Search

Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. -- Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8970, First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access., En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.

[cat] L'aparició de les revistes electròniques com a nou mitjà de comunicació científica ha transformat l'edició acadèmica i el servei que presten les biblioteques universitàries. Les grans empreses editorials han encarat el canvi de producció de les revistes científiques de suport paper a suport electrònic amb un nou model de comercialització: substituint les tradicionals subscripcions títol a títol per la contractació per paquets de les llicències d'ús, sistema conegut com a "big deal". Les biblioteques, per la seva part, hi han respost associant-se en forma de consorcis amb el que poder negociar millor l'adquisició conjunta d'informació electrònica. Prenent el cas del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), s'analitza l'ús que es fa de les revistes electròniques contractades en el si d'un consorci bibliotecari. Partint de les estadístiques d'ús subministrades pels proveïdors, s'analitza l'ús de 7 paquets de revistes electròniques (American Chemical Society (ACS), American Institute of Physics (AIP), Blackwell, Elsevier, Emerald, Springer i Wiley) a les 7 universitats que formen part del CBUC -Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universidad de Girona (UDG), Universitat de Lleida (UDL) i Universitat Rovira i Virgili (URV)- durant l'any 2005. Els resultats mostren que les diverses universitats, amb independència de la seva mida, mantenen diferents nivells d'ús de les revistes i que també es detecten diferències d'ús entre les diverses temàtiques científiques. S'han relacionat les diferències d'ús amb la col·lecció històrica de revistes de cada universitat i amb el seu nivell de recerca. També s'ha comprovat que les revistes prèviament no subscrites presenten uns nivells d'ús molt baixos. Per últim es mostra que el nivell d'ús de les revistes científiques pot ser un indicador de la recerca de les universitats i per la seva avaluació institucional. Així mateix l'ús pot ser tingut en compte a l'hora de repartir el cost de la contractació de les revistes electròniques., [eng] The appearance of electronic journals as a new media has transformed academic publishing and the services offered by university libraries. The big publishing houses have tackled the change from paper-based scientific journal publishing to electronic formats by introducing a new marketing model: substituting traditional title-by-title subscriptions to a system of subscribing to licence packages, known as the "Big Deal". In answer to this, the libraries have joined forces to negotiate better terms for the joint acquisition of electronic content. In the case of the University Library Consortium of Catalonia (CBUC), analysis has been carried out of the use of electronic journals to which libraries have subscribed. Based on the usage statistics supplied by the publishers, analysis was conducted on the use of subscription to seven electronic journals packages (American Chemical Society (ACS), American Institute of Physics (AIP), Blackwell, Elsevier, Emerald, Springer and Wiley) amongst the seven universities that made up the CBUC -Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universidad de Girona (UDG), Universitat de Lleida (UDL) and Universitat Rovira i Virgili (URV)- in 2005. The results showed that the universities, regardless of their size, had different levels of use of the journals. The results also showed differences between different scientific fields. These differences in use were referenced against each university's collection of back issues and with the institution's research activity. It was also seen that journals that were not previously subscribed to showed very low levels of use. Finally, the analysis showed that the level of use of a scientific journals can serve as an indicator of the research a university carries out and for its own evaluation purposes. Use can be taken into account when distributing the cost of subscribing to electronic journals.

L’escassa presència d’alguns símbols de la cultura mediàtica i popular a les biblioteques públiques, titllats de «culturalment incorrectes», és el punt de partida per a reflexionar sobre els models de fons bibliotecari. Cada vegada és més difícil d’establir uns límits sobre allò que cal tenir a la biblioteca i allò que cal excloure’n. L’experiència concreta de dues biblioteques, Canovelles i Ulldecona, aporta arguments al debat teòric i el situa en el marc d’una política bibliotecària integradora de la diversitat cultural., The scant presence in public libraries of representative mass culture items, considered «culturally incorrect», is the starting point for a reflection on models for library collections. It is increasingly difficult to establish limits on what the library should hold and what should be excluded. The specific experiences of two libraries, Canovelles and Ulldecona, contribute arguments to the theoretical debate, placing it within a framework of a library policy seeking to integrate cultural diversity., La escasa presencia de algunos símbolos de la cultura mediática y popular en las bibliotecas públicas, considerados «culturalmente incorrectos», es el punto de partida para reflexionar sobre los modelos de fondos bibliotecarios. Cada vez es más difícil establecer unos límites sobre lo que ha de tener la biblioteca y lo que hay que excluir. La experiencia concreta de dos bibliotecas, Canovelles y Ulldecona, aporta argumentos al debate teórico y lo sitúa en el marco de una política bibliotecaria integradora de la diversidad cultural.

Normes per ajudar les biblioteques a organitzar el seu fons de col·lecció local. En l'article es fa una definició del que és la col·lecció local i es donen un seguit de recomanacions bàsiques segons els tipus d'àrea que cobreixi, el tipus de material, el seu tractament i els seus serveis que aquesta secció ha d'oferir en la biblioteca pública.