Search

Este artículo contiene 14 páginas, 5 figuras, 2 tablas., [EN]Collective intelligence in ants. – Ants are very diverse social insects from both a taxonomical and an ecological perspective. However, they all share a particular form of organization: the colony. To guarantee the progress and survival of the colony, these animals perform simple tasks at the individual level (i.e. nest building, food collection and brood nursing) that end up benefiting the whole colony. Accordingly, ants do not act in isolation but communicate with one another and transfer the information so that the general activity of the colony is modulated and synchronised. A clear example occurs during food searching and collection: when a single ant discovers a new food source, it is capable of mobilizing tens to thousands of individuals in order to exploit this resource efficiently. This collective behaviour has attracted the interest of many researchers belonging to a wide range of disciplines. In the context of cognitive sciences, the activity of a colony of ants is often compared to the computational capability of a brain. Along these lines, the mathematical frameworks that explain how the brain works are also useful for modelling ants’ activity. The behaviour of these animals has inspired the development of algorithms that we commonly use, for instance, during internet searches. In our laboratory, we aim to further the understanding of the mechanisms underlying the dynamics of a whole ant society, depending on the ecological context. Therefore, we rely on new experimental methods that allow us to obtain high-quality data that can be used in well-established mathematical frameworks. Overall, we expect to help discover how ant collective intelligence works.[CAT]Les formigues són insectes socials d’una gran diversitat taxonòmica i ecològica, però totes elles comparteixen una particular forma d’organització en societat: la colònia. Per garantir el progrés i la supervivència de la colònia, aquests animals executen tasques senzilles de nivell individual (p.ex. construcció del niu, recol·lecció de menjar, cura de les larves) que acaben repercutint en un benefici col·lectiu. Les tasques no es desenvolupen de forma aïllada sinó que existeixen mecanismes de comunicació i transmissió d’informació entre els individus que modulen l’activitat de tota la colònia i permeten una resposta síncrona i coherent. Un clar exemple, és la cerca i recol·lecció d’aliment: quan una sola formiga troba una font d’aliment, és capaç de mobilitzar per mecanismes diferents desenes, centenars o milers d’individus per explotar de forma eficient un recurs. Aquest comportament col·lectiu és objecte d’interès en àmbits de recerca ben diferents. En l’àmbit de les ciències cognitives, sovint es compara l’activitat d’una colònia de formigues amb la capacitat de processament d’un cervell. Tant és així, que models matemàtics que s’utilitzen per explicar el funcionament del cervell, són també aplicables a una colònia de formigues. El comportament de les formigues ha inspirat el desenvolupament d’algoritmes que utilitzem diàriament, per exemple, durant la cerca d’informació per Internet. Al nostre laboratori volem contribuir a entendre els mecanismes de comportament que modulen la dinàmica de tota la colònia a partir del context ecològic. Per això, apostem per la generació de nous dissenys experimentals que permeten obtenir dades d’alta qualitat, tractables en marcs matemàtics i de modelització adequats per tal d’esbrinar com funciona la seva intel·ligència col·lectiva., La recerca aquí explicada s’ha desenvolupat en el marc del projecte del Programa Estatal I+D+i (MINECO) amb referència GL2016-78156-C2-1-R.

El document que teniu a les mans és el resultat d’una iniciativa conjunta del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona que pretén acostar la ciència ciutadana i l’aprenentatge servei per assenyalar les semblances i explorar possibilitats de col·laboració. Barcelona compta amb un alt capital de coneixement gràcies a una gran activitat científica i tecnològica. Els darrers anys, a més, diversos grups de recerca han incorporat la ciència ciutadana en els seus projectes tot obrint, així, la recerca a la participació. En aquest context neix, el 2012, l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb una vintena de projectes de recerca, des de l’Oficina es dona suport a la ciència ciutadana que es fa a Barcelona i l’àrea metropolitana a través d’accions i programes transversals, s’assessora i s’impulsa projectes joves i de nova creació, i es treballa per a les bones pràctiques a l’entorn de la recerca participada. Entre els programes transversals que es lideren des de l’Oficina, ciència ciutadana a les escoles busca la participació de la comunitat educativa en projectes de recerca científica reals. A través de l’experimentació col·lectiva es facilita la formació de professorat i alumnat en el mètode científic, es motiva a compartir inquietuds i a generar resultats en comú, es promou l’ús de dades obertes i tecnologia, i es convida a compartir resultats amb la resta de la societat. El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és una associació de persones físiques constituïda per impulsar l’aprenentatge servei. La seva finalitat és promoure l’estudi, la difusió, la formació, el desenvolupament d’experiències i la seva implantació al territori. Juntament amb altres actors, vol contribuir que l’aprenentatge servei esdevingui una pràctica integrada a qualsevol nivell i àmbit educatiu, i ho vol fer amb la finalitat de formar persones cooperatives i ciutadans demòcrates. 3 El Centre Promotor impulsa l’aprenentatge servei respectant els principis de no apropiació, màxima difusió, reconeixement d’iniciatives semblants i respecte a l’autonomia de cada entitat en l’aplicació de l’aprenentatge servei a la seva realitat. L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina l’ús i l’adquisició de coneixements amb la realització d’un servei útil a la comunitat. Els participants es formen tot treballant sobre problemes reals amb la intenció de fer aportacions positives a la societat. Es vol fer de l’educació una eina de crítica i de transformació social. La idea de servei que inspira l’aprenentatge servei també és compartida per altres propostes formatives. Des de tradicions diferents, es treballa per obrir l’educació a la societat, promoure el compromís dels joves i enllaçar el saber i el saber fer per intervenir en l’entorn més proper buscant el bé de la comunitat. Aquesta idea de l’educació és compartida per la ciència ciutadana i per l’aprenentatge servei i, per aquest motiu, hem volgut reconèixer els elements que tenim en comú, optimitzar el treball que cadascú desenvolupa i, pel damunt de tot, crear sinergies que permetin promoure la participació dels nois i noies en la producció de coneixement i en el seu ús per millorar la vida. Per tal d’assolir aquests objectius, vam organitzar conjuntament una jornada d’estudi el contingut i les conclusions de la qual ara farem públics. Una col·laboració excel·lent que desitgem condueixi a noves iniciatives que ens ajudin en la tasca comú de formar els joves com a ciutadans.