Search

not available

Els resultats reportats pels pacients (PROs) son eines mèdiques de quantificació de discapacitat i impacte sobre la seva qualitat de vida, aplicables a la migranya. En una avaluació diària en la qual hi constaven la freqüència de la migranya, la intensitat del dolor, el consum d'analgèsics i diferents qüestionaris PROs abans i després del tractament, investigadors de l'Hospital Universitari i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron i del Departament de Medicina de la UAB han conclòs que l'avaluació dels PROs als 3 mesos de tractament és un punt crucial per contrastar l'eficàcia i la tolerabilitat dels fàrmacs. La pràctica i utilitat d'aquests qüestionaris pretén ajudar a la presa de decisions, facilitant l'avaluació mèdica des de la perspectiva del pacient. Los resultados reportados por los pacientes (PROs) son herramientas médicas de cuantificación de discapacidad e impacto sobre su calidad de vida, aplicables a la migraña. En una evaluación diaria en la que constaban la frecuencia de la migraña, la intensidad del dolor, el consumo de analgésicos y diferentes cuestionarios PROs antes y después del tratamiento, investigadores del Hospital Universitario y del Institut de Recerca Vall d'hebron y del Departamento de Medicina de la UAB han concluido que la evaluación de los PROs a los 3 meses del tratamiento es crucial para contrastar la eficacia y la tolerabilidad de los fármacos. La práctica y utilidad de estos cuestionariois pretende ayudar en la toma de decisiones, facilitando la evaluación médica desde la perspectiva del paciente. The Patient-reported Outcomes (PROs) are tools used in medicine to quantify the disability and impact on the patient's quality of life, applicable in migraine. In a daily evaluation of the migraine frequency, the pain intensity, the analgesic consumption, and different PROs questionnaires (MSG and PGI-C) before and after the treatment, researchers from the University Hospital and Research Institute Vall d'Hebron and the UAB's Department of Medicine have concluded that the PROs evaluation after three months of treatment is crucial to contrast the drug's efficiency and tolerability. The practice and utility of those questionnaires is intended to aid decision-making by facilitating medical evaluation from the patient's perspective.

Els transgènics s’han trobat amb una enorme oposició pública en les últimes dècades. Hi ha molta creença sobre que els transgènics són dolents per a la salut, fins i tot verinosos, i que danyen el medi ambient i, en general, el nostre planeta. Això passa tot i la gran evidència científica que demostra que els transgènics són segurs, i que portaran beneficis per aconseguir millores en gran diversitat de sectors. Per què hi ha aquesta generalitzada opinió negativa i tanta discrepància entre el que la ciència diu sobre els transgènics i el que pensa la gent?

Las características del territorio metropolitano actual, producto de la combinación de una estructura física intrincada y un proceso de ocupación largo y complejo, junto con las perspectivas de evolución futura de las demandas de espacio para residencia y actividad económica, han planteado una serie de retos que son los que primordialmente tiene que afrontar el Planeamiento Territorial de la Región Metropolitana de Barcelona. En el presente artículo se analizan diversas alternativas de desarrollo territorial con el fin de valorar las posibilidades de aplicación de cada una de ellas a la realidad de la región metropolitana de Barcelona y, sobre todo, las ventajas e inconvenientes que comportarían a su población, su economía y su medio natural. Son, pues, alternativas de ocupación física de la región que, más allá de la disposición concreta de los diversos elementos, suponen grandes modelos de desarrollo territorial. Finalmente, el artículo concluye con la consideración sobre el papel del plan como guía para la ordenación territorial de la Región Metropolitana de Barcelona, entendida como un espacio multi-nodal, donde en un marco de sostenibilidad ambiental se puedan desarrollar las políticas territoriales que hagan posible la cohesión social y la eficiencia económica de este territorio regional y de Cataluña en su conjunto.

El barri del Poble Sec de Barcelona es troba situat entre al peu de la muntanya de Montjuïc i el carrer Paral·lel. La major part de les edificacions varen ser construïdes ja fa diverses dècades moment en que la presència de vehicles no era tant important com en l’actualitat i no disposaven d’aparcaments soterrats propis, resolent la falta d’aquests mitjançant l’aparcament en la via pública. Atès a l’augment de vehicles privats, la disponibilitat de places d’aparcament a la via pública cada vegada és més escassa. Tenint en compte aquest factor, l’impacte visual que generen gran nombre de vehicles als carrers i la dificultat que aquests provoquen en la mobilitat dels altres vehicles i vianants es fa necessari la construcció d’aparcaments soterrats en la via pública d'aquest barri. L’objecte del present projecte és la construcció d’un aparcament públic subterrani, al subsòl de la plaça Navas al barri de Poble Sec de Barcelona i la reurbanització de la mateixa. La construcció d’aquest aparcament subterrani sorgeix per iniciativa municipal del Ajuntament de Barcelona que convoca concurs públic per a la concessió administrativa.

El 1868 es va promulgar una llei de Colònies que oferia facilitats de tipus fiscal per crear centres fabrils fora dels grans nuclis urbans. A partir d’aleshores van proliferar a Catalunya les anomenades colònies indusrials, en general nuclis de població creats entorn d’una fàbrica i dels habitatges dels obrers. Un cas típic és el de Colònia Güell i també un clar exemple del paper que tingué la indústria tèxtil durant la revolució industrial a Catalunya. La Colònia Güell fou fundada el 1890 per Eusebi Güelli Bacigalupi i la seva activitat s'aturà l'any 1973. Una colònia industrial és un conjunt format per un recinte fabril, els habitatges per als obrers i els diferents serveis socials propis d’una comu¬nitat, com l’escola, l’església, l’ateneu, la coope¬rativa, etc. Les colònies s’ubicaven en el món rural apro¬fitant els cursos dels rius que proporcionaven la font d’energia inicial. Més tard, amb I’arribada de moltes colònies van instal.lar una turbina que transformava la potència de l´aigua en energia elèctrica. Generalment es dedicaven a la producció tèxtil, exceptuant alguns casos. La seva aparició va tenir lloc al segle XVIII a l´Anglaterra rural, abans que es produís la indus-trialització urbana.

La forma com la població ha anat ocupant el territori de la regió metropolitana de Barcelona ha seguit diverses pautes al llarg dels darrers 140 anys: el creixement suau i tendent a mantenir el pes dels grans centres urbans observat durant la segona meitat del segle XIX, l'eclosió de la Gran Barcelona de finals d'aquell segle i principis del XX, el creixement moderat i de curt abast que donarà pas, durant els anys d'enlairament econòmic espanyol, a un model explosiu quant al volum i el temps en què es produeix, extensiu pel que fa al territori que abasta, i estructurat a partir d'eixos metropolitans. Les darreres dècades venen caracteritzades per l'ocupació exhaustiva del territori metropolità, tot omplint els espais que aquests eixos havien deixat buits. El tret comú a totes les etapes és l'ocupació progressiva del territori metropolità, si bé aquest darrer període es diferencia dels precedents en tant que la ocupació es produeix a un ritme molt superior, no es correspon amb un creixement demogràfic i, a més, té lloc en un moment en què es disposa d'eines prou efectives per tal de planificar aquesta ocupació. La forma en que la población ha ido ocupando el territorio de la región metropolitana de Barcelona ha seguido diversas pautas a lo largo de los últimos 140 años: el crecimiento suave y tendente a mantener el peso de los grandes centros urbanos observado durante la segunda mitad del siglo XIX, la eclosión de la Gran Barcelona de finales de ese siglo y principios del XX, el crecimiento moderado y de corto alcance que dará paso, durante los años de despegue económico español, a un modelo explosivo en cuanto al volumen y el tiempo en el que se produce, extensivo en cuanto al territorio que abarca, y estructurado a partir de ejes metropolitanos. Las últimas décadas vienen caracterizadas por la ocupación exhaustiva del territorio metropolitano, llenando los espacios que estos ejes habían dejado vacíos. El rasgo común a todas las etapas es la ocupación progresiva del territorio metropolitano, si bien este último período se diferencia de los precedentes en tanto que la ocupación se produce a un ritmo muy superior, no se corresponde con un crecimiento demográfico y, además, tiene lugar en un momento en que se dispone de herramientas lo suficientemente efectivas para planificar esta ocupación. The way in which population have occupied the territory of the metropolitan region of Barcelona has followed several patterns during the last a hundred and forty years: the smooth growth, oriented to maintain the weight of urban centres, observed during the second half of the 20th century, the eclosion of the Greater Barcelona during the latest years of the 19th century and the first of the 20th, the moderate and short-range growth that will give way, during the years of Spanish economic take-off, to an explosive model as to its volume and the time within it takes place, extensive as to the territory it comprises, and structured from metropolitan axes. The last decades were characterized by the exhaustive occupation of the metropolitan territory, covering spaces these axes have left unoccupied. The feature common to all stages is the progressive occupation of the metropolitan territory, although during this last period this occupation develops in a much higher pace, does not correspond to a demographic growth and, besides, takes place in a moment in which we have tools that are enough effective to plan this occupation. La façon comme la population a occupé le territoire de la région métropolitaine de Barcelona a subi diverses tendances au cours des derniers cent quarante ans: l'accroissement léger, et tendant a maintenir le poids des grands centres urbains, observé durant la seconde moitié du XIXè siècle, l'éclosion de la Grande Barcelona de la fin du XIXème et début du XXème siècle, l'accroissement modéré et la courte portée qui donnera lieu, durant les années de la hausse économique espagnole, à un model explosif quant au volum et au temps durant lequel il se produit et a un modèle extensif quant au territoire qu'il dessert et structuré à partir des axes métropolitains. Les dernières décennies se caractérisent par l'occupation exhaustive du territoire métropolitain tout en remplissant les espaces que ces axes avaient laissés vides. Le trait commun a toutes les étapes est l'occupation progressive du territoire métropolitain, bien que cette dernière époque se différencie des antérieurs par le fait que cette occupation s'est produit à un rythme supérieur, qui ne correspond pas à un accroissement démographique et qui de plus, a lieu à un moment où l'on dispose d'instruments suffisament effectifs pour planifier cette occupation.

La problemàtica configurada a partir del procés de pèrdua de població jove a la ciutat de Barcelona i l'acceleració de l'envelliment de l'estructura per edats planteja la necessitat d'instruments d'anàlisi capaços de determinar la natura de la relació entre dinàmica demogràfica i polítiques d'habitatge. L'article presenta els resultats d'un estudi realitzat en el marc del Pla Estratègic de l'Habitatge de la Ciutat de Barcelona i planteja diferents escenaris de futur. Les dades de partida s'estructuren en diversos apartats. En primer lloc, la informació sobre el moviment natural (neixements i mortalitat per grups d'edat). A continuació, sobre els canvis de residència (mobilitat de la població, variació de les llars i comportament emancipador). Finalment, sobre el parc d'habitatges (producció de noves unitats, pèrdua per reciclatge de les existents, disponibilitat màxima de sòl per a nova edificació). A partir de les dades, es defineix un seguit d'hipòtesis sobre el comportament tant dels volums de població com del parc d'habitatges. Les hipòtesis estableixen els marcs de projecció quinquennal de les dades, dels quals resulten tres escenaris o exemples d'aplicació del model que són comparats en funció de les pèrdues de població i les dinàmiques de mobilitat que plantejen. La problemática configurada a partir del proceso de pérdida de población joven en la ciudad de Barcelona y la aceleración del envejecimiento de la estructura por edades plantea la necesidad de instrumentos de análisis capaces de determinar la naturaleza de la relación entre dinámica demográfica y políticas de vivienda. El artículo presenta los resultados de un estudio realizado en el marco del Plan Estratégico de la Vivienda de la Ciudad de Barcelona y plantea diferentes escenarios de futuro. Los datos de partida se estructuran en diversos apartados. En primer lugar, la información sobre el movimiento natural (nacimientos y mortalidad por grupos de edad). A continuación, sobre los cambios de residencia (movilidad de la población, variación de los hogares y comportamiento emancipador). Finalmente, sobre el parque de viviendas (producción de nuevas unidades, pérdida por reciclaje de las existentes, disponibilidad máxima de suelo para nueva edificación). A partir de los datos, se define una serie de hipótesis sobre el comportamiento tanto de los volúmenes de población como del parque de viviendas. Las hipótesis establecen los marcos de proyección quinquenal de los datos, de los que resultan tres escenarios o ejemplos de aplicación del modelo, que son comparados en función de las pérdidas de población y las dinámicas de movilidad que plantean. La problématique configurée à partir du procés de perte de population jeune à la ville de Barcelona et l'accélération du vieillessement de la population évidencie la nécessité des instruments de diagnose capables de déterminer la nature de la relation entre la dynamique démographique et les politiques de logement. L'article présente les résultats d'une étude réalisée dans le cadre du Plan Stratégique du logement de la ville de Barcelona et pose en évidence différentes visions de futur. Les données de départ se structurent en différents chapitres. Premièrement, l'information sur le renouvellement naturel (natalité et mortalité suivant l'âge). Tout suivi, sur les changements de résidence (mobilité de la population, variation des foyers et comportement émancipateur). Finalement, sur le parc du logement (production de nouvelles unités, pertes dûes au recyclage des logements existants, disponibilité maximun du sol pour la nouvelle construction). Compte tenu de ces données, on définit plusieurs hypothèses sur le comportement tant du volume de population comme sur celui du parc de logement. Les hypothèses établissent le cadre des projections quinquennales de ces données, desquelles résultent les lieux ou exemples d'application du modèle comparé compte tenu des pertes de population et des dynamiques de mobilité qui se posent. The problems caused by a progressive drain of the young population from the city of Barcelona and an acceleration in the aging of the population pose the need for analytical instruments capable of determining the nature of the relationship between the demographic dynamic and housing policies. This article presents the results of a study carried out within the context of the City of Barcelona's Pla Estratègic d'Habitatge (Strategic Housing Plan), and proposes various future scenarios. Several different types of source data were used: data concerning natural demographic evolution (births and deaths by age group); information relating to changes of address (the mobility of the population, household variation, and behaviour with respect to the achievement of independence); and finally, data concerning the housing stock (production of new units, loss through recycling of the existing stock, maximum availability of land for new construction). Based on these data, a series of hypotheses are defined concerning the future evolution of both the population figures and the housing stock. These hypotheses establish the framework for a five year projection of the data, giving rise to three scenarios or examples of the application of the model, which are compared with respect to projected population losses and the dynamics of mobility.