Search

[cat] Els grans moviments migratoris iniciats a final del segle XX han generat profundes transformacions en els diferents escenaris socials occidentals. Espanya va passar a ser de país d’emigrants a receptor net d’immigració. Si bé, a partir de 2008 s’està produint una disminució de les entrades netes d’immigrants, tendència que segueix mantenint-se en l’actualitat, aquests fluxos han generat una gran miscel•lània cultural que alhora ha activat, per una banda, nous fenòmens en les relacions humanes en gairebé totes les esferes socials i per l’altra, ha provocat debats socials, polítics, econòmics i culturals a la cerca de noves fórmules per aconseguir un equilibri entre la societat d’acollida i els nous ciutadans. Una de les aproximacions al fenomen de la immigració és la de la salut, en la qual s’utilitzen diferents metodologies que contribueixen a donar resposta a les diferents hipòtesis o preguntes d’investigació. Tanmateix, no sempre s’atén la mirada i la veu de l’immigrant. Aquesta tesi dóna veu a la persona immigrant d’origen extracomunitari. L’objectiu general que s’ha perseguit és: explorar, des d’una vesant fenomenològica interpretativa, l’experiència viscuda pels immigrants extracomunitaris de ser cuidats per infermeria durant la seva hospitalització en un hospital català, a partir dels seus relats. La recerca empírica duta a terme en aquesta tesi es fonamenta en la metodologia qualitativa i en concret en la fenomenologia com a perspectiva metodològica i no filosòfica. Així mateix té una orientació hermenèutica inspirada en P. Ricoeur i en el treball empíric d’altres autors. La fenomenologia hermenèutica és el procés de descriure i interpretar l’experiència humana per comprendre la naturalesa fonamental d’aquesta experiència. El mètode s’ha desenvolupat en tres fases analítiques: 1) la ingènua, 2) l’anàlisi estructural i 3) la comprehensiva del text. Seguint l’enfocament metodològic es van realitzar 16 entrevistes que recullen les experiències narrades per persones immigrants d’origen extracomunitari. Aquestes van ser enregistrades i transcrites. En la primera fase, a partir d’una lectura del text, es va realitzar una aproximació holística al significat de l’experiència i van ser capturats sentits parcials, en forma de conjectura, que van permetre formular una comprehensió ingènua del text i que es van validar en etapes posteriors. Així, el text es va organitzar en unitats de sentit i es va ser fidel al llenguatge dels participants. En la segona fase, es van transformar aquestes unitats de sentit en categories essencials, en llenguatge ja fenomenològic, que de manera condensada agrupaven significats i que permetien seguir reduint-los, per afinitat temàtica, en subtemes i, en darrer terme en unitats temàtiques. Tots aquests es van comparar amb la comprehensió ingènua per a la seva validació. Finalment, en la tercera fase, després de la lectura del text en la seva totalitat i del procés d’anàlisi, des de la perspectiva fenomenològica, es va formular la comprehensió global a partir dels temes emergits i de la literatura consultada sobre el significat de l’experiència viscuda. Així, el significat que les persones immigrants d’origen extracomunitari li atribueixen a l’experiència de ser cuidats per infermeres i auxiliars durant el seu ingrés hospitalari es construeix a partir de les dues unitats temàtiques emergides: sentir-se respectat i sentir-se segur durant l’ingrés hospitalari. El primer significat s’articula a partir del respecte a les creences i valors, i del respecte en la relacions interpersonals; mentre que el segon significat es construeix a partir dels diferents procediments i processos hospitalaris, del propi procés de salut i de l’entorn hospitalari. Si bé els resultats no són extrapolables a tots els entorns, l’aproximació a la vivència d’hospitalització dels immigrants d’origen extracomunitari, a partir dels significats atribuïts en els seus relats pot contribuir, en primer lloc, a repensar, reformular i reorientar les cures infermeres i, en segon lloc, a dissenyar noves fórmules per orientar la pràctica, la formació, la gestió i la investigació infermera; amb la finalitat de proporcionar unes cures més humanes, dignes, respectuoses, segures i coherents en una societat plural i multicultural., [eng] The mass migrations that began in the late twentieth century generated profound changes in western social scenarios. Spain has gone from being a country of emigrants to one of immigrants. Although the net flow has decreased somewhat since 2008, the trend is continuing. This influx of arrivals has activated wide cultural miscellany, introducing new phenomena in human relations in almost all social spheres. This thesis gives voice to immigrants of non-European origin. The aim of this thesis was to explore the experience of non-European immigrants regarding nursing care during their hospitalization in a hospital in Catalonia. The approach used was an interpretative, phenomenological perspective. Empirical research conducted in this thesis applied qualitative methodology, with a hermeneutic orientation inspired by P. Ricoeur. The method was developed in three analytical phases: 1) naïve reading, 2) structural analysis, and 3) comprehensive understanding. Following the methodological approach, 16 interviews were conducted to gather experiences. These were recorded and transcribed. In the first phase, partial meanings were captured in the form of conjecture. This allowed a naive comprehension of the text and was validated in later phases. In this way, the text was organized into units of meaning and was faithful to the language of the participants. In the second phase, these units of meaning were converted into essential categories in phenomenological language. These categories condensed meanings into subthemes for affinity, and ultimately into thematic units. In the third phase, after reading the complete text and revising the analytical process from a phenomenological perspective, we formulated a global comprehension. This was based on the themes that emerged in previous phases, and on the literature consulted concerning the meaning of the lived experience. The meaning that participants ascribed to their experience of being cared for by nurses and nurse aids during their hospital stay was constructed from the two thematic units that emerged: to feel respected, and to feel safe during hospitalization. These results concerning the experience of hospitalization of immigrants from outside the EU cannot be extrapolated to all settings, but the participants’ stories can help to rethink, reformulate and redirect nursing care, and to design new ways to target practice, education, management and nursing research. Such findings can contribute to making care in a multicultural society more humane, more dignified, more respectful, more coherent and safer.