Search

Reproducció humana assistida; Tècniques de reproducció; Sistema sanitari Reproducción humana asistida; Técnicas de reproducción; Sistema sanitario Assisted human reproduction; Reproduction techniques; Sanitary system Aquest document defineix les diferents proves diagnòstiques i els criteris clínics per poder accedir a les diverses tècniques i les activitats que podran dur a terme els diferents proveïdors a Catalunya.

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Pla d’acció; Gestió de persones; Àmbit residencial; Assistència sanitària Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Plan de acción; Gestión de personas; Ámbito residencial; Asistencia sanitaria Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Action plan; People management; Residential area; Health care Davant la crisi sanitària i social motivada per la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 i la malaltia que desencadena en les persones, la COVID-19, es fa necessària una intervenció d’alta intensitat assistencial a la població que viu en l’àmbit residencial per part dels dispositius sanitaris disposats al territori, amb el lideratge de l’Atenció Primària i Comunitària (APIC), aquesta intervenció és promoguda pel Departament de Salut (DS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut). Des del CatSalut s’identifica la necessitat d’intensificar l’atenció sanitària a aquest col·lectiu en els seus domicilis -que en són la residència-, augmentant el suport i l’atenció assistencial per part dels professionals d’Atenció Primària i Comunitària. Ante la crisis sanitaria y social motivada por la pandemia del coronavirus SARS-CoV-2 y la enfermedad que desencadena en las personas, la COVID-19, se hace necesaria una intervención de alta intensidad asistencial a la población que vive en el ámbito residencial por parte de los dispositivos sanitarios dispuestos en el territorio, con el liderazgo de la Atención Primaria y Comunitaria (APIC), esta intervención es promovida por el Departamento de Salud (DS) y el Servicio Catalán de la Salud (CatSalut). Desde el CatSalut se identifica la necesidad de intensificar la atención sanitaria a este colectivo en sus domicilios -que son la residencia-, aumentando el apoyo y la atención asistencial por parte de los profesionales de Atención Primaria y Comunitaria. Facing the health and social crisis caused by the SARS-CoV-2 coronavirus pandemic and the disease that triggers people, COVID-19, requires intervention of high intensity of care for the population living in the residential area by the healthcare devices available in the territory, with the leadership of Primary and Community Care (APIC), this intervention is promoted by the Department of Health (DS) and the Catalan Health Service (CatSalut). CatSalut identifies the need to intensify health care for this group at home, which is their residence, increasing the support and care attention of Primary and Community Health professionals.

Aquest treball de final de grau desenvolupa la creació d’una unitat sanitària d’atenció primària destinada a països que han patit un desastre, tant sigui natural, biològic o provocat per la intervenció dels humans. Aquesta unitat mèdica es realitza en un contenidor marítim i és completament autònoma, no depèn dels serveis externs de la zona damnificada. La unitat es munta sencera a la fàbrica: es realitzen totes les instal·lacions i es carreguen els subministraments. Els equips i el material mèdic també s’inclou al contenidor, subjectat a la paret interior, per al seu transport. Així, un cop arriba el mòdul a la zona de destí, es munta de forma ràpida i senzilla, i ja està llest per posar-se en funcionament, ja que disposa d’un generador que dota d’electricitat la unitat. Amb aquests requeriments, el mòdul mèdic garanteix l’objectiu del projecte: ajuda sanitària de qualitat de forma ràpida a zones de desastres. This final degree project develops the creation of a primary care unit for countries that have suffered a disaster, whether natural, biological or caused by human intervention. This medical unit is built in a maritime container and is completely autonomous, it does not depend on external services from the affected area. The unit is totally assembled in the factory: all installations are carried out and it's packed with everything needed. Equipment and medical supplies are also included in the container, attached to the indoor wall, for the transport. This way, once the module arrives at the destination area, it is assembled quickly and easily and it's ready to use, as it has a generator that powers the unit. With these requirements, the medical module guarantees the goal of the project: quickly quality health care in disaster areas.

Vacunes contra la grip; Malalties d'hivern; Prevenció Vacunas contra la gripe; Enfermedades de invierno; Prevención Influenza vaccines; Winter diseases; Prevention Document que informa sobre el pla operatiu d’hivern del període 2019-2020 per tal de fer front a les necessitats sanitàries de la ciutadania i prevenir malalties d'hivern tals com la grip.

Sol·licitant de l'informe: Gerència de Drets Socials Primer document - Memoria funcional Segon document- Aproximació als costos, Criteris de Qualitat, Calendari i fases de posada en marxa, Avaluació de possibles escenaris d’ampliació del servei

Atenció ambulatòria; Registres; Variables Outpatient care; Records; Variables Atención ambulatoria; Registros; Variables L’objectiu principal de la revisió d’aquest document és tenir una eina de suport que descrigui el contingut del Registre des del punt de vista del professional dels serveis de documentació dels hospitals o d’altres entitats sanitariès que proveeixin atenció especialitzada en règim ambulatori. La informació del Registre des del punt de vista tècnic ha d’estar recollida en altres documents.

Atenció ambulatòria; Registres; Variables Outpatient care; Records; Variables Atención ambulatoria; Registros; Variables L’objectiu principal de la revisió d’aquest document és tenir una eina de suport que descrigui el contingut del Registre des del punt de vista del professional dels serveis de documentació dels hospitals o d’altres entitats sanitariès que proveeixin atenció especialitzada en règim ambulatori. La informació del Registre des del punt de vista tècnic ha d’estar recollida en altres documents.

Hospitalització a domicili; Anàlisi; Estadístiques Hospitalización a domicilio; Análisis; Estadísticas Hospitalization at home; Analysis; Statistics L’hospitalització a domicili és un recurs assistencial sanitari avançat que té com a objectiu atendre el pacient en el seu propi domicili proporcionant-li processos diagnòstics i terapèutics de complexitat i intensitat comparables als que es realitzen en règim d’internament en hospitalització convencional. Entre les seves finalitats organitzatives hi trobem estalviar estades hospitalàries i alliberar recursos per a destinar-los a altres actuacions especialitzades. Hi ha diverses modalitats d’hospitalització a domicili: la modalitat d’alta precoç o early discharge, que permet avançar l’alta de pacients ingressats en plantes d’hospitalització, i la de substitució o evitació de l’ingrés o admission avoidance, on l’hospitalització a domicili ofereix una alternativa vàlida a l’ingrés en planta de molts pacients que acudeixen al servei d’urgències hospitalàries o que són derivats des de l’atenció primària, sense el pas previ d’ingrés en un hospital d’aguts amb internament convencional. L'objectiu és Objectiu és descriure les característiques i l’evolució de les unitats d’hospitalització a domicili dels hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Aquest és un dels objectius específics del projecte avaluador de l’hospitalització a domicili: l’anàlisi de la situació de l’hospitalització a domicili a Catalunya (2010-2014). La hospitalización a domicilio es un recurso asistencial sanitario avanzado que tiene como objetivo atender al paciente en su propio domicilio proporcionándole procesos diagnósticos y terapéuticos de complejidad e intensidad comparables a los que se realizan en régimen de internamiento en hospitalización convencional. Entre sus finalidades organizativas encontramos ahorrar estancias hospitalarias y liberar recursos para destinarlos a otras actuaciones especializadas. Existen varias modalidades de hospitalización a domicilio: la modalidad de alta precoz o early discharge, que permite avanzar el alta de pacientes ingresados ​​en plantas de hospitalización, y la de sustitución o evitación del ingreso o admisión avoidance, donde la hospitalización a domicilio ofrece una alternativa válida al ingreso en planta de muchos pacientes que acuden al servicio de urgencias hospitalarias o que son derivados desde la atención primaria, sin el paso previo de ingreso en un hospital de agudos con internamiento convencional. El objetivo es Objetivo es describir las características y la evolución de las unidades de hospitalización a domicilio de los hospitales del Sistema Sanitario Integral de Utilización Pública de Cataluña (SISCAT). Este es uno de los objetivos específicos del proyecto evaluador de la hospitalización a domicilio: el análisis de la situación de la hospitalización a domicilio en Cataluña (2010 a 2014). Home-based hospitalization is an advanced health care resource whose goal is to assist the patient in his or her own home by providing diagnostic and therapeutic processes of complexity and intensity comparable to those that are carried out in the internal hospitalization system in conventional hospitalization. Among its organizational goals, we can save on hospital stays and free resources to be used for other specialized activities. There are several types of home-based hospitalization: the high precocious or early discharge modality, which allows to advance the discharge of patients admitted to hospitalization plants, and the replacement or avoidance of admission or admission avoidance, where home-based hospitalization offers a valid alternative to the admission to the plant of many patients who attend the hospital emergency services or that are derived from primary care, without the previous step of admission to a hospital of acute with internally conventional The objective is Objective to describe the characteristics and evolution of the home-based hospitalization units of the hospitals of the Comprehensive Health System for Public Use of Catalonia (SISCAT). This is one of the specific objectives of the home remedies assessment project: the analysis of the situation of hospitalization at home in Catalonia (2010-2014).

Segurament poques qüestions són tan rellevants per als ciutadans usuaris de la sanitat com les dades personals de salut. En poc temps, la vulnerabilitat d’aquestes dades s’ha aguditzat per la implementació de les històries clíniques compartides i dipositades en un cloud sanitari que, si bé facilita l’accés a la informació dels malalts, no garanteix que el titular de la informació tingui prou coneixement sobre quines dades es comparteixen, qui les comparteix i per quins motius. En aquest llibre Lídia Buisan, metgessa i advocada, proposa amb valentia un replantejament del secret mèdic en la relació assistencial dins el marc de la història clínica compartida, així com una reconsideració del paper dels metges, que han de vetllar pel respecte a la intimitat dels ciutadans. La confidencialitat en l’assistència sanitària aprofundeix en aspectes controvertits de l’àmbit de la bioètica, de la pràctica mèdica i dels drets humans, i hi aporta solucions concretes.

A la portada: Barcelona Treball

Finançament del Nou Hospital Universitari de Son Dureta: Col·laboració público-privadaes un treball de recerca que tracta sobre la financiació d’un hospital respecte a la sevaconstrucció i la posterior explotació.En aquest treball podem trobar dos parts ben diferenciades: la part teòrica i la part practica.En la primera part del treball analitzem com és un contracte de col·laboració públicoprivada(CPP), per després identificar els principals axiomes d’aquests tipus de contractesen el contracte de CPP que s’ha realitzat per la financiació del Nou Hospital de Son Dureta.En la segona part, analitzem la col·laboració publico- privada que s’ha realitzat en aquesthospital concret. S’ha analitzat des de un punt de vista econòmic, polític i social.També s’ha fet una comparació de la col·laboració público-privada envers la col·laboraciótradicional. Les conclusions de la comparació son des de el punt de vista de l’administració,el sector privat i dels usuaris.És realment més eficient, econòmicament parlant, la col·laboració público-privada que lacol·laboració tradicional?La CPP és un recurs que utilitza l’estat per tal de disminuir el deute i sanejar els seuscomptes?Realment es guanya amb qualitat per l’entrada del sector privat en temes d’administraciópública?Qui és el principal beneficiat per la realització d’aquest tipus de col·laboració (sectorpúblic, sector privat, usuaris)?Aquestes són algunes de les hipòtesi que hem intentat anar responent al llarg del treball.

A la portada: Capital humà

La tesi doctoral de Laura Griffith s'emmarca dins dels abundants estudis fets a Europa, concretament a Anglaterra, sobre minories ètniques i salut, en el seu cas sobre maternitat en bengalís a Londres. ...

INTRODUCCIÓ: L'any 1987 es va engegar en l'Hospital de Viladecans una experiència pilot que consistia en la integració dels especialistes de la xarxa d'assistència primària a l'hospital de referència. Es tractava de valorar l'impacte que aquesta integració tenia en l'atenció sanitària d'una població concreta. Aquest fet ens va donar l'oportunitat d'implementar un model basat en l'atenció a l'àrea d'hospitalització i d'urgències per especialistes en MI, actuant les altres especialitats mèdiques com a metges consultors en aquestes dues àrees.OBJECTIU: Es planteja l'estudi de la eficàcia i eficiència d'aquest model organitzatiu en termes de resultats assistencials.MÈTODE: Es dissenya un organigrama que afavoreixi la comunicació interdisciplinària i intercol·legial. Es dissenya una eina informàtica que permeti l'anàlisi continuat de l'activitat assistencial ambulatòria i d'hospitalització (programa Wincon). S'analitzen els resultats obtinguts des de l'any 1993 al 2004.RESULTATS: L'experiència basada en la integració dels especialistes a l'hospital comarcal, ha aconseguit una elevada efectivitat i eficiència amb un manteniment de la qualitat assistencial en l'àmbit de les especialitats mèdiques.L'organigrama intern ha afavorit una estreta relació entre les especialitats mèdiques i entre les diferents àrees de l'hospital (hospitalització, consultes externes i urgències) el que ha permès una màxima ambulatorització (baixa taxa d'altes per mil habitants) i una bona capacitat de resolució (derivacions inferiors al 5% en un hospital sense unitats de crítics, hematologia, oncologia ni nefrologia).Aquestes fites s'han aconseguit sense una davallada de la qualitat (baix índex de reclamacions tant hospitalàries com de consultes, baix nombre de morts evitables, elevada proporció de malalts amb tractament de confort en el moment de l'èxitus, baixa taxa d'infeccions nosocomials, elevada concordança diagnostica dels ingressos urgents i baixa proporció d'ingressos inadequats).Hem aconseguit una disminució de l'estada mitjana gràcies al control de la infecció nosocomial, l'elevada concordança diagnostica i la incorporació de la UFISS (unitat funcional interdisciplinària sociosanitaria) de Geriatria, malgrat l'envelliment de la població ingressada amb el conseqüent increment de la comorbilitat i complexitat.Hem mantingut una elevada efectivitat amb un increment del 67% del número d'altes alhora que hem mantingut un escàs número d'ingressos inadequats. Aquest increment s'ha produït sobretot en el grup de malalts majors de 80 anys.A nivell de l'activitat ambulatòria s'ha mantingut contacte estret amb l'AP (Atenció Primària), retornant informació sobre els pacients consultats, i s'ha implementat un circuit de diagnòstic ràpid (UDD) i un hospital de dia per pacients crònics (UAD). Tot i l'elevada freqüentació i baixes TRV (Taxa de reiteració de visites) s'ha anat consolidant el control de les patologies cròniques, el seguiment de les altes hospitalàries i el tractament precoç de les descompensacions lleus, així com el diagnòstic ambulatori, el que ens ha ajudat a evitar ingressos i reingressos tenint com a resultat una baixa taxa d'hospitalització per la nostra població.Totes aquestes fites s'han aconseguit malgrat la presència de problemàtiques greus: escassos recursos públics sociosanitàris i de malalts crítics en la nostra àrea, una mancança de recursos humans dintre del servei (rendiments del personal facultatiu per sobre del 85% de forma mantinguda) i una elevada freqüentació a l'atenció especialitzada.CONCLUSIONS: Per tot això podem concloure que l'organigrama basat en la integració dels especialistes dintre del servei de Medicina Interna de l'hospital ha sigut efectiu i eficient sense disminuir la qualitat, i que la posada en marxa d'una eina de gestió clínica com el programa "Wincon" per a codificació diagnostica, tant a consultes externes com a hospitalització, ens ha permès analitzar la casuística i ha contribuït a la detecció de problemes. Com resultat d'aquest anàlisi, hem pogut implementar les intervencions adequades (UAD, UDD, UFISS, protocols de derivació i col·laboració amb la primària, agendes de visita ràpida, consultes d'infermeria...)., RESUMENINTRODUCCIÓN: En el año 1987 se puso en marcha en el Hospital de Viladecans una experiencia piloto que consistía en la integración de los médicos especialistas adscritos a la atención primaria en el hospital de referencia. Se trataba de valorar el impacto que esta integración tenía en la atención sanitaria de una población concreta. Este hecho nos dio la oportunidad de implementar un modelo organizativo basado en la atención del área de hospitalización y urgencias por especialistas en MI, actuando los otros especialistas médicos como consultores en estas dos áreas.OBJETIVO: Se plantea el estudio de la eficacia y eficiencia de este modelo organizativo en términos de resultados asistenciales.MÉTODO: Se diseña un organigrama que favorezca la comunicación interdisciplinaria y intercolegial. Se diseña un programa informático que permita el análisis continuado de la actividad asistencial ambulatoria y de hospitalización (programa Wincon). Se analizan los resultados obtenidos entre los años 1993 y el 2004.RESULTADOS: La experiencia basada en la integración de los especialistas en el hospital comarcal, ha conseguido una elevada efectividad y eficiencia con un mantenimiento de la calidad asistencial en el ámbito de les especialidades medicas.El organigrama interno ha favorecido una estrecha relación entre las especialidades medicas y entre las diferentes áreas del hospital (hospitalización, consultes externes i urgencias), lo que ha permitido una máxima ambulatorización (baja tasa de altas por mil habitantes) y una buena capacidad de resolución (derivaciones inferiores al 5% en un hospital sin unidad de críticos, hematológica, oncológica ni nefrológica).Estos objetivos se han conseguido sin perjudicar la calidad (bajo índice de reclamaciones tanto hospitalarias como de consultas, bajo número de muertes evitables, elevada proporción de enfermos con tratamiento de confort en el momento de la muerte, baja tasa de infección nosocomial, elevada concordancia diagnóstica de los ingresos urgentes y baja proporción de ingresos inadecuados).Al mismo tiempo hemos conseguido disminuir la estancia media gracias al control de la infección nosocomial, a una elevada concordancia diagnostica y a la incorporación de la Unidad Funcional Interdisciplinaria Socio sanitaria (UFISS) de Geriatría. Y todo ello a pesar del envejecimiento de la población ingresada con el consecuente aumento de la comorbilidad y complejidad.Además hemos mantenido una elevada efectividad incrementando en un 67% el número de altas y manteniendo el número de ingresos inadecuados muy bajo. Este incremento ha sido a expensas de pacientes mayores de 80 años.A nivel de la actividad ambulatoria se ha mantenido un estrecho contacto con la AP, informando sobre los pacientes consultados y consensuando protocolos de derivación, e implementando un circuito ambulatorio de diagnóstico rápido (UDD) y un hospital de día para pacientes crónicos (UAD). A pesar de la elevada frecuentación y tasas de reiteración de visitas (TRV) bajas, se ha consolidado el control de les patologías crónicas, el seguimiento de las altas hospitalarias y el tratamiento precoz de les descompensaciones leves, así como el diagnostico ambulatorio. Todo esto nos ha ayudado a evitar ingresos y reingresos y ha alcanzar como resultado una baja tasa de hospitalización para nuestra población.Estos indicadores se han conseguido a pesar de la presencia de problemáticas graves: escasos recursos públicos socio sanitarios y de camas de críticos en nuestra área, una falta de recursos humanos dentro del servicio (rendimientos del personal facultativo superiores al 85% de forma mantenida) y una elevada frecuentación a la atención especializada de nuestra población de referencia.CONCLUSIÓN: Por todo esto podemos concluir que el organigrama basado en la integración de los especialistas dentro del servicio de Medicina Interna, ha sido efectivo y eficiente sin disminuir la calidad. Y que la puesta en marcha de una "herramienta" de gestión clínica como el programa "Wincon" para la codificación diagnóstica, tanto en consultes externes como en hospitalización, nos ha permitido analizar la casuística y ha contribuido a la detección de problemas. Como resultado de este análisis hemos podido implementar las intervenciones adecuadas (UAD, UDD, UFISS, protocolos de derivación y colaboración con AP, agendas de visita rápida, consultas de enfermería...)PALABRAS CLAVE: Organigrama, Case - mix (GRD), (ICD-9), Reingresos, Estancia media, Estancias de más de 30 días, Derivaciones, Mortalidad, Infección nosocomial, Alternativas a la hospitalización, Hospital de día, Consultas de enfermería, Circuito de diagnostico rápido, Índice de reiteración de visitas, Gestión asistencial., INTRODUCTION:In 1987 the Hospital of Viladecans launched a pilot project to integrate in the hospital all medical specialists working in primary health care centers. It focused on assessing the impact of this integration on health care delivery in a designated community, in order to learn how to facilitate the introduction of this model on a larger scale.The data make it possible to implement a model based on actual hospitalizations and emergencies attended by specialists in Intern Medicine, with other medical (not chirurgical) specialists acting as consultants in these two areas.OBJECTIVE:To investigate de efficacy and efficiency of this organizational model in terms of health care delivery.METHODS:We designed an organization chart that facilitates interdisciplinary communication between the various medical specialities as well as between the various layers in the hospital and we introduced an information tool that permits continuous analysis of health care delivery for ambulatory as well hospitalized patients (Wincon program) We analyzed the health care delivery statistics between 1993-2004.RESULTS:The integration of medical specialists in a regional hospital by organizing and structuring their activities has proved to be highly effective and efficient without loss of quality of care.The internal organizational structure stimulated a close relationship between medical specialists as well as between various hospital services (hospitalization, outpatients clinic and emergency unit) By consequence, the number of admissions could be reduced to a minimum (low discharge rate per 1000 inhabitants) as a maximum number of patients was seen in the outpatient clinic by a good resolution capacity (referral to the tertiary care hospital lower than 5%, in a hospital without intensive care units and without hematology, oncology and nephrology departments).These results have been achieved without loss of quality of medical care (low rates of complaints about hospital and outpatients care, high percentage of terminal care patients, low avoidable death rate, low rate of nosocomial infections, high diagnostic concordance in emergency admissions, and low index of inadequate admissions).At the same time, despite the increased age of the admitted population and consequently the increased complexity and co morbidity of the patients, a decrease in the median length of stay was achieved due to control of nosocomial infections, a high diagnostic concordance, and the incorporation of the geriatric interdisciplinary social-medical team (UFISS).Moreover, a high effectivity has been maintained with an increase of 67% in the number of discharges. These discharges occurred mainly among patients older than 80 years with major complex diseases, while maintaining a scarce number of inadequate admissions.The outpatient clinic activity has maintained a close relationship with the general practitioners, informing them about the referred patients, making referrals protocols, and implementing a rapid diagnostic circuit ( UDD) and a day clinic for chronic patients (UAD) . Despite the high consulting rate and working on low rate of repeated consultation (TRV), the control of chronic pathologies, the follow-up of discharged patients, and the early treatment of mild decompensations have been consolidated, as well as diagnosing patient in ambulatory care. All this has aided to avoid admissions and readmissions, leading to a low hospitalization rate of the population in our region.All this has been achieved despite some major drawbacks: scarce public health funding for elderly home care and few intensive care beds, as well as an understaffed hospital (facultative performance has been continuously above 85%) and a high rate of specialized consulting.CONCLUSION:Therefore it can be concluded that the organization chart, based on the specialists' integration within the department of Internal Medicine in our hospital has lead to a highly effectivity and efficiency without loss of quality. Moreover, the start of the "Wincon" program, that codifies diagnoses in the outpatient clinic as well as by admission in the hospital, has allowed to analyze the cases, and to detect some problems. This has lead to the implementation of adequate interventions (day care unit - UAD, interdisciplinary social-medical team - UFISS, protocols for referral, collaboration with general practitioners, facilities for rapid diagnosis, and nurse consulting hours .).KEY-WORDS:Organizational Models, Diagnosis-Related Groups, Patient Readmission, Median length of stay, Stays for over 30 days, Patient Transfer, Hospital Mortality, Nosocomial infections, Alternatives for hospitalization, "Ambulatory care facilities", Office visits, Patient Care Management.

La recerca pren com a punt de partença la consolidació de les formes institucionals d'una tradició mèdica desenvolupada pel govern de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles XVI i XVII, enteses com a representació pública dels seus interessos polítics. La guerra de Successió i les reformes introduïdes en aquesta matèria per les autoritats borbòniques escapçaren aquella tradició i no es fonamentaren en cap projecte de renovació científica. La tesi analitza les estratègies desenvolupades, al marge del model professional imposat, pels professionals de la medicina des de mitjan segle, tot centrant l'atenció en l'estudi del projecte i dels seus representants que cercava una nova professionalització de la medicina en el marc d'un nou encaix de la realitat política catalana dintre de la corona espanyola. La recerca planteja alhora la implantació de la medicina universitària a Catalunya a partir de l'estudi de la contractació de professionals per part dels municipis i de les formes associatives urbanes d'auxili mutu en la malaltia i en la mort., The institutional forms of a medical tradition developed by the city of Barcelona throughout the 16th and 17th centuries are taken as starting point of this research. The war of Succession and the reforms carried out on this matter by the Bourbon authorities not only broke the former tradition but also did not lay its foundations in any project of scientific renewal. This thesis studies the strategies developed, in the margin of the professional model imposed, by the Catalan medical practitioners from the middle of the century, by looking at the project, and its representatives, that searched for a new kind of medical professionalization in the context of a new insertion of the Catalan society into the Spanish crown. This research also poses the question of how university medicine did spread in Catalonia through the study of the municipal engagement of medical practitioners and the urban friendly societies that provided mutual help in times of sickness and death.

Un dels temes que de manera més recurrent s'ha discutit en l'organització de l'atenció oncològica és quin ha de ser el grau de concentració i d'especialització dels recursos assistencials per assolir els millors resultats clínics. La freqüència de la malaltia, les millores en la supervivència i la complexitat del seu tractament, que requereix un grau d'especialització notable, així com la participació de diferents especialistes, són factors que cal tenir en compte a l'hora d'organitzar l'atenció sanitària en oncologia, juntament amb l'equitat de l'accés dels pacients a una assistència de qualitat com més a prop possible de la seva residència.

Podeu consultar la primera part de l'article a: http://hdl.handle.net/2445/106608, La Societat Catalana de Digestologia es proposà de conéixer, el 1987, l'estat en què es trobava la gastroenterologia a Catalunya, ja que es disposaven de ben poques dades fins a aquells moments. ...