Search

La conservació és un concepte «esmunyedís» que es pot interpretar de moltes maneres. Aquest assaig revisa alguns enfocaments històrics de la conservació i les seves romàntiques (fins i tot, patriòtiques) connotacions equitatives inicials equitables amb la preservació, segons proposaren els filòsofs i els naturalistes nord-americans del segle xviii. També presenta la perspectiva oposada, defensada en la mateixa època pels filòsofs europeus, consistent a reconèixer que el món real no és el mateix per a tota l'eternitat, sinó que és dinàmic i producte de la societat, la indústria i l'Estat. En el context del segle xxi, es tracten els fonaments científics, socials i ètics de l'era antropocènica i els objectius i els nivells espacials de la conservació, com també les connexions entre la conservació, la sostenibilitat i l'equitat econòmica. L'assaig explora dues opcions per a fer front a la conservació de la natura a l'Antropocè. En primer lloc, el punt de vista sostingut pel moviment de l'«ecologia profunda », i en segon, el representat pel Projecte Millennium d'Avaluació dels Ecosistemes. Hi ha una visió personal de prioritats sobre què cal conservar, i on i com fer-ho. Es tracten aspectes com la sostenibilitat ecològica i social i la conservació dels recursos marins a llarg termini a Xile considerant-los com a exemple d'un enfocament modern i comprensiu de conservació. Finalment, l'assaig se centra en la manera com el professor Ramon Margalef (1993) va visualitzar la complexa interacció entre els éssers humans i la natura i com els elements centrals d'aquest assaig continuen estant en consonància amb els seus punts de vista., Conservation is a ‘slippery’ concept that can be interpreted in many different ways. This essay reviews historical approaches to conservation and its romantic (even patriotic), initially equitable connotation of preservation, as proposed by 18th century North American philosophers and naturalists. The opposing view is presented as well, i.e., that the real world is not the same for eternity but dynamic, and the product of the interaction of society, industry and the state, as proposed by European philosophers around the same time. In the context of the Anthropocene era of the 21st century and based on scientific, societal and ethical grounds, the aims and spatial scales of conservation are discussed, as are the connections between conservation, sustainability, and economic equity. Two options to deal with the conservation of nature in the Anthropocene are explored herein. First, the view held by the ‘deep ecology’ movement, and second, that represented by the Millennium Ecosystem Assessment project. A personal view on the priorities of what, where, and how to conserve is presented. The long-term social-ecological sustainability and conservation of coastal marine resources in Chile is discussed as an example of a modern and comprehensive approach to conservation. Finally, this essay calls attention to Professor Ramon Margalef (1993), specifically, his visualization of the complex interplay among humans and nature, which is very much in line with the views of the author.