Search

El projecte global, el qual engloba aquest treball, tracta sobre el recobriment intern de túnels mitjançant perfils FRP, formigó i malles, trobant les millors combinacions, les millors maneres de cohesionar els materials, per al suport òptim de les càrregues que es puguin trobar en un túnel en situacions reals. Aquest té molts petits projectes, com per exemple, l’estudi d’alternatives de sistemes d’unió entre la malla de FRCM (Fabric-Reinforced Cementitious Matrix) i els perfils de FRP, l’estudi experimental d’alternatives malla-formigó projectat, l’estudi experimental d’alternatives de sistemes d’unió entre perfils FRP, l’estudi de l’adherència d’FRCM amb fibres vegetals en el formigó, etc. En aquest projecte en concret, s’estudiaran les diferents alternatives de sistemes d’unió entre perfils FRP, els quals formant un arc, tindran la funció de sustentar un túnel. Es dissenyaran i calcularan les peces que faran d’unió entre els perfils FRP. Les formes més adients, el material, les dimensions necessàries, i les maneres i formes d’unió entre els mateixos, tant si és resinada definint el tipus de resina a utilitzar, com si és cargolada definint el número de cargols, la distribució i la mètrica necessàries. Per últim, es realitzarà l’anàlisi de la resistència de les unions, avaluant així les millors opcions en cada cas. S’haurà de tenir en compte que a diferència del que es pugui trobar a taller, en una situació real, en un túnel, la superfície interna prèviament foradada, no tindrà una forma perfecte, i per tant, s’hauran de contemplar diferents opcions d’unió, l’angle que formen els perfils FRP, les diferents formes d’aplicació de les càrregues, etc. The global project, which includes this work, deals with the internal covering of tunnels using FRP profiles, concrete and mesh, finding the best combinations, the best ways to join the materials, for the optimum support of the loads that can be found in a tunnel in real situations. This has many small projects, for example, the study of alternatives for joining systems between the FRCM mesh (Fabric-Reinforced Cementitious Matrix) and the FRP profiles, the experimental study in alternative mesh-concrete alternatives, the experimental study of alternatives of junction systems between FRP profiles, the study of FRCM grip with plant fibers in the concrete, etc. In this specific project, we will study the different alternatives for joining systems between FRP profiles, which form an arch, will have the function of sustaining a tunnel. The pieces that will make the union between the FRP profiles will be designed and calculated. The most suitable forms, the material, the necessary dimensions, and the modes and forms of joining between them, whether it is resined defining the type of resin to be used, as if it is screwed defining the number of screws, distribution and the necessary metric. Finally, it will perform the analysis of the join’s resistance, thus assessing the best options in each case. It should be borne in mind that, unlike what can be found in the workshop, in a real situation, in a tunnel, the inner surface previously holded, will not have a perfect shape, and therefore, will have to consider distinct options of union, the angle that form the profiles FRP, the different forms of application of the loads, etc.

En aquest treball s'exploraran les aplicacions de l'UHPC per a solucions estructurals i arquitectòniques, analitzant la relació entre els propis requeriments estructurals i la forma que adoptin el elements formats per aquest material. Els objectius a complir són els següents: – Completar i aprofundir el concepte d’ anàlisi estructural mitjançant l'ús de mètodes analògics i programari informàtic. – Analitzar una estructura de grans llums, posant èmfasi en els elements d'UHPC presents en l'estructura. – Establir una relació entre l'estructura i la forma. Es pretén determinar la qualitat de la forma estudiada adoptant com a criteris comparatius la idoneïtat del tipus d'esforç respecte a les propietats del material que forma l'estructura, així com les condicions de contorn que se li assignen a l'estructura. – Ajustar la forma mitjançant un procés matemàtic iterariu que involucra criteris d'optimització. S'analitzarà l'estructura de la coberta d'un projecte per a l'estació de tren de Montpellier (Gare Montpellier Sud de France). La coberta és un element que cobreix tota l'amplada de les andanes i de l'estació. La proposta contempla la construcció de la coberta a partir d'unes jàsseres metàl•liques de 54 metres de llarg i 20 metres entre jàsseres. Per a cobrir les llums entre jàsseres s'utilitzen unes closques formades per uns elements prefabricats amb UHPC

El projecte consisteix en estudiar i avaluar de forma numèrica i experimental el comportament d’un panell de façana realitzat amb UHPFRC (Ultra High Performance Fibre Reinforced Concrete), amb l’objectiu principal de determinar la idoneïtat d’aquest nou material en aquesta aplicació, avaluant un prototip tan experimentalment en el laboratori de construccions com fent un model mitjançant el programa d’elements finits ANSYS

El projecte consisteix en l'estudi de la rehabilitació d'un dipòsit d'aigua industrial suportat a una certa altura per 4 pilars de formigó armat deteriorats. L'objectiu és estudiar diferents alternatives de rehabilitació, elegir-ne la més òptima, segons sollicitacions, i fer el càlcul i dimensionament per assegurar la resistència per el cas en concret.

Amb aquest treball, volem desgranar diferents aspectes de l’Estadi de Montjuïc de 1929 com a exemple de la introducció del formigó armat en la construcció catalana de la primera meitat del segle XX. Aquest cas és singular, ja que representa una obra de gran envergadura en la que inicialment estaven previstes solucions constructives del ram de paleta que per diferents motius que explicarem al llarg del treball, acaben adaptant-se a solucions en formigó armat. Anirem comprenent l’estructura original de l’Estadi i gràcies a documentació gràfica original (poca i poc precisa) però sobretot a imatges de la seva construcció, acabarem determinant hipòtesis fonamentades per tal de resoldre amb la màxima rigorositat possible quines foren les solucions finals, tot aportant documentació gràfica general de l’Estadi, de les diferents seccions, del gol sud (zona soterranis) amb una seqüència de les diferents fases d’obra així com la realització d’un estudi exhaustiu de les diferents plantes de la tribuna principal i la seva relació amb l’estructura metàl·lica de suport de la coberta.

La luz, el espacio y la materia constituyen los elementos fundamentales de la expresión poética de Decio Tozzi, sin duda uno de los maestros de la arquitectura brasileña actual. La elaboración de la luz atmosférica por medio de potentes estructuras, así como la riqueza plástica que vibra en las texturas del hormigón armado —su material preferido desde hace medio siglo— caracterizan su trabajo. A través del análisis de algunas de sus obras más representativas, se intenta demostrar cómo la voluntad artística del autor es capaz de transformar la mera construcción de umbráculos en una arquitectura creativa y universal. Light, space and matter are the basic elements of Decio Tozzi’s poetic expression, undoubtedly one of the masters of the current Brazilian architecture. The elaboration of atmospheric light by means of powerful structures and wealth vibrating concrete textures —his preferred material for half-century— characterized his work. Through analysis of his career and some of his most representative works, it focuses on how the author’s artistic will is able to transform the simple construction of canopies —strongly influenced by São Paulo environmental and sociological conditions— in a creative and universal architecture.

Aquesta tesina consta d'un estudi integral de canals de formigó prefabricat reforçat amb fibres d'acer, determinant la viabilitat tècnica i econòmica d'utilitzar aquestes fibres.

Actualment el suport informàtic és imprescindible i d'ús quotidià per al professional del sector de l'edificació. Com a conseqüència d'això, algunes normes, com ara la Norma espanyola de formigó armat i pretesat per a estructures d'edificació (EHE-08), han evolucionat i introdueixen canvis significatius en diferents temes, que tracten de manera molt més minuciosa i complexa que no pas en les versions anteriors. L'objectiu d'aquesta publicació, adaptada a la normativa EHE-08, és sintetitzar els conceptes fonamentals dels mètodes de càlcul i complementar-los amb l'aplicació pràctica sobre els diferents elements d'una mateixa estructura. Així doncs, aquesta obra no vol ser un gran tractat sinó una guia bàsica sobre el coneixement de les hipòtesis i el procés del càlcul de formigó armat, de manera manual o mitjançant ordinador. Amb aquest objectiu, els diferents temes s'exposen d'una manera assequible, gràfica i, sobretot, molt pràctica, per tal que sigui una eina útil tant per a l'estudiant com per al professional que cerca exemples, mètode, simplificació, comprensió, característiques que pocs textos i normatives ofereixen, ara per ara.

[ANGLÈS] (...) Nowadays, the existing guides and recommendations propose calculating shear capacity by adding the contribution of the concrete and the passive reinforcement. In FRP reinforced elements, existing models propose calculating the new capacity by adding the external strength provided by the FRP to the shear capacity of the beam without reinforcement. Nevertheless, it is not considered a possible interaction between concrete, passive reinforcement and external strengthening. In this thesis, a thorough literature review on shear of reinforced concrete beams with external FRP strengthening was performed to the acting mechanisms studied to date, which allowed the study of the existing models. The main difference between model is the calculation of the maximum strain of FRP, that depends on the type of reinforcement (if peeling or debonding can occur or not). From existing literature, related to experimental shear tests with RC beams externally reinforced with FRP and an existing database created by the University of Minho, it has been created a large database that contains realised tests by different investigation groups up to now. (...) [CATALÀ] (...) Els models existents actualment per al càlcul del reforç amb laminats de FRP estan basats en les normatives en vigor per formigó armat on el tallant d'esgotament per tracció en l'ànima es calcula com la suma de les contribucions del formigó i de l'armadura transversal. En el cas d'elements reforçats amb laminats de FRP, les recomanacions existents proposen calcular el tallant últim com la suma de les contribucions anteriors, és a dir, el tallant d'esgotament de la biga sense reforçar més la contribució del reforç disposat. Per tant, aquesta aproximació no considera una possible interacció entre el formigó, l'armadura transversal i els laminats de FRP, és a dir, que la presència de l'FRP modifiqui les contribucions del formigó i de l'armadura transversal. A la tesina, s'ha realitzat en primer lloc una revisió de l'estat del coneixement de la resistència a tallant de bigues de formigó armat amb reforç extern de laminats de FRP. Les formulacions existents que proporcionen la contribució del FRP a la resistència a tallant difereixen bàsicament en la definició de la deformació del laminat, que depèn, també, de la configuració del reforç que produeix un mode de ruptura prematur o no. Per tal de fer una anàlisi comparativa de les diferents formulacions, a partir de la literatura existent relativa a assajos experimentals a tallant amb bigues reforçades amb laminats de FRP i partint d'una altra base de dades existent elaborada per la Universitat de Minho (DABASUM), s'ha elaborat una àmplia base de dades que recull els assajos realitzats en els darrers anys pels diferents grups investigadors. (...)

La acción sísmica puede someter a los soportes de puentes y edificios a cargas horizontales en varias direcciones produciendo más daño que en el caso de carga unidireccional. Además, los terremotos producen la entrada de las estructuras en el rango plástico, por lo tanto éstas se tienen que dotar de una cierta ductilidad. Una forma de reforzar los soportes frente a solicitaciones sísmicas es mediante confinamiento lateral con materiales compuestos (FRP). Esta técnica presenta ventajas si la comparamos con otros métodos de refuerzo considerados más tradicionales como son los refuerzos con láminas de acero o los recrecidos de hormigón. El refuerzo permite aumentar la deformación a compresión última del hormigón significativamente y puede proporcionar la ductilidad y resistencia necesarias a la estructura. No obstante, actualmente se dispone de muy poca información sobre el daño producido en el caso de cargas bidireccionales y menos aún sobre la efectividad del refuerzo mediante FRP. Con el objetivo de estudiar experimentalmente el efecto del FRP y el comportamiento de soportes de hormigón sometidos a solicitaciones de origen sísmico se realiza en esta tesina una campaña experimental que consta en el ensayo de cinco pilares de sección circular confinados con FRP y sometidos a cargas cíclicas bidireccionales. Esta campaña experimental forma parte de un proyecto de investigación mucho más extenso realizado en la Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universidad Politécnica de Catalunya, durante el cual se han realizado previamente otros ensayos de pilares sin confinar sometidos a cargas cíclicas unidireccionales y bidireccionales. A partir de todos los resultados obtenidos se realiza una comparación del comportamiento estructural en los diversos casos. Los resultados experimentales de los pilares confinados muestran que éstos adquieren una gran ductilidad y aumentan su capacidad de resistencia respecto a los valores de los pilares sometidos a las mismas acciones pero sin confinar. Adicionalmente, se modeliza el comportamiento de los pilares mediante una análisis seccional. Por una parte, esta modelización permite calcular el espesor necesario de material confinante a partir de un valor de ductilidad por desplazamiento objetivo y por otra parte, comparar los resultados experimentales con el modelo.

Habitualment, el càlcul de seccions de formigó armat s'aborda suposant que el material està sotmès a un estat de tensió uniaxial. No obstant això, realment, en un gran nombre de casos el formigó es troba en un estat tensional multiaxial, encara que en ser les tensions normals en una direcció molt superiors a les existents en les altres s'efectua aquesta simplificació. L'estat multiaxial, en elements lineals com pilars i bigues, apareix a causa de la deformació transversal del material deguda a l'efecte Poisson. Els cèrcols (o altres elements, com camises de fibres) tendeixen a coartar l'expansió transversal, es tensionen i exerceixen pressió sobre el formigó. Com és sabut, la resistència del formigó multicomprimit és superior a la que té sota compressió uniaxial. Per a càrregues de servei, la deformació transversal ve governada pel mòdul de Poisson i, per tant, és relativament petita. Ara bé, sota alts nivells de càrrega, l'expansió transversal creix i la seva influència pot ser important. Aquest és el cas, per exemple, de càrregues sísmiques. En l'actualitat existeixen multitud d'estudis per caracteritzar el comportament del formigó sota compressió uniaxial, així com del formigó confinat de manera activa o passiva. Tanmateix, la informació respecte al comportament transversal del formigó no confinat és escassa. Aquesta tesina pretén cobrir aquest buit, seguint la línia de la tesina prèviament desenvolupada per Teresa Jori. Per fer-ho, s'ha realitzat una campanya experimental sobre provetes de formigó de resistències 35, 45, 60 i 80 MPa, les quals s'han sotmès a compressió uniaxial i s'ha registrat la seva deformació transversal. S'han realitzat assajos tant de càrrega cíclica com monòtona. S'ha prestat especial atenció al comportament del formigó després d'assolir la seva tensió màxima. És per aquest fet que els assajos s'han controlat mitjançant una funció de feedback que combina desplaçament i càrrega, ja que amb els mètodes convencionals de control l'assaig per als formigons d'alta resistència és inestable. S'ha constatat que, en post-pic, la deformació transversal del formigó és molt major i que, aproximadament, es relaciona linealment amb la deformació axial a través del mòdul de dilatació. Els resultats experimentals també han servit per caracteritzar la corba envolvent, així com les corbes de recàrrega i descàrrega. Un cop tractades les dades i analitzades qualitativament, s'ha desenvolupat un model analític per predir la deformació transversal a partir de la deformació axial. El model té com a entrades, únicament, la resistència del formigó i la seva deformació axial a tensió màxima. El model és capaç de predir força acuradament el comportament transversal del formigó, també sota càrrega cíclica, i tenir en compte com es veu afectat per la resistència. Ara bé, s'ha revelat incapaç de predir el comportament del formigó de més alta resistència, ja que en ell es donen una sèrie de fenòmens ("snapback", principalment) molt complexos de modelar.

El present treball de final de carrera té com a objectiu l’estudi de la influència de la longitud, la quantitat i les característiques de la fibra de vidre en les propietats de morters i formigons. En el context actual on la fibra de vidre en desús és un residu inert, és important trobar la manera més adient de perllongar el cicle de vida del producte, i una de les maneres més adients podria ser la seva valorització com a additiu del formigó. Treballs anteriors eren enfocats més aviat a una incorporació de les fibres com a addició dins del producte aglomerant. En aquest, es van realitzar assajos comparatius entre morters i formigons de referència —sense fibres— i morters i formigons amb un percentatge de fibres substitutiu de la sorra, de manera que es pogués observar la influència com a reemplaçament de l’agregat fi. Les fibres afegides tenien diferents longituds, 6 i 13 mm, i un origen diferent. Mentre que les primeres eren fibres E, semblants a les que podrien trobar-se en un possible reciclatge de les fibres, les segones eren fibres àlcali-resistents (AR), ja fetes servir com a reforç del formigó. Les substitucions de sorra a morters van anar des del 5 al 15% en volum i a formigons van ésser del 5%. Es van estudiar les característiques del formigó a compressió i flexo tracció, a més de la treballabilitat. En el cas dels morters es va realitzar un estudi de porositat addicional. En termes generals, es va determinar que el formigó amb fibres resultava menys treballable respecte al patró, i no oferia millores dintre de la resistència a compressió, tot i que a flexo tracció mostrava millores significatives. Els treballs amb morter van esclarir la influència de les fibres AR dins del formigó, ja que un reforç d’aquestes evita l’augment de la porositat a llarg termini pròpia de les fibres E. Analitzant els resultats finals juntament amb la recerca bibliogràfica, s’extreu que la fibra de vidre AR com a reforç del formigó en substitucions percentuals resulta un bon producte a flexo tracció i tindria una aplicació pràctica dintre de les lloses, el revestiment de túnels, la pavimentació i els prefabricats. De la fibra reciclada, s’admet que, amb una possible influència igual a la de les fibres àlcali-resistents, és neccessari sotmetre-les a un tractament previ.

Formigó armat i pretesat. Exercicis curts de bases de càlcul i estats límits. Adaptat a la Instrucció EHE-08 és un llibre concebut bàsicament com a material d'autoaprenentatge per als estudiants d'estructures de formigó en titulacions d'enginyeria de camins, obres públiques, arquitectura i arquitectura tècnica. L'objectiu principal d'aquesta obra és que l'estudiant pugui consolidar autònomament els coneixements a base d'aplicar-los en diversos casos, extrets sovint del context professional. Per aconseguir-ho, s'ha elaborat aquesta extensa col·lecció d'exercicis, els quals es poden resoldre, en tots els casos, amb menys de trenta minuts. Tots els problemes que s'hi inclouen van ser adaptats a la nova Instrucció de formigó estructural (EHE-08). Per a l'elaboració del material que recull aquesta publicació, els autors han comptat amb ajudes per a l'elaboració de material docent i innovació educativa de l'ETSECCPB de la UPC i de millora de la qualitat docent (MQD) de l'AGAUR, del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, com també amb la col·laboració de les persones següents: Marta de la Torre, Caterina Ramos, Roser Valls, Mònica Martínez, Juan Carlos Rosa i Pedro Aguilera.

El present projecte es composa de quatre apartats molt diferenciats: 1. Càlcul-Exemple d’un cas real. Primerament es realitza el càlcul d’un edifici a través de programes d’ordinador CYPECAD i posteriorment es calcula a mà els elements constructius amb les peculiaritats específiques de cadascun, utilitzant diferents mètodes de càlcul per a cada element estructural. Així no només es dona una visió general de les diferències obtingudes entre ambdues normatives sinó també de les diferències entre els càlculs informàtics i els càlculs realitzats a mà. 2. Execució. Es detalla un quadre comparatiu amb el procés d’execució dels elements de formigó, comparant els articles d’ambdues normatives. Obtenim un quadre d’execució, on es detalla tal com s’indica amb cada instrucció el procés constructiu del formigó. 3. Control de qualitat. En aquest apartat es realitza una breu descripció del control de qualitat a dur a terme en una obra d’elements de formigó. S’ha fet un exemple aleatori de control de qualitat per ambdues instruccions i per tant en la nova EHE s’ha tingut en compte l’entrada dels materials amb distintiu de qualitat i l’aplicació d’aquest control en l’edifici analitzat. 4. Annex Mediambiental. Aplicació de l’Annex 13 de la EHE-07 en l’edifici objecte, calculant l’índex de contribució de l’estructura a la sotenibilitat (ICES) amb l’ajuda d’un programa informàtic (MIVES) per conèixer a fons quins han estat els criteris de millora i valorar-los. Anàlisis de les emissions de CO2 per cadascun dels elements simples i pel sistema estructural complet, prèviament dimensionats, sota les dues normatives estudiades.

En el present projecte es realitza l'estudi i necessitats el procés de producció d'aquells elements ocults que fan possible la realització de les estructures de formigó armat. El procés s'analitzarà a partir de que l'obra ha estat calculada, fins que s'executa en taller o obra. El projecte es defineix com un procés de prèvia fabricació en taller, quins són els requeriments, processos i sistemes interns de gestió en la fabricació, els mitjans auxiliars i el seu control de qualitat implicant tot el que és els recursos humans.

Actualment el suport informàtic és imprescindible i d'ús quotidià per al professional del sector de l'edificació. Com a conseqüència d'això, algunes normes, com ara la Norma espanyola de formigó armat i pretesat per a estructures d'edificació (EHE), han evolucionaat i introdueixen canvis significatius en diferents temes, que tracten de manera molt més minuciosa i complexa que no pas en les versions anteriors. L'objectiu d'aquesta publicació, adaptada a la nova normativa EHE, és sintetitzar els conceptes fonamentals dels métodes de càlcul i completar-los amb l'aplicació practica sobre els diferents elements d'una mateixa estructura. Així doncs, aquesta obra no vol ser un gran tractat sinó una guia bàsica sobre el coneixement de les hipòtesis i el procés del càlcul del formigó armat, de manera manual o mitjançant ordinador. Amb aquest objectiu, els diferents temes s'exposen d'una manera assequible, gràfica i, sobretot, molt pràctica, per tal que sigui una eina útil tant per a l'estudiant com per al professional que cerca exemples, mètode, simplificació, comprensió, característiques que pocs textos i normatives ofereixen, ara per ara.

Descripció del recurs: 6 d’octubre de 2016

Descripció del recurs: 6 d’octubre de 2016 Informació a la coberta: Unitat d'Estructures