Search

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Mariona Taulé, [cat] La detecció automàtica del llenguatge figurat està generant cada vegada més interès en l’àmbit de la lingüística computacional. Aquest estudi, emmarcat dins els àmbits del Processament del Llenguatge Natural (PLN) i l’Aprenentatge Automàtic, documenta el procés de construcció d’un classificador de la ironia en textos en espanyol a partir de models com un Support Vector Machine (SVM) i BERT multilingüe. Els millors resultats obtinguts pertanyen al SVM, amb un valor F1 de 0.85 punts. Pel que fa al marc teòric, es parteix de les definicions d’ironia i sarcasme que ofereixen autores com Reyes (1994) i Ruiz Gurillo (2012) i de les consideracions de Kerbrat-Orecchioni (1981) i Reus Boyd-Swan (2009), que suggereixen la presència de diverses marques lingüístiques en el to irònic., [eng] The automatic detection of figurative language is increasingly generating more interest in the field of computational linguistics. This study, framed within the fields of Natural Language Processing and Machine Learning, documents the building process of an automatic irony classifier in Spanish texts based on models such as a Support Vector Machine (SVM) and multilingual BERT. The best results are obtained with the SVM, with an F1 value of 0.85 points. Regarding the theoretical framework, we consider the definitions of irony and sarcasm offered by authors such as Reyes (1994) and Ruiz Gurillo (2012) and the ideas of Kerbrat-Orecchioni (1981) and Reus Boyd-Swan (2009), which suggest the presence of several linguistic marks in the ironic tone.

Treballs Finals de Grau de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022. Tutores: Clàudia Pons-Moll i Josefina Carrera-Sabaté, [cat] Aquest treball descriu i analitza quantitativament la relació d’implicació dels factors mètrics-fonològics en el pes prosòdic, a fi de determinar amb exactitud i validesa estadístiques què determina l’ordre que adopten els components que integren els binomis no congelats integrats per adverbis acabats en -ment, d’una banda, i les col·locacions lèxiques del català del tipus nom + adjectiu, de l’altra. A partir de la lingüística de corpus, s’ofereix una perspectiva que engloba aquests dos fenòmens en general i es fa una descripció de quines són les variables lingüístiques sobre les quals recau el pes prosòdic. La hipòtesi general és que les tendències universals del pes prosòdic que són aplicables als binomis en la majoria de llengües, també ho són en català, i, a més, transcendeixen en les col·locacions del català., [eng] This work quantitatively describes and analyses the relationship of the metrical-phonological factors involved in the prosodic weight, to determine with accuracy and statistical validity what determines the ordering preferences of the nonfrozen binomials elements made up of adverbs finished in -ment, on the one hand, and the lexical collocations of Catalan type noun + adjective, on the other. From corpus linguistics, a perspective is offered that encompasses these two phenomena in general and a description is made of which are the linguistic variables on which the prosodic weight falls. The general hypothesis is that universal prosodic weight trends that are applicable to binomials in most languages, are also applicable to Catalan, and even so to Catalan collocations.

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutores: Montserrat Nofre, Mariona Taulé, [cat] El present treball tracta sobre el procés d’anotació del corpus Vives Debate. Per a la recopilació del corpus s’han fet servir enregistraments dels debats de la Lliga de Debats Universitària, organitzada per la Xarxa Vives. L’anotació del corpus s’ha dividit en tres tasques: transcripció, segmentació i anotació. Per cadascuna d’aquestes tasques s’han establert diversos criteris per tal que l’anotació sigui homogènia entre els anotadors. Aquests criteris estan detallats i són l’objectiu del present treball. El corpus s’ha creat amb l’objectiu de servir com entrenament per a eines d’anàlisi automàtica de les relacions argumentals en debats. Aquestes eines, actualment, només es troben entrenades en anglès. Per tant, el corpus Vives Debate és el primer del seu tipus en català., [eng] This paper addresses the annotation process of the Vives Debate corpus. For the compilation of this corpus, recordings of the debates of the Lliga de Debats Universitària, organized by Xarxa Vives, have been used. The annotation was divided into three tasks: transcription, segmentation and annotation. For each of these tasks, several criteria have been established so that the annotation is homogeneous among the annotators. These criteria are explained and are the focus of the present work. The corpus has been created to serve as a training for tools for automatic analysis of argumentative relations in debates. These tools are currently only trained in English. Therefore, the Vives Debate corpus is the first of its kind in Catalan.

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Mariona Taulé Delor, [cat] En aquest treball es fa una proposta d’una guia d’anotació per etiquetar la toxicitat o llenguatge d’odi, amb diferents trets i paràmetres per tal de caracteritzar aquest tipus de llenguatge i poder classificar-lo en diferents graus de toxicitat. A partir d'aquesta proposta s'ha anotat un subconjunt del corpus NewsCom-HS que inclou un total de 1262 comentaris que corresponen a quatre temes: economia, immigració, política i religió. Dels comentaris anotats, 302 són lleugerament tòxics, 144 tòxics i 69 molt tòxics. A més, els resultats de l’anotació del corpus ens permeten observar quins trets són més útils per tal de caracteritzar i classificar el llenguatge d’odi, i també crear un corpus Gold Standard, és a dir, un corpus anotat amb una anotació fiable i de qualitat que s’utilitzarà per tal d’entrenar sistemes de detecció automàtica de la toxicitat., [eng] This work is a proposal for a hate speech annotation guide, with different traits and parameters that allows us to characterize hate speech and help us classificate it in different levels. With this proposal, we have annotated a subset of the corpus NewsCom-HS, which contains a total of 1262 comments that correspond to four different topics: economy, immigration, politics, and religion. Of all the annotated comments, 302 are slightly toxic, 144 are toxic and 69 are very toxic. Also, the results of the corpus annotation using our guide allows us to observe which traits are more useful to characterize and describe hate speech, and to create a Gold Standard corpus, a corpus with a reliable and high quality annotation, which will enable us to train automatic hate speech detection systems.

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutora: Irene Castellón Masalles, [cat] Les metàfores són un fenomen predominant en la llengua habitual, però també ho són en la llengua literària. La seva detecció pot esdevenir una eina útil per fer l’anàlisi estilomètric d’un autor o una obra i fer-ho de forma computacional permet processar grans volums de dades tot evitant la costosa intervenció humana. A més a més, la seva detecció també pot ser profitosa per una aplicació de comprensió del llenguatge natural. En aquest treball es presenta un classificador que combina tècniques de detecció de metàfores basades en l’estat de la qüestió i es posa a prova en les característiques construccions de nom i adjectiu en un corpus de Josep Pla creat des de zero., [eng] Metaphors are as prevalent in the daily speech as in any literary context. Detecting them in a text can be a useful measure to carry out a stylometric analysis of a work of literature, and doing so taking advantage of computer algorithms can help reduce the workload of human analysts. Moreover, detecting metaphoricity can be a helpful tool for natural language understanding applications. Here, a competitive classifier based on state-of-the-art techniques will be introduced. It will also be evaluated on the characteristic noun and adjective constructions of a novel Josep Pla textual corpus.

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Xavier Laborda. Directores: M. Antònia Martí i Mariona Taulé, [cat] Aquest treball té per objectiu presentar els criteris generals que s’han seguit per dur a terme l’anotació de la negació en un corpus de productes de l’espanyol (SFU ReviewSPNEG) a més d’una tipologia per a totes les estructures negatives que s’hi ha identificat. En aquesta anàlisi ens hem centrat en la negació oracional i sintagmàtica. El corpus conté 221.874 paraules i està format per 9455 oracions, 3015 (31.9%) de les quals són negacions., [eng] This work aims to present two main objectives: the first one is a corpus of reviews in Spanish (SFU ReviewSP-NEG) annotated with negation and its corresponding guidelines, and the second one is a typology of negation patterns in Spanish. In this analysis we have focused our attention on clausal and constituent negation. The corpus contains 221.874 words and there are 9455 sentences, with 3015 (31.9%) being negations.

Màster de Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Professorat, Curs: 2014-2015, Tutora: Glòria Bordons, [cat] Aquesta investigació té l’objectiu general de crear un corpus de poesia musicada per al treball de la varietat dialectal de la llengua catalana a l’ESO, ja que d’una banda, tant la poesia com la varietat dialectal tenen una presència marginal a l’aula, i de l’altra, no s’han establert criteris per a la selecció de poesia musicada i, en conseqüència, tampoc criteris amb un objectiu didàctic. A partir d’una metodologia qualitativa, el treball fa quatre aportacions en relació amb l’objectiu principal. En primer lloc, hi ha una aproximació a l’estat de la qüestió de l’ensenyament de la varietat dialectal als instituts i als llibres de text que mostra l’interès dels professors en aquest tema però el poc pes que té en general. En segon lloc, s’estableixen els criteris didàctics per a la selecció de poesia musicada segons l’objectiu del corpus i s’organitzen al voltant de tres eixos: composició musical, interpretació i poema. En tercer lloc, a partir d’aquests criteris es crea un corpus de 28 poesies musicades representatives de tot el domini lingüístic català. Finalment, també hi ha una validació externa del corpus que indica que s’han seguit els criteris coherentment i que és adequat per als destinataris., [spa] Esta investigación tiene el objetivo general de crear un corpus de poesía musicalizada para el trabajo de la variedad dialectal de la lengua catalana en la ESO, debido a que, por un lado, tanto la poesía como la variedad dialectal tienen una presencia marginal en el aula, y del otro, no se han establecido criterios para la selección de poesía musicalizada y, en consecuencia, tampoco criterios con un objetivo didáctico. A partir de una metodología cualitativa, el trabajo hace cuatro aportaciones en relación con el objetivo principal. En primer lugar, hay una aproximación al estado de la cuestión de la enseñanza de la variedad dialectal en los institutos y en los libros de texto que muestra el interés de los profesores en este tema pero la poca relevancia que tiene en general. En segundo lugar, se establecen los criterios didácticos para la selección de poesía musicalizada según el objetivo del corpus i se organizan alrededor de tres ejes: composición musical, interpretación y poema. En tercer lugar, a partir de estos criterios se crea un corpus de 28 poesías musicalizadas representativas de todo el dominio lingüístico catalán. Finalmente, también se presenta una validación externa del corpus que indica que se han seguido los criterios coherentemente i que es adecuado para los destinatarios., [eng] The aim of this research is to create a corpus of musicated poetry in order to work on Catalan dialects in high-schools. There are two reasons: firstly, both dialects and musicated poems are not relevant in secondary education; secondly, there are no established criteria to select musicated poetry, so, no didactical criteria too. Based on qualitative methods, this research makes four contributions related to its purpose. Firstly, we have made an approximation to determine the situation of dialects teaching regarding both textbooks and teacher’s opinions. The results show that although teacher’s interests in this question, it has a marginal presence in education. Secondly, didactical criteria to select musicated poetry are created. These criteria are organized around three items: musical composition, interpretation and poem. In third place, following the established criteria, we have created a 28 musicated poems corpus, which are representative of all Catalan linguistic domain. Finally, the corpus has been validated. The validation underlines that it is appropriate for the target readers and the coherence within the criteria.