Search

Introduction: A commmon single nucleotide polymorphism in the human brain derived neurotrophic factor (BDNF) gene (Val66met) may have a modulatory effect on the cardiac sympathovagal balance (Yang A. , Chen, Tsai, Hong, Kuo, & Yang, 2010). Recovery of the heart rate immediately after exercise is a function of vagal reactivation. During exercise the increase of the simpathetic activity and the decrease of the vagal activity produce an increase of the cardiac heart rate. The parasimpathetic activation, seems that causes the deceleration of the heart (Levy, 1971; Javorka, Zila, & Balhárek, 2002).Methods: The sample was 67 healthy universitary Spanish students (age, 18-35 years), 17 females and 50 males, All of them were Caucasian for C≥3 generations. The genotype frequency was val/val (n=41), val/met (n=22) and met/met (n=4). Hardy-Weimberg equilibrium X2 test (p = 0.65). They performed a treadmill test with an inclination 3%, and speed increment (begining at 6 km/h and increasing 2km/h every 2 minutes) until exhaustion, maximal heart rate was obtained as well as heart rate recovery immediately after the exercise during the first minute until the fourth minute. The blood pressure was obtained in rest, when finalising the test and past four minutes. Treadmill Lifefitness (USA), MP100 System Hardware. AcqKnoledge Software 3.9-Windows XP. Biopac Systems (USA) and Polar T31 (Finland) were used. DNA testing from saliva Oragene Kit (DNA GENOTEK). Descriptives with Mean and Standard deviation were calculated using SPSS 18 package. Results: Heart rate peak was 185.2 bpm. The results suggest that subjects without p.val66met have a better heart rate recovery during the first minute (24.59 bpm ±10.25). Second minute subjects with p.val66met have a better heart rate recovery (40.50 bpm±12.29). Third minute the subjectes with p.val66met have a better heart rate recovery (51.55 bpm±14.56). Fourth minute the subjects with p.val66met haver a better heart rate recovery (66.55 bpm±10.53). In rest the systolic blood pressure (SBP) (123.48mmHg±11.15) and the diastolic blood pressure (DBP) (63.63 mmHg±7.17) was higher in subjectes without the p.val66met. At the end of the treadmill test the SBP was higher in subjects with the p.val66met (213.63 mmHg±15.28) and the DBP was higher in subjects without the p.val66met. (44.34 mmHg±17.75). At the end of the four minutes the subjects with the p.val66met obtained values higher in SBP (169.63 mmHg±9.43) and in relation to DBP did not have differences (48.86 mmHg±4.86).Our research was only a descriptive study and needs more research to determine the influence of the (BDNF) gene (Val66met) in the heart rate recovery and in the blood pressure., Introducción: El polimorfismo val66met del factor neurotrófico derivado del cerebro (BDNF: Brain Derived Neurotrophic Factor) podría ejercer un efecto regulador en el equilibrio cardíaco simpatovagal (Yang A. , Chen, Tsai, Hong, Kuo, & Yang, 2010). La recuperación cardíaca inmediatamente después del ejercicio es una función de la reactivación vagal. Durante el ejercicio el incremento de la actividad simpática i la disminución de la actividad vagal produce un incremento de la frecuencia cardíaca. La activación parasimpática parece ser que causa la desaceleración de la frecuencia cardíaca (Levy, 1971; Javorka, Zila, & Balhárek, 2002). Metodología: La muestra escogida es de estudiantes universitarios (edad, 18-35 años), 17 mujeres i 50 hombres. Todos ellos caucásicos en que 3 generaciones o más de la misma familia han vivido en la península ibérica. La frecuencia de genotipo es de val/val (n=41), val/met (n=22) y met/met (n=4), con un Hardy-Weimberg equilibrium X2 test de p = 0.65. Se les administró un test en cinta rodante con una inclinación del 3% y un incremento progresivo de la velocidad (inicio a 6 km/h y incremento de 2km/h cada 2 minutos) hasta la exhaustación, obteniéndose la frecuencia cardíaca máxima, la frecuencia cardíaca en el primer, segundo, tercer y cuarto minuto. También se registró la tensión arterial sistólica y diastólica en reposo, al acabar la prueba de esfuerzo y pasados cuatro minutos. Para este estudio se utilizó una cinta rodante Lifefitness (USA), MP100 System Hardware, AcqKnoledge Software 3.9-Windows XP, Biopac Systems (USA) and Polar T31 (Finland). Para la obtención del DNA Se utilizó el DNA testing from saliva Oragene Kit (DNA GENOTEK). Se hicieron los estudios descriptivos utilizando la media y desviación típica utilizando el programa SPSS 18 package. Resultados: La media de la frecuencia cardíaca máxima fue de 185.2 bpm. Los resultados sugieren que los sujetos sin p.val66met tienen una mejor recuperación cardíaca con 24.59 lat/min ±10.25. Durante el segundo minuto los portadores del p.val66met recuperan mejor (40.50 lat/min ±12.29). En el tercer minuto son los sujetos con p.val66met con mejor recuperación cardíaca (51.55 lat/min ±14.56). En el cuarto minuto los sujetos p.val66met recuperan mejor (66.55 bpm±10.53). En situación de reposo la tensión arterial sistólica (TAS) (123.48 mmHg±11.15) y la tensión arterial diastólica (TAD) (63.63 mmHg±7.17) es más alta en portadores de p.val66met. Al finalizar la prueba la TAS es más alta en individuos con p.val66met (213.63 mmHg±15.28) y la TAD és más alta en sujetos sin p.val66met. (44.34 mmHg±17.75). Pasados cuatro minutos los registros más altos de TAD son para los sujetos con p.val66met (169.63 mmHg±9.43) no habiendo diferencias en relación a la TAD. Este es un estudio descriptivo que necesita más investigaciones del p.val66met., Introducció: El polimorfisme val66met del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF: Brain Derived Neurotrophic Factor) podria tenir un efecte regulador en l’equilibri cardíac simpatovagal (Yang A. , Chen, Tsai, Hong, Kuo, & Yang, 2010). La recuperació cardíaca després de l’exercici ésuna funció de la reactivació vagal. Durant l’exercici l’augment de l’activitat simpàtica i la disminució de l’activitat vagal provoca un increment de la freqüència cardíaca. L’activació parasimpàtica sembla ser que causa la desacceleració de la freqüència cardíaca (Levy, 1971; Javorka, Zila, & Balhárek, 2002). Metodologia: La mostra escollida és d’estudiants universitaris de nacionalitat espanyola (edat, 18-35 años), 17 dones i 50 homes. Tots ells caucàsics i tres generacions o més de la mateixa família han viscut a la península ibèrica. La freqüència de genotip era de val/val (n=41), val/met (n=22) i met/met (n=4), amb un Hardy-Weimberg equilibrium X2 test de p = 0.65. Es va administrar un test amb cinta rodant amb una inclinació del 3% i un incriment progressiu de la velocitat (inici a 6 km/h y augment de 2km/h cada 2 minuts) fins a la exhaustació, obtenint la freqüència cardíaca màxima, la freqüència cardíaca inmediata durant el primer, segon, tercer i quart minut. També es va enregistrar la tensió arterial sistòlica i la diastòlica en repòs, en acabar la prova d’esforç i passats quatre minuts. Per a realitzar aquest estudi es va utilitzar cinta rodant Lifefitness (USA), MP100 System Hardware, AcqKnoledge Software 3.9-Windows XP, Biopac Systems (USA) and Polar T31 (Finland). Les mostres de DNA es vang obtenir amb DNA testing from saliva Oragene Kit (DNA GENOTEK). Els estudis descriptius es van fer utilitzant la mitjana i la desviació estàndard fent servir el programa SPSS 18 package. Resultats: La mitjana de freqüència cardíaca màxima va ser de 185.2 bpm. Els resultats suggereixen que els subjectes sense p.val66met tenen una millor recuperació cardíaca amb 24.59 bpm ±10.25. Durant el segon minut els portadors del p.val66met recuperen millor (40.50 bpm±12.29). En el tercer minut son els subjectes amb p.val66met els que recuperen millor (51.55 bpm±14.56). En el quart minut els subjectes amb p.val66met recuperen millor (66.55 bpm±10.53). Pel que fa a la situació de repòs la tensió arterial sistòlica (TAS) (123.48mmHg±11.15) i la tensió arterial diastòlica (TAD) (63.63 mmHg±7.17) és més alta en portadors de p.val66met. En finalitzar la prova la TAS és més alta en individus amb p.val66met (213.63 mmHg±15.28) i la TAD més alta en subjectes sense p.val66met (44.34 mmHg±17.75). Passats quatre minuts els registres més alts de TAD són per a subjectes amb p.val66met (169.63 mmHg±9.43). No es detecten diferències en relació a la TAD. Aquest és un estudi descriptiu que necessita més recerques al voltant del p.val66met.

En la present tesi doctoral es va establir i calcular els factors genètics de risc per a la forma tardana de la malaltia d'Alzheimer (MA). Foren analitzats un total de 15 variants gèniques (polimorfismes) ubicats en alguns dels gens candidats que codifiquen per a proteïnes involucrades en la fisiopatologia de la MA. Les freqüències gèniques i genotípiques de tots els polimorfismes, així com les freqüències haplotípiques d'aquelles variants que estaven en desequilibri de lligament, foren comparades entre una població de 136 individus amb diagnòstic clínic de MA i una població de 91 individus sense deteriorament cognitiu (tots amb edats superiors als 65 anys i sense cap relació de parentesc).Es va trobar una associació estadísticament significativa entre l'al·lel e4 del gen APOE i la MA (OR ajustada per sexe i edat de 7.8), així com una altre associació positiva entre el polimofisme *159C/T del gen Neprilysin i la MA (OR del subgrup menor de 75 anys i homozigots CC = 2.87). Finalment, es va trobar una sobre representació significativa del genotip GG, situat en l'exó 5 del gen BACE1, en els pacients d'Alzheimer (OR = 2.14 ). També es va obtenir una associació significativa entre el polimorfisme analitzat en el gen HSP70-2 i la presència de simptomatologia no cognitiva en els pacients que havien estat avaluats amb test neuropsiquiàtric (NPI).Tots aquests estudis confirmen la base genètica de la forma tardana de la MA i demostren la importància de l'epidemiologia genètica i dels estudis de tipus cas-control en aquelles malalties complexes com la MA., En la presente tesis doctoral se establecieron y calcularon los factores genéticos de riesgo para la forma tardía de la enfermedad de Alzheimer (EA). Para ello se analizaron un total de 15 variantes génicas (polimorfismos) que se encuentran en algunos de los genes candidatos que codifican proteínas involucradas en la fisiopatología de la EA. Las frecuencias génicas y genotípicas de todos los polimorfismos, así como las frecuencias haplotípicas de aquellos polimorfismos que se encontraron en desequilibrio de ligamiento, fueron comparadas entre una población de 136 individuos con diagnóstico clínico de EA y una población de 91 individuos sin deterioro cognitivo (todos con edades superiores a los 65 años y sin relación de parentesco).Se halló una asociación estadísticamente significativa entre el alelo e4 del gen APOE y la EA (OR ajustada por sexo y edad de 7.8), así como otra asociación positiva entre el polimofismo *159C/T del gen Neprilysin y la EA (OR del subgrupo menor de 75 años y homocigotos CC = 2.87). Finalmente, se encontró una sobre representación significativa del genotipo GG, situado en el exón 5 del gen BACE1, en los pacientes de Alzheimer (OR = 2.14 ). También se obtuvo una asociación significativa entre el polimorfismo analizado en el gen HSP70-2 y la presencia de sintomatología no cognitiva en los pacientes que habían sido evaluados con test neuropsiquiátrico (NPI).Todos estos estudios confirman la base genética de la forma tardía de la EA y demuestran la importancia de la epidemiología genética y de los estudios de tipo caso-control en aquellas enfermedades complejas como la EA., In the present thesis, genetic risk factors for late onset Alzheimer's disease (AD) have been evaluated. A total of 15 polymorphisms located in several candidate genes involved in AD pathophysiology were analysed in a sample set comprising 136 AD patients and 91 non-demented elderly control individuals. A statistically significant association was found between the e4 allele of the APOE gene and AD (age- and sex-adjusted OR = 7.8). An association was also found between the *159C/T polymorphism located at the Nerprilysin gene (the OR for those individuals younger than 75 years old and homozygous for the C allele was 2.87). Finally, an over representation of the GG genotype of the BACE1 exon 5 was found in AD patients compared to controls (OR = 2.14). An elevated propensity to develop non-cognitive alterations in AD patients was found to be associated with the A2 allele of the HSP70-2 gene.All of these results confirm the genetic susceptibility to AD and clearly demonstrate the usefulness of genetic epidemiology tools as well as the case-control approaches in identifying genes related to complex disorders such as AD.