Search

Este artículo se ha realizado con el financiamiento de la Comisión Nacional de Investigación Científica y Tecnológica de Chile, CONICYT, a través del proyecto FONDECYT de Iniciación en Investigación N°11130556 “Análisis y posicionamiento de los atributos de eficiencia energética y sostenibilidad en el mercado inmobiliario residencial de Santiago”. También ha contado con el apoyo del Centro de Desarrollo Urbano Sustentable (CEDEUS), Proyecto CONICYT/FONDAP 15110020. En mercados inmobiliarios donde los certificados energéticos no están definidos como obligatorios y la regulación energética es débil, como es el caso de Santiago de Chile, la incorporación de soluciones que den respuesta a las demandas emergentes por sustentabilidad se encuentra en una tensión natural entre la adopción de ellas como medidas necesarias y la forma en que estas se asumen por parte del mercado. Bajo este mecanismo, se han introducido atributos de sustentabilidad, que son comunicados individualmente por medio de la promoción inmobiliaria. Este artículo busca describir la manera en que el mercado asume y comunica estos atributos, a la vez de evaluar si esta lógica representa o no la mejor alternativa para promover la adopción de la sustentabilidad en la construcción. El posicionamiento de éstos resulta más evidente en las viviendas de mayor valor, identificándose como atributos consolidados, mientras que, para segmentos de menores ingresos, se tratarían de atributos emergentes. Dentro de estos, el atributo de certificación energética muestra un alto potencial para construir una propuesta de construcción de valor permanente en el tiempo, especialmente desde su capacidad para comunicar objetivamente el desempeño energético de una edificación. Esta situación sugiere revisar estos instrumentos desde la perspectiva de la política pública, entendiendo que al ser actualmente de carácter voluntario deben competir con otros atributos de forma equivalente. Al mismo tiempo, resulta necesario avanzar en el mejoramiento de los estándares mínimos obligatorios con el objetivo de establecer una línea base más exigente que incentive la competitividad dentro del mercado. En mercats immobiliaris on els certificats energètics no estan definits com a obligatoris i la regulació energètica és feble, com és el cas de Santiago de Xile, la incorporació de solucions que donin resposta a les demandes emergents per sostenibilitat es troba en una tensió natural entre l'adopció d'elles com a mesures necessàries i la forma en què aquestes s'assumeixen per part del mercat. Sota aquest mecanisme, s'han introduït atributs de sostenibilitat, que són comunicats individualment per mitjà de la promoció immobiliària. Aquest article busca descriure la manera en què el mercat assumeix i comunica aquests atributs, alhora d'avaluar si aquesta lògica representa o no la millor alternativa per a promoure l'adopció de la sostenibilitat en la construcció. El posicionament d'aquests resulta més evident en els habitatges de major valor, identificant-se com atributs consolidats, mentre que, per a segments de menors ingressos, es tractarien d'atributs emergents. Dins d'aquests, l'atribut de certificació energètica mostra un alt potencial per construir una proposta de construcció de valor permanent en el temps, especialment des de la seva capacitat per comunicar objectivament l'acompliment energètic d'una edificació. Aquesta situació suggereix revisar aquests instruments des de la perspectiva de la política pública, entenent que en ser actualment de caràcter voluntari han de competir amb altres atributs de forma equivalent. Alhora, cal avançar en la millora dels estàndards mínims obligatoris amb l'objectiu d'establir una línia base més exigent que incentivi la competitivitat dins del mercat. In real estate markets where energy performance certificates are not a firm requirement and energy regulation is weak, as is the case in Santiago de Chile, there is a natural tension between the need for measures to meet emerging sustainability demands and the way in which such measures are adopted by the market. The market introduces attributes that are communicated individually via real estate marketing. This article seeks to describe how the real estate market adopts and communicates these attributes, and whether it is the best option to drive adoption of sustainability in construction. The positioning of these attributes becomes more obvious and well entrenched in higher-priced homes, while these attributes remain as emerging in lower-priced segments. Among these, the attribute of energy certification shows a high potential for creating construction offerings with sustainable value over time, especially with respect to it providing an objective measure for communicating building performance. This situation suggests that these tools should be reviewed from a public policy perspective, since they are not mandatory, they must compete with other attributes. In an equivalent way. It is also necessary to move forward in the definition of required minimum standards, with the aim of establishing a more demanding baseline that encourages competitiveness in the market.

Sembla clar que tots els implicats en el sector de la construcció hem de reconèixer la nostra contribució a l'estar actual de l'economia: els tècnics, els promotors i venedors, els constructors i treballadors del sector, les administracions i els polítics, els bancs i caixes, i també la major part de la nostra societat per la participació en un consum que semblava no tenir límits. Ha quedat demostrat que la manca de control de les autoritats polítiques sobre el funcionament de les empreses financeres (els anomenats "mercats"), i la manca de racionalitat i de planificació de les respostes dels governs a les necessitats de la població en matèria d'habitatge han produït la desfeta actual.

Esta investigación se inscribe en la línea de la valoración ambiental, y se fundamenta en la economía ambiental, urbana y la organización territorial. La hipótesis central es que la población aprecia la calidad ambiental al momento de realizar su elección residencial en función del nivel de ingresos, costumbres y estilo de vida. Para comprobar dicha hipótesis se propone un modelo de precios hedónicos donde la variable dependiente es el precio de tasación de un conjunto de viviendas localizadas en la Región Metropolitana de Barcelona (RMB) y las independientes son los diversos factores que inciden en la formación espacial de dicho valor. El estudio, entre otras cosas, permite detectar, a escala metropolitana, cuales son los factores locacionales que se valoran positiva y negativamente. Esta información objetiva es importante para tomar decisiones sobre proyectos de inversión en vivienda de protección oficial y libre, para comprender las decisiones de ubicación y crecimiento metropolitano, para facilitar a las entidades financieras, aseguradoras y consumidores potenciales comprender las diferencias en las tasas de apreciación entre las diferentes zonas metropolitanas minimizando riesgos e incumplimientos, asimismo, permite a los analistas de políticas públicas delimitar áreas de inversión inmobiliaria, determinar un indicador para el control de impuestos urbanos (predial, catastro y valorización). La investigación define nuevas líneas de evaluación urbana a una escala metropolitana, donde el resultado se aproxima a una valoración económica de la ciudad, permitiendo analizar la incidencia de atributos urbanos y naturales que le dan atractivo. This research is in the line of the environmental goods assessment, and it is based on environmental economics, urban and territorial organization. The central hypothesis is that people appreciates the environmental quality when making their residential choice according to their income, tradition and lifestyle. To verify this hypothesis a hedonic price model is proposed, where the dependent variable is the selling price of a set of dwellings located in the metropolitan region of Barcelona (RMB), and the independent variables are the various factors that influence the formation of this space value, included the environmental quality. The analysis, detects, in a metropolitan scale, what are the environmental factors that are positively and negatively valued. This information is important, as it is a support for policy making, investment decision making (for housing schemes both private and affordable), risk assessment (for insurance companies) and fiscal policies (property tax, proprietor registry, etc.). The research defines new lines of urban assessment in a metropolitan scale, furthermore, it detects the influence of urban and natural attributes on housing prices. Aquesta investigació s’inscriu en la línia de la valoració ambiental, i es fonamenta en l’economia ambiental, urbana i l’organització territorial. La hipòtesi principal és que la població aprecia la qualitat ambiental en el moment de realitzar la seva elecció residencial en funció del nivell d’ingressos, costums i estil de vida. Per comprovar aquesta hipòtesi es proposa un model de preus hedònics, on la variable dependent és el preu de taxació d’un conjunt d’habitatges localitzats a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i les independents són els diversos factors que incideixen en la formació espacial de l’esmentat valor. L’estudi, entre altres coses, permet detectar, a escala metropolitana, quins són els valors locacionals que es valoren positiva i negativament. Aquesta informació objectiva és important per prendre decisions en projectes d’inversió en habitatge de protecció oficial i lliure, per comprendre les decisions d’ubicació i creixement metropolità, per facilitar a les entitats financeres, asseguradores i consumidors potencials de comprendre les diferències entre les taxes d’apreciació entre les diferents zones metropolitanes minimitzant els riscs i els incompliments, tanmateix, permet als analistes de polítiques públiques delimitar àrees d’inversió immobiliària, determinar un indicador pel control d’impostos urbans (predial, cadastre i valorització). La investigació defineix noves línies d’avaluació urbana a escala metropolitana, on el resultat s’aproxima a una valoració econòmica de la ciutat, permetent analitzar la incidència d’atributs urbans i naturals que li donen atractiu.