Search

In the course of the first third of the nineteenth century, members of the Capilla de Música of Málaga Cathedral compiled twelve inventories of their possessions. These mostly contain musical compositions to be performed in the so-called “funciones contratadas”, ceremonies organized by patrons other than the Cabildo Catedralicio. The repertoire of the inventories is very varied, including works by composers such as Haydn and Mozart together with many of the foremost Spanish maestros de capilla of the eighteenth and the nineteenth centuries. However, the identification of both composers and compositions is not always easy, nor is the correspondence between the entries in different inventories. The aim of this article is to present some strategies which can be implemented in order to overcome these difficulties. Many of the examples are related to the particular case of works to Spanish texts by Jaime Balius (1750-1822). Durante el primer tercio del siglo XIX, los músicos de la Capilla de la Catedral de Málaga redactaron doce inventarios, en los que se recogieron los bienes propiedad del conjunto. En su mayoría, composiciones musicales destinadas a las “funciones contratadas” (ceremonias para las que la agrupación actuaba contratada por comitentes distintos del Cabildo Catedralicio). El repertorio que los inventarios dejan entrever es muy variado: Hay en él creaciones de compositores extranjeros y de muchos de los maestros de Capilla más sobresalientes de la España de la época. Sin embargo, varios factores dificultan la identificación de autores y obras, así como el establecimiento de concordancias entre unos inventarios y otros. En este artículo se presentan una serie de estrategias destinadas a la superación de estos problemas. Se partirá del estudio de un caso concreto, el de las obras en castellano de Jaime Balius (1750-1822).

Els joves que gaudeixen de bona salut mental són més propensos a tenir un rendiment acadèmic més bo i un millor desenvolupament social. Davant l’increment de problemes de salut mental entre adolescents a Catalunya, es presenta l’Enfocament de Resiliència Acadèmica (ERA) com una pràctica estratègica per a centres d’educació secundària que involucra tota la comunitat educativa. La finalitat és ajudar que els joves, especialment els més vulnerables, aconsegueixin obtenir un rendiment acadèmic més òptim, malgrat les circumstàncies en les quals es troben. Les propostes per integrar l’ERA als centres de secundària es basen en la redefinició de les activitats que ja es desenvolupen i en el disseny de noves pràctiques educatives considerant els elements del Marc de Resiliència.

L’estatut d’autonomia és la norma institucional bàsica espanyola d’una comunitat autònoma. El 2004 s’iniciaren els processos de reforma. En aquest treball fem una anàlisi comparativa entre dues regions espanyoles d’importància similar pel que fa a la generació de riquesa econòmica mesurada en termes de PIB a partir dels seus documents normatius principals, els seus estatuts d’autonomia, ambdós recentment reformats. S’estudiaran aspectes sobre els quals l’Estatut té competència exclusiva, la planificació de l’activitat econòmica, el tipus d’indústria existent en cada regió i la seva evolució, i es compararan les polítiques concretes de desenvolupament regional i industrial implementades en cada zona amb l’objectiu de generar coneixement que pugui servir de base als organismes públics per a la millora de la competitivitat regional., The Estatuto de Autonomía is the basic institutional norm of a Spanish autonomous community. In 2004 began the reform in some regions. In this paper we due with a comparative analysis among two Spanish regions of similar importance in the generation of economic wealth measured in terms of GDP taking into account its main regulatory documents, their estatutos de autonomía, both recently renovated. We consider aspects on which the law has exclusive competence, as the economic activity plan, the different existing industries or their development, comparing the specific policies of regional and industrial development undertaken in each area with the objective of generating knowledge that can be useful for the policy making to improve regional competitiveness., El Estatuto de Autonomía es la norma institucional básica española de una comunidad autónoma. En 2004 se iniciaron los procesos de reforma. En este trabajo realizamos un análisis comparativo entre dos regiones españolas de similar importancia en cuanto a la generación de riqueza económica medida en términos de PIB a partir de sus documentos normativos principales, sus estatutos de autonomía, ambos recientemente reformados. Se estudiarán aspectos sobre los que el Estatuto tiene competencia exclusiva, la planificación de la actividad económica, el tipo de industria existente en cada región y su evolución, y se compararán las políticas concretas de desarrollo regional e industrial implementadas en cada zona con el objetivo de generar conocimiento que pueda servir de base a los organismos públicos para la mejora de la competitividad regional.

En aquest monogràfic es planteja aprofundir en els tres interrogants importants que sorgeixen de la confluència de la promoció de la salut mental dels adolescents des de l’enfocament de la resiliència en el context escolar, i de l’ús resilient dels recursos tecnològics i digitals: a) com es pot promocionar la salut mental en els adolescents des de l’enfocament de la resiliència?, b) com es pot promoure la salut mental dels adolescents en els centres educatius? i c) com pot contribuir a la promoció de la salut mental, l’ús de recursos tecnològics i digitals? Per respondre a aquestes qüestions s’ha plantejat una revisió de la literatura amb la finalitat d’exposar l’estat actual de coneixement en un camp o àrea, detectar nous interrogants d’investigació i realitzar orientacions i recomanacions per a la pràctica i les polítiques.

L’ànàlisi de la literatura permet observar com la investigació sobre la identificació de les necessitats i les capacitats parentals de les famílies en situació de vulnerabilitat amb fills i filles en el sistema de protecció, està en fase molt incipient, però apunten a què el treball i el suport socioeducatiu amb aquestes famílies és fonamental per afavorir el retorn i la reunificació. L’èxit de la reunificació està relacionat amb variables com la posada en marxa simultània del treball amb les famílies quan se’n separa un fill o filla, de la qualitat i intensitat de les visites, i dels contactes durant el temps de la mesura de protecció; i també de la qualitat i la intensitat del suport rebut.

aproximación al concepto de pobreza en Ia edad media a partir de documentos de Ia epoca., about poberty from some documents.

El sòl. a més de ser el suport de les activitats humanes, és un substrat capaç de produir béns i serveis, i d’exercir una sèrie de funcions ambientals, entre les quals cal destacar l’emmagatzematge, la regulació i la redistribució de l’aigua; totes tres són importants per conservar la quantitat i la qualitat deis recursos hídrics. La magnitud deis efectes derivats de l’alteració deis processos hidrològics del sòl depén del clima, però, a llarg termini, està condicionada per l’ús i pel maneig dels sòls. L’aigua, a niés de ser el factor principal que limita el creixement vegetal i les activitats humanes, també és el principal factor responsable deis processos de degradació del sòl., The soil, besides being the physical support of the human activities, is a natural body ab/e to produce goods and services, and play several environmental functions. Among these, the role of soil as reservoir regulator of the water cycle and environmental filter is of crucial importance for conserving water amounts and quality. At short term, the magnitude of the effects derived of the alteration of the soil hydrological processes depend on the climate but, at long term, soil use and management exert the control. Water which is the main factor limiting vegetal growing and human activity is also a main factor in the soil degradation processes., El suelo, además de ser el soporte de las actividades humanas, es un sustrato con capacidad para producir bienes y servicios y para ejercer una serie defunciones ambientales, entre las que destaca, por su importancia para conservar la cantidad y la calidad de los recursos hídricos, la de almacenar regular y redistribuir el agua. La magnitud de los efectos derivados de la alteración de los procesos hidrológicos del suelo depende del clima pero, a largo plazo, está condicionada por el tipo de uso y manejo de los suelos. El agua, que es el principal factor limitante del crecimiento vegetal y de las actividades humanas es también el principal factor responsable de los procesos de degradación del suelo.