Search

International audience; L'alta muntanya és un terreny particularment sensible a les variacions del clima. L'augment de la temperatura global que té lloc des de fa tres dècades té un fort impacte en les parets del massís del Mont Blanc, on la degradació del permafrost provoca un augment del nombre de despreniments. La relació entre períodes de forta calor i augment del nombre de despreniments ha estat confirmada al llarg de les tres darreres dècades. Al massís del Mont Blanc, i degut a l'augment previst de temperatures, tot indica que al llarg del s. XXI la freqüència dels despreniments augmentarà.La freqüència dels despreniments anteriors a la Petita Edat de Gel al massís del Mont Blanc, però, és desconeguda. Durant l'Holocè i el Tardiglacial, els despreniments han estat igualment afavorits pels augments de temperatura? Per respondre a aquesta qüestió, aquest estudi es planteja quatre objectius:i.Datar, a partir de la datació cosmogènica al 10Be, un gran nombre de despreniments a la part central del massís per comprendre la seva distribució al llarg de l'Holocè i el Tardiglacial.ii.Verificar la relació entre períodes de forta activitat gravitatòria i períodes climàtics post-glacials.iii.Quantificar el volum dels despreniments i estudiar la relació volum acumulat - períodes climàtics.iv.Estudiar la relació entre temps d'exposició i color del granit.70 superfícies de roca han estat datades, obtenint el temps d'exposició de 62 superfícies (30 ± 20 anys a 100.50 ± 8.50 ka). Tres grups de dates estan correlacionats amb els següents períodes càlids de l'Holocè: Òptim Climàtic de l’Holocè (7.50 – 5.70 ka), Òptim Climàtic de l'Edat de Bronze (3.35 – 2.80 ka) i Òptim Climàtic Romà (2.35 – 1.75 ka); un quart grup de dates és evident entre 4.91 i 4.32 ka. El grup de dates més nombrós (