing news: information is always positive and at the service of elected officials. Not serving the citizenship or the institution they represent. It is absolutely necessary to introduce changes in work routines and in the notion of news and public information at the service of citizenship and not to serve the supporters interests. The innovative power of ICT cannot be separated from the definition of aims and basic principles on which to base communicative function, namely the journalism principles and good professional practices.

L’article planteja una breu aproximació al paper que va tenir el periodista Mateo Santos, director del setmanari cinematogràfic Popular Film (Barcelona, 1926-1937), entorn del qual es constituiria a Barcelona durant els anys de la II República un «grup d’afinitat» caracteritzat per l’afició al cinematògraf i per la militància llibertària dels seus joves integrants., The article sets out a short approximation of the role played by the journalist Mateo Santos, director of the weekly film magazine Popular Film (Barcelona, 1926.1937), around which would develop an affinity group in Barcelona through the years of the Second Republic characterized by their interest in cinematography and also for the libertarian militancy of their young members.

The crisis of the news media industry has changed the conditions of news reporting, placed pressure on the journalism profession, and affected its professional identity. In the last few years, online newsrooms have undergone significant changes in their organization and their practices of production. This article presents a case study of the relationships between gender, news production, professional routines, working conditions, and attitudes toward gender equality in the online newsroom of DN.se , the news website of Dagens Nyheter , Sweden’s largest morning newspaper. Like many newspapers worldwide, Dagens Nyheter faces difficulties in maintaining its readership, and has recently implemented major reorganizations, including staff cuts and budget reductions in the online newsroom. These changes also have had an impact on the daily work practices of reporters, including increased workloads and conflicting professional ideals. The journalists at DN.se generally express a broad awareness of gender parity. However, women’s voices, experiences, and expertise continue to be significantly underrepresented in the news content. The DN.se online news replicates the patterns of gender portrayal and representation observed in traditional print news media in Sweden and internationally. It is argued that intensified market pressure and increased competition for readers, combined with the lack of goal-oriented policies, are all promoting a type of journalism which is potentially threatening to gender parity in online newsrooms.

L'1 d'octubre del 2017 és una data que passarà a la història d'Espanya i Catalunya. La celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, declarat il·legal per el govern espanyol, va desencadenar un dels episodis més foscos dels últims 40 anys. Aquesta dissertació intenta esbrinar quin va ser el paper d'alguns mitjans de comunicació, com es va informar dels fets i si hi va haver manipulació informativa. Per això s'han seleccionat tres diaris, d'ideologia ben diferenciada, i s'ha analitzat la manera en què es van explicar els successos. Per a poder afirmar si hi va haver manipulació, primer s'ha fet una aproximació al que és la manipulació i com es produeix. Seguidament, s'han descrit els fets a analitzar, s'han contextualitzat, i hem fet una aproximació als mitjans que s'analitzen i als seus grups editorials: El Mundo, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui. Per últim, hem analitzat a fons diverses notícies i portades des del 30 de setembre fins al 2 d'octubre. he 1st of October of the 2017 is a date that will go down in the history of Spain and Catalonia. The referendum on Catalonia's self-determination, which had been declared illegal by the Spanish government, set off one of the darkest episodes of the last 40 years. This dissertation tries to find out which was the paper of some media, how they informed about the facts and if there was informative manipulation. For this purpose, three newspapers with well differentiated ideologies have been selected, and the narration of the facts has been deeply analysed. To be able to conclude whether there was manipulation, firstly it was necessary to define what the meaning of "manipulation" is and how it is produced. Secondly, the events for analysis had to be described and contextualized. Furthermore, an approach to the selected media channels and to their publishing companies has been made. Those are: El Mundo, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui. Finally, we've proceed to the in-depth study of several news and front pages from the 30th of September until the 2nd of October. El 1 de octubre del 2017 es una fecha que pasará a la historia de España y Cataluña. La celebración del referéndum de autodeterminación de Cataluña, declarado ilegal por el gobierno español, desencadenó uno de los episodios más oscuros de los últimos 40 años. Esta disertación intenta averiguar qué fue el papel de algunos medios de comunicación, como se informó de los hechos y si hubo manipulación informativa. Por eso se han seleccionado tres diarios, de ideología muy diferenciada, y se ha analizado la manera en que se explicaron los sucesos. Para poder afirmar si hubo manipulación, primero se ha hecho una aproximación al que es la manipulación y cómo se produce. Seguidamente, se han descrito los hechos a analizar, se han contextualizado, y hemos hecho una aproximación a los medios que se analizan y a sus grupos editoriales: El Mundo, El Periódico de Cataluña y El Punt Hoy. Por último, hemos analizado a fondo varias noticias y portadas desde el 30 de septiembre hasta el 2 de octubre.

Aquest treball planteja una proposta sobre quin ha de ser el paper del periodisme en el context de la crisi ontològica i econòmica que travessa com a conseqüència de la revolució tecnològica protagonitzada per l'anomenada intel·ligència artificial. Aquest pla d'acció incorpora eines teòriques i pràctiques per tal que la professió periodística estigui en condicions de fer una apropiació responsable dels algoritmes aplicats a la comunicació. Les tecnologies exponencials irrompen, es desenvolupen i penetren ràpidament en els diferents àmbits de la societat -incloent-hi les redaccions dels mitjans-. Aquesta permeància es deu al fet que disposen d'una gran capacitat per facilitar processos i d'un gran potencial per promoure el desenvolupament i les condicions de vida de les persones. Tanmateix, en el context de les societats regides pels valors de l'individualisme, la màquina tendeix a desfermar-se en favor de la productivitat i per a la conveniència d'una petita minoria. Avui, a Catalunya, ja resulta habitual que la intel·ligència artificial participi en decisions relacionades amb l'educació, la justícia, la medicina o l'atenció social, i altres àmbits amb un gran potencial d'impacte en la vida de les persones. Així, per poder avaluar aquest context general, s'establirà un diàleg entre la filosofia moral i la nova tecnologia amb la finalitat de fer una primera aproximació de caire teòric sobre els reptes ètics de la seva adopció. Un cop fetes les principals disquisicions des d'un punt de vista genèric, s'anirà concretant la mirada en la mediació cultural i -des de la perspectiva de l'ètica de la comunicació- en problematitzarà la seva implantació en l'esfera comunicativa. Això es farà examinant els efectes de la classe de comunicació computacional que exerceixen les grans plataformes que, regides per valors ideològics capitalistes, dominen els fluxos de comunicatius gràcies a la seva capacitat de sistematització i filtratge algorítmic de la informació. Havent exposat aquest doble context, es plantejaran eines tant teòriques com pràctiques per tal que la professió es ressituï en aquest escenari en favor del bé comú. Aquestes propostes es materialitzaran en tres línies d'actuació: En primer lloc, es plantejarà la necessitat que el periodisme aprofundeixi en el coneixement sobre aquesta tecnologia, així com en les principals disquisicions ètiques i morals sobre la seva adopció. D'aquesta manera estarà en condicions d'exercir la seva responsabilitat informativa i divulgadora sobre aquesta matèria a la ciutadania amb rigor. En segon lloc i tenint en compte els riscos -tant per a les persones com per al conjunt de la societat- d'una utilització interessada o irresponsable de les tecnologies algorítmiques, el periodisme haurà d'estar en condicions de vigilar-ne els seus usos i per tant, a més, haurà de formar-se en les diferents tècniques d'auditoria algorítmica que es troben al seu abast. Finalment, es proporcionaran tot un seguit d'eines pràctiques per tal que el periodisme pugui fer servir les tecnologies algorítmiques amb criteri ètic. Aquesta part de la recerca ha estat impulsada pel Consell de la Informació de Catalunya i elaborada gràcies una reflexió participativa entre dels principals mitjans de Catalunya i professionals de tot l'Estat. Així mateix, ha comptat amb la participació d'expertes i acadèmics nacionals i internacionals, referents en les principals disciplines en les quals es desenvolupa la recerca. La idea transversal que descansa rere aquestes propostes d'acció és la necessitat de trencar murs entre disciplines socials i científiques per conèixer i integrar les tecnologies algorítmiques amb el criteri necessari i així fer-ne una apropiació responsable. Només d'aquesta manera el periodisme estarà en condicions d'informar sobre IA amb rigor, de vigilar-ne els seus usos i de delegar en els algoritmes de manera exemplar. Este trabajo plantea una propuesta sobre cuál debe ser el papel del periodismo en el contexto de la crisis ontológica y económica que atraviesa como consecuencia de la revolución tecnológica protagonizada por la llamada inteligencia artificial. Este plan de acción incorpora herramientas teóricas y prácticas para que la profesión periodística esté en condiciones de realizar una apropiación responsable de los algoritmos aplicados a la comunicación. Las tecnologías exponenciales irrumpen, se desarrollan y penetran rápidamente en los diferentes ámbitos de la sociedad -incluyendo las redacciones de los medios-. Esta permeancia se debe a que disponen de una gran capacidad para facilitar procesos, así como de un gran potencial para promover el desarrollo y las condiciones de vida de las personas. Sin embargo, en el contexto de sociedades regidas por los valores del individualismo, la máquina tiende a descontrolarse en favor de la productividad y para la conveniencia de una pequeña minoría. Hoy, en Cataluña, ya resulta habitual que la inteligencia artificial participe en decisiones relacionadas con la educación, la justicia, la medicina o la atención social y otros ámbitos con un gran potencial de impacto en la vida de las personas. Así, para poder evaluar este contexto general, se establecerá un diálogo entre la filosofía moral y la nueva tecnología con el fin de realizar una primera aproximación de carácter teórico sobre los retos éticos de su adopción. Una vez hechas las principales disquisiciones desde un punto de vista genérico, se irá concretando la mirada en la mediación cultural y -desde la perspectiva de la ética de la comunicación- problematizará su implantación en la esfera comunicativa. Esto se hará examinando los efectos de la clase de comunicación computacional que ejercen las grandes plataformas que, regidas por valores ideológicos capitalistas, dominan los flujos de comunicación gracias a su capacidad de sistematización y filtrado algorítmico de la información. Habiendo expuesto este doble contexto, se plantearán herramientas tanto teóricas como prácticas para que la profesión se resitúe en este escenario en favor del bien común. Estas propuestas se materializarán en tres líneas de actuación: En primer lugar, se planteará la necesidad de que el periodismo profundice en el conocimiento sobre esta tecnología, así como en las principales disquisiciones éticas y morales sobre su adopción. De esta forma estará en condiciones de ejercer su responsabilidad informativa y divulgadora sobre esta materia con rigor. En segundo lugar y teniendo en cuenta los riesgos -tanto para las personas como para el conjunto de la sociedad- de una utilización interesada o irresponsable de las tecnologías algorítmicas, el periodismo deberá estar en condiciones de vigilar sus aplicaciones y, en consecuencia, también deberá formarse en las diferentes técnicas de auditoría algorítmica que se encuentran a su alcance. Finalmente, se proporcionarán una serie de herramientas prácticas para que el periodismo pueda utilizar las tecnologías algorítmicas con criterio ético. Esta parte de la investigación ha sido impulsada por el Consejo de la Información de Cataluña y elaborada gracias a una reflexión participativa entre los principales medios de Cataluña y profesionales de todo el Estado. Asimismo, ha contado con la participación de expertas y académicos nacionales e internacionales, referentes en las principales disciplinas en las que se desarrolla la investigación. La idea transversal que descansa tras estas propuestas de acción es la necesidad de romper muros entre disciplinas sociales y científicas para conocer e integrar las tecnologías algorítmicas con el criterio necesario y así realizar una apropiación responsable. Sólo así el periodismo estará en condiciones de informar sobre IA con rigor, vigilar sus usos y delegar en los algoritmos de manera ejemplar. This study presents a proposal regarding the potential role of journalism in the context of the ontological and economic crisis that it is going through as a consequence of the technological revolution led by what is known as artificial intelligence. This action plan incorporates theoretical and practical tools to ensure that the journalistic profession is properly positioned for responsible appropriation of the algorithms applied to communication. Exponential technologies break into, develop and rapidly penetrate the different spheres of society -including newsrooms-. This permeance is due to their major capacity to facilitate processes, as well as their enormous potential to boost people's development and living conditions. However, in the context of societies governed by the values of individualism, the machine tends to spiral out of control for the sake of productivity and the convenience of a small minority. Today, in Catalonia, it is already common for artificial intelligence to be used in decisions related to education, justice, medicine, social care and other areas with a huge potential impact on people's lives. Thus, in order to evaluate this general context, dialogue needs to be established between moral philosophy and new technology in order to construct an initial theoretical approach to the ethical challenges of its adoption. Having established the main disquisitions in more generic terms, cultural mediation will be explored more specifically and -from the lens of communication ethics- its implementation in the communication sphere will be problematized. This entails examining the effects of the kind of computational communication exercised by the large platforms that, governed by the values of capitalist ideology, dominate communication flows due to their capacity for the systematization and algorithmic filtering of information. Having exposed this dual context, both theoretical and practical tools will be proposed to reposition the profession in this scenario in favor of the common good. These proposals will be materialized through three lines of action: First, the need for journalism to expand its knowledge of this technology will be considered, as well as the main ethical and moral disquisitions regarding its adoption to ensure that it is in the right position to rigorously exercise its responsibilities in terms of information and dissemination on this matter. Secondly, and considering the risks -both for individuals and for society as a whole- of self-serving or irresponsible use of algorithmic technologies, journalism must be in the position to monitor their application and, consequently, it must also be trained in the different algorithmic auditing procedures that are within its reach. Finally, a series of practical tools will be provided so that journalism can employ ethical criteria in its use of algorithmic technologies. This part of the research has been promoted by the Catalan Press Council and is the outcome of participatory reflection between the main media in Catalonia and professionals from all over Spain. It also involved leading national and international experts and academics in the main disciplines in which the research is being conducted. The transversal idea underlying all of these proposals for action is the need to break down the walls between social and scientific disciplines in order to understand and integrate algorithmic technologies while applying the necessary criteria and hence ensuring responsible appropriation. Only then will journalism be in a position to report on AI rigorously, monitor its uses and delegate to algorithms in an exemplary manner.

ES] El artículo presenta un estudio interdisciplinar sobre los medios de comunicación en el confl icto vasco a la luz del Periodismo de Paz y la Psicología Social. El estudio expone los principales trabajos en Ciencias de la Comunicación sobre el comportamiento de los medios en dicho confl icto, y basa su apartado empírico en 22 entrevistas en profundidad con responsables de medios vascos. Los testimonios señalan que los medios fueron actores del confl icto, trasladaron visiones simplifi cadas y polarizadas de la realidad, y fueron víctimas de la violencia. Como refl exión fi nal, se infi ere que los medios practicaron un Periodismo de Guerra. [EN] The paper presents an interdisciplinary study on the media in the Basque confl ict based on Peace Journalism and Social Psychology. The study exposes the main works in Communication Sciences on the behavior of media in this confl ict, and bases its empirical section on 22 in-depth interviews with Basque media managers. The witnesses indicate that the media were actors in the confl ict, transferred simplifi ed and polarized views of reality, and were victims of violence. As a fi nal thought, it is inferred that the media practiced War Journalism.

El periodisme, un dels constructors i dels agents que més influeixen en la realitat social quotidiana, pateix transformacions de manera constant. La televisió està experimentant una sèrie de mutacions en el procés informatiu (newsmaking) degudes a la convergència, la digitalització i la connectivitat, i a la presència i l'ús cada cop més habituals dels continguts produïts pels usuaris (user-generated contents). Presentem, de manera sistemàtica, algunes evidències de l'ús d'aquests continguts i la seva influència en la producció informativa dels informatius televisius o telenotícies i ho concretem en la televisió pública catalana. Per això es va dur a terme un estudi etnogràfic a TV3 durant la primavera de 2017 a Barcelona. S'observa que augmenta la demanda de feina del periodista durant el procés productiu, i es perceben com a necessàries noves formes de selecció i elaboració del material informatiu que requereixen, sobretot, recórrer a la polivalència professional., Journalism, one of the most powerful builders and influencers of the everyday social reality, is constantly changing. In recent years, due to the process of digitization, convergence and connectivity, television has been undergoing changes in its production process (newsmaking) because of the increasing presence of user-generated contents. This paper seeks to present proof of the importance of these contents and of their influence on the news production strategies of the news programs. An ethnographic study was carried out on TV3-Televisió de Catalunya. We discuss the preliminary results obtained from the analysis of this topic, taking a comparative approach to the main broadcasting companies of Spain and Brazil. It is observed that the demand for journalists' work in the productive process is increasing and that it is necessary to develop new ways of sorting and verifying information, something which calls above all for professional versatility.

Professional de la ploma amb una trajectòria destacada a nivell català durant els anys vint i trenta, el periodista Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889 – Figueres, 1956) va tenir un paper destacat en la premsa empordanesa de postguerra. Refugiat des de 1939 a Castelló d’Empúries i Figueres –des d’on comentava la política internacional per a la revista Destino–, va participar en iniciatives culturals, va col•laborar en les publicacions periòdiques locals, i, especialment, va exercir un mestratge sobre les joves generacions de periodistes empordanesos d’aquella època, una influència que repassa el present article i que els mateixos protagonistes no han deixat de reconèixer., A professional writer with an outstanding career in Catalonia during the 1920s and 1930s, the journalist Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889 – Figueres, 1956) played an important part in the Empordà press of the post-war. Refugee in Castelló d'Empúries and Figueres since 1939 –from where he commented on international politics in the magazine Destino–, he participated in cultural activities and periodic local publications and, above all, taught the young generations of Empordà journalists of the time. This article revises his influence which his followers have not left unrecognised.

Aquesta recerca es focalitza en el tractament periodístic que els mitjans de comunicació realitzen d’un determinat projecte polític i com, de retruc, aquest tractament contribueix a legitimar-lo o deslegitimar-lo. I és que es parteix de la base que els mitjans tenen un paper privilegiat en el procés de construcció social i d’objectivació social del sentit. El projecte polític que s’analitza és l’anomenat Procés català, un moviment sociopolític iniciat l’any 2006 que reclama el dret a decidir o dret a l’autodeterminació de Catalunya per aconseguir la seva independència. La recerca abasta el període 2006-2015 –una dècada completa– i pren com a mostra sis diaris, tres editats a Madrid per al conjunt d’Espanya (El País, El Mundo i ABC) i tres editats a Barcelona per a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui). S’utilitza una metodologia que combina l’anàlisi del frames i l’anàlisi d’estructures narratives., Esta investigación se focaliza en el tratamiento periodístico que los medios de comunicación realizan de un determinado proyecto político y como, en consecuencia, este tratamiento contribuye a legitimarlo o deslegitimarlo. En este sentido se parte de la base que los medios tienen un papel privilegiado en el proceso de construcción social y de objetivación social del sentido. El proyecto político que se analiza es el denominado Proceso catalán, un movimiento sociopolítico iniciado el año 2006 que reclama el derecho a decidir o derecho a la autodeterminación de Cataluña para conseguir su independencia. La investigación abarca el período 2006-2015 –una década completa– y toma como muestra seis periódicos, tres editados en Madrid para el conjunto de España (El País, El Mundo y ABC) y tres editados en Barcelona para Cataluña (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya y El Punt Avui). Se utiliza una metodología que combina el análisis de frames y el análisis de estructuras narrativas., This research focuses on media handling of a political project and its knock-on effect in terms of legitimating or delegitimazing the project. It starts from the basis that the media play a crucial role in social construction processes and in the social objectivization of meaning. The political process analysed is the Procés català, a sociopolitical project dating from 2006 that defends Catalonia’s right to decide or right to self-determination regarding its independence. The research, covering the entire decade of 2006-2015, is based on sampling from six newspapers: three newspapers published in Madrid covering Spain (El País, El Mundo and ABC) and three newspapers published in Barcelona covering Catalonia (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya and El Punt Avui). The methodology combines frame analysis and narrative structure analysis.

Es presenta l’activitat pública del músic Pau Casals en el decurs dels anys bèl·lics especialment a través de l’estudi de la premsa diària i periòdica així com de fonts arxivístiques. El treball exposa i matisa el comportament públic, vinculat a la Generalitat i a la República, així com l’activitat musical de Casals. Especialment en els tres concerts que efectuà a Barcelona i les gires internacionals amb enregistraments musicals inclosos habituals en la activitat, In this paper we present the public program action carried out in Pau Casals museum during the Spanish Civil War (1936-1939), especially through the study of daily periodical press, as well as archival sources in order to clarify public behaviour of the institution. We should consider that the Pau Casals museum was linked to the Generalitat and the Second Republic political action, and Pau Casals did three concerts in Barcelona (as well as international tours and recordings) during the war period

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2017-2018 El món de la Informació i les Noves Tecnologies es troba en un estat de transició i adaptació continua als constants canvis. Com a conseqüència, el periodisme també ha sofrit gras canvis els darrers anys. La majoria dels periòdics tradicionals han digitalitzat les seues versions, i paral·lelament també han sorgit nous periòdics dins de la Xarxa, els nadius digitals. Així mateix cada vegada són més els periòdics digitals que estan incorporant entre les seues seccions un apartat dedicat als blogs. Aquesta investigació es basa en la necessitat d'analitzar la evolució d'aquesta nova ferramenta i la integració que ha tingut front a la nova audiència. L'estudi se centra en els j-blogs, de quatre mitjans espanyols, dedicats a la informació política. S'analitzarà el pes específic que tenen les bitàcores dins dels quatre mitjans analitzats: emplaçament al web i quantitat total de blogs. També es farà un xicotet anàlisi sobre el perfil dels col·laboradors dels blogs, per a determinar els seus trets característics més bàsics. Per altra banda, es pretèn averiguar si les publicacions de quatre j-blogs concrets respecten les característiques pròpies del ciberperiodisme, com són la hipertextualitat, la multimedialitat i la interacció partir de l'estudi del contingut i el tractament de la informació. Per últim, es farà un estudi als estudiants i ex-estudiants (recèn graduats) de periodisme de les universitats Jaume I i la Universitat de València, per determinar el grau de credibilitat que tenen front als diferents blogs i saber el grau d'interacció i d'integració tenen front aquest “nou” fenòmen. Els blogs també s'han diferenciat en funció de la formació dels periòdics: també s'han posat en contrast els mitjans nadius i el tradicionals. La metodología emprada per a portar a terme l'estudi, s'ha realitzat a travès de l'observació i anàlisi de les publicacions al web i dels continguts de les noves entrades, al llarg de tot el mes de gener del 2017. També s'ha fet una entrevista als col·laboradors dels blogs, s'han estudiat les principals tendències i finalment, s'ha fet una enquesta als estudiants i ex-estudiants de periodisme per a saber les seues preferències a l'hora de consumir la informació política als blogs. Els resultats obtinguts mostren que tant els j-blogs dels mitjans nadius com els tradicionals tenen un seguiment bastant regular en les seues publicacions i doten de notable imporància a aquesta nova ferramenta, no obstant, fan un ús limitat dels recursos periodísitics típics del ciberperiodisme. Seguidament, el perfil de l'autor dels blogs és un home, d'entre 40-50 anys amb estudis i anys d'experiència en la matèria, amb fort interès d'adaptar-se a les noves tecnologíes. Finalment, i segons els resultats, els estudiants i ex-estudiants de la Universitat Jaume i la Universitat de València, participen rarament als amb els blogs de política i cadascú té una preferència a l'hora de consumir la informació de les bitàcores, nadius o tradicionals. The world of Information and Technologies is in a constant state of transition and continuous adaptation. As a result, journalism has also suffered changes in recent years. All traditional newspapers have digitized their paper versions and newer digital newspapers have also emerged within the Internet, the digital natives. Additionally, there are more and more digital newspapers that have incorporated a section dedicated to blogs. This research is based on the need to analyze the evolution of this new tool and the integration it has faced with its new audience. The study focuses on journalistic blogs devoted to political information: Micropolitics of ElPaís, Postcolonial of ElConfidencial, Escolar.net of Eldiario.es and Puente de palabras de la ABC. The specific weight of the cycles in the four media analysis is separated by: website location and total number of blogs. It is also intended to find out if blog posts respect the characteristics of cyberjournalism, such as hypertextuality, multimedia and interactivity from the study of the content and treatment of the information. Whats more, there will also be a small analysis on the profile of the collaborators of the blogs, to determine their most basic characteristic features. Finally, a study will be made for students and former students (new graduates) of journalism from the universities Jaume I and the University of Valencia, to determine the degree of credibility that they face in different blogs and to know the degree of interaction faced by this "new" phenomenon. Blogs have also been differentiated according to the formation of newspapers: digital native or traditional. The methodology used to carry out the study was carried out through the observation and analysis of the publications on the web and the contents of the new entries, throughout the month of January 2017. Also, we interviewed blog collaborators and studied the main trends. Finally, a survey was made on students and former journalism students to know their preferences when consuming political information. The results show that both native and traditional media blogs have a fairly regular follow-up on their publications and give significant importance to this new tool, however, they make a limited use of the journalistic resources typical of cyber-journalism. It was found taht the profile of the author of blogs is male, aged 40-50 with a university degree and years of experience in the field, with a strong interest in adapting to new technologies. Finally, and according to the results, the students and ex-students of Universitat Jaume and the University of Valencia rarely participate with the political blogs and each student has a preference when consuming information from native, or traditional, media sources.

*cat: Es presenta una panoràmica de les publicacions periodístiques catalanes durant el bienni 2014-2015. Es mostren les dades d’audiència i difusió dels principals mitjans d’informació diària i no diària, i es comenten les principals novetats de les capçaleres informatives més importants en el període analitzat. Es mostra també una relació no exhaustiva dels nous mitjans apareguts durant el període, i se’n descriuen les característiques. *cast: Se presenta una panorámica de las publicaciones periodísticas catalanas durante el bienio 2014-15. Se muestran los datos de audiencia y difusión de los principales medios de información diaria y no diaria, y se comentan las principales novedades de las cabeceras informativas más importantes en el período analizado. Se muestra también una relación no exhaustiva de los nuevos medios aparecidos durante el período, describiendo sus características. eng: The paper presents an overview of the Catalan newspapers and magazines during 2014-15. It shows audience and dissemination data of the mean media of daily and non-daily information, and the major developments of the most important informational headers are discussed in the period analyzed. A non-exhaustive list of the new media created during the period is also shown, describing their characteristics.

Producción Científica, Esta investigación se enmarca dentro del periodismo postindustrial y pretende explorar la información que, sobre sí mismos, incluyen los medios de comunicación del modelo pluralista polarizado (Hallin y Mancini, 2004). Se analiza el grado de transparencia de las webs de seis medios: Italia (RAI-1 y Repu - blica.it), Portugal (RTP-1 y Público.pt) y España (TVE-1 y Elpais.es). El estudio comparado atiende a una categorización desarrollada en base a Bardoel y d’Haenens, 2004; MediaACT, 2010, y Groenhart y Bardoel, 2012. Las conclusiones revelan que la transparencia comienza a difundirse en los sites aún de forma incipiente, de manera que la opacidad se mantiene como característica dominante frente a la rendición de cuentas., This research is framed under the study of post-industrial journalism and explores the level of transparency in the Polarized Pluralist Model (Hallin & Mancini, 2004). The paper analyzes the disclosure and accountability in six media web sites: Italy (RAI-1 and Republica.it), Portugal (RTP-1 and Publi - co.pt) and Spain (TVE-1 and Elpais.es). The methodological approach attends to a categorization that includes the media accountability systems built on the following contributions: Bardoel & d’Haenens, 2004; MediaACT, 2010, and Groenhart & Bardoel, 2012. The results show that transparency is be - ginning to spread in the sites but yet opacity seems to be the norm above the accountability.

Aquest article es basa en un estudi comparatiu a gran escala sobre la digitalització dels mitjans de comunicació espanyols, finançat pel Programa de Mitjans de l'Open Society. Mostra com la tecnologia digital impacta en les redaccions dels mitjans de comunicació, en l'ètica dels periodistes i com el periodisme d'investigació ha donat forma als mitjans de comunicació espanyols i com es barreja amb la crisi econòmica els mitjans de comunicació. En ell es detallen les tendències en els llocs web de notícies i les seves audiències, com els mitjans de comunicació en línia han proliferat, com els grups de mitjans de comunicació consolidats lideren el rànquing d'internet de notícies de l'audiència i com els punts de venda digitals en línia de nova creació sofreixen d'una falta de recursos i de la marca. També s'analitza el paper d'Internet com a espai d'expressió pública i de la importància de les mobilitzacions digitals espanyols. La nostra anàlisi suggereix que els mitjans socials a Espanya tenen el potencial d'aconseguir una important mobilització, però el desenvolupament d'aquest potencial dependrà de la prèvia existència de raons "offline" per a la mobilització, en crides públiques simples i visibles, en la reproducció viral, i en l'amplificació de les protestes dels mitjans tradicionals de comunicació, This article is based in a large-scale comparative study on Spanish Media digitalization funded by the Open Society Media Program . It shows how digital technology impacts on media newsrooms; on journalist ethics and on how investigative journalism have shaped Spanish media and how it is mixed with media economic crisis. It details trends in news websites’ and their audiences; how online media outlets have proliferated, how consolidated media groups lead internet news audience rankings, and how newly created digital online outlets suffer from a lack of resources and branding. Internet’s role as the space for public expression and it’s importance of Spanish digital mobilizations is as well analyzed. Our analysis suggests that social media in Spain do have the potential to achieve significant mobilization, but developing this potential will depend on the prior existence of ‘offline’ reasons for mobilization, on simple and visible public appeals, on viral reproduction, and on the amplification of protests by legacy media., Este artículo se basa en un estudio comparativo a gran escala sobre la digitalización de los medios de comunicación españoles, financiado por el Programa de Medios de la Open Society. Muestra cómo la tecnología digital impacta en las redacciones de los medios de comunicación, en la ética de los periodistas y cómo el periodismo de investigación ha dado forma a los medios de comunicación españoles y cómo se mezcla con la crisis económica los medios de comunicación. En él se detallan las tendencias en los sitios web de noticias "y sus audiencias, cómo los medios de comunicación en línea han proliferado, cómo los grupos de medios de comunicación consolidados lideran el ranking de internet de noticias de la audiencia y cómo los puntos de venta digitales en línea de nueva creación sufren de una falta de recursos y de la marca. También se analiza el papel de Internet como espacio de expresión pública y de la importancia de las movilizaciones digitales españoles. Nuestro análisis sugiere que los medios sociales en España tienen el potencial de lograr una importante movilización, pero el desarrollo de este potencial dependerá de la previa existencia de razones "offline" para la movilización, en llamamientos públicos simples y visibles, en la reproducción viral, y en la amplificación de las protestas de los medios tradicionales de comunicación.

Este artículo tiene como objetivo realizar un estado de la cuestión de la prensa local digital de nuestro país, para ver como se ha adaptado el periodismo de proximidad a las nuevas características del periodismo digital. Primero se hace un recorrido histórico del periodismo local en linea, se enumeran las ventajas y los inconvenientes que ofrece el nuevo medio y se detalla la situación actual del mercado de los cibermedios. La segunda parte del artículo analiza dos casos de medios locales digitales, el del portal Vilaweb en Cataluña (se estudia concretamente el caso de Vilaweb Mollerussa); y el del portal Madridiario, de la Comunitat de Madrid; para ver cómo se aprovechan los recursos digitales, como la interacción del lector-usuario y el acceso personalizado a la información. Este análisis muestra como las posibilidades del periodismo 2.0 todavía no están consolidadas en los medios digitales locales. Si bien los medios nacionales sacan el máximo provecho de las posibilidades del medio digital, ya sea a través de blogs y foros de opinión, en los medios locales todavía no se han consolidado unas bases de segmentación popular bastante sólidas para animar la participación de los ciudadanos., Aquest article té com a objectiu realitzar un estat de la qüestió de la premsa local digital del nostre país, per a veure com s’ha adaptat el periodisme de proximitat a les noves característiques del periodisme digital. Primerament es fa un recorregut històric del periodisme local en línia, s’enumeren les avantatges i els inconvenients que ofereix el nou mitjà i es detalla la situació actual del mercat dels cibermitjans. La segona part de l’article analitza dos casos de mitjans locals digitals, el del portal Vilaweb a Catalunya (s’estudia concretament el cas de Vilaweb Mollerussa); i el del portal Madridiario, de la Comunitat de Madrid; per a veure quin és l’aprofitament que es fa dels recursos digitals, com la interacció del lector-usuari i l’accés personalitzat a la informació. Aquesta anàlisi mostra com les possibilitats del periodisme 2.0 encara no estan consolidades en els mitjans de comunicació digitals locals. Si bé els mitjans nacionals treuen el màxim profit de les possibilitats del mitjà digital, ja sigui a través de blocs i fòrums d’opinió, als mitjans locals encara no s’han consolidat unes bases de segmentació popular prou sòlides per a animar la participació dels ciutadans., This paper presents an overview of the Spanish local digital media with the aim to see how the local media have adapted to new journalism’s characteristics. First, it offers a historical review of online journalism, it shows a list of the advantages and disadvantages that new media are offering and a description of the current situation of digital media market. The second part analyzes two cases of local digital media: Vilaweb in Catalonia (specifically the case of Vilaweb Mollerussa) and Madridiario, in the region of Madrid. It aims to evaluate their use of digital resources, such as the level of interaction with the reader-user and the personalized access to the information. This analysis shows how the potential of journalism 2.0 is not yet established in the digital local media. While the national media taks full advantage of the possibilities of digital media, like blogs or forums of opinion, the local media have not yet achieved a solid ground for popular segmentation to encourage the participation of citizens.

Els efectes de les tecnologies digitals i Internet en el sistema de mitjans de comunicació. social plantegen un canvi de perspectiva en la consideració de la història del periodisme, que es trobaria al final d'un cicle evolutiu. Al cap de quatre segles, la premsa i el periodisme han estat substituïts en el seu paper de motors de la indústria de la comunicació, davant l'hegemonia creixent de l'audiovisual, els llocs web i les xarxes socials, de manera que els investigadors han d'afrontar una nova dimensió del temps històric que afecta el passat més immediat. Aquest article proposa alguns aspectes a tenir en compte des de la perspectiva de la crisi del periodisme, de la naturalesa dels mitjans i del cicle particular del periodisme català., The effects of digital technologies and the Internet on the social communication media pose a new way of looking at the history of journalism, which is now at the end of an evolutionary era. After a period of four centuries, the press and journalism have been replaced in their role as drivers of the communications industry by the increasingly dominant audiovisual media, websites and social networks. Consequently, researchers are faced with a new dimension of historical time that affects our most recent past. This study brings up some aspects to be considered in connection with the journalism crisis, the nature of the media and the specific period in which Catalan journalism is now found.