Search

Com bona part de les ciutats de l’entorn mediterrani, l’esclavitud va ser un fenomen comú i normalitzat a la Barcelona medieval. Durant els segles XIV i XV, el nombre d’esclaus i esclaves que hi habitaren augmentà considerablement, fins constituir, durant el primer quart del Quatre-cents, prop del 10% del total de la població de la ciutat. Llengües, cultures i fisonomies diverses; ritus religiosos de tot tipus; costums i cosmovisions diferents.... són alguns dels elements que donaren forma a una ciutat on la globalització localitzada fou un dels seus signes d’identificació. Sense descuidar la presència d’altres col·lectius que també dotaren a Barcelona d’aquesta diversitat, com els mercaders, en aquesta intervenció l'autor se centra especialment en el cas de les persones esclavitzades per constituir el grup de població amb una alteritat més marcada, però també per ser el numèricament més significatiu.

En el marco de las labores de traducción-adaptación del Vocabulaire européen des philosophies al castellano (españoles decoloniales) se discute la integración de una nueva entrada dedicada al concepto francés maître, que subsume los significados de «maestro» y «amo». A este respecto se subraya cómo la acepción «amo» aparece disociada en español de cualquier referencia a la esclavitud., Within the framework of the translation-adptation of the Vocabulaire européen des philosophies into Spanish (decolonial Spanish languages), the inclusion of a new entry is discussed, the French maître. This concept includes in a single word two meanings in Spanish, namely, teacher and master. But in Spanish the meaning of «master» (amo) is dissociated of any link to the history of slavery.

Los mundos imaginarios vinculados a la representación de la esclavitud exigen una mirada analítica que considere la antropología de la imagen y su semiótica. Los elementos visuales transforman los espacios, las personas y las relaciones sociales y mediante determinados enlaces simbólicos cada personaje se ubica en una zona del cuadro. Criados y esclavos representan desde la metáfora un espacio social liminal mientras que los reyes y nobles asumen el control de la imagen. La piel como superficie simbólica manifiesta su rango a través del imaginario, una hiperrealidad que exacerba las diferencias entre el ámbito doméstico y/o esclavizante y el hábitat monárquico. The imaginary worlds linked to the representation of slavery demand an analytical look that considers the anthropology of the image and its semiotics. The visual elements transform spaces, people and social relationships and through certain symbolic links each character is placed in an area of the painting. Servants and slaves represent from the metaphor a liminal social space while kings and nobles assume the control of the image. The skin as a symbolic surface manifests its range through the imaginary, a hyperreality that exacerbates the differences between the domestic and / or enslaving environment and the monarchical habitat.

Publicado en 1957, Vassouras de Stanley Stein sigue siendo una obra esencial para la historia del Brasil y para los estudios sobre la plantación. En este artículo ofrecemos un análisis microhistórico de las diferentes fuentes intelectuales transdisciplinares que Stein movilizó para construir Vassouras en una época anterior a la existencia de la historia social. Es más, se enfatiza la forma en que hizo uso de los community studies para configurar una análisis que opera en múltiples escalas espaciales y temporales en un momento en que las aproximaciones microhistóricas no se habían desarrollado., Published in 1957, Stanley Stein’s Vassouras remains a class of Brazilian history and of plantation studies. This article offers a microhistorical analysis of the various transdisciplinary intellectual resources that Stein mobilized to construct Vassouras in a period before the existence of social history. Further, it emphasizes the way that utilized community studies to construct an analysis that operates on multiple spatial and temporal scale in a period when microhistorical approaches were not available.

La monografia de l'Ivan Armenteros parteix d'una recerca doctoral guardonada amb premi extraordinari de doctorat a la Universitat de Barcelona. S'analitza la transició del model d'esclavitud mediterrània la model atlàntic i els efectes de la caiguda de la mà d'obra esclava euroasiàtica i balcànica i de la seva substitució pel primer tràfic negrer. Just abans que aquest tràfic negrer esdevingués esclavitud atlàntica i, al costat del sistema esclavista d'època clàssica, alimentés el model d'esclavitud americana d'època moderna i contemporània, que és aquell que la col·lectivitat reconeix i té sempre present. Tot plegat, dins del context de la postguerra civil catalana del segle XV i de la "política de redreç" de Ferran II.

D. Juan de Ribera, arzobispo de Valencia, escribió tres memoriales a Felipe III en 1601-1602. En ellos propugnaba la expulsión de los moriscos, aconsejaba que se comenzase por los castellanos y consideraba lícito venderlos como esclavos. Su primer biógrafo, el jesuita P. Francisco Escrivá, ocultó esta última propuesta. En el texto se trata de reconstruir el contenido del «tercer papel» de Ribera, manipulado por Escrivá. D. Juan de Ribera, archbishop of Valencia, wrote three memorials to Philip III in 1601-1602. In them he was supporting the expulsion of the Moriscos, was advising that it should begin by the Castilians and was considering lawfully to sell them as slaves. His first biographer, the Jesuit P. Francisco Escrivá, concealed the latter offer. In the text is reconstructed the content of the «third paper» of Ribera, manipulated by Escrivá. Este trabajo se realiza contando con la ayuda de un proyecto financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación, titulado: «El gobierno, la guerra y sus protagonistas en los reinos mediterráneos de la Monarquía Hispánica» (HAR2008-00512).

(CAT) La Corona d’Aragó, on la presència d’homes esclaus fou molt superior a la d’altres indrets on la majoria de dones esclaves era aclaparadora, esdevé un observatori privilegiat per estudiar les característiques del treball servil masculí i per analitzar les possibilitats que els propietaris tenien al seu abast per amortitzar la compra d’un esclau. Habitualment s’havia considerat que, com les dones esclaves, els esclaus també s’havien consagrat al servei domèstic dels seus amos i a ajudar-los en els seus tallers o activitats professionals. En canvi, l’article intenta demostrar que, molt més sovint del que semblava, els esclaus foren contractats com a assalariats, per fer feines no qualificades i, sobretot, d’escarràs. Això feia que els amos poguessin rendibilitzar i amortitzar molt més ràpidament la compra dels esclaus i, a la vegada, permet plantejar les adquisicions en termes d’inversió econòmica., (EN) In the Crown of Aragon the presence of male slaves was much greater than in other areas where women slaves were overwhelmingly in the majority. Accordingly, it is a privileged site for the study of the characteristics of masculine servile labour and the analysis of the opportunities offered to slave-owners to recoup the purchase of a slave. It has usually been thought that, just as in the case of women slaves, male slaves were mostly employed in domestic service or helping their owners in their workshops or professional activities. Instead, as this article attempts to demonstrate, far more often than one would expect male slaves were hired out as salaried workers to perform unskilled tasks, especially brute force manual labour. In this way, their owners could get a quicker return on, and paying-off of, their purchase, which, in turn, allows us to construe these acquisitions in terms of financial investment.

Tras 22 años interesado en las sociedades cimarronas y de pesquisar en archivos y bibliotecas, quiso el azar que se me presentara la oportunidad, única, de pasar cinco semanas en una comunidad amazónica, Javarí en el Erepecurú, formada por descendientes de esclavos fugitivos de las plantaciones que, todavía en la actualidad, siguen en lo esencial viviendo como sus antepasados. En realidad fue como un viaje antropológico e iniciático invertido, pues me permitió comprobar sobre el terreno que peculiaridades culturales, forma de ser de un pueblo, que detecté allí eran las que había descrito exhumándolas de documentos y libros. Brasil y el llamado Sud enfrentan graves problemas de agua, hambre, miseria, mortalidad por enfermedades curables, paro o campesinos sin tierra en países con latifundios descomunales y todos los rostros de la violencia, la mayoría estatal, perpetrada por fuerzas represivas o sus amos los oligarcas, contra mujeres y niños en primer lugar.

Dintre de les Actes del Col.loqui Internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999., El desig de fuga és, probablement, un dels instints més bàsics per intentar escapar de qualsevol mena de servitud o per intentar recuperar la llibertat perduda. Pero, encara que la fuga pugui considerar-se una opció universal, a la Baixa Edat Mitjana, a la Mediterrania occidental, on l'esclavitud fou un fenomen de caràcter sobretot urbà i particularment rellevant als principals ports i ciutats mercantils, la viabilitat d'aquest arriscat camí d'alliberament individual no fou pas a tot arreu equiparable i, per tant, el perill de fuga deis esclaus tampoc no desperta pas, arreu, el mateix grau de preocupació social. Tant la Guarda d'Esclaus del General de Catalunya -una institució que, a hores d'ara, és prou coneguda- com aquestes altres iniciatives locals són el millor testimoni per il·lustrar fins a quin punt les fugues d'esclaus preocuparen la societat catalana i fins a quin punt aixo fou degut als condicionaments que hem esmentat. Per aixo, el meu principal objectiu no és tant donar-les a coneixer com mostrar per que, a Catalunya, el fenomen de les fugues hi tingué un impacte particular; quin fou el parentiu entre aquests precedents barcelonins i perpinyanesos i la Guarda del General; i quan nasqué aquesta preocupació per la prevenció de les fugues d'esclaus.

La región de Vuelta Abajo, comprende la actual provincia de Pinar del Río. La zona meridional está formada por una gran llanura que se cierra al norte por ·Ias sierras de los Órganos y el Rosario. Los montes son calcáreos y forman grandes picachos entre desfiladeros de muy difícil acceso y una gran cantidad de cuevas. El suelo de la región es variado, lo que permite distintos tipos de cultivos; ·Ia costa norte estaba ocupada por los ingenios azucareros, el sur se dedicaba al tabaco, mientras que el centro agreste y montañoso lo cubrían los hatos de ganado y los cafetales. Junto a estas zonas cultivadas, en el siglo XIX, había grandes zonas de bosque donde abundaba la caza. Pinar del Río no sufrió las transformaciones ecológicas del resto de Cuba, que desde el descubrimiento a la actualidad ha perdido la mayor parte de su bosque...