Search

La intervenció en peces de laca japonesa planteja un conjunt de problemes relacionats amb els materials utilitzats per a la seva reintegració cromàtica i volumètrica. El present treball parteix d’una intervenció realitzada en una escultura lacada del Museu d’Etnologia de Viena ( Museum für Völkerkunde-Wien ). Després d’una breu reflexió teòrica sobre la restauració del patrimoni a Orient i a Occident, es detalla la metodologia i els materials emprats –basant-se sempre en els principis d’unitat artística i reversibilitat– i es debat la seva pertinença per a la seva inclusió en un protocol bàsic que garanteixi una actuació coherent i respectuosa amb els criteris científics i tècnics seguits a Europa.

La intervenció d’una peça de laca japonesa ( urushi ) planteja un seguit de problemes relacionats amb els materials aplicats per a la seva consolidació i reintegració d’acord amb els criteris emprats avui en el camp de la restauració. El present article pretén mostrar un cas pràctic, per a la solució del qual s’han tingut presents els principis d’unitat artística i reversibilitat per aconseguir un resultat molt diferent al que obtindria un artesà, tot i que coherent amb els criteris científics i tècnics seguits a Europa.

Les intervencions d’emergència obliguen a prendre decisions que mai poden donar-se per definitives. En el següent article es planteja un cas en què es va haver de procedir a la neteja i consolidació d’un objecte de laca japonesa d’acord amb uns principis i uns materials diferents als emprats pels artesans orientals però coherents amb els criteris seguits a Espanya.