Search

A través d’un estudi descriptiu sobre el contingut web de les empreses i les entitats representatives de l’oferta comercial al País Valencià, aquest article mostra quina és la presència del català en els mitjans electrònics, des de la informació dels productes i serveis fins a la possibilitat de fer transaccions monetàries. Els resultats mostren una absència quasi absoluta del català en les empreses valencianes que tracten amb el públic quan una part d’aquesta atenció es duu a terme tecnològicament. No obstant això, ampliant l’enfocament per a abraçar tot el panorama digital de la llengua i oferir una visió prospectiva, la possibilitat de trobar informació i eines de transacció comercial en llengua catalana s’incrementa en dos pols que es reconeixen tendencials dins de les dinàmiques econòmiques, polítiques i culturals d’avui en dia. Per una banda, les empreses multinacionals de venda directa i les grans plataformes internacionals que centralitzen un gran nombre de transaccions comercials, i, per l’altra, les entitats de caràcter local, com ara l’economia social i solidària i el finançament ètic, que també actuen en xarxa i que basteixen un sistema de relacions i pràctiques econòmiques alternatives molt arrelades al territori. La conclusió és que dins de les dinàmiques global/local, i des de la perspectiva de la competència entre mercats lingüístics, els actors econòmics (empresaris i consumidors proactius) reprodueixen en les seues pràctiques lingüístiques unes estructures ideològiques. La configuració de la competència entre els tres idiomes amb més presència (castellà, català i anglès) pot ser producte de la interacció entre dos tipus de discurs en relació amb la llengua: el del mercat (buscar el benefici) i l’identitari (exhibir orgull). Through a descriptive study on the analysis of the web content of companies and entities representing the commercial offering in the Valencian Country, this article focuses on the electronic presence of the Catalan language, from the information on products and services to the possibility of making monetary transactions. The results show that there is an almost absolute absence of Catalan in the Valencian companies that deal directly with customers in their establishments when a part of this service is technologically mediated. However, by expanding the focus to embrace the entire digital panorama of languages and to offer a prospective vision, the possibility of finding commercial transaction information and tools in the Catalan language is increased in two spheres, both of which are observed to involve trends in the current economic, political and cultural dynamics. These two spheres are, on the one hand, the multinational direct sales companies and the large international platforms that centralise a large number of commercial transactions, and, on the other hand, the local entities which also operate in the market and have a system of alternative economic relations and practices linked to their territory, such as the social and solidarity-based economy and ethical financing. Our conclusion is that due to the global/local dynamics, and from the perspective of the competition between linguistic markets, economic actors (entrepreneurs and prosumers) reproduce ideological structures in their linguistic practices. The configuration of the competition between the three languages with the greatest presence (Spanish, Catalan and English) could be the product of the interaction between two types of language-related discourse: market discourse (seeking profit) and identity discourse (showing pride). La investigació de la qual sorgeix aquest article s’ha dut a terme amb el finançament de les subvencions per al foment de treballs d’investigació i d’estudis en l’àmbit de la planificació lingüística i de la lingüística aplicada 2019, concedides per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (Generalitat Valenciana).

La implantación de las tecnologías de la información y las telecomunicaciones (TIC) en todas las esferas sociales, hace necesaria la medida de su impacto económico y social y del grado de consolidación de la sociedad de la información. Se presenta un análisis de la bibliografía publicada en relación con la incidencia sobre la metodología estadística que se deriva, así como de las ampliaciones y mejoras que ya se están llevando a cabo en este campo en los países más avanzados. Se hace mención específica a la cuestión de la actualización de las clasificaciones de actividades económicas en esta etapa. Finalmente, se describen los intentos de constituir conjuntos de indicadores que den cuanta y ayuden a comprender estos fenómenos, en especial los llevados a cabo en el Idescat.