Search

Resum de les jornades Insurreccions obreres de base anarquista de finals del s. XIX – principis del s. XX: Els coetanis del Petroli, amb la intervenció de Lluís Torró i Diego Fernández parlant del cas d'Alcoi, Jeanne Moisand sobre la influència de la Comuna de París en el Cantó de Cartagena i l'Espanya dels 1870, Ginés Puente sobre la Setmana Tràgica de Barcelona, i Eduardo de Oliveira sobre la insurrecció anarquista de Rio de Janeiro de 1918.

Un cop desenvolupada la indústria al curs alt del riu Molinar, i que tant va ajudar a Alcoi en el seu progrés, la ciutat va aplegar a ser capçalera del clúster i de l’arc tèxtil Banyeres de Mariola-Alcoi-Cocentaina-Muro d’Alcoi-Ontinyent, aplegant a la seua cúspide als segles XVIII i XIX, posteriorment l’ús industrial d’aquesta conca que va inventar un sistema hidràulic per al funcionament dels molins ha quedat en total abandonament. Malgrat que són molts els projectes presentats per diverses persones per a la seua salvació, encara no s’ha pogut recuperar del tot, havent-se rehabilitat dues fàbriques de les vint totals. Actualment aquestes edificacions han quedat com a un vestigi de les antigues fàbriques que s’edificaren a la vall encaixada i donant lloc a una gran zona verda, a la que les persones acudeixen a visitar-la. Una vez desarrollada la industria en el curso alto del río Molinar, y que tanto ayudó a Alcoi en su progreso, la Ciudad llegó a ser cabecera del clúster y del arco textil Banyeres de Mariola-Alcoi-Cocentaina-Muro de Alcoy-Onteniente, llegando a su cúspide en los siglos XVIII y XIX, posteriormente el uso industrial de esta cuenca que inventó un sistema hidráulico para el funcionamiento de los molinos ha quedado en total abandono. Pese a que son muchos los proyectos presentados por varias personas para su salvación, todavía no se ha podido recuperar por completo, habiéndose rehabilitado dos fábricas de las veinte totales. Actualmente estas edificaciones han quedado como un vestigio de las antiguas fábricas que se edificaron en el valle encajado y dando lugar a una gran zona verde, a la que las personas acuden a visitarla. Uma vez que a indústria se desenvolveu no curso superior do rio Molinar, e que tanto ajudou Alcoi em seu progresso, a cidade tornou-se a cabeceira do aglomerado têxtil e arco Banyeres de Mariola-Alcoi-Cocentaina-Muro de Alcoy-Onteniente, chegando a seu auge nos séculos XVIII e XIX, posteriormente o uso industrial dessa bacia, que inventou um sistema hidráulico para o funcionamento dos moinhos, foi totalmente abandonado. Embora existam muitos projetos apresentados por várias pessoas para a sua salvação, ainda não foi totalmente recuperado, tendo reabilitado duas fábricas de um total de vinte. Actualmente estes edifícios têm permanecido como vestígios das antigas fábricas que foram construídas no vale embutido e dando origem a uma grande área verde, que as pessoas vêm visitar. Once the industry developed in the upper course of the Molinar river, and which helped Alcoi so much in its progress, the City became the head of the Banyeres de Mariola-Alcoi-Cocentaina-Muro de Alcoy-Onteniente textile cluster and arch, reaching At its peak in the eighteenth and nineteenth centuries, later the industrial use of this basin, which invented a hydraulic system for the operation of the mills, has been completely abandoned. Although there are many projects presented by various people for their salvation, it has not yet been fully recovered, having rehabilitated two factories out of the total twenty. Currently these buildings have remained as a vestige of the old factories that were built in the embedded valley and giving rise to a large green area, which people come to visit.

En finalitzar la dècada de 1980, la Generalitat Valenciana, governada pel PSPV-PSOE, a instàncies de l’Ajuntament d’Alcoi, dirigit pel també socialista J. Sanus, va promoure un ambiciós programa de revitalització urbana sobre aquesta singular ciutat industrial de dimensió mitjana formulat i dirigit per l’arquitecte local V. M. Vidal: el Pla ARA (Arquitectura i Rehabilitació d’Alcoi). Aquest consistia en un instrument de recuperació de la ciutat el qual incloïa la requalificació de l’espai públic del centre històric, la provisió de nous parcs urbans ubicats en el límit d’aquest i en la perifèria, la dotació de distints equipaments en diversos barris de la ciutat i fora del seu casc, així com diverses actuacions de provisió d’habitatges socials en teixits urbans degradats del centre històric mitjançant projectes urbans encarregats a urbans, senyers arquitectes europeus (Siza, Colquhoun, Miller, Venezia, Rozzi, Carozzi i Solà-Morales van desenvolupar distints projectes; tot i que altres, com Moneo o Aymonino, encara que van participar en fases inicials, no van arribar a fer-ho finalment) que van formar equips amb altres arquitectes valencians. Els quatre factors que atorguen major rellevància a l’actuació són la singularitat de la fàbrica urbana sobre la que s’actuava, la considerable inversió pública destinada, l’enorme reputació dels projectistes que s’hi involucraren, i, per damunt de tot, la gran qualitat dels projectes elaborats. Tot i no haver-se materialitzat tots, la petjada del Pla ARA és perceptible avui en la ciutat com un dels millors episodis de la seua història. A més, es pretenia que el programa servira de model per a una especial i ambiciosa estratègia conjunta de regeneració urbana impulsada per la Generalitat Valenciana sobre altres ciutats rellevants, com ara Elx, Oriola, Gandia o Xàtiva (a Alacant i València es van desenvolupar llavors els plans RACHA i RIVA, amb uns plantejaments menys valuosos des de l’òptica disciplinar). Award-winning

La finalitat d'aquest treball és fer ús del patrimoni onomàstic tan ric que ofereix la ciutat d'Alcoi per a l'ensenyament de l'assignatura de Valencià: llengua i literatura. En concret, es proposa una seqüència didàctica per a primer curs de Batxillerat, la qual es caracteritza per l'aprofitament del medi natural i de l'entorn urbà, per l'aprenentatge basat en el descobriment i l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació.

El 8 de juliol de 1873, a Alcoi, els treballadors i les treballadores es declararen en vaga. El mateix dia, a primer hora, l’alcalde va exhortar el jutge de primera instància de la ciutat per a que investigués si s’estaven cometent abusos. Començava així, segons la premsa de l’època, el procés judicial més voluminós del segle XIX espanyol. Catorze anys després, el darrer magistrat va absoldre lliurement els últims acusats perquè no hi havia cap prova contra ells. Vora 2.000 testimonis, 717 processats, 289 empresonats, 10 advocats defensors, 17 jutges i 6 fiscals van participar de la tragèdia. Es tracta de la primera gran causa contra el moviment obrer a Espanya. S’inicia, d’aquesta manera, un enconat enfrontament entre l’Estat i els seguidors de la Idea. Una disputa farcida de judicis de gran repercussió, des de la Mano Negra fins a la condemna de Ferrer i Guàrdia i més enllà. Però per entendre l’evolució de l’anarquisme i de les seues estratègies cal seguir-lo des del seu naixement, durant el Sexenni. La dificultat radica en l’estudi de la causa, 30.000 fulls que amaguen una història de conspiracions, venjances, delacions, pors i patiments. Amb aquestes fons primàries intentaré donar-li forma a un relat que ens ha d’oferir algunes claus sobre l’organització de l’Associació Internacional de Treballadors, sobre la seua supervivència en la clandestinitat i sobre l’evolució ideològica del col·lectivisme al comunisme llibertari. El resultat hauria de ser un article acadèmic que em permetés avançar en la meua investigació doctoral.

[ES] Aquest treball de final de grau està dedicat a l'estudi iconogràfic, històric i mate-rial així com la intervenció restaurativa d una escultura de principis del segle XX. La qual forma part d'un conjunt escultòric de fusta d estil barroc, i totalment daurat. L'obra en qüestió és el pas processional de Sant Jordi d Alcoi, exposat actual-ment al Museu Alcoià de la festa (MAF), localitzat en Alcoi. Excepte els tres dies de festa local en honor al sant, dates en el que s exhibeix en processó i en el que l obra sofreix molt. El pas processional va ser obra del taller artesà valencià Royo i Rabassa (C/Trinitaris, 4, València), signat als dos laterals interiors de la peça en perfecte estat. La intervenció per a la millora estètica i estructural del pas processional, s inicia amb una documentació, tant històrica com fotogràfica, per a concloure amb els tractaments idonis per a la seua restauració. L obra es troba intervinguda prèvi-ament per personal no qualificat. A més està trencada i deteriorada per diverses zones, encara que el problema general siga l'estètic, degut a que es troba com-pletament repintada i amb brutícia superficial acumulada, que ha generat l ennegriment i pèrdua de la seua lluentor original. Per tant, la intervenció es centra en la neteja química, per tornar la integritat estètica de l original; la re-construcció volumètrica dels faltants amb estuc tradicional i la reconstrucció cromàtica per donar una aparença heterogènia de tot el conjunt. Finalment, se li aplica una protecció final per garantir la seua perdurabilitat, i un estudi de con-servació preventiva per a mantenir l obra en perfecte estat els dies d us i trasllat., [EN] This final degree project is dedicated to the iconographic, historical, and material study as well as to the restorative intervention of a sculpture from the early twentieth century. Which is part of a sculptural set of baroque-style wood, and completely gilded. The work in question is the processional passage of Saint George de Alcoy, cur-rently exhibited at the Alcoyano de la Fiesta Museum (MAF), located in Alcoy. Except for the three days of local festivity in honor of the saint, dates in which it is exhibited in procession and in which the work suffers a lot. The processional passage was the work of the Valencian artisan workshop Royo y Rabasa (C / Trinitarios, 4, Valencia), signed on the two interior sides of the piece in perfect condition. The intervention for the aesthetic and structural improvement of the proces-sional passage begins with a documentation, both historical and photographic, to conclude with the ideal treatments for its restoration. The work is previously intervened by unqualified personnel. In addition, it is fractured and deteriorated in various areas, although the general problem is aesthetic, because it is com-pletely repainted and with accumulated superficial dirt, which has generated blackening and loss of original brilliance. Therefore, the intervention focuses on chemical cleaning, to restore the aesthetic integrity of the original; the volumet-ric reconstruction of the missing pieces with traditional stucco and the chromatic reconstruction to give a heterogeneous appearance of the whole set. Finally, a final protection is applied to ensure its durability, and a preventive conservation study to keep the work in perfect condition on days of use and transfer.

Al juliol del 1873, per primera vegada “un grup que no pertanyia a l’església, ni a l’exèrcit, ni a la classe mitjana”, com diria Gerald Brenan, va protagonitzar una revolució. Va ser a Alcoi, una ciutat fortament industrialitzada i amb una llarg historial d’enfrontaments entre obrers i burgesos des del llunyà episodi luddita del 1821. A les portes del 150 aniversari, podríem pensar que ja s’ha dit tot sobre la insurrecció del “Petrólio”, com la van batejar els seus contemporanis. Però entre la bibliografia abunda més la propaganda que la investigació historiogràfica. Lluny del consens, el mite de la Comuna d’Alcoi (denunciat per Clara Lida) continua tan present avui en dia com quan Maisonnave emprava la revolta per enfonsar el govern de Pi i Margall, del que formava part. Es tracta d’analitzar el “Petrólio”, lluny d’explicacions simplistes, com a conseqüència i espoleta, alhora, d’una inflexió en el model productiu. Tot apunta a una reorganització del treball que implicava una equiparació salarial a la baixa i l’expulsió d’un nombre substancial d’operaris. La culminació d’un procés de centralització i mecanització en detriment de la major autonomia de determinats sectors obrers, però també en perjudici de les condicions laborals del conjunt del proletariat. Un viratge que requeria una domesticació dels obrers en un moment àlgid de l’associacionisme (a Alcoi residia la seu de l’Associació Internacional de Treballadors) i de les onades vaguistes, a tot l’Estat espanyol i arreu d’Europa (a l’ombra de la Commune de París). La repressió planificada i indiscriminada va ser fruit de les necessitats empresarials, on el republicanisme va actuar com a corretja de transmissió dels interessos espuris dels amos. L’anarquisme quedarà marcat per dècades per aquesta “primera batalla al carrer” de l'Aliança, que deia engels Engels, i pel seu brutal aixafament. I per esbrinar tot això és ineludible tornar a les fons primàries. Especialment per desenterrar el procés judicial incoat contra 717 persones i que no es va tancar fins al 1887, 14 anys després!

S’ha fet un estudi general de la fauna invertebrada aquàtica del riu Polop, a la zona del Racó Sant Bonaventura-Canalons, així com una aproximació a la qualitat de les aigües utilitzat com a indicadors biològics a la fauna invertebrada. Se ha elaborado un estudio general de la fauna invertebrada acuática del rio Polop, en la zona del Racó Sant Bonaventura-Canalons, así como una aproximación a la cualidad de sus aguas utilizando como indicadores biológicos a la fauna invertebrada. There has been realized a study of the aquatic invertebrate fauna of the Polop River, in the Racó Sant Bonaventura- Canalons place, and there has been a description of the quality water utilized as biological indicators the invertebrate fauna.

Isabel-Clara Simó és tot un referent de la literatura catalana del darrer terç del segle XX fins a l’actualitat. De fet, el 2017 fou guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És per això, que aquesta investigació tractarà d’analitzar una gran part dels seus escrits de ficció, més concretament els seus contes. En ella, després d’exposar una introducció que estudie tots els elements que conformen el gènere literari del relat breu, s’oferirà un breu apartat biogràfic i sociocultural que servisca de preàmbul per a l’anàlisi dels contes de l’autora, classificada en dos grans blocs: l’estudi dels contes segons les estructures narratives (contes fantàstics, policíacs i psicològics); i l’estudi dels contes segons les temàtiques (feminisme, erotisme, infantesa, vellesa, conte històric, reflexió sociolingüística i intertextualitat).

Es proporcionen dades sobre les característiques morfomètriques i l'estructura d'una població detortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa) del riu Serpis al seu pas per Alcoi, SE d'Espanya, una zonaon pràcticament no consta informació prèvia sobre l'espècie. Entre setembre i octubre de 2014 escapturaren 18 individus. La raó de sexes no era equilibrada, en estar molt esbiaixada vers els mascles(4.5:1). El percentatge d'individus juvenils és menor que el d'adults. Les femelles assolixen una midamitjana més gran que els mascles. Es calcula que la població pot estar formada per 64 exemplars.Preliminary data on the Mauremys leprosa (Testudines: Geoemydidae) populationfrom Alcoi (Alacant)We provide data on the morphometric characteristics and structure of a population of the stripeneckedterrapin (Mauremys leprosa) from the Serpis river (Alcoi, SE Spain), an area where barely anyprevious information for the species exists. 18 individuals were captured between September 2014 andOctober 2014. The ratio of sexes was not even and males outnumbered females (4.5:1). The percentageof juveniles was less than that of adults. Females reached a greater average size than males. We calculatethat the total population is made up of 64 individuals.

[EN] Between 1866 and 1900 about fifty privileges and patents were registered with chemical interest linked to Alcoy consolidated industries in this period, such as matches or articles of textile and paper industries. Almost 50% of these patents are focused on product commercialization processes (preparation, packaging and marketing) but around twenty of them have been clearly found to be related to the development of new products or processes. The promoters of these patents required a certain scientific and technical training so it is not surprising to find among them pharmaceuticals, industrial technicians and teachers from different existing schools in Alcoy devoted to industrial training at the historic time considered. This paper attempts to establish the relationship between important figures and institutions emphasizing some of the proposals with a greater technological or industrial interest., [CA] Entre 1866 i 1900 es van registrar prop de 50 privilegis i patents vinculats amb la indústria química consolidada a Alcoi, entre aquests, llumins, o articles de la indústria tèxtil i del paper. Gairebé el 50% d aquestes patents se centren en els processos de comercialització de productes (preparació, envasat i comercialització), però una vintena d ells estan clarament relacionats amb el desenvolupament de nous productes o processos. Promoure aquestes patents requereix una certa preparació científica i tècnica, per la qual cosa no és estrany trobar entre ells farmacèutics, tècnics industrials i professors de diferents escoles existents a Alcoi dedicades a la formació industrial en el moment històric considerat. En aquest treball es tracta d establir la relació entre aquestes figures i les institucions importants, destacant-ne algunes de les propostes amb més interès tecnològic o industrial.

A Alcoi hi existeixen al voltant de 23 quilòmetres de trams de riu amb aigües permanents. Molts més si es sumen les llargàries de tots els barrancs i rambles que poden contenir vegetació d¿ambients riparis (més de 200 km). Aquestos ambients poden ser focus d¿invasions de taxons al·lòctons. Es per això que resulta interessant i d¿utilitat el coneixement de la distribució i la identificació de tots els agents amb potencial invasor. Amb l¿estudi dels ambients riparis es vol obtindre la base informativa per a elaborar futures mesures de lluita contra les invasions com són els plans d'erradicació efectius. L'objectiu principal del estudi es la localització de les espècies al·lòctones i valorar el grau o la potencialitat que tenen cadascuna de les espècies identificades per a la invasió.

S’hi dóna a conèixer un important conjunt de pintures rupestres recuperades després dels treballs de neteja de la paret d’una coveta a l’Abric II de la Sarga (Alcoi, Alacant). S’inclouen en l’Art Llevantí, i entre els motius identificats destaca la representació d’un arbre, la diversitat de figures humanes, que s’integren en escenes d’un interés extraordinari i diversos caprins que per les seues dimensions i característiques anatòmiques semblen constituir un ramat. Paraules clau: Alcoi, Alacant. Pintures rupestres. Art Llevantí. Iconografia. Neolític., Se da a conocer un importante conjunto de pinturas rupestres recuperadas tras los trabajos de limpieza de la pared de una pequeña covacha en el Abric II de La Sarga (Alcoi, Alicante). Se incluyen en el Arte Levantino, destacando entre los motivos identificados la representación de un árbol, la diversidad de figuras humanas, que se integran en escenas de extraordinario interés y varios cápridos que por su tamaño y características anatómicas parecen constituir un rebaño. Palabras claves: Alcoi. Alicante. Pinturas rupestres. Arte Levantino. Iconografía. Neolítico., We present an important assembly of rock art recovered after the cleaning of the wall of a small cave in the Abric II of La Sarga (Alcoi, Alicante, Spain). They are included in the Levantine Art. Among the identifying motives, we emphasized the representation of a tree, the diversity of human figures that are integrated in scenes of extraordinary interest and various goats that by their size and anatomical characteristics seem to constitute a flock. Keywords: Alcoi. Alicante, Spain. Rock Art. Levantine Art. Iconography. Neolithic.

Alberri, 15 (Cocentaina, Centre d'Estudis Contestans, 2002[2005]), p. 53-150, Estudio detallado de la invasión del ejército nazarí por tierras valencianas, del asedio e incendio de Cocentaina y del ataque a Alcoi, en 1304; comenta el apoyo de los moros valencianos, que marcharon en gran número con los nazaríes en su retirada, la defensa del castillo de Cocentaina por el almirante Roger de Lauria y la reacción defensiva de Jaime II., Ministerio de Ciencia y Tecnología, fondos FEDER de la Comunidad Europea (BHA2001-0192) y Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Generalitat de Catalunya (SGR2005-193)

L'article s'aproxima a l'estudi de la draperia alcoiana del segle xvm des del vessant de la demanda. Alcoi va esdevindre al llarg d'aquell segle el principal centre productor de draps d'Espanya. Aquesta posició es va obtindre grácies a les seues privilegiades relacions amb la monarquía absoluta, que li va proporcionar tant exempcions fiscals com comandes adreades, basicament, a l'exércit. En aquest procés hi va intervindre decisivament la corporació gremial controlada pels paraires-fabricants, que va rebre el títol de Reial Fábrica ben aviat (1731). Tot i que es va especialitzar en la producció de qualitats mitjanes i baixes, la fabricació de draps fans també va assolir-hi una relativa importancia en alguns mercats com l'americá, que, én diversos moments (sobretot a inicis del segle XIX), va resultar una destinació clau per als draps alcoians. The article is a demand-side approach to the study of Alcoi's cloth industry in the eighteenth century. This Valencian town became in that century the biggest centre of cloth production in Spain by taking advantage of its privileged relationship with the government, which granted it tax exemptions and placed big orders with it, mainly for the Army. The leading role in this process of expanding production was played by the master-clothiers' guild, which was granted the title of Real Fábrica in 1731. Although Alcoi specialized in middle- and low-quality stuffs, production of high-quality cloth also took on some importance at times, especially in connection with American colonial markets, which became a crucial outlet at the beginning of the nineteenth century. El present treball forma part d’un projecte de recerca titulat “Los orígenes de la industrialización valenciana” DGES(PB96-0340).

Este ítem incluye un texto en prosa del autor que sirvió como presentación de una exposición de pintura de Antoni Miró (Alcoi 1944) celebrada en una sala de Elche del 14 de enero al 14 de febrero de 1999. En el texto se evoca un encuentro con el pintor y una visita al Mas Sopalmo donde tiene su estudio y residencia, así como las características de su pintura y del hecho creativo.