Search

En aquest treball destaquem la sòlida formació pedagògica i didàctica adquirida per Antonia Suau Mercadal (1908-2004), una de les primeres catedràtiques de Llengua i Literatura de segon ensenyament d’Espanya. Aquesta professora mallorquina va ser «aspirant al magisteri secundari» a l’Institut-Escola de Madrid, va participar en activitats d’actualització científica i de col·laboració en investigacions relacionades amb el seu camp disciplinar al Centre d’Estudis Històrics, la qual cosa li va permetre millorar la seva formació inicial i conèixer els últims avenços en el camp de la filologia. Així mateix, va participar en els cursets de selecció i perfeccionament celebrats el 1933 per ser professora encarregada de curs, i va formar part de l’experiència innovadora que va ser l’Institut per a Obrers de València durant els anys finals de la Segona República. El 1943, mitjançant oposició lliure, va tornar a ser nomenada catedràtica de Llengua i Literatura de batxillerat. En aquells anys foscos, els professors que van optar per romandre a casa nostra van haver de sotmetre’s a les directrius del nou règim –o quedar al marge–, sense possibilitat d’aplicar l’experiència acumulada en centres educatius tan avançats i innovadors, i aprendre a sobreviure. Tot i això, en el seu treball com a docent, desenvolupat fins a 1978, va ser una professora molt destacada i estimada pels seus alumnes. Paraules clau: formació del professorat d’educació secundària, Institut-Escola de Madrid, Institut per a Obrers de València, ensenyament de la Llengua i Literatura Espanyoles.

Desde su nacimiento, derivado directamente de determinadas prácticas editoriales, el libro de emblemas entra en estrecha comunicación con otros impresos ilustrados. Uno de ellos es el libro de fábulas. Este estudio rastrea los presupuestos teóricos de la relación entre la fábula y la imagen simbólica para entender mejor las causas de su progresiva aproximación a la serie emblemática. En un segundo paso se centra en la teorización específicamente barroca sobre la imagen simbólica, atendiendo de manera privilegiada a los textos jesuíticos, tan centrales en este conjunto de ideas. La investigación concluye observando un ejemplo concreto de interinfluencias entre una fábula (la del águila y el escarabajo) y algunas de sus representaciones emblemáticas.