Search

The objective of this paper was to ascertain health profile and cardiovascular risk prevention by means of the personal and family background and an electrocardiogram of adolescents in order to improve the indications for doing physical exercise in schools. A descriptive, observational study was performed with a cohort of pupils from state and private schools. Sample: 1391 adolescents (667 boys and 724 girls). Methodology: descriptive, observational study. Structured questionnaire about the family and personal background of physical exercise and risk factors and the performance of an electrocardiogram. Results. Physical exercise of between two and five hours a week was performed by 45% of the boys and 47% of the girls and for more than five hours by 39.7% and 23%, respectively. Symptoms: isolated palpitations (23.7% boys and 39.1% girls), dizziness and/or transient loss of consciousness without consequences (7.3% and 13.8%, respectively), some type of controlled cardiac pathology (4.2% boys and 2.1% girls). In the electrocardiograms, 59 presented unspecific repolarisation alterations and nine an incomplete right bundle branch block, with heart disease being ruled out in all of them. Risk factors detected: arterial hypertension (2.3%), hypercholesterolaemia (7.3%), diabetes (2.3%), pre-obese (7.6% boys and 6.5% girls), obesity (2.2% and 1.5%, respectively) and smokers of more than six cigarettes a day (1.2% boys and 2.2% girls). Conclusion. The information from the pupils about their personal and family background and cardiovascular history, the electrocardiogram and their level of physical activity makes it possible to carry out a health education programme that will help to improve eating habits, perform physical activity and eliminate bad and unhealthy habits.

Grup de treball “Canvi educatiu generat pels projectes d’ApS en els centres d’Educació Primària i Secundària.” Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Coordinadors Mariona Graell i Josep Palos, Aquesta publicació és el resultat de la recerca realitzada pel Grup de Treball de l’ICE de la Universitat de Barcelona “Canvi educatiu generat pels projectes d’ApS en els centres d’educació primària i secundària” durant els cursos 2015-2017. Aquesta recerca s’ha realitzat en el marc de col·laboració de l’ICE amb el GREM (Grup d’Educació Moral) del Departament de Teoria i Història de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, en un projecte de recerca més ampli del GREM sobre “Aprenentatge Servei. Canvi educatiu i transformació social”. Des de fa més d’una dècada el GREM ha participat i contribuït en la sistematització de l’ApS. Des de l’estudi de les experiències que ja existien en el nostre territori, fins la implantació i estudi de projectes nous. Posteriorment també es va treballar per avaluar i millorar els projectes mitjançant la rúbrica d’avaluació d’ApS. Ara, després de tots aquests estudis, ens preguntàvem a partir de l’observació d’aquestes experiències què és el que està passant en els centres que ho apliquen i quin impacte pedagògic i social tenen aquestes experiències. És per això que presentem aquest estudi posant focus d’atenció als centres d’educació primària i secundaria. El Grup de Treball de l’ICE està format per professorat d’Educació Primària i Secundària que ha participat de forma permanent en projectes d’Aprenentatge Servei en els seus centres. Son centres que representen una diversitat de tipologies de projectes d’ApS i que els han estat desenvolupant durant 2-3 anys o més.

El present article ofereix una lectura de l’obra «Aquí s’aprèn poca cosa» (2009), de Toni Casares, adaptació escènica de la noveŀla Jakob von Gunten (1909) de l’autor suís Robert Walser, tenint en compte que en el procés d’adaptació és inevitable accentuar alguns aspectes de l’obra de partida i elidir-ne d’altres. Per aquest motiu se centra a analitzar, a partir d’allò que la crítica teatral i el mateix dramaturg i director han destacat més, com i amb quines conseqüències s’han traslladat a un llenguatge escènic, en què prima el diàleg, alguns aspectes del discurs subjectiu propi d’aquesta noveŀla, que adopta la forma d’un dietari fictici.