Search

L'evidència disponible és extensa pel que fa a l'efecte beneficiós de la cirurgia bariàtrica com a tractament efectiu per la pèrdua de pes i algunes de les comorbiditats associades a l'obesitat. No obstant, hi ha aspectes relacionats amb la cirurgia bariàtrica que han estat menys estudiats i la present tesi ha profunditzat en l'anàlisi de dos d'ells a través de dos estudis que s'han publicat en revistes científiques. El primer estudi ha avaluat els efectes cardiometabòlics i sobre el fetge gras no alcohòlic de la cirurgia bariàtrica a mig termini en 191 pacients amb obesitat mòrbida sense comorbiditats clínicament rellevants associades, anomenats obesos mòrbids metabòlicament sans. Aquest subgrup de pacients han representat un 21,5% dels pacients candidats a cirurgia bariàtrica. Els resultats d'aquest estudi mostren una millora en els paràmetres cardiometabòlics com la pressió arterial sistòlica i diastòlica (de 135,1 ± 22,1 i 84,2 ± 14,3 mmHg a 117,7 ± 19,2 i 73,0 ± 10,9 mmHg; p

Introducció: La densitat dels vasa vasorum (VV) de l’adventícia carotídia és un marcador d’arterioesclerosi subclínica. S’estudia la influència de l’obesitat i el seu tractament sobre els VV, i la relació amb la síndrome d’apnees-hipoapnees del son (SAHS). Disseny: S’han realitzat tres estudis. Un compara els VV en 40 candidats a cirurgia bariàtrica (CB) i 40 controls. El segon compara els VV a l’any de la CB en 31 pacients. El tercer valora els VV i els resultats d’una poligrafia cardiorespiratòria en 31 pacients. Resultats: Els obesos tenen més VV que els controls. El diàmetre de cintura i la glucèmia s’hi associen de forma independent. Als 12 mesos de la CB els VV disminueixen, sense igualar-se al grup control. Hi ha correlació entre VV, índex d'apnea/hipoapnea (IAH) i percentatge de temps amb SaO2 < 90%, amb relació independent amb l'IAH. Conclusions: Aquestes dades ajuden a explicar l'augment de risc cardiovascular dels obesos, la seva millora després de la CB i l'increment del risc cardiovascular a la SAHS., Introducción: La densidad de vasa vasorum (VV) de la adventicia carotidea es un marcador de arterioesclerosis subclínica. Estudiamos la influencia de la obesidad y su tratamiento sobre los VV, y la relación con el síndrome de apneas-hipoapneas del sueño (SAHS). Diseño: Realizamos tres estudios. Uno compara los VV en 40 candidatos a cirugía bariátrica (CB) y 40 controles. El segundo compara los VV al año de la CB en 31 pacientes. El tercero valora los VV y los resultados de una poligrafía cardiorrespiratoria en 31 pacientes. Resultados: Los obesos tienen más VV que los controles. El diámetro de cintura y la glucemia se asocian independientemente a los VV. A los 12 meses de la CB los VV disminuyen, sin igualarse al grupo control. Hay correlación entre VV, índice de apnea/hipoapnea (IAH) y porcentaje de tiempo con SaO2 < 90%, con una relación independiente con el IAH. Conclusiones: Estos datos ayudan a explicar el aumento del riesgo cardiovascular en obesos, su mejoría después de la CB y el incremento de riesgo cardiovascular en el SAHS., Introduction: Vasa vasorum (VV) density in carotid adventitia is a marker of subclinical atherosclerosis. We study the influence on VV of obesity and its treatment and the relationship with sleep apnoea-hypoapnoea syndrome (SAHS). Design: There have been three studies performed. First, we compare VV in 40 candidates to bariatric surgery (BS), and 40 controls. Second, we compare VV one year after BS in 31 patients. Third, we address VV and the results of a cardiorespiratory polygraphy in 31 patients. Results: Obese have higher VV than controls. Waist diameter and plasma are independently associated to VV. One year after BS, VV decreased but without matching controls. There are correlations between VV and aopnea/hypoaopnea index (AHI) and the time percentage with O2 saturation < 90%, with an independent relation with AHI. Conclusions: Our data help to explain why obese have an increased cardiovascular risk, why it improves after BS and why there is an increased cardiovascular risk in SAHS.

La obesitat es defineix com una acumulació excessiva de greix a l'organisme que normalment es tradueix amb un augment de pes; aquesta situació no és res més que la manifestació d'un desequilibri en el control del balanç entre l'energia ingerida i l'energia consumida en els processos metabòlics. No es considera obesitat l'increment de pes associat a l'augment de masa muscular que té lloc en determinades situacions com és el cas dels esportistes professionals o de les persones que realitzen un treball físic d'important intensitat.Com que la quantificaciò de la greix corporal és un procés relativament complexe, per tal de definir l'obesitat es recorre a mesures antropomètriques senzilles, com pot ser el pes corporal i la seva relació amb la talla; d'aquesta manera s'obté l'Índex de Massa Corporal (IMC) o Índex de Quetelet que és el resultat de dividir el pes del malalt expressat en kilograms per l'altura en metres al quadrat; es considera obesitat quan ens trobem amb IMC superiors a 30 kg/m2 i parlem d'obesitat mòrbida quan supera els 40 kg/m2. Aquests valors es corresponen aproximadament a sobrepesos de 150 i 225% del que es considera ideal per a un persona de una determinada edat, sexe i talla. Alguns autors consideren obesitat mòrbida quan l'IMC és superior a 35 kg/m2 i el pacient presenta comorbilitats asociades a l'obesitat. Les dades epidemiològiques de les que es disposen actualment no només indiquen que l'obesitat és l'enfermetat metabòlica més freqüent del països occidentals, sinó també que la seva incidència augmenta en la major part dels països del món amb un increment de la morbimortalitat asociada. A més, cal considerar l'obesitat com un component important del consum de recursos sanitaris: en el cas d'Espanya, vora el 7% de la despesa sanitària total es deu a l'obesitat; es calcula que l'obesitat genera en costos directes i indirectes (mortalitat prematura, baixes i incapacitat temporal) uns 1640 milions d'euros anuals. Resta doncs clar l'impacte que l'obesitat té en la societat actual i per tant qualsevol estudi sobre el particular pot ser d'un gran interès. En el nostre cas, hem volgut marcar-nos els següents objectius:1er.- Determinar la influència del grau d'obesitat en la morbimortalitat perioperatòria dels pacients obesos mòrbids afectes de patologia respiratòria associada sotmesos a cirurgia bariàtrica de gastroplàstia vertical anellada amb derivació gastroieiunal en Y de Roux. 2on.- Determinar la influència de la comorbilitat respiratòria dels pacients afectes d'obesitat mòrbida en la morbimortalitat perioperatòria quan es sotmeten a cirurgia bariàtrica de gastroplàstia vertical anellada amb derivació gastroieiunal en Y de Roux. 3er.- Determinar els efectes a curt termini de la cirurgia bariàtrica de gastroplàstia vertical anellada amb derivació gastroieiunal en Y de Roux aplicada a pacients afectes d'obesitat mòrbida i comorbilitat respiratòria asociada, en la regressió de la seva obesitat i en la severitat de la seva comorbilitat respiratòria.