Search

El Mètode del Cas (MdC), anomenat també anàlisi o estudi de casos, com a tècnica d'aprenentatge va tenir el seu origen a la Universitat de Harvard (Aproximadament en 1914), amb la finalitat que els estudiants de Dret, en el aprenentatge de les lleis, s'enfrontessin a situacions reals i haguessin de prendre decisions, valorar actuacions, emetre judicis fonamentats, etc. El Mètode del Cas (MdC), anomenat també anàlisi o estudi de casos, com a tècnica d'aprenentatge va tenir el seu origen a la Universitat de Harvard (Aproximadament en 1914), amb la finalitat que els estudiants de Dret, en el aprenentatge de les lleis, s'enfrontessin a situacions reals i haguessin de prendre decisions, valorar actuacions, emetre judicis fonamentats, etc. Amb el pas dels anys el MdC es va estendre a d’altres contextos, estudis, etc. i s'ha convertit en una estratègia molt eficaç perquè els estudiants assoleixin diversos aprenentatges i poguessin desenvolupar diferents habilitats gràcies al protagonisme que tenen en la resolució dels casos. El MdC és , doncs, una tècnica d'aprenentatge activa, centrada en la investigació de l’ estudiant sobre un problema real i específic que ajuda l'alumne a adquirir la base per a un estudi inductiu. Parteix de la definició d'un cas concret perquè l'alumne sigui capaç de comprendre, de conèixer i d'analitzar tot el context i les variables que intervenen en el cas objecte d’estudi.

El Mètode del Cas (MdC), anomenat també anàlisi o estudi de casos, com a tècnica d'aprenentatge va tenir el seu origen a la Universitat de Harvard (Aproximadament en 1914), amb la finalitat que els estudiants de Dret, en el aprenentatge de les lleis, s'enfrontessin a situacions reals i haguessin de prendre decisions, valorar actuacions, emetre judicis fonamentats, etc. El Mètode del Cas (MdC), anomenat també anàlisi o estudi de casos, com a tècnica d'aprenentatge va tenir el seu origen a la Universitat de Harvard (Aproximadament en 1914), amb la finalitat que els estudiants de Dret, en el aprenentatge de les lleis, s'enfrontessin a situacions reals i haguessin de prendre decisions, valorar actuacions, emetre judicis fonamentats, etc. Amb el pas dels anys el MdC es va estendre a d’altres contextos, estudis, etc. i s'ha convertit en una estratègia molt eficaç perquè els estudiants assoleixin diversos aprenentatges i poguessin desenvolupar diferents habilitats gràcies al protagonisme que tenen en la resolució dels casos. El MdC és , doncs, una tècnica d'aprenentatge activa, centrada en la investigació de l’ estudiant sobre un problema real i específic que ajuda l'alumne a adquirir la base per a un estudi inductiu. Parteix de la definició d'un cas concret perquè l'alumne sigui capaç de comprendre, de conèixer i d'analitzar tot el context i les variables que intervenen en el cas objecte d’estudi.

Aquest estudi preliminar pretén cercar una solució a la problemàtica que pateix l'estació d'esquí de Boí Taüll amb el remuntador de Puig Falcó. El telecadira biplaça de Puig falcó durant els darrers anys, ha patit desperfectes molt importants a causa de les condicions meteorològiques adverses de la zona. Aquests desperfectes l'han aturat durant llargs períodes de temps. Altrament, aquestes incidències han suposat uns costos de manteniment i reparacions molt elevats. Aquest remuntador està emplaçat a una zona molt exposada a les inclemències meteorològiques. El traçat de la línia discorre just per la cresta de la carena, salvant un desnivell d'aproximadament 200 m entre les cotes 2.550 m i 2750 m, que representa la cota esquiable més alta de tot el Pirineu. Les fortes ràfegues de vent són molt freqüents a la zona, sobretot durant la temporada d'hivern, impossibilitant l'obertura de la instal·lació durant molts dies a l'any i així un 50 % de la temporada aquesta instal·lació està aturada. Analitzant els diferents tipus d'instal·lacions per cable existents i tenint en compte els requisits tècnics i econòmics que hauria de complir la nova instal·lació, s'ha determinat que la millor opció és una instal·lació formada per dos teleesquís paral·lels desembragables. Ja que, és el tipus d'instal·lació que més s'adequa a l'orografia i a les condicions climàtiques de la zona. Un cop elegit el tipus d'instal·lació, s'ha dimensionat i s'han definit tècnicament els principals elements que la conformaran. Per a poder estimar un primer pressupost del projecte constructiu, així com avaluar l'impacte ambiental de la proposta final. This preliminary study aims to find a solution to the problem suffered by the Boí Taüll ski resort with the Puig Falcó ski lift. The Puig Falcó two-seater chairlift in recent years has suffered major damage due to the adverse weather conditions in the area. These flaws have put the ski lift out of service for long periods. Furthermore, these incidents have led to very high maintenance and repair costs. This ski lift is located in an area very exposed to inclement weather. The route of the line runs right along the crest of the mountain, overcoming a gap of approximately 200 m between the 2.550 m and 2.750 m levels, which represents the highest skiable level in the entire Pyrenees. Strong gusts of wind are very frequent in the area, especially during the winter season, making it impossible to open the facility for many days a year. Approximately 50% of the season this installation is stopped. Analyzing the different types of existing cable installations and taking into account the technical and economic requirements that the new installation should meet, it has been determined that the best option is an installation consisting of two detachable parallel ski lifts. Since it is the type of installation that best suits the orography and climatic conditions of the area. Once the type of installation has been chosen, the main elements that will comprise it have been dimensioned and technically defined. In order to estimate the first budget for the construction project, as well as to evaluate the environmental impact of the final proposal.

En aquest treball es mostren tots els aspectes que giren al voltant de les muntanyes russes tant des de un aspecte general, com en un aspecte més tècnic orientat a la enginyeria. Primerament es presenta una explicació teòrica sobre el origen de les muntanyes russes, els elements que les caracteritzen i el seu procés de disseny construcció i manteniment. A continuació es procedeix a estudiar un element típic de les muntanyes russes, partint de una idea fins a acabar tenint un l’element perfectament definit. Per aconseguir-ho s’observaran i analitzaran tots els aspectes tècnics que es tenen en compte alhora de crear el recorregut de una muntanya russa i per tant servirà de exemple del procediment de disseny d’aquestes atraccions. El estudi acabarà exposant les conclusions obtingudes del procés que s’ha dut a terme per a realitzar i definir l’element.

Aquest treball té com a finalitat estudiar el comportament estructural de la Muntanya russa del Parc d’atraccions del Tibidabo així com verificar l’evidència que es parla a dia d’avui relacionada amb el fet que l’estructura no es col·lapsa en un tram específic del recorregut. Més concretament, s’estudiarà el tram de baixada i la primera corba peraltada on els passatgers i l’estructura rebran les forces més elevades de tot el recorregut. La realització d’aquest estudi es dividirà en tres parts. Per una banda, es farà un estudi cinemàtic on s’analitzaran les velocitats i les acceleracions en uns punts concrets del tram escollit. Seguidament, es farà un estudi dinàmic on es veuran totes les forces que interactuen en la vagoneta de la muntanya russa. Finalment, traslladarem aquestes forces a l’estructura de la Muntanya russa mitjançant un estudi estructural i s’estudiarà si l’estructura verifica analíticament les condicions perquè aquesta no es col·lapsi.

En les tècniques de gestió clàssiques s’explica que les polítiques, els plans, o els projectes, poden ser proactius o reactius. Un enfocament proactiu està orientat a les causes que han conduït a una situació, tot seguint una determinada estratègia, i això ha de conduir a prendre la decisió més diligent. En un enfocament reactiu, s’ha pres prèviament una decisió, tècnica, política, o de qualsevol caràcter, i amb la decisió presa es realitza un enfocament orientat a les conseqüències. Aquest és un estudi reactiu. Prèviament al inici del estudi, hi havia la percepció clara que en el sector residencial s’ha construït durant molts anys de manera molt ineficaç i ineficient, en molts sentits. La decisió és articular una proposta d’habitatge utilitzant estructura metàl·lica de perfils conformats en fred, complementada amb tècniques de construcció en sec. Allà on faci falta, es complementarà la proposta amb una discussió tècnica. En una primera part es realitzarà un treball de divulgació, principalment explicant l’obra d’una sèrie de professionals que han motivat aquesta manera de pensar. Es tracta de Gustave Eiffel, Jean Prouvé, Peter Rice, i Glenn Murcutt. Seguidament es farà una explicació dels punts claus del marc normatiu actual que afecten a les estructures, ja que aquest no és igual per a cada material. A continuació s’exposarà les propietats de cada material i les raons per les quals és més o menys susceptible de ser utilitzat. En una segona part, es realitza un cas d’estudi. El punt de partida és la planimetria i els amidaments d’un habitatge: documentació que ha estat cedida per un despatx d’arquitectes. La proposta és un habitatge unifamiliar entre mitgeres que va ésser dissenyat amb murs de càrrega de maçoneria i elements de formigó armat, i que finalment no va ésser construït. La esmentada estructura es replantejarà mitjançant estructura metàl·lica conformada en fred, per valorar si això suposa un millor aprofitament del espai i dels recursos, valorar si la proposta és o no més econòmica, i més fàcil o més ràpida de construir.