Search

Vacunació; Escola; Recomanacions Vaccination; School; Recommendations Vacunación; Escuela; Recomendaciones Actualment el nombre de vacunes disponibles és molt ampli i això queda reflectit en els canvis, cada vegada més freqüents, del calendari de vacunacions sistemàtiques. Cada dia més, el professional que administra vacunes ha de tenir un coneixement, una informació i una formació més acurats. Aquesta guia ha estat actualitzada amb la voluntat de facilitar la tasca d’aquests professionals i esperem que hi trobin una eina pràctica per al desenvolupament de la seva feina diària.

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ha desplegat el projecte de conservació-restauració de la bandera de Santa Eulàlia. Per això ha estat necessari resseguir la història i les vicissituds d’aquesta peça tan emblemàtica per a la ciutat de Barcelona, estudiar-ne les característiques materials i els entorns als quals ha estat sotmesa així com avaluar les seves successives mutacions. Això ha permès dissenyar l’estratègia adequada de conservació i restauració pensada perquè sigui efectiva a llarg termini. Per assolir-ho s’ha conformat un equip de treball amb especialistes de diverses branques de la restauració i amb el concurs de diverses disciplines. La peça actualment està exposada al Born Centre Cultural (Barcelona).

Vacunacions; Atenció primària; Infermeria Vacunaciones; Atención primaria; Enfermería Vaccinations; Primary care; Nursery Els programes de vacunacions constitueixen un dels pilars fonamentals de la prevenció en l’àmbit de la salut pública. El seu objectiu és proporcionar immunitat a les persones vacunades individualment i, com a grup, respecte de determinades malalties i, en conseqüència, reduir la morbiditat i mortalitat o eliminar-la. L’èxit d’un programa de vacunacions, doncs, depèn no només de l’eficàcia de les vacunes emprades, sinó també de la seva implantació màxima en la població diana. L’objectiu d’aquesta Guia és el d'unificar criteris i proporcionar pautes d’actuació similars en l’activitat de vacunació a tots els centres de la xarxa d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.

La Ley de Igualdad Efectiva de mujeres y hombres, aprobada en España en 2007, establece la obligatoriedad de elaborar e implantar planes de igualdad de oportunidades a aquellas empresas con más de 250 trabajadores. La relación “coste-beneficio” de la igualdad de oportunidades (relación entre el nivel de igualdad de oportunidades en una empresa y sus resultados) es un tema que no ha sido aún explorado y, por ello, las empresas deben autoconvencerse de la conveniencia de implantar planes de igualdad por medio de argumentos no cuantitativos. En este artículo se discuten las principales ventajas que puede ofrecer a las empresas la igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres y se ofrecen criterios y herramientas para su aplicación. The Equal Opportunities Spanish Law (from 2007), establishes that those companies with more than 250 workers have to design and implement an equal opportunities plan between women and men. Since the “cost-benefit” relation of equal opportunities has not been yet studied, companies have to convince themselves about the convenience of designing and adopting an equal opportunities plan by means of non quantitative reasons. In this paper the main advantages of equal opportunities for companies are discussed, and some criteria are offered for its application.

Carme Martínez és Doctora Enginyera Industrial i professora titular del Departament d'Organització d'empreses de la UPC. Imparteix diverses assignatures a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), entre les quals destaca la d'Administració d'Empreses. La seva tasca professional, docent i de recerca se centra en el camp de l'organització d'empreses i en l'àmbit de la innovació tecnològica.// Aquest llibre presenta un conjunt de casos pràctics d'administració d'empreses de tipus quantitatiu sobre decisions i situacions que afecten, de manera directa o indirecta, l'àrea economicofinancera de l'empresa. L'objectiu és que serveixi com a material de suport als alumnes per tal que aprenguin els conceptes i les eines de camp de l'administració d'empreses, i que coneguin quines tècniques i models poden utilitzar en la presa de decisions empresarials.

El Pla Jaussely de Barcelona de 1907 i el Pla Burnham de Chicago de 1909 són propostes anàlogues amb llenguatge beaux-arts que tenen com a objectiu l'organització formal i funcional de la ciutat en el trànsit cap a la metròpoli. La retícula de la ciutat jerarquitza els seus carrers i introdueix vies diagonals que permeten el seu creixement estructurat i representatiu. L'estudi es realitza comparant els plànols originals i els dibuixos interpretatius a la mateixa escala. El referent és el model urbà de París i l'esquema de vies principals d'Hénard. París té un eix longitudinal que és avinguda principal de la ciutat i eix territorial fonamental que, reforçat amb els edificis públics més representatius, es transforma en la columna vertebral.L'eix de simetria vertical organitza les diagonals de ronda. Tant a Barcelona com a Chicago, la posició del centre cívic a l'eix vertical complementari en lloc del principal longitudinal debilita la connexió territorial. A Barcelona hauria estat més estructurador reforçar amb equipaments l'eix longitudinal de la Gran Via i, en un esquema en què les diagonals són les protagonistes, convertir la Diagonal en emblema del Pla i de la ciutat. Michigan Ave. a Chicago s'ha convertit en l'eix estructurador que dóna continuïtat al Pla. La lectura prèvia de la ciutat és bàsica per fer una proposta estratègica que coincideixi amb les línies de força de la ciutat.La unitat malla de la retícula de Barcelona és igual que la retícula original de Chicago, de 133 x 133 m. o 1/12 x 1/12 milla; l'illa Cerdà té les mateixes mides que el Chicago-block. La unitat malla bàsica de Chicago és de ½ x ½ milla i determina àrees de ciutat amb illes d'igual mida limitades pels carrers de la xarxa viària principal. Aquesta dimensió correspon a 6 x 6 illes de l'àrea central quadrangular de Barcelona limitada pels carrers principals. Quan una ciutat amb retícula fa el canvi d'escala, les vies diagonals passen a ser les vies que articulen la ciutat amb el territori i li permeten desenvolupar-se. Les vistes a vol d'ocell i els fragments de les plantes d'estudis perspectius es situen dins la planta de Jaussely. La composició dels sis plànols del concurs de 1905 i dels múltiples plànols del projecte de 1907 i la confecció d'una vista general interpretativa visualitzen la proposta en el seu conjunt.Jaussely estructura les trames del pla i els teixits dels turons a partir de les vies principals Diagonal i Meridiana amb direcció excepcional a 45º respecte a la malla.Amb aquestes directrius N-S, E-O, defineix les diagonals de ronda que, juntament amb les vies perpendiculars, determinen els nous nuclis connectius. Aquests encreuaments que formen una plaça equipada són els nusos d'urbanitat de la proposta picturesca.Quan a un d'aquests nusos se li vol donar més rellevància se li afegeixen noves vies radials que connecten directament altres punts d'interès. Els edificis monumentals presenten multiplicitat de vistes i la lateralitat d'aquestes visions produeix un efecte de fugacitat i de sorpresa.A través de les vistes de Burnham es fa un itinerari per la ciutat a vol d'ocell. La força expansiva de la quadrícula es vol limitar a través de límits poligonals progressius a l'entorn d'un centre principal amb centres simètrics complementaris, com a manera de construir un nucli central dens i volumètricament significatiu. En el Pla de Chicago les diagonals introdueixen la connexió territorial, són línies ràpides d'expedició del centre i formen els circuits poligonals que permeten desviar els fluxos d'entrada. Es reforcen els carrers de la retícula de ½ x ½ milla i s'assegura la continuïtat lineal per donar urbanitat.Es subratlla la ribera paisatgística, el sistema de parcs i la connectivitat dels circuits exteriors., Jaussely's 1907 Plan of Barcelona and Burnham's 1909 Plan of Chicago are similar beaux-arts proposals designed to organise the city formally and functionally during its transition into a metropolis. The city grid hierarchically organizes its streets and introduces diagonal roads, so as to generate structured and representative growth. The study compares the original plans and interpretative drawings on the same scale. The point of reference is the Paris model and Hénard's plan of main roads. Paris has a longitudinal axis that is the city's main avenue and the main territorial axis, which, reinforced by the city's most representative public buildings, becomes its backbone. The axis of vertical symmetry organises the diagonal ring roads. Both in Barcelona and Chicago, the location of the civic centre along the complementary vertical axis - rather than on the main longitudinal axis - weakens the territorial connection.In the case of Barcelona, reinforcing the longitudinal axis of the Gran Via with other facilities and, in a design in which diagonal streets play the leading role, converting Avinguda Diagonal into the emblem of the Plan and city would have added more structure. Chicago's Michigan Avenue has become the structuring axis that gives continuity to the Plan.A prior reading of the city is essential if we are to make a strategic proposal that will coincide with the city's lines of force. The grid unit used in Barcelona is the same as the original block of Chicago, 133 x 133 m or 1/12 x 1/12 mile; Cerdà's blocks have the same measurements as the Chicago block. The basic grid unit used in Chicago is 1/2 x 1/2 mile, which produces areas of city with blocks of the same size, cut off by streets from the main road network. This corresponds to 6 x 6 blocks of the central quadrangular area of Barcelona cut off by main streets. When a grid-based city changes scale, the diagonal streets become the streets that articulate the city with the territory and allow it to develop. The birds-eye views and fragments of perspective study drawings are placed in Jaussely's plan. The six plans from the 1905 competition and the numerous plans from the 1907 project and its general interpretative view allow us to observe the complete proposal.Jaussely structures the urban tissues of the plan and fabrics of the hilly areas around the main avenues, Diagonal and Meridiana, using an exceptional angle of 45º to the rest of the grid. With these N-S and E-W grid lines, he defines the diagonal ring roads that, together with the perpendicular streets, determine the new connective nuclei. These intersections form a built-up square and are the centres of urbanity of the "picturesque" proposal. When one of these intersections requires more relevance, new radial roads are added that connect it directly to other points of interest. The monumental buildings have multiple façades and the laterality of these views produces an effect of fleetingness and surprise. Burnham's visions create an itinerary of the city with a bird's eye view. An attempt is made to limit the expansive force of the grid by using progressive polygonal limits around a main centre with complementary symmetrical centres, as a way of constructing a dense and volumetrically significant central nucleus. In the Chicago Plan, the diagonal streets introduce the territorial connection; these are rapid freight lines from the centre that form the polygonal circuits to divert incoming traffic. Streets of the 1/2 x 1/2 mile block are reinforced and linear continuity is ensured in order to generate urbanity. Emphasis is placed on the landscaped shore, the park system, and the connectivity of the outer circuits.

Diagnòsi de la UPC en matèria d'igualtat d'oportunitats, realitzada mitjançant la valoració de cada un dels indicadors del model presentat a la Guia.

Aquest projecte de fi de Màster en Enginyeria d’Organització es basa en la meva experiència en una planta industrial on partint de zero s’implanta una base per a la metodologia Lean Manufacturing. Fruit d’aquest nou pla en millora continua apareixen una sèrie de millores, justificades amb indicadors nous implantats, que es realitzen amb l’objectiu de reduir les pèrdues de temps productiu. Primerament s’analitza la situació inicial de la planta i es planteja quines tècniques Lean poden ser més beneficioses considerant la complexitat d’aquestes. Uitlitzant el punt de partida s’idea una metodologia per donar eines als treballadors i una dinàmica per integrar la millora continua com una part més del dia a dia. Seguidament s’explica en detall les millores aplicades en diverses línies seguint el pla de desenvolupament de projectes de millora proposat. Finalment es realitza una valoració de quins han estat els punts beneficiosos de la metodologia implantada, així com quines dificultats han sorgit al llarg de la implantació i punts negatius que es poden observar en el funionament actual del pla de millora continua. Tots aquests punts són recollits i es realitza una proposta de futur que pugui compaginar les mencances amb les noves tecnologies que estan sorgint.

Actualment, Internet ja no és un fenomen nou, però sens dubte ha revolucionat el món tal i com es coneixia fa uns anys. Una de les principals utilitats d’Internet és el comerç electrònic, el qual ha ocasionat molts canvis en la forma d’operar i fer negocis en la majoria d’empreses. Concretament en el sector del turisme és una pràctica habitual la compra online de productes turístics (vols, hotels, trasllats, etc.). En aquest context, han aparegut les agències de viatges online, plataformes que ofereixen productes turístics i que estan inspirades en les agències de viatges tradicionals. En general, l’èxit en el món del turisme, un sector extremadament competitiu, depèn de la satisfacció dels clients. És per això que el principal objectiu d’aquesta recerca és conèixer millor el consumidor d’aquestes plataformes online identificant quins són els factors que influeixen en la seva confiança i com aquesta afecta a la satisfacció, la lleialtat i el boca-orella positiu. Entenent això, aquestes empreses podrien millorar en molts aspectes i fins i tot redefinir la seva estratègia per tal de conquistar el seu consumidor. En primer lloc, s’ha contextualitzat l’estudi parlant del sector del turisme a Espanya i la importància del e-commerce en aquesta indústria. En segon lloc, s’han analitzat les principals agències de viatges online per tal de conèixer millor com són i detectar diferències entre elles. En tercer lloc, s’ha dissenyat un model on es representen els possibles factors que afecten sobre la confiança i com aquesta es relaciona amb la satisfacció, la lleialtat i el boca-orella positiu i s’ha analitzat mitjançant anàlisis factorials i un model d’equacions estructurals. Per últim, s’han elaborat un seguit de recomanacions en base als resultats obtinguts per a les empreses propietàries d’aquestes plataformes. Els resultats d’aquest estudi revelen que, per tal de que el client estigui satisfet, has d’aconseguir que aquest tingui confiança amb l’empresa i per guanyar aquesta confiança has d’invertir en iniciatives relacionades amb la informació, la utilitat percebuda, la influència de tercers i la familiaritat. Un cop tens el client satisfet, serà molt més fàcil que aquest sigui lleial a la marca i això influirà que aquest expliqui la seva experiència positiva als altres.

Aquest projecte se centra en un cas particular de fusió empresarial dins de l'àmbit financer on s'evidencia una manca d'eficiència en la resposta d'integració tecnològica per a la qual s'opta, que sembla atendre a interessos aliens a les circumstàncies pràctiques i pròpies de l'operativitat de les entitats implicades. Aquest cas, com ha succeït en altres ocasions, és un exemple més d'integració tecnològica basada en la migració de les tecnologies de la informació i comunicació entre els sistemes financers implicats en la fusió. El projecte en qüestió analitza el cas particular mitjançant un estudi que passa per declarar d‟un costat el marc financer en el que es va donar la fusió del Banc Mare Nostrum, esbrinar els objectius perseguits pel grup en el procés de fusió així com les decisions tecnològiques que es van prendre, i finalment ressaltar els punts més destacats del cas, tot amb la fi d‟exposar les circumstàncies específiques en què es dóna el procés de fusió, el canvi de la gestió de treball que comporta en la Caixa Penedès i la manca de visió pragmàtica en la solució optada. Així mateix es presenten un grup d'alternatives factibles per finalment triar-ne aquella que més s‟ajusti als propòsits i objectius de la fusió i millori significativament el resultat de la integració des d'un punt de vista funcional i econòmic.

Aquest projecte sorgeix de la necessitat de canviar el model de gestió d’una petita empresa a partir de l’adquisició de la mateixa per part d’un grup empresarial, de tal manera que es transfereixi la filosofia i les polítiques del grup de la manera més natural possible. Si bé la motivació de l’adquisició és de posicionament en el mercat (no econòmica a curt termini), es pretén evitar pèrdues i obtenir-ne un retorn a mig termini. Per tant, abans de dur a terme aquesta implantació, serà necessari fer una avaluació en profunditat de la situació actual de l’empresa per tal d’augmentar l’eficiència de tots els processos i així augmentar la rendibilitat de la inversió realitzada. Aquesta avaluació es farà a partir de l’elaboració d’un diagrama de processos i emprant criteris Lean per tal d’assolir els objectius establerts. El treball fet en aquesta línia serà imprescindible per establir les bases del que serà el nou model de gestió. El nou model de gestió passa per la creació d’un pla estratègic, el seguiment del pla mitjançant un quadre de comandament integral (CMI), la definició d’indicadors operatius clau (Kpi) i la concreció de les accions a dur a terme per aconseguir els objectius establerts en el pla mitjançant un pla d’acció. Finalment, la implantació acabarà amb un cronograma d’implementació i una metodologia de control de desenvolupament.

El present projecte té la finalitat d’elaborar un pla de negoci per a una empresa especialitzada en el sector tèxtil dins el mercat espanyol. La peculiaritat de l’empresa resideix en que s’especialitza en moda per a persones amb diversitat funcional i gent gran, aportant disseny i practicitat en aquest segment poc explotat. L’idea de desenvolupar aquest pla d’empresa com a projecte final de carrera surt de l’ambició d’emprenedoria per una banda, i per l’altra, de l’amistat amb els creadors de l’empresa, amb les conseqüents ganes de donar suport en el desenvolupament de l’empresa. Per a portar a terme el desenvolupament del present s’hi analitza l’oportunitat de negoci tenint en compte la posició de l’empresa en el mercat i així realitzar l’estudi i disseny de l’estratègia empresarial. L’estructura del projecte es basa primerament en definir els objectius i abast del projecte com a factors limitants, en segon lloc es farà una descripció detallada del concepte de negoci i de l’empresa i en tercer lloc s’avaluarà la situació actual del sector tèxtil, avaluant les empreses competidores, els possibles proveïdors i els clients potencials als productes desenvolupats. Un cop definits els conceptes previs és desenvolupa el pla de màrqueting mitjançant un estudi qualitatiu. Feta l’evaluació de l’estudi, és presenta la descripció del producte i característiques, és desenvolupen les 4 Ps del màrqueting mix, és defineix l’estratègia de penetració de mercat i posicionament, i es fa l’anàlisi DAFO. Per a poder portar a terme els conceptes definits s’estructura el projecte en un eix temporal mitjançant un pla d’operacions i es detalla l’organització de l’empresa per a enumerant els recursos necessaris per a poder desenvolupar i mantenir el negoci. Amb tota l’estratègia i l’operativa ja coberta és desenvolupa un pla financer per a estudiar la viabilitat i rendibilitat del projecte empresarial en base a unes previsions de venda realistes estimades a partir de la rotació de producte per punt de venda. També és comptabilitza el cost de desenvolupament d’aquest pla d’empresa dins el pla financer. Per últim, és farà una breu descripció de la responsabilitat social corporativa i l’impacte ambiental que causa l’empresa durant la seva activitat sobre l’entorn que la rodeja.

L’objectiu de la tesi doctoral és el de desenvolupar un model que permeti valorar de forma objectiva les actuacions en matèria de màrqueting portades a terme per una organització. Aquest model està constituït per un conjunt de variables descriptives i quantitatives, anomenades variables de control, juntament amb una metodologia de càlcul i un sistema d’indicadors integrat que facilita la traçabilitat de les inversions de màrqueting i explicita la relació causa-efecte entre aquestes i el valor generat per a l’organització. El model s’utilitza per a valorar dades reals d’organitzacions que operin al mercat català i que compleixin la condició de basar la relació amb els seus clients en un model contractual (com veurem més endavant, és inviable aplicar un model comú per a tot tipus d’empresa). L’objectiu, doncs, és la valoració de l’acompliment dels seus objectius en relació als seus actius de mercat (marca i valor de client) i la creació d’un model específic, no generalitzable, per a aquest tipus d’empreses. Un segon objectiu d’aquest treball és l’anàlisi de les principals publicacions especialitzades referents des d’un punt de vista global i local, proposant en primer lloc una terminologia clara en relació a l’activitat de màrqueting, l’acompliment dels seus objectius i la conceptualització d’actius de mercat, i analitzant, en segon, l’impacte d’aquests àmbits i la seva evolució en els últims quinze anys. Alguns estudis previs (Llonch et al., 2002; Ambler i Xiucun, 2003; entre d’altres) es centren a comparar empreses per sectors, funcionalitats i països. És probable, com apunta Llonch et al. (2002) al fer això, que casuístiques atribuïbles a diferències geogràfiques i nacionals es tractin erròniament com a empresarials. A tal efecte, aquest estudi elimina la variabilitat per país i sector (parcialment, aquest darrer), proposant un model acotat, tal com recomanen Ambler et al., (2001), Llonch et al (2002), entre d’altres, que pugui servir de referència en la metodologia i en la validesa conceptual, i no tant en els resultats del model en un context més genèric. Pauwels (2009) demostra la relació entre la creació d’un model predefinit de variables i la millora del càlcul de l’eficiència en la despesa en màrqueting, pel que la creació d’aquest model integrat té l’objectiu d’esdevenir una eina de Gestió del Rendiment Corporatiu (GRC, en endavant1) (Bauer, 2004) aplicada a la gestió de màrqueting i els seus actius. Aquesta particularització del GRC rep el nom de Gestió del Rendiment de Màrqueting (GRM, en endavant2) (Ambler, 2000) i el seu objectiu és el d’augmentar la usabilitat i faciliti la generació d’informació per a la presa de decisions de la línia directiva de les organitzacions. L’abast de la tesi és el de crear el model des d’una perspectiva d’avaluació de l’activitat de màrqueting per part de la línia directiva, i no pas el desenvolupament informàtic d’una eina de suport a la presa de decisions ja que això, com apunten diversos autors (Dover, 2004; Schiff, 2008) i es tractarà amb més profunditat en el capítol 5, implicaria un nivell de personalització per cada empresa que no és objectiu d’aquesta tesi., The thes is aims to develop a practical model to asses m arketing perform ance within an organization. The model is basically structured around control metrics both from a qualitative and quantitatve approach, together with an integrated system of key performance indicators that enables marketing accountability through different organisational divisions, thus stating a solid cause/effect relationship between marketing activities and the value created for the organisation. The aformentioned model is used to assess marketing activites for catalan com panies with a contract-based customer relationship. Final assessment includes also a dynamic valuation of the company's market as sets . A second objective of the thes is is to review the current state of the art of marketing assessment literature from specialized journals both from a global and a local pers pective, defining a comprehensive list of related terms about marketing performance measurement, market-asset description and valuation and an accurate analysis about its evolution throughout the last 15 years.

Amb un sistema de valoració de llocs de treball s’analitza i es compara el contingut de cada lloc de treball dins d’una companyia, establint així un ordre lògic dins una escala definida amb els factors desitjats. La valoració de llocs de treball és un primer pas per a establir un sistema de remuneració equilibrat dins d’una organització i una eina molt útil per a les empreses a l’hora de gestionar el seu capital intel·lectual, servint com a base per a definir plans de formació, de promoció, així com una eina de gestió dels recursos humans entre d’altres. L’aplicació ISOS és una eina informàtica desenvolupada pel Departament d’Organització d’Empreses de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB, UPC), que permet realitzar una Valoració de Llocs de Treball amb un caràcter neutre, sense apreciacions ni terminologies discriminatòries. Aquesta eina s’ha utilitzat per a facilitar la realització dels qüestionaris per part del personal de l’empresa i ha servit de base pel posterior anàlisi que completa aquest projecte. La finalitat del següent estudi és la realització d’un Catàleg de Llocs de Treball i una Valoració dels mateixos en una empresa real del sector de la biotecnologia. Per a dur a terme aquest estudi s’ha elaborat un procediment especial, basat en l’aplicació ISOS, adaptat a l’empresa sotmesa a l’anàlisi. Per tant, gràcies a aquest projecte s’ha obtingut un Catàleg de Llocs de treball de l’empresa, una Valoració dels Llocs de treball de la mateixa i un anàlisi de la informació obtinguda amb les conclusions pertinents. A través dels anàlisis fets i les conclusions extretes es pretén fer un seguit de propostes que intentin millorar aquells aspectes que, després de l’estudi, es consideren més crítics per l’èxit de l’empresa en quant al que al personal intern es refereix.

Premi al millor Projecte de Fi de Carrera presentat durant el curs 2005-2006 en l'àmbit d'Organització Industrial i Gestió que atorga ACCENTURE En aquest projecte es volen estudiar els avantatges que obtindrà la UPC amb l’adquisició d’una impremta digital HP Indigo. Aquest estudi es basa en la creació d’un centre d’impressió a la UPC format per una impremta HP Indigo, la maquinària de post impressió necessària per realitzar el procés d’acabat dels documents, el personal, el mobiliari, etc. S’ha estudiat la gestió de les impressions, els volums i costos actuals de les unitats centrals de la UPC: Servei de Comunicació i Promoció, Fundació UPC i Edicions UPC. També s’ha estudiat un centre docent que serveix de model: l’ETSEIB. Existeixen dos models que s’ajusten a les necessitats i volums del centre: els models HP Indigo 3050 i HP Indigo 5000. Tots dos models tenen característiques similars però difereixen en la seva capacitat de producció i el seu preu. Amb els volums i costos actuals, i els costos que el nou sistema ocasiona, s’obtenen uns estalvis. A partir dels valors trobats es pot determinar que amb el volum d’impressions estudiat el més convenient és la creació del centre amb un impremta model 3050, ja que es tracta d’una inversió amb una rendibilitat positiva encara que amb una liquiditat força elevada. Es tracta però, d’una inversió amb un risc elevat ja que una petita variació de qualsevol factor de la inversió, com el volum de producció, el cost de capital o el valor residual de l’equipament, comporta rendibilitats negatives de la inversió. Amb un augment del volum, la inversió adquireix una rendibilitat i liquiditat molt bona essent en aquest cas el model 5000 el més adequat per constituir el centre d’impressions. Aquest augment del volum es pot produir fàcilment si és té en compte tots els centre docents que no han estat inclosos en l’estudi. A més, el sistema d’impressió HP Indigo permet personalitzar els documents, reduir els costos en tirades d’impressió curtes, i tot un seguit d’avantatges mantenint una qualitat d’impressió elevada. Això permetria a la universitat augmentar el valor afegit dels documents alhora que millorar-ne la gestió. Existeixen dos avantatges per a la UPC amb la creació del centre d’impressions, un és que es produeixen uns estalvis respecte el sistema actual, i l’altre és que el nou sistema incrementa el valor afegit dels documents. Award-winning