Search

La millora i el manteniment continu de la qualitat de l’atenció als malalts amb ictus agut requereix una avaluació periòdica de la pràctica clínica. Els Audits de l’Ictus són l’instrument avaluatiu del PDMVC. La millora dels seus resultats pretén garantir la millora dels resultats dels pacients. S’han auditat 4.008 casos ingressats per ictus agut entre 2018 i 2019. El període d’estudi s’ha ampliat a 6 mesos, en períodes de 1 mes i mig al llarg de 12 mesos, similars per a tots els centres. L’obtenció prospectiva de dades s’ha realitzat majoritàriament per infermeres de cada hospital. La mediana del temps entre l’inici dels símptomes i l’arribada a urgències va ser de 2,1 hores. El 72% dels casos van arribar a l’hospital dins les primeres quatre hores i mitja. Respecte al 4t Audit: * Augmenten els ingressos en Unitat d’ictus agut (44,2% a 61,3%), les activacions del Codi Ictus (42,9 a 61,4; realitzades pel SEM de 43,4 a 67,8%) i els tractaments de reperfusió (16% a 30% dels ictus isquèmics) * Augmenta el nombre de pacients en els que es diagnostica durant l’ingrés una fibril·lació auricular no coneguda prèviament (7% a 18,8%). * Hi ha un lleuger augment de les pneumònies(6% a 8%)ibaixa la mor talitat intrahospitalària (12% a 9%). * Sis indicadors de qualitat milloren significativament, tres 3 indicadors es mantenen i 3 indicadors empitjoren. Destaca una important millora en alguns indicadors de qualitat rellevants com són la realització del test de disfàgia, l’avaluació del perfil lipídic, l’educació sanitària als pacients i familiars, el registre de l’etiologia de l’ictus i la utilització d’escales neurològiques. Es necessiten accions de milloradels indicadors següents: pauta d’antitrombòtics abans de 48 hores, mobilització precoç i avaluació de l’estat d’ànim. L’estat d’ànim s’avalua en un baix percentatge i es fa servir una gran variabilitat d’eines de mesura.

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar si una intervenció educativa d’apropament i visita domiciliaria sobre salut reproductiva augmenta l’ús de serveis de salut reproductiva, així com l’ús i el coneixement de mètodes anticonceptius. L’estudi es realitza a través d’un assaig clínic amb assignació aleatòria i minimització segons la comunitat d’origen. S’han inclòs dones d’edat compresa entre 15 i 49 anys residents als barris de Sant Antoni o El Poble Sec (Barcelona). En ambdós grups, s’avalua en el mes 1 i en el mes 3. El grup intervingut rep la intervenció desprès de l’avaluació del mes 1, mentre que el grup control la rep desprès de l’avaluació del mes 3. En aquest anàlisi intermedi, han participat 183 dones (96 tractades i 87 controls) amb una edat mitjana de 32.2 anys ( ± 8.1). D’aquestes participants un 59.6% són immigrades, un 48.6% tenen estudis secundaris i un 70.0% tenen parella.

Treballs Finals de Grau en Estadística UB-UPC, Facultat d'Economia i Empresa (UB) i Facultat de Matemàtiques i Estadística (UPC), Curs: 2021-2022, Tutor: Martí Casals Toquero i Jordi Cortés Martínez, L’estadística en les ciències de l’esport ha despertat un gran interès als darrers anys. Per fer front a qüestions en aquest àmbit es demanen cada vegada més científics de dades. Aquests perfils passen sovint molt de temps analitzant les dades sense tenir habilitats de pensament estadístic i computacional que poden ser rellevants en la fase de disseny d’un estudi. La metodologia PPDAC (Problem – Plan – Data – Analysis – Conclusion) creada al 1999 és una estructura cíclica que ajuda a resoldre problemes i prendre decisions a nivell quantitatiu en qualsevol àmbit de la ciència. El present treball presenta un nou instrument dividit en les cinc parts del PPDAC amb 60 preguntes construïdes a partir d’articles científics d’educació estadística. Per comprovar les possibilitats d’aquest instrument s’exposen dos exemples amb dades reals del camp de l’esport que puguin servir de model a investigadors per conèixer quines preguntes poden ser d’utilitat en el disseny, anàlisi i comunicació d’un estudi científic.

Programació amb SAS de l anàlisi de la variable principal d un assaig clínic de disseny seqüencial en pacients amb ictus. La assignació és dinàmica, minimitzant les diferències en 5 factors pronòstics mesurats immediatament abans de l aleatorització. L anàlisi principal vol preservar la naturalesa ordinal de la resposta. El mètode triangular estableix els límits per aturar l assaig en el moment oportú. Com SAS no incorpora cap procediment que consideri simultàniament les 3 característiques, aquesta memòria explica el procés de programació amb SAS, la seva validació amb R, els resultats de l estudi i la seva interpretació.