En aquest article, l’autor revisa l’obra de Marc-Alain Ouaknin (París, 1957), pensador jueu i rabí, influït per Hannah Arendt, Paul Ricoeur i Emmanuel Lévinas. Es procedeix a una primera anàlisi de l’obra d'Ouaknin, i es fixa l’any 2000 com a límit per aprofundir en la seva producció bibliogràfica. A partir de l’entrecreuament de la tradició bíblica i de la filosofia hermenèutica es perfila una pedagogia de la lectura que remarca la importància del ser deixeble (làmed) i el replegament del mestre (tsimtsum), en una relació educativa que respon als esquemes que es deriven de la cultura hebrai-ca, familiaritzada amb els textos bíblics i la seva interpretació. En aquest sentit, es destaca la di-mensió de revelació-revolució (golah) del text. En conseqüència, no es tracta de llegir aviat, ni de pressa, ni tampoc superficialment, i encara menys en diagonal, sinó de quelcom ben diferent: de copsar el sentit del text, tot destacant l’erotisme de la carícia i la cura terapèutica que es desprèn de l’acte de la lectura. Per tant, i a partir de l’obra d'Ouaknin, es formulen les bases d’una pedago-gia de la lectura que estableix relacions entre deixeble, mestre i text, en una triangulació que activa làmed, tsimtsum i golah com a noves metàfores de la lectura. _____________________________________________ Cet article révise l’œuvre de Marc-Alain Ouaknin (Paris, 1957), penseur juif et rabbin, influencé par Arendt, Ricœur et Lévinas. À partir de l’entrecroisement de la tradition biblique et de la philosophie herméneutique se profile une pédagogie de la lecture qui remarque l’importance de l’être disciple et le repli du maître, dans une relation éducative qui répond aux schémas découlant de la culture hébraïque, familiarisée avec les textes bibliques et leur interprétation. De ce point de vue, l’auteur remarque la dimension de révélation-révolution du texte. En conséquence, il ne s’agit pas de lire tôt, ni vite, pas davantage que superficiellement, et encore moins en diagonal, sinon de quelque chose de bien différent: saisir le sens du texte, tout en remarquant l’érotisme de la caresse et du soin thérapeutique qui vient de l’acte de lecture. Par conséquent, et à partir de l’œuvre d'Ouaknin, il formule les bases d’une pédagogie de la lecture qui établit des relations entre disciple, maître et texte, dans une triangulation qui active làmed, tsimtsum et golah comme de nouvelles métaphores de la lecture., This paper reviews the work of Marc-Alain Ouaknin (Paris, 1957), a Jewish thinker and a rabbi, who is influenced by Arendt, Ricoeur and Lévinas. On the basis of the overlap of biblical tradition and hermeneutic philosophy, a pedagogy of reading is outlined that stresses the importance of being a disciple and the withdrawal of the teacher, in an educational relationship that reflects perceptions in Hebraic culture, which is familiar with biblical texts and their interpretation. Therefore, the revelation-revolution dimension of the text is highlighted. The idea is not to read early, quickly or superficially, and even less to skim a text. Instead, the aim is something different: to understand the meaning of the text, and focus on the eroticism of its caress and the therapy inherent in the act of reading. Using Ouaknin’s works as a starting point, the author draws up the basis of a pedagogy of reading that establishes relations between disciple, teacher and text, in a triangle that activates làmed, tsimtsum and golah as new metaphors for reading., Este artículo revisa la obra de Marc-Alain Ouaknin (París, 1957), pensador judío y rabino, influido por Arendt, Ricoeur y Lévinas. A partir del cruce de la tradición bíblica y de la filosofía hermenéutica, se perfila una pedagogía de la lectura que destaca la importancia del ser discípulo y el repliegue del maestro, en una relación educativa que responde a los esquemas que se derivan de la cultura hebraica, familiarizada con los textos bíblicos y su interpretación. En este sentido, se destaca la dimensión de revelación-revolución del texto. En consecuencia, no se trata de leer bien, ni deprisa, ni tampoco superficialmente, y menos en diagonal, sino de algo muy diferente: captar el sentido del texto, destacando el erotismo de la caricia y la cura terapéutica que se desprende del acto de la lectura. Por tanto, y a partir de la obra de Ouaknin, se formulan las bases de una peda-gogía de la lectura que establece relaciones entre discípulo, maestro y texto, en una triangulación que activa làmed, tsimtsum y golah como nuevas metáforas de la lectura.