Search

Quina relació hi ha entre la música i el catalanisme polític? En quin context va sorgir? Com va evolucionar fins significar-se com a eix difusor i cohesionador de l'independentisme? Quin paper va jugar la normalització lingüística en la seva extensió? L'anàlisi de la conjuntura política i social de Catalunya des d'inicis del segle XX ens permetrà interpretar com la música, a través de diferents gèneres, va ser determinant en l'ascendència de l'independentisme sociològic. A mesura que la seva concreció política es va anar consolidant a nivell institucional, la rellevància de l'entramat musical associat a aqueixa, va ser decreixent.

Revisió històrica i analítica de la implantació de l’estil skinhead a l’Estat espanyol i la seva posterior evolució (1980-2010). L’objectiu principal es descriure com i on eclosionà aquest i de quina manera es plasmà a la geografia estatal des d’inicis dels anys vuitanta. A partir de aquí exposem com la concreció autònoma skin es diversificà i fragmentà i quins elements foren cabdals en la seva heterogeneïtat. En aquest sentit hem centrat el nostre anàlisi en els tres principals referents sobre els que l’estil s’ha articulat, els quals han caracteritzat les seves dinàmiques posteriors: política, música i esport. Estructura: I Part (capítols 1 i 2) descriu els estils juvenils existents a Gran Bretanya als anys cinquanta i els orígens jamaicans de l’estil skin. II Part (capítols 3 i 4) detalla l’ascendent multiracial dels primers skins, analitza les seves etapes evolutives i els gèneres musicals de referència. III Part (capítols del 5 al 8) Exportació a l’Estat espanyol de l’estil skin i el seu posterior fraccionament. Examina les seves diverses tendències i la seva evolució. IV Part (capítols del 9 al 11) Explica els gèneres musicals que adoptaren els skins a l’Estat espanyol. Examina la consolidació de dos pols antagònics. V Part (capítols 12 i 13) Aprofundeix en la presència skin en l’àmbit del futbol i les transformacions que ha sofert després de patir un procés d’ideologització. Justificació: - Aproximació historiogràfica pionera d’aquest estil juvenil. - Interès social creixent sobre el fenomen. - Examinar la multiformitat i homogeneïtat que presenta l’estil de forma simultània. - Oferir una visió amplia de la gènesis del moviment skin. Metodologia: Combina esforç teòric i metodològic amb un intens treball de camp. Investigació empírica (quinze anys). Obra d’història elaborada des d’una òptica multidisciplinar. Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant la concreció d’un cos teòric basat en disciplines com l’antropologia, la sociologia o la politologia. - Recopilació de fonts primàries (publicacions, pamflets, adhesius) - Fonts orals (entrevistes per segment d’edat i gènere). - Xarxa telemàtica - Suport fonogràfic i videogràfic (annexos discografies, biografies conjunts musicals). Conclusions: Corroborar les dimensions reals del fenomen, constatant la seva rellevància Clarificar tòpics i mites associats a l’estil. Assentar unes bases acadèmiques sòlides que permetin analitzar amb rigor els skinheads i facilitin futures investigacions. - Un estil eminentment urbà - Una societat jeràrquica i ordenada fallida - Implantació tardana - Pluralitat ideològica - Element renovador de l’extrema dreta - Manifestació visible d’un racisme sense immigració - Un estil sobredimensionat en declivi - Emergència d’un sector apolític - Les transformacions com ocàs de l’estil - De fenomen transgressor a moda de consum Bibliografia consultada: Per a la seva realització hem consultat obres de caràcter genèric i d’altres específiques sobre la matèria. En aquest sentit abunda la bibliografia acadèmica anglosaxona (sociologia, història, política) atesa l’escassa producció en llengua castellana existent que abordi el nostre objecte d’estudi. La nostra investigació també s’ha sustentat en suports documentals (premsa escrita generalista, premsa esportiva, revistes especialitzades, premsa musical, publicacions polítiques, fanzines) i gràfics (documentals, pel•lícules)., This thesis is a historical and analytical review of the implementation of the skinhead style in Spain and its subsequent evolution (1980-2010). The main objective was to describe how and where to hatch and how this is reflected in the national territory since early eighties. From here we explain how the specific local skin is diversified and which elements were fragmentary and flows in its heterogeneity. In this regard we have focused our analysis on the three major references on the style that has been articulated, which have characterized its subsequent dynamic: politics, music ans sports.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Carles Viñas i Gràcia, [cat] És la música un mitjà de la societat per mostrar el seu malestar amb el sistema? Són les i els artistes una amenaça per l’hegemonia del poder? En aquest estat de la qüestió estudiarem, l’evolució de la música protesta a Catalunya, des del franquisme amb paper clau en l’antifranquisme fins a l’actualitat. Veurem com han esdevingut cants per la llibertat, vinculant-se a certs moviments polítics d’esquerres i llibertaris, la persecució i criminalització per part de l’estat espanyol i el paper que ha tingut la llengua i la identitat nacional a l’hora de formular aquest fenomen. Farem també una pinzellada a territoris, com Euskal Herria i Andalusia, on la música va estar al punt de mira i va contribuir a la construcció de la societat, finalment donarem veu a les dones d’aquesta escena., [eng] Is music a channel for the society to show its unease with the system? Are the artists a threat to the power? It is through these questions we will study the evolution of the protest song in Catalonia, since the fracoism, having a key role in its fight against the regime, up present day. We will see how some songs have became songs of freedom linked to leftists and libertarian political movements, also the persecution and criminalization executed by the Spanish state and the role of the language and the national identity had on drawing up from this phenomenon. Moreover, we will also add the final touch talking about different territories such as Euskal Herria and Andalucía, where music was also a target of oppression and contributed in the construction of the society, and finally we will give voice to the women in this scene.