Search

Riells i Viabrea és un municipi de la sub-comarca del Baix Montseny i de la comarca de la Selva. Va experimentar un creixement demogràfic acusat durant els finals de la dècada dels 90. Al llarg dels darrers anys s’ha intentat realitzar, amb major o menor èxit, diferents projectes de remodelació i rehabilitació que donessin solució a la problemàtica urbanística i social que ha comportat aquest creixement. D’entre d’altres noves infraestructures, a principis de la dècada del 2010 es va construir a la urbanització de Can Plana el nou institut de Riells i Viabrea, per evitar que els alumnes es desplacessin als instituts de Sant Celoni, Hostalric o Arbúcies. Arran de la inauguració del nou institut, es van arranjar diversos camins i es van construir vàries passarel·les per a connectar la urbanització de Can Plana amb la de Junior Park, Can Salvà i amb el centre del municipi. Aquestes infraestructures han resultat insuficients i part de l’alumnat es desplaça a diari per camins no habilitats. El present projecte té per objecte la definició d’aquelles obres necessàries per a l’ arranjament de l’itinerari que recorre a diari part de l’alumnat de l’institut de Riells i Viabrea (institut el Bruc), executant una nova passarel·la que creui la riera Berenguer i creant dos camins d’accés que uneixin la passarel·la amb el carrer dels Esquirols i el carrer Beethoven. Riells i Viabrea es un municipio de la subcomarca del Baix Montseny y de la comarca de la Selva. Experimentó un crecimiento demográfico acusado durante los finales de la década de los 90. A lo largo de los últimos años se ha intentado realizar, con mayor o menor éxito, diferentes proyectos de remodelación y rehabilitación que dieran solución a la problemática urbanística y social que ha comportado este crecimiento. Entre otras nuevas infraestructuras, a principios de la década de 2010 se construyó en la urbanización de Can Plana el nuevo instituto de Riells y Viabrea, para evitar que los alumnos se desplazaran a los institutos de Sant Celoni, Hostalric o Arbúcies. A raíz de la inauguración del nuevo instituto, se arreglaron varios caminos y se construyeron varias pasarelas para conectar la urbanización de Can Plana con la de Junior Park, Can Salvà y con el centro del municipio. Estas infraestructuras han resultado insuficientes y parte del alumnado se desplaza a diario por caminos no habilitados. El presente proyecto tiene por objeto la definición de aquellas obras necesarias para el arreglo del itinerario que recorre a diario parte del alumnado del instituto de Riells i Viabrea (instituto El Bruc), ejecutando una nueva pasarela. la que cruce la riera Berenguer y creando dos caminos de acceso que unan la pasarela con la calle Esquirols y la calle Beethoven. Riells i Viabrea is a municipality in the Baix Montseny sub-region and in the La Selva region. It experienced a marked population growth during the late 90's. Over the last few years, attempts have been made to carry out, with greater or lesser success, different remodeling and rehabilitation projects that would solve the urban and social problems that have led this growth. Among other new infrastructures, at the beginning of the 2010s, the new Riells i Viabrea high school was built in the urbanization of Can Plana, to prevent students from moving to high schools of Sant Celoni, Hostalric or Arbúcies. Following the inauguration of the new institute, several roads were repaired and several walkways were built to connect the urbanization of Can Plana with that of Junior Park, Can Salvà and the center of the municipality. These infrastructures have been insufficient and some of the students travel daily on unpaved roads. The purpose of this project is to define those works necessary for the arrangement of the itinerary that runs daily by part of the students of the Riells i Viabrea high school (El Bruc high school), running a new walkway. the one that crosses the Berenguer stream and creating two access roads that connect the footbridge with Carrer dels Esquirols and Carrer Beethoven.

Es projecta una obra d'una passarel·la metàl·lica que uneix les dues bandes del torrent de Cal Setró a la població de Creixell, a la comarca del Tarragonès, creant així una continuació del passeig marítim. S'adjunten els documents necessaris per aquests tipus de projecte: Memòria i Annexes, Plànols, Plec de condicions i Pressupost.

La passarel·la objecte d'aquest projecte constructiu és una estructura que dóna continuïtat al corredor verd que es desenvoluparà pel marge de la riera de Sant Just Desvern. A més, aquesta passarel·la dota de connexió de vianants entre el centre del municipi i el sector del Mas Lluí, així com amb Sant Feliu de Llobregat. La pasarela objeto de este proyecto es una estructura que da continuidad al corredor verde que se desarrollará por el margen de la riera de Sant Just Desvern. Además, esta pasarela dota de conexión peatonal entre el centro del municipio y el sector del Mas Lluí, así como con Sant Feliu de Llobregat. The footbridge object of this project is a structure that gives continuity to the green corridor that will be developed along the banks of the Sant Just Desvern stream. In addition, this footbridge provides a pedestrian connection between the centre of the municipality and the Mas Lluí sector, as well as with Sant Feliu de Llobregat.

El projecte s’emplaça a l’illa de Menorca, la segona illa més poblada de les Balears, situades al mar Mediterrani. La pedra de marès han determinat el paisatge i l’arquitectura del’illa, formant una part essencial del territori i convertint-se en un dels paisatges que en defineixen la seva identitat i memòria. Centrar la mirada cap a les pedreres de marès implica una nova percepció d’aquestes. L’objectiu del projecte és proposar un festival de música efímer que es nodreixi de les qualitats de l’espai, i a l’hora, posi en valor aquest paisatge oblidat.

Als voltants del nucli urbà del municipi de Cardona existeixen diferents agrupacions d'habitatges, masies i colònies que han esdevingut barris importants pel municipi. No obstant, no gaudeixen d'una connectivitat apte per afavorir a un creixement i una vida sostenible. El barri dels Segalers, que s'estén al llit del riu Cardener, històricament ha sigut format per masies destinades al conreu de grans parcel ·les de regadiu i secà. El creixement demogràfic i l'increment de les segones residències, han fet del Segalers un barri difús, amb una manca d'equipaments per als ciutadans i una pobre connectivitat amb tots els serveis del municipi situats al nucli urbà. El projecte parteix de la base de millorar la connectivitat entre els barris, i per aconseguir-ho es basa en la revitalització d'una antiga drecera que unia el Portal de Graells, com a entrada al casc antic, amb la fàbrica del Paperer, com a punt central del barri dels Segalers. Dins aquest recorregut ens trobem amb diferents recursos i condicionants que acaben definint el projecte de la intervenció, com són la pròpia fàbrica, una petita persa o palanca, la carretera C-55 i el tram actualment delimitat com a vial. El nostre projecte planteja la construcció d'un nou pont per vianants que ajudi a salvar la desconnexió que crea la carretera, i que a l'hora serveixi com a catalitzador per a la reobertura de la passarel·la, la recuperació del carni i les terrasses i l'adaptació de la planta baixa del Paperer per a que esdevingui un espai de trobada cobert sense un ús definit.

Es tracta de projectar una passera sobre la via del ferrocarril que permeti la permeabilitat de vianants que actualment trenca la línia de ferrocarril.

Al realitzar l’estudi urbanístic, s’ha observat que el punt de pas entre lleres més proper está a 4km de Sallent. Això ens va portar a plantejar-nos la possiblitat de creuar el riu al seu propi nivell en mig de Sallent. Després de valorar els diferents punts de pas possibles, es va decidir utilitzar la resclosa existent per a realitzar el punt d’unió entre les dues riveres. Fent d’aquesta resclosa, no només un punt de pas, sinó un punt social. Aquesta està situada en una pocisió estratègica en relació al poble a més de presentar possiblitats de fer del creuament tota una experiència. El projecte consisteix en un joc d’escales.

Es tracta de la redacció d'un projecte on es defineixen i desenvolupen els aspectes necessaris per tal de poder dur a terme la construcció d'una passarel·la peatonal, la qual s'ubica sobre l'autovia C-17 al seu pas per l'Ametlla del Vallès. La passarel·la connectarà ambdós costats de l'autovia, salvant una llum aproximada de 50 metres, i serà accessible per a vianants i bicicletes.

El proyecto, situado en el municipio de Sallent (Barcelona), nace del deseo de revitalizar la localidad, atravesada por el Río Llobregat, a través de éste, entendiéndolo como un elemento básico al que ahora el municipio da la espalda. La propuesta pretende mejorar la conexión entre riberas, mejorando así las rutas y conexiones actuales entorno al río, y la integración de este en el municipio, facilitando su acceso y disfrute por parte de los habitantes. Para ello, se emplea una de las esclusas preexistentes mejorando los accesos a esta desde ambas riberas para que pueda ser atravesada más fácilmente. Se emplean, en cada ribera, estructuras de hormigón que aprovechan las preexistencias del lugar. En la ribera este, la estructura maciza el acceso hasta los bloques de alcantarillado preexistentes y desciende después a la esclusa mediante una escalera compensada (escalera de scarpa). En el lado oeste, se aprovecha la salida de agua del bloque superior de hormigón para establecer una pasarela, posteriormente con unas escaleras compensadas (de scarpa), iguales a las del lado este, se desciende hasta la esclusa, y finalmente, en el bloque de hormigón inferior, se emplean unas pequeñas elevaciones sobre el terreno a forma de escalones para facilitar el acceso y paso a través de él. Este trabajo, titulado “Tanteos” recoge una colección de las distintas opciones, intentos y versiones que se han considerado durante el proceso proyectual hasta llegar a la propuesta ejecutiva, tanto para el análisis de la zona como, especialmente, durante el proceso de diseño. Esta evolución constituye un proceso de repetición en el que, mediante la prueba y error, el proyecto progresivamente va variando, mejorándose y detallándose gradualmente.

El curso 2017 – 2018 del Máster en Arquitectura de la ETSAV se ha centrado en la reordenación de los cauces del río y de espacio fluvial de Sallent a raíz de una propuesta de colaboración con el Ayuntamiento de Sallent. Se trata del primer curso en el que se parte de un ENCARGO real, con un CLIENTE real y un TIEMPO y PRESUPUESTO reales; involucrándonos tanto en el proceso de redacción como de ejecución del proyecto. De este modo, el proyecto cambiará y se adaptará a los diversos factores externos que vayan apareciendo durante el proceso. Por lo tanto, ya que hablamos de un planteamiento académicamente no convencional, en el que el recorrido hasta llegar a un resultado final deja de ser lineal, se explicará acorde a la metodología de trabajo, donde para llegar al desenlace del proyecto hemos ido encontrando FACTORES EXTERNOS que nos han ido desviando del camino y que hemos tenido que ir reconduciendo y corrigiendo. De todos modos, el proyecto variará también según los FACTORES INTERNOS, que vendrían a ser las decisiones tomadas por el propio grupo de trabajo tras experimentos, investigaciones y aportaciones del profesorado u otros compañeros, generando nuevas ideas y haciendo evolucionar el proyecto. Organizando el documento según las diferentes capas o estratos del proyecto, veremos la EVOLUCIÓN que éstos han ido sufriendo como consecuencia de diversos factores tanto internos como externos.

El present projecte inicialment estava centrat en l'ampliació del pont de la carretera BP-5002 sobre el riu Mogent, ja que aquest pont no disposa actualment de pas de vianants, però a causa de la dificultat d’execució d’aquesta ampliació sobre el pont, s'ha descartat per a la construcció d'una passarel·la paral·lela al pont existent. El propòsit del present projecte és el disseny, càlcul i dimensionat d'una passarel·la de vianants a la sortida del poble de Vilanova del Vallès, per a facilitar el pas de vianants sobre el riu Mogent i crear així una via de pas de vianants que comunica la zona industrial de Montornès del Vallès i la nova empresa que pertany a Vilanova del Vallès (Desguaces La Cabanya). Amb l'execució d'aquesta obra es pretén resoldre el problema que té el pont de la carretera BP- 5002 sobre el riu Mogent, que no disposa de pas de vianants. A més, la construcció d’un pas de vianants en la zona del projecte dóna facilitats de comunicació de les zones nord de Vilanova del Vallès, Montornès del Vallès i Montmeló amb el itinerari principal del poble de Vilanova del Vallès.

Es proposa la permeabilització urbana i natural del Nus de la Trinitat (la porta Nord de Barcelona) mitjançant l'obertura de dues vies de comunicació: el Torrent Calau, recuperat física i ambientalment; i una passera-equipament vinculada al Metro, que fa accessibles i dona ús a les bosses intersticials del Nus. Aquestes dues vies permeten la connectivitat de grans Parcs urbans activant així el potencial que el Nus de la Trinitat té com a ròtula d’espais verds.

La ciutat de Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona), està condicionada per 3 elements que la delimiten. A l’est trobem la línia de ferrocarril de via única que enllaça Barcelona amb Puigcerdà (1), al centre l’espai fluvial del Riu Congost(2), que travessa la ciutat de nord a sud, a les ribes del qual s’ha instal·lat el nucli urbà, i a l’oest trobem la línia de ferrocarril que enllaça Barcelona amb Portbou (3), línia que esdevé objecte d’aquest projecte. El 23 de juliol de 1854, es va enllaçar la ciutat de Barcelona amb la vila de Granollers, a través de 29 km de via fèrria, essent aquesta la segona línia de tren de Catalunya, després de la inauguració de la línia Mataró-Barcelona l’any 1848. A mitjans del segle XX, la ciutat no para de créixer i es veu obligada a desplaçar les vies, que fins llavors havien passat per l’actual carrer Girona. El 1958 els combois ja comencen a circular pel nou traçat acabat d’inaugurar. Els urbanistes de l’època decideixen aprofitar el trasllat per soterrar la via, excavant una gran rasa per on passarà el tren en el seu tram urbà amb la intenció d’acabar tapant-la més endavant, evitant d’aquesta manera que la vila de Granollers quedi dividida per la meitat a causa d’aquesta infraestructura. Actualment, l’execució d’aquesta idea encara no s’ha dut a terme. La gran rasa per on passa el tren ha provocat al llarg de les dècades una forta barrera arquitectònica en una ciutat ubicada en una vall tan allargada com Granollers, que tan sols disposa de tres accessos per creuar la via i una passarel·la de vianants. Aquest impediment urbanístic provoca un gran nombre d’embussos de trànsit a la ciutat, a més de donar una imatge de deixadesa urbana als dos costats de la via. La realització d’aquesta millora permetria unificar la ciutat de dalt a baix, i resoldre molts problemes urbanístics i de congestió de trànsit que aquesta divisió genera. Es presenta aquet projecte bàsic com a proposta de solució a la necessitat d’urbanitzar un espai lineal el qual una infraestructura ferroviària ha exercit de barrera arquitectònica durant mig segle. La ciutat es troba dividida, amb els problemes de mobilitat que genera tenir només tres punts de connexió dels dos costats del municipi, fet que amb la nova actuació es potenciaran els desplaçaments a peu, es crearan nous llocs d’aparcament al voltant del nucli urbà, descongestionant el centre de la ciutat de vehicles, així com crear un nou espai verd que repercuteixi a millorar l’impacte ambiental. Aquest impediment urbanístic mostra una gran deixadesa urbana a ambdós costats de la via, espai al qual se li ha donat l’esquena. El projecte dona compliment al Pla de Mobilitat del Municipi de Granollers, haventse consultat l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, text refós pel POUM de Granollers al 2012, i accessible a la plana web de l’Ajuntament de Granollers.

La passarel·la objecte del present projecte es situarà en el municipi de Collbató, el qual es troba situat als peus del massís de Montserrat en la part més septentrional de la comarca del Baix Llobregat, en la província de Barcelona. Aquest consta de 4.396 habitants, estenent-se al llarg de la A-2 amb una superfície de 18,1 km2 . La seva economia es basa principalment en els serveis, seguit per la indústria i la construcció; d’altre banda, l’agricultura s’ha vist fortament reduïda en els darrers anys. També és un punt d’atracció turística, sobretot pels excursionistes, degut a la seva localització a la part inferior del parc natural de la Muntanya de Montserrat; la qual cosa provoca que sigui una via de pas a aquesta. El principal eix d’accés i en el qual està vertebrat el municipi és l’autovia A-2, la qual permet una connexió directa entre Barcelona i Lleida. La carretera B-112 també dóna un servei notori al municipi comunicant-lo amb la C-55, enllaçant Abrera amb Manresa i Solsona. A part, també es disposa d’una línia d’autobusos que comunica la capital amb Igualada passant per Collbató. La finalitat del present projecte és reduir l’efecte barrera que genera l’autovia A-2 al llarg de tot el municipi, millorant així la connectivitat interna entre el propi terme municipal de Collbató mitjançant la construcció d’una passarel·la metàl·lica, tenint en compte factors funcionals, de seguretat, econòmics i estètics corresponents.

Es proposa la permeabilització urbana i natural del Nus de la Trinitat (la porta Nord de Barcelona) mitjançant l'obertura de dues vies de comunicació: el Torrent Calau, recuperat física i ambientalment; i una passera-equipament vinculada al Metro, que fa accessibles i dona ús a les bosses intersticials del Nus. Aquestes dues vies permeten la connectivitat de grans Parcs urbans activant així el potencial que el Nus de la Trinitat té com a ròtula d’espais verds.

Es tracta del desenvolupament del projecte constructiu d'una passarel·la que creui el port de Platja d'Aro per donar continuitat al pas de vianants entre el carrer Mar i llum i el carrer Nàutic. S'haurà de considerar el gàlib per permetre el pas de vaixells o velers.

El projecte planteja l’activació d’una zona industrial patrimonial molt propera al centre històric de Nantes i vorejant el riu Loira. Aquesta activació es planteja a partir de la projectació d’un "node intermodal passera plaça" que sera el dispositiu. D’aquesta zona, la història n'ha fet el port de la perifèria. La voluntat de reafrontar la perifèria portuària és, sobretot per part de la ciutat, un acte d’afirmació de consciència del present i la separació del passat construït amb respecte i coneixement. Les vies del tren han esdevingut en aquesta falca una cicatriu que impedeix, encara avui, l’arribada del barri de Chantenay al riu Loira, vector identitari i d’un gran potencial. És així, que mitançant una gran plaça ens uneix el poble de Chanatenay amb el riu, mitjançant la superació de les vies amb una passera vinculada al node intermodal, que a la vegada es projecta un Park and Ride per poder arribar al centre de Nantes amb transport col·lectiu i afavorint a la vegada un nova centralitat a la ciutat. L’activació es planteja mitjançant la mobilitat, ja que ens trobem en un punt estartègic, proper a una de les portes d’entrada a la ciutat i a la vegada, que satisfarà un barri amb projecció de creixement.

El projecte tracta la naturalització dels entorns de l'Estany dels Alous, un àmbit situat a la frontera entre Rubí i Sant Cugat del Vallès, i definit per la forta presència d'infraestructura i de natura.

L'objectiu del projecte és la millora de la connexió entre andanes en l’estació de ferrocarrils de Llançà i la resolució de les disfuncionalitats que existeixen, millorant alhora l'aparcament i la seva seguretat. Actualment l’estació presenta deficiències importants a nivell social que dificulten l'accessibilitat entre andanes. L’objecte del projecte és la construcció d’un pas inferior entre andanes a on actualment hi ha un pas a nivell sense senyalitzacions verticals ni horitzontals, i la reordenació de la superficie en la zona d'aparcament.

Un dels reptes de major envergadura i transcendència que haurà d’encarar en els pròxims anys la ciutat de Tarragona és la remodelació de la Façana Marítima de la ciutat dels Escipions. L’oportunisme polític, la manca de recursos, i les eventuals crisis econòmiques i socials que han provocat la demora d’aquesta comesa en el passat hauran de deixar de ser un obstacle si es vol aprofitar la magnífica oportunitat que es presenta per tal de donar una resposta a aquest conflicte urbanístic i d’accessibilitat. En aquest context, un dels principals problemes enginyerils que es presenten és el de resoldre l’accés a la Platja del Miracle des del Balcó del Mediterrani, el llindar de l’altiplà sobre el qual s’alça la ciutat de remots orígens. El difícil accés des del centre de la ciutat a la façana marítima, propiciat en bona mesura per la barrera arquitectònica que suposava el pas de la xarxa de ferrocarril paral·lela a la costa, ha promogut la deixadesa d’aquesta part de la ciutat, malgrat ésser un enclau fonamental d’una ciutat que per les seves característiques està cridada a mantenir un alt grau de greixement demogràfic, econòmic i social en futur més immediat (Figures 1 i 2). La propera modificació del traçat ferroviari, comporta la necessitat d’un compromís de donar resposta al conflicte, però alhora un estímul i una magnífica oportunitat per contribuir a que aquesta ciutat pugui encarar els reptes urbanístics, socials i d’accessibilitat que es presentaran en el futur. La raó d’ésser d’aquest projecte és projectar les estructures necessàries per a millorar l’accés a la Platja del Miracle des del Balcó del Mediterrani en el context de la remodelació de la Façana Marítima de Tarragona. En l’actualitat, el traçat de la xarxa de ferrocarril (viatgers i mercaderies, a excepció de la línia d’alta velocitat) al seu pas per Tarragona condiciona en bona mesura l’accessibilitat del centre de la ciutat a la façana marítima. D’una banda, juntament amb l’elevat desnivell (prop de 40 metres) entre el Balcó del Mediterrani i el passeig, suposa una notable barrera arquitectònica i un vertader handicap en el pla de l’accessibilitat. De l’altra, la presència constant de sorolls que genera la maquinària ferroviària, la llunyania del pas nivell més proper (al Port, a uns centenars de metres) i el perill que suposa el fet de no disposar d’una línia soterrada ha dissuadit la ciutadania de freqüentar la façana marítima, amb escasses excepcions (esports, accés a la platja a l’estiu…). Per tant, la única via d’accés existent constitueix la que a través del vial William Bryant permet accedir al Passeig d’Espanya, successivament anomenat carrer del Comerç, per creuar el pas a nivell present a la Plaça dels Carros, introduir-se en els terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona i finalment enfilar el passeig marítim Rafael de Casanova. Una discreta però llunyana alternativa suposa la que permet accedir al passeig marítim via el carrer del Mestre Benaiges, a uns centenars de metres de l’amfiteatre, a l’alçada del Fortí de la Reina. No cal dir que l’accés a peu és encara més difícil i costós, fet que al seu torn suposa una barrera psicològica i condiciona la baixa freqüència de vianants de què es caracteritza el passeig (Figura 3). D’aquesta manera, l’espai que s’extén sota l’altiplà que suporta el vial William Bryant, s’ha anat convertint poc a poc, a base d’abandonament i deixadesa, i malgrat el seu enorme potencial per la seva ubicació en la ciutat cridada a ser en el futur la segona àrea metropolitana de Catalunya, en un espai amorf, poc transitat, infrautilitzat, que es podria denominar com a “no-ciutat”. Així mateix, la legislació urbanística aprovada recentment, a través del Pla Territorial del Camp de Tarragona, ha definit el marc en què s’enquadrarà el futur projecte de remodelació de la Façana Marítima i ha estabert alguns condicionants rellevants, com el desviament de la línia de ferrocarril per l’interior de la ciutat, que comporta l’alliberament de la Façana Marítima enlloc del soterrament, i el destí de la vasta superfície que romandrà disponible.

La raó d’ésser d’aquest projecte és projectar les estructures necessàries per a millorar les condicions de trànsit de vianants entre les dues ribes de la riera d’Òdena al seu pas entre els municipis d’Igualada i de Vilanova del Camí (Anoia) i l’acondicionament dels accessos a l’estructura projectada. Aquesta és una banda tesa, exclusiva per al pas de trànsit no motoritzat i situat a pocs metres del pont actual del ferrocarril. Aquest pont té una ampliació que permet el pas de vianants però que ha quedat obsoleta.

Durant la construcció de la Línia d’Alta Velocitat Madrid - Saragossa - Barcelona- Frontera Francesa es van identificar una sèrie d’actuacions no incloses al projecte de construcció i que són necessàries amb l’objectiu de que la línia pugui donar servei. Concretament, a la localitat de la Granada, la Direcció General de Projectes i Construcció de Infrastructura de l’Administrador de Infrastructures Ferroviàries planteja l’actuació urbana per resoldre la deficiència d’accessibilitat peatonal. El present projecte desenvolupa la construcció d'una passarel·la per a vianants sobre via ferroviària mixta per donar solució a aquesta deficiència.

L’objectiu d’aquest projecte és la definició d’un nou pont per a vianants sobre el riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida, i la urbanització dels seus accessos. Aquesta obra pretén millorar la connexió entre els dos marges del riu i fomentar una mobilitat sostenible, no motoritzada. Tal i com es veurà, la passarel·la s’ubica davant del Campus Universitari de Cappont de la Universitat de Lleida. És per aquest motiu que, en el Pla de Govern Municipal, aquesta obra se l’anomena Passarel·la Campus Universitat.

Amb la construcció de la passarel·la, realitzaríem de manera que els desnivells acumulats en un trajecte cap al nucli de la població, pel pas sobre la Ronda i el Torrent de Ferrussons, serien mínims, augmentant conseqüentment el confort del vianant i eliminant les grans barreres arquitectòniques de les escales i les pendents. A més a més de reduir el camí en moltes ocasions, com és el cas del trajecte cap a l'estació de tren o cap a l'escola Mas Pins, on s'arriba a reduir el trajecte fins a mig quilòmetre, gràcies a la implantació de la passarel·la.

L'objecte del present estudi és definir la ubicació, tipologia i geometria de la passarel·la peatonal que es projecta en aquest tram per millorar la connectivitat entre ambdós costats de l'avinguda Diagonal. La passarel·la es pretén ubicar al tram de l'avinguda Diagonal comprès entre les cruïlles amb el carrer del Teniente Coronel Valenzuela i l'avinguda del Doctor Marañón. Un tram de 347 m de longitud on no hi ha cap pas per a què els vianants la puguin creuar. Els únics passos existents són els situats a les cruïlles amb els dos carrers esmentats.L'estudi pretén analitzar les dificultats que tenen actualment els vianants per poder creuar l'avinguda Diagonal en aquest tram degut a dos factors: - L'excessiva distància entre els passos de vianants. - El poc temps que disposen per creuar degut a l'elevada intensitat de trànsit que suporta l'avinguda.

En aquest projecte es defineix la reconstrucció de la passarel·la sobre la riera dels Molins al seu pas pel terme municipal de Calonge, donat que la passarel·la existent va quedar destruïda durant l’episodi de pluges que es va produir durant l’octubre del 2005 al municipi.Degut al col·lapse de l’antiga passarel·la durant els aiguats de l’octubre del 2005, s’ha decidit la realització del present projecte per tal de definir una nova estructura que permeti restablir el pas de vianants.