Search

Debido a que los plaguicidas afectan al ecosistema acuatico por contaminación indirecta, el presente estudio se ha basado en la utilización de organismos unicelulares que se encuentran en este medio y son alimento importante de la mayoria de animales acuáticos superiores. Los sistemas bioindicadores utilizados fueron dos especies algales unicelulares: Chlorella vulgaris y Scenedesmus subspicatus , que se expusieron durante 72 horas a cinco formulaciones comerciales de plaguicidas organofosforados: Clorpirifos, Metilparatión, Azinfós metil, Metamidofos y Diazinón. Para la determinacipón de sus efectos se aplicó el método de inhibición del crecimiento algal siguiendo la norma OCDE 201 (1984). Las lecturas de densidad de población se realizaron en un espectrofotómetro lector de microplacas a una longitud de onda de 450 nm. Los resultados obtenidos se han expresado en concentraciones inhibitorias a las 72 horas de exposición de cada uno de los plaguicidas comerciales sobre los cultivos. Los organismos experimentales se muestran resistentes a este tipo de plaguicidas, la especie que presenta en general más sensibilidad es Chlorella vulgaris. El plaguicida menos tóxico sobre las dos algas unicelulares es el Metamidofos con valores de C150 (72 h) de 673.87mg/l para Scenedesmus y 134.07 mg/lpara C hlorella. Las demás formulaciones plaguicidas se comportan de forma similar sobre la especie Chlorella vulgaris. This study was carried out to determine the effect of some pesticides organophosphorus to unicellular species of the natural system which are important in the food chain, as they belong to the acuatic system and are affected by ihe preience of these toxic agents. The bioindicators used were two unicellular algae: Chlorella vulgaris and Scenedesmus subspicatus which, were exposed to various concentrations of pesticide organophosphorus (Chlorpyrifos, Parathion-methyl, Azinphos-methyl, Metamidophos and Diazinon) for a fixed period of 72 hours. The determination of the algae growth inhibition was carried out by the OCDE method 201 (1984) and the quantification of the optical density by reading at 450 nm in an Automated Microplate Reader for "in vitro" diagnostic use. Results found in this study were stablished to inhibitory concentrations of 72hr exposed with each one of the commercial pesticides in the culture algae. The microalgae especies were resistant on the application of this kind of organophosphorus pesticides, the species more affected by the presence of the toxic was Chlorella vulgaris. The pesticide with a lower toxicity between the two unicellular algae was metamidofos with a range from 109.03 to 159.11 mg/l to Chlorella vulgaris and range from 935.01 to 412.73 mg/l to Scenedesmus subspicatus. The toxic effects caused by others pesticides studied was similar to Chlorella vulgaris species. Parce que les pesticides nuisent à l'ecosystème aquatique par contamination indirecte, la présente étude porte sur l'utilisation d'organismes unicellulaires de ce milieu qui alimentent la plupart des animaux aquatiques supérieures. Le systèmes bio-indicateurs utilisées sont deux especes d'algues unicellulaires, la Chlorella vulgaris et le Scedenemus subspicatus, qui ont été exposées pendant 72 heures a cinq formulations commerciales de pesticides organophosphorés: Clorpirifors, Metil Paratión, Azinfós metil, Metamidofos et Diazinón. Pour déterminer leurs effets, nous avons appliqué la méthode d'inhibition de la croissance des algues selon la norme OCDE 201 (1984). Pour les lectures de densité de population, nous avons utilisé un spectrophotometre lecteur de microplaques avec une longueur d'onde de 450 nm. Les résultats obtenus ont été exprimés en concentrations inhibitrices au bout de 72 heures d'exposition des cultures pour chaque pesticide commercial. Les organismes expérimentaux se sont montrés résistants a ce genre de pesticides, l'espece qui présente généralement une plus grande sensibilité étant la Chlorella vulgaris. Le pesticide moins toxique sur les deux algues unicellulaires est le metamidofos avec des valeurs de C150 (72 h) de 673,87 mg/l pour le Scenedesmus et de 134,07 mg/l pour la Chlorella. Les autres formulations de peticides ont le même comportememt sur la Chlorella vulgaris. Les autres formulations de pesticides ont le même comportement sur la Chlorella vulgaris.

El presente trabajo tiene como objetivo ampliar los conocimientos sobre la presencia, la toxicidad y los efectos que puedan tener los plaguicidas organofosforados y organoclorados en la Bahía de Ohuira, Topolobampo, Sinaloa, Mexico. Para ello se ha realizado el análisis de residuos de dichos plaguicidas, en agua superficial, sedimento y camarones del género Penaeus sp. Se han realizado tratamientos agudos y subagudos con dichos compuestos y se han evaluado los efectos toxicológicos a través de algunos parámetros bioquímicos: porcentaje relativo de proteinas totales, glucógeno y triglicéridos (en tejido muscular de camarones expuestos a plaguicidas organofosforados clorpirifós, Diazinón, Metamidofós, Metil azinfós y Metil paratión), alteración en el DNA (en pleópodos) y nivel de actividad de las enzimas acetilcolinesterasa y transaminasas (Glutamato-Oxalacetato-Transaminasa y Glutamato-Oxalacetato-Piruvato) en hemolinfa de camarones expuestos a plaguicidas organofosforados señalados con anterioridad y organoclorados Clordano, DDT y Lindano. The objective of this study is to expand our knowledge of the presente, toxicity and effects of organophosphate and organochlorate pesticides in the Ohuira Bay in Topolobampo, Sinaloa, Mexico. Residues of these pesticides were analysed in surface waters, sediment and shrimp of the Penaeus sp genus. Acute and sub-acute treatments were carried out with these compounds and the toxicological effects were evaluated using the following biochemical parameters: relative percentage of total proteins, glycogen and triglycerides (in muscle tissue of shrimp exposed to the organophosphate pesticides, clorpirifos, Diazinon, Metamidofos, Azinphos-Methyl and Methyl Parathion), alterations in DNA (in pleopods) and the level of activity of the enzymes acetyl cholinesterase and transaminase (Glutamate-Oxalacetate-Piruvate) in the hemolymph of shrimp exposed to the organophosphate pesticides mentioned above and the organochlorate pesticides Chlorodane, DDT and Lindane. L'objectif de ce travail est amplier les connaissances sur à présence, la toxicité et les effets que puissent avoir les pesticides organophosphorés et organochlorés à la Baie de Ohuira, Topolobampo, Sinaloa, Mexique. Pour connaître leurs effets, nous avons analysé des résidus de ces pesticides dans l'eau, les sédiments et les crevettes du genre Penaeus sp. Nous avons fait des traitements aigus et subaigus avec ces composés et évalué les effets toxicologiques a partir de quelques parametres biochimiques: pourcentage relatif de protéines totales, glucogene et triglycérides (dans le tissu musculaire de crevettes exposées a des pesticides organophosphorés (Clorpirifós, Diazinón, Metamidofos, Metil azinfós et Metil paratión), altération de l'ADN (sur des pléopodes) et niveau d'activité des enzymes acétyl-cholinestérase et transaminase (glutamate-oxaloacétate-transaminase et glutamate-oxaloacétate pyruvate) sur l'hémolymphe de crevettes exposées aux pesticides organophosphorés deja cités et aux pesticides organochlorés Clordane, DDT et Lindane.

La industria lanera genera diferentes tipos de efluentes durante los procesos y tratamientos del vellón desde su obtención hasta su conversión en fibra empleada en el tejido. Dos de los más importantes procesos aplicados a la lana son el lavado y el tratamiento inencogible. La producción de efluentes en el lavado resulta de los siguientes procesos: mojado y desgrasado, y lavado completo del vellón. En algunos de ellos se utilizan agentes tales como bicarbonato sódico y un detergente no iónico. En el tratamiento inencogible es importante resaltar la utilización de compuestos de cloro. En la evaluación de la toxicidad de estos efluentes en peces, se han llevado a cabo ensayos detoxicidad agudos y subcrónicos y se han estudiado los efectos en Oncorhynchus mykiss y en Brachydanio rerio. The wool industry generates different kinds of effluents throughout the processing and treatment of the fleece from its obtaining to its conversion into the fibre employed in the fabric. Two of the most important treatments applied to wool are the scouring and shrinkproofing processes. The effluent production in the scouring results from the following processes: sweating and degreasing washing, and complete washing of fleece. In some of these processes some agents as builder and nonionic detergent take part. In the shrinkproofing treatment ir is important to note the utilization of chloride compounds. In order to evaluate the toxicity of these effluents to fish, acute and subchronic toxicity tests were carried out, and the effects on Oncorhynchus mykiss and Brachydanio were studied. L'industrie de la laine génére differentes types d'effluents pendant les procedés et traitements du flocon de laine, dépuis l'obtention jusqu'à la conversion en fibre ou tissu. Les deux procedés les plus importants appliqués a la laine sont le lavage et le traitement irrétrécisable. La production d'effluents dans le lavage provient des opérations de mouillure ou trempage et de dégraissage, et du lavage complet du flocon de laine. Il faut rémarquer la presence des agents tels comme le bicarbonate de sodium et un détergent non ionique. Dans le traitement irrétrécisable de la laine est important l'utilization des composés au chlore. Des essais de toxicité aigue et subchronique ont été efectues en étudiant les effets sur Oncorhynchus mykiss et sur Brachydanio rerio.

L'adob de pells ovines és un procés llarg i complex, en el que s'utilitza l'aigua com a vehicle per treure les parts no desitjables de la pell i introduir-hi productes químics per transformar-la. El resultat és la generació d'uns efluents residuals contaminants que han de ser tractats.L'estudi va ser plantejat per l'interès que determinades empreses adoberes tenien per reduir la càrrega contaminant dels seus efluents residuals, i reduir els costos del tractament de les seves aigües residuals. L'objectiu general d'aquest treball ha estat el de donar una resposta al sector adober sobre la influència dels diferents banys residuals sobre l'efluent homogeneïtzat, així com avaluar el risc que suposa el seu abocament directe en el medi aquàtic, tot comparant els resultats obtinguts amb les anàlisis ecotoxicològiques, cromatogràfiques i microcoulombimètriques.El projecte per dur a terme l'avaluació dels efluents de l'adob de pells s'ha plantejat agrupant els diferents paràmetres en 3 grups. En primer lloc, per la caracterització fisicoquímica dels banys residuals s'han fet unes proves genèriques físiques i químiques (DQO, pH, MES, AOX i TOC), i unes anàlisis de compostos concrets (clorurs, sulfurs i òxid de crom III). En segon terme s'ha identificat sobre quins nivells tròfics podrien actuar (bacteris, microalgues, peixos i línia establerta de cèl·lules de peix) estimant la concentració/efecte mitjançant assaigs de toxicitat aguda; les espècies utilitzades han estat el bacteri Vibrium fischerii (CE50 15 min), l'espècie de microalga Scenedesmus subspicatus (CI50 72h), el teleosti Brachydanio rerio (CL50 96h) i la línia cel·lular establerta RTG-2 d'Oncorhynchus mykiss (CE50 48h). En darrer lloc, s'han identificat cromatogràficament els compostos orgànics volàtils i semivolàtils.L'estudi realitzat ha permès concloure que els banys residuals de desgreixatge i d'encalcinament són els responsables de més del 50 % de la DQO i del 60 % del TOC. El primer rentat de desulfuració de la llana, l'encalcinament i els remulls aporten quasi el 90 % de les MES. I el 60% del sulfur prové del procés d'encalcinament. La principal font de clorurs la trobem en els banys de remull i de piquelatge. I per a la quantificació dels AOX ha calgut posar a punt, validar i adaptar l'anàlisi microcoulombimètrica dels AOX als banys residuals de l'adob, una tècnica aplicada fins avui dia principalment a aigües potables i depurades. El bany que aporta més AOX és el de greixatge. Els resultats toxicològics demostren que els contaminants orgànics són els que contribueixen en major grau a la toxicitat ambiental aquàtica.. I dels 4 assaigs toxicològics utilitzats l'assaig de bioluminescència (Microtox) és l'assaig de toxicitat aguda més sensible pels banys i efluents residuals de l'adobament de pells.Per últim, la identificació dels compostos orgànics volàtils i semivolàtils presents en els banys residuals ha donat com a resultat que els contaminants típics del sector adober siguin els naftalens i especialment la subfamília dels alquils naftalens presents en colorants, tensioactius i adobants. Els compostos fenòlics són una altra família de compostos orgànics que s'ha trobat àmpliament representada en els banys residuals. I a més a més cal destacar la presència de l'isopropanol i toluè en molts dels banys residuals, i també la presència d'algun compost orgànic halogenat com el 4-cloro-3-metilfenol.Per conèixer i reduir l'efecte ecotoxicològic d'un efluent residual industrial tant complex com el de l'adob de pells són tant necessaris els paràmetres fisicoquímics com els toxicològics. La identificació concreta dels compostos contaminants és molt costosa econòmicament parlant, i moltes vegades no dóna un resultat prou aclaridor. Per tant es recomana treballar alhora amb les característiques fisicoquímiques i les toxicològiques per dir si qualsevol canvi en el procés productiu de les pells disminueix o augmenta la càrrega contaminant de l'efluent que es genera.

En les darreres dècades la necessitat d’una major producció en l’agricultura ha implicat l’ús de productes químics per a millorar la producció. Entre aquests productes trobem els insecticides que, tot i ser específics per a determinades funcions, en molts casos acaben afectant també a altres organismes que no en són la diana. Els assajos d’ecotoxicitat són una eina clau per a determinar el grau d’afectació d’aquests insecticides. En aquest estudi es pretén determinar l’efecte de l’aplicació directa en el sòl de les dosis recomanades de l’insecticida Confidor 20SL (amb imidacloprid com a principi actiu) sobre Eisenia fetida i dels lixiviats d’aquests sòls sobre Daphnia magna i Selenastrum capricornutum simulant fenòmens d’escorrentia o lixiviació naturals. En el cas de E.fetida s’obté una LC50 de 24.71 mg/kg sòl i per la reproducció un valor de EC50 de 8.41 mg/kg sòl. S’observa allunyament en totes les dosis utilitzades i la EC50 és de 2.57 mg/kg sòl. No s’han pogut determinar efectes a nivell neurològic a partir de la determinació de l’activitat de l’ AChE. A l’exposar D.magna als lixiviats del sòl contaminat no s’han observat efectes clars ni en la mortalitat ni en la reproducció. El mateix succeeix amb S.capricornutum. Les dosis d’aplicació del pesticida Confidor, representen una amenaça per a E.fetida pel que fa a efectes subletals però no podem dir el mateix per als organismes aquàtics. Durante las últimas décadas la necesidad de una mayor producción en la agricultura ha implicado el uso de productos químicos para mejorar la producción. Entre estos productos encontramos los insecticidas que, aun siendo específicos para determinadas acciones, en muchas ocasiones afectan también a organismos no diana. Los ensayos de ecotoxicidad constituyen una herramienta esencial para determinar el grado de afectación de estos insecticidas. En este estudio se pretende determinar el efecto de la aplicación directa en el suelo de las dosis recomendadas del insecticida Confidor 20SL (con imidacloprid como principio activo) sobre Eisenia fetida i de los lixiviados de este suelo sobre Dafnia magna i Selenastrum capricornutum simulando efectos de escorrentía i lixiviación naturales. En el caso de E.fetida se obtiene una LC50 de 24.71 mg/kg suelo y para la reproducción un valor de EC50 de 8.41 mg/kg suelo. Se observa alejamiento en todas les dosis utilizadas con una EC50 de 2.57 mg/kg suelo. No se han podido determinar efectos a nivel neurológico a partir de la determinación de la actividad de la AChE. Al exponer D.magna a los lixiviados del suelo contaminado no se han observado efectos claros ni en la mortalidad ni en la reproducción. Lo mismo sucede con S.capricornutum. Las dosis de aplicación del pesticida Confidor, representan una amenaza para E.fetida a nivel de efectos subletales pero no podemos decir lo mismo para los organismos acuáticos. During the last decades, the need of increasing agricultural production in has triggered the use of many chemicals to improve production. Among these products we find insecticides that, despite their specificity for certain functions, can effect non- target organisms. Ecotoxicity tests have become a key tool to determine how these insecticides affect the enviroment. This study aims to determine the effects that the direct application of field doses of the insecticide Confirdor (a.i imidacloprid) on soil cause to Eisenia fetida, and the effects that leachates from these soils have on Daphnia magna and Selenastrum capricorutum, simulating natural effects of run-off and leaching. In the case of 1.reproduction was 8.41 mg/kg soil. Avoidance response was observed in all concentrations and the EC50 was 2.57 mg/kg soil. Effects at neurological level by determination of acetylcholine esterase activity determinations could not been determined. Exposure of D.magna to leachates from contaminated soils showed no effects in mortality or in reproduction. The same occurred with S.capricornutum. The application of the pesticide Confidor in its file doses, represent a threat for E.fetida at sublethal levels but the same cannot be said for aquatic organisms.

Els suavitzants tèxtils, que pertanyen al grup de tensioactius catiònics, normalment són aplicats en forma d'emulsió.Una emulsió és una dispersió d'un líquid en un altre líquid (suavitzant + aigua), en la qual la mida de partícula és superior a 2 micres. No obstant aixó, s'ha aconseguit formar microemulsions de suavitzants a l'afegir uns agents microemulsionants que fan que aquests siguin sistemes coloïdals termodinàmicament estables. Aquests es caracteritzen per presentar una mida de partícula 100 vegades inferior a la de les emulsions, fet que els fa més eficients al penetrar dins els teixits i, per tant, milloren les seves propietats.L'estudi va ser plantejat per l'interès que determinades empreses tenien per treure al mercat suavitzants microemulsionats i saber quines diferències mediambientals havia entre aquests i els suavitzants en forma emulsionada.L'objectiu general d'aquest treball ha estat el donar una resposta al sector tèxtil sobre la forma d'acció dels suavitzants microemulsionats, així com avaluar el risc que suposa la seva presència en el medi aquàtic, tot comparant els resultats amb els obtinguts amb els mateixos suavitzants en forma emulsionada.L'estudi per dur a terme la valoració del risc de cinc suavitzants (DSDMAC, DSEMAMS, DSCEEMAMS, DSAEMIMS i DAAIMS) emulsionants i microemulsionats en el medi aquàtic s'ha plantejat en 4 fases. En primer lloc, per la caracterització del risc que suposa la seva presència en el medi aquàtic s'ha efectuat una sèrie de proves químiques i biològiques per a determinar la rapidesa amb què són eliminats del medi (DBO, DQO, Biodegradabilitat). En segon terme s'ha identificat sobre quins nivells tròfics pot actuar (bacteris, microalgues, crustacis i peixos). Després s'ha estimat la concentració/efecte en els diferents nivells tròfics a curt termini mitjançant assaigs de toxicitat aguda; les espècies utilitzades han estat el bacteri Photobacterium phosphoreum (CE50 15 min), tres espècies de microalgues, Chlorella vulgaris, Scenedesmus subspicatus i Selenastrum capricornutum (CI50 72h), el crustaci Daphnia magna (CE50 24h) i el teleòsti Oncorhynchus mykiss (CL50 96h). En darrer lloc, s'ha avaluat l' exposició a llarg termini mitjançant una prova de toxicitat crònica en Oncorhynchus mykiss en la qual s'ha dut a terme l'estudi histopatològic a microscopia òptica i electrònica de la brànquia i el fetge.L'estudi realitzat ens ha permès concloure que quatre dels cinc suavitzants estudiats són biodegradables tant en emulsió com en microemulsió, mentre que el cinquè (DSDMAC), no ho és. Pel que fa a les toxicitats agudes, les microemulsions són més tòxiques que les emulsions en totes les espècies estudiades; la causa de la seva major toxicitat no és deguda a la presencia dels agents microemulsionants, sinó a la menor mida de partícula. La variació en la resposta mostra la conveniència de realitzar assaigs multi-espècie a l'hora de determinar la toxicitat de qualsevol producte. Per últim, l'estudi histopatològic ha revelat que l'òrgan més afectat ha estat la brànquia dels peixos, tot i que les alteracions observades, tant en la brànquia com en el fetge, són de tipus inespecífic., Textile softeners, which belong to the group of cationic tensioactives, are usually applied in emulsion. An emulsion is a dispersion of a liquid in another (softener + water), in which the size of the particle is greater than 2 mm. Microemulsions can be done by further adding microemulsionating agents to cause the solution to be a thermodynamically stable colloidal systems. Microemulsions are characterized by the size of their particles, being 100 times lower than those of emulsions; this fact makes them more efficient when penetrating within weaves, and therefore, improve their properties.The present study was undertaken by the interest shown by some companies to introduce microemulsionated softeners into the market and to get knowledge about the environmental differences between these and the corresponding emulsionated softeners.The main goal of this work has been to provide an assessment to the textile sector about the mode of action of the microemulsionated tensioactives as well as to evaluate the environmental risk which involves their presence into the aquatic environments.In order to carry out the risk assessment of five emulsionated and microemulsionated softeners (DSDMAC, DSEMAMS, DSCEEMAMS, DSAEMIMS and DAAIMS) four stages have been considered. First of all, the risk has been set by means of chemical and biological tests to determine their ability to be removed from the environment (DBO, DQO, Biodegradation). Secondly, the trophic levels affected have been identified (bacteria, microalgae, crustaceans, fish) and, in a later stage, it has been estimated the concentration/effect for the different trophic levels by means of short term acute toxicity tests. The species considered have been bacteria (Photobacterium phosphoreum, EC50 15min), microalgae (Chlorella vulgaris, Scenedesmus subspicatus and Selenastrum capricornutum, IC50 72h), the crustacean Daphnia magna (EC50 24h) and the fish Oncorhynchus mykiss (LC50 96h). Finally, we performed a long term study by means of chronic toxicity testing in Oncorhynchus mykiss to evaluate histopathologic lesions of the gill and the liver, using optic and electron microscopy.Concluding remarks for this study would be that four of the five softeners considered are biodegradable both, in emulsionated and microemulsionated form, whereas one of them (DSDMAC) it is not. With regard to the results of the acute toxicity testing we found that the microemulsions are more toxic than the corresponding emulsion to all the species studied. This greater toxicity is not only caused by the presence of the microemulsionating agents, but because of the smaller particle size of the tensioactive. The differences in sensibility encountered in the different tests, strongly support the convenience to perform multispecies testing when determining the toxicity of any product. In the histopathologic study, the organ most affected has been the fish gill, although observed lesions were, in all the cases not specific.