Search

Amb aquest treball pretenc recórrer les diferents aplicacions de la intel·ligència artificial en la nostra disciplina. Realment les màquines poden generar edificis millor del que ho fem els arquitectes? Hem de veure la màquina com a un enemic o pot arribar a ser un fort aliat? El que queda clar és que no podrem saber-ho sense introduir-nos una mica més en aquest món, en molts casos, desconegut. En la ment d'una màquina, el primer capítol, veurem els tipus d'IA que existeixen i quina és la seva forma de treballar; el capítol dos i tres ens desvetllarà com artistes i arquitectes han pogut fer de la IA un motor creatiu i quin és el grau d'autoria que pot haver-hi en el resultat final obtingut; en els capítols posteriors, analitzarem diferents capacitats útils per a la pràctica: veurem com la lògica algorítmica pot ajudar a resoldre problemes complexos de difícil solució; també com l'alta capacitat d'una IA per analitzar la semàntica d'un edifici, pot obrir la porta a la creació de nous llenguatges, o com la traducció de textos en imatges, pot ser font d'inspiració en la creació noves arquitectures. Finalment, analitzarem la capacitat simbòlica i els mètodes racionals a l'anàlisi arquitectònica que ens aproparan a trobar més respostes sobre el que realment podria arribar a ser l'(A)rquitectura (I)deal (6).

En els últims anys la suor ha guanyat interès com a font, no invasiva, d’informació rellevant sobre l’estat de salut d’un subjecte. En l’àmbit de l’esport la pèrdua i la taxa de suor estan fortament relacionades amb la deshidratació, un problema important per a un/a esportista. Avui en dia s’han proposat múltiples estratègies per controlar aquestes variables, però la nostra proposta d’estudi és un sensor quimiresistor que consisteix en un substrat ajustable en volum (paper) modificat amb un nanomaterial conductor (tinta de nanotubs de carboni) que produeix un canvi en les propietats elèctriques (resistència) en funció de l’aigua absorbida (volum de suor). En altres treballs s’ha optimitzat la formulació de la tinta, variant el tipus, la quantitat de nanotubs de carboni o la composició de la tinta però no es va estudiar la influència del paper. Per aquesta raó en aquest treball es centrarà més en estudiar el rol del substrat, paper, en el sensor quimiresistor i possibles vies de millorar-ne les seves característiques. En aquest estudi s’ha abordatl’efecte del substrat en el comportament del sensor des de diferents perspectives i metodologies. S’ha comprovat que és un procés reproduïble i s’ha arribat a la conclusió que, tot i que no és un estudi determinant, el paper de filtre Whatman 1 seria un candidat potencial a ser un dels substrats òptim per la fabricació de sensors ja que permetria optimitzar el procés de fabricació i proporciona propietats interessants com una alta porositat, un bon comportament fluídic i un rang lineal elevat entre altres. Encara més rellevant, s’ha demostrat que el substrat dels sensors quimiresistors té importància dins del funcionament del sensor i que és una part a ser optimitzada segons l’aplicació

Maricel és un Centre d'Interpretació i Estació de Recerca ubicat al Prat de Ses Monges, Eivissa, creat per protegir, conservar i recuperar el el valor paisatgístic, ambiental i patrimonial del Prat de Ses Monges.

Màster en Lideratge i Gestió d'Infermeria, Universitat de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria. curs: 2021-2022, Tutor: Josefina Martínez Soler, Objectiu: Determinar si existeix relació entre la citologia líquida com a mètode de cribratge de càncer de coll uterí i l’augment de lesions escatoses intraepitelials d’alt grau. Àmbit d’estudi: Es tracta d’un estudi comparatiu entre la citologia líquida i la citologia convencional de les pacients d’un mateix centre d’atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (La Riera) entre dos espais en el temps. Metodologia: Mitjançant un estudi retrospectiu de cohorts, es compara el número de citologies diagnosticades amb una lesió escatosa intraepitelial d’alt grau entre la citologia convencional (2018-2019) i la citologia líquida (2020-2021) de dones entre 18 i 64 anys. Per a saber si hi ha dependència entre les variables s’utilitza l’estudi estadístic de Chi-Quadrat amb SPSS. També es fa una comparativa entre citologia i biòpsia de les pacients per saber si existeix correlació diagnòstica i s’estableix un filtre per saber en quina franja d’edat es produeixen més lesions. Aquests últims dos paràmetres es realitzen amb l’explotació de dades del sistema informàtic SAP. Implicació pràctica: Els resultats d’aquest estudi aportarà més evidència científica sobre la implementació de les noves metodologies de cribratge de càncer de coll uterí (l’ús de la citologia líquida) i la seva efectivitat en relació als mètodes de cribratge convencionals.

The book is a participatory guide of the biodiversity that the volunteers have observed in the beaches of the Metropolitan Area of Barcelona. All the pictures have been taken from the volunteers (see contributors list), The book has also received support from the Spanish Ministry of Science and Innovation within the FECYT program FCT-19-14493

La infecció respiratòria per COVID-19 es una malaltia recent que representa un risc potencial per als pacients d’edat avançada ja que son especialment vulnerables a desenvolupar processos de major gravetat. La prevenció, diagnòstic i tractament de la desnutrició es deuen incloure de manera rutinària en el abordatge de tots els pacients amb COVID-19. Es realitza un estudi descriptiu prospectiu amb 100 pacients de més de 65 anys que ingressen al Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida entre el 15 de Març i el 15 de Juny de 2021. Es registren variables clíniques i analítiques amb l’objectiu d’analitzar el estat nutricional dels pacients. La mitjana d’edat va ser de 74,21 anys. El 78,4% referia haver perdut pes en les últimes setmanes. El 20,2% complien els criteris GLIM per a la determinació de un grau de desnutrició. El 57,6% va requerir ingrés hospitalari i el 18,2% va rebre suplementació nutricional durant l’ingrés. Els pacients geriàtrics amb infecció per SARS-Cov-2 es va associar un major probabilitat de patir desnutrició degut a la gran incidència registrada de pèrdua involuntària de pes durant el transcurs de la malaltia, el grau d’independència del pacient i la reduïda ingesta. La infección respiratoria por COVID-19 es una enfermedad reciente que representa un riesgo potencial para los pacientes de edad avanzada que son especialmente vulnerables a desarrollar procesos de gravedad mayor. La prevención, diagnóstico y tratamiento de la desnutrición se debe incluir de manera rutinaria en el abordaje de todos los pacientes con COVID-19. Se realiza un estudio descriptivo prospectivo con 100 pacientes de más de 65 años que ingresan en el Servicio de Urgencias del Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida entre el 15 de marzo y el 15 de junio de 2021. Se registran variables clínicas y analíticas con el objetivo de analizar el estado nutricional. La media de edad fue de 74,21 años. El 78,4% refería haber perdido peso en las últimas semanas. El 20,2% cumplían los criterios GLIM para la determinación de un grado de desnutrición. El 57,6% requirió ingreso hospitalario y el 18,2% recibió suplemento nutricional durante el ingreso. Los pacientes geriátricos con infección por SARS-Cov-2 se asociaron a una mayor probabilidad de padecer desnutrición debido a la gran incidencia registrada de pérdida involuntaria de peso durante el transcurso de la enfermedad, el grado de independencia del paciente y la reducción de la ingesta. Respiratory infection with COVID-19 is a recent disease that represents a potential risk for old patients who are particularly vulnerable to developing more severe disease. Prevention, diagnosis and treatment of malnutrition should be routinely included in the management of all patients with COVID-19. We conducted a prospective descriptive study of 100 patients over 65 years of age admitted to the Emergency Department of the Arnau de Vilanova University Hospital in Lleida between 15 March and 15 June 2021. Clinical and analytical variables were recorded in order to analyse the nutritional status of the patients. The average age was 74.21 years. The 78.4% reported having lost weight in the last few weeks. A total of 20.2% met the GLIM criteria for the determination of a degree of malnutrition. Among the patients, 57.6% required hospital admission and 18.2% received nutritional supplementation during admission. Geriatric patients with SARS-Cov-2 infection were associated with a higher likelihood of malnutrition due to the reported high incidence of unintentional weight loss during the illness, the level of independence of the patient and reduced intake.

El sistemes d’interacció home-màquina, com per exemple els mòbils, cada vegada més necessiten reconèixer i interpretar l’entorn en el que es mouen. En particular, una informació important es pot obtenir del canal d’àudio, que permet identificar esdeveniments i ambients sonors, com per exemple la detecció de sons ambients (carrer, aeroports, oficines, domèstics, natura), etiquetatge de sons d'origen humà o naturals (activitats quotidianes, animals, música, etc.). La majoria dels sistemes de classificació es basen en les tècniques d’aprenentatge automàtic (Machine Learning, Deep Learning).

Este proyecto se centra en la intervención de siete naves industriales del SXX situadas en Castelló de la Plana . Con la intención de recuperar la memoria histórica se pone en valor el patrimonio industrial que siempre ha caracterizado la ciudad y con la intención de activar el barrio de Cremor se pronone un programa de usos mixtos y espacios abiertos a disposición de la ciudadanía. Estas naves están situadas estratégicamente en relación al Riu Sec, cuya recuperación se plantea de igual manera en el proyecto mediante el planteamiento de un eje verde que une la ciudad con la costa castellonense. El proyecto se enmarca dentro del PGE 2018 que, desde el Ayuntamiento, se está llevando a cabo.

La recerca presentada en aquesta tesi analitza com tres parelles de mestres de ciències i anglès d'una escola de primària pública catalana construeixen un projecte AICLE en ciències des de la docència compartida, entesa com una col·laboració que s’estableix tant fora com dins de l’aula El projecte integra l’ensenyament de les ciències i de l’anglès a través de l’elaboració de tallers de ciència plantejats des de la indagació i que suposen la construcció d’algun artefacte tecnològic. Es concreten tres grans preguntes per a la recerca: (a) Com es produeix la col·laboració discursiva entre parelles de mestres que integren l’ensenyament-aprenentatge de les ciències i l’anglès?, (b) Com evoluciona la col·laboració discursiva entre parelles de mestres que integren l’ensenyament-aprenentatge de les ciències i l’anglès?, i (c) Quines semblances i diferències hi ha en la manera en què col·labora una mestra d’anglès amb diferents mestres de ciències? A partir del bricolatge metodològic es construeix una metodologia basada en l’anàlisi del discurs i que combina aportacions pròpies de la didàctica de les ciències i de la sociolingüística. El corpus de dades està constituït per gairebé 6 hores de gravacions audiovisuals de la docència compartida en gran grup a l’aula per part de les tres parelles de mestres. Els resultats mostren les diverses estratègies que les parelles de mestres utilitzen per gestionar la seva participació, l’ús de la llengua i el treball de les ciències, l’anglès i la gestió de l’aula. Les diverses parelles utilitzen models de col·laboració discursiva similars en el que el patró semàntic condiciona el seu patró de participació i l’ús de la llengua, sobretot en els estadis inicials de la col·laboració. En quant al patró de participació, es mostra com els mestres utilitzen estratègies d’interacció amb l’alumnat innovadores que es fan possibles gràcies a la presència de dos docents a l’aula i a la distribució de l’expertesa, com l’assumpció per part dels mestres del rol d’aprenent. Respecte a l’ús de la llengües, es descriu com les alternances lingüístiques són usades pels mestres amb finalitats didàctiques. També s’analitzen els continguts treballats de ciències i anglès i es descriu en quins moments s’integren i de quina manera. En l’estudi de l’evolució dels models de col·laboració discursiva, s’observa com la col·laboració avança cap a una major distribució del lideratge a l’aula que implica un major equilibri entre les disciplines, més integració dels ensenyaments i un ús més ric de la llengua. En quant a l’estudi comparatiu entre les parelles de mestres amb diferents bagatges, mostra com una mestra d’anglès amb experiència de docència compartida AICLE pot transferir algunes de les característiques dels models de col·laboració discursiva madurs, com un ús més ric de la llengua o una major distribució i integració de les disciplines, però d’altres com l’ús d’estratègies de lideratge compartit requereixen més temps de col·laboració entre els docents. Com a conclusions s’indica que aquesta recerca aporta una documentació a nivell micro de com la docència compartida enriqueix la construcció d’un projecte de diàleg disciplinar i promou el desenvolupament professional dels mestres implicats. Així mateix es presenten un conjunt d’estratègies discursives útils per a l’aula AICLE o de docència compartida, i una anàlisi de com s’aconsegueix la integració de l’ensenyament de les ciències i l’anglès. Aquesta recerca aporta doncs evidències per afirmar que la docència compartida és una eina molt valuosa per a la construcció de projectes d’integració de les ciències i de l’anglès a l’educació primària, doncs ajuda a desenvolupar projectes AICLE que promouen un ensenyament equilibrat i de qualitat de les disciplines implicades., The research presented in this doctoral dissertation analyzes the way three pairs of science and English primary teachers of a public Catalan school build a CLIL project through coteaching understood as collaboration between the teachers’ pairs within and outside the classroom. This project integrates the teaching of science and English through inquiry based science teaching and learning workshops oriented towards the development of a technological artifact. Three main questions guide the research work presented: (a) how can the discursive collaboration established within the pairs of coteachers when integrating the teaching of science and English be characterized? , (b) What is the evolution of discursive collaboration within the pairs of coteachers when integrating the teaching of science and English? , and (c) what similarities and differences can be found in the way one English primary teacher collaborates with different science teachers? From a bricoleur perspective a methodological approach based on discourse analysis is built, combining contributions from science education and sociolinguistics research. The corpus of data is almost 6 hours of video-recordings where three pairs of coteachers interact with the whole classroom. The results show the different strategies that coteachers use to manage their participation, the use of language and the teaching of science and English in this cotaught CLIL classroom. All the coteachers use similar discursive collaboration models in which the semantic pattern has an influence on the participation and linguistic patterns, especially in the early stages of collaboration. Regarding the participation pattern, coteachers use innovative strategies for the interaction with students that are possible thanks to the presence of two teachers in the classroom and their distributed expertise. One of these strategies is the use of a student role. Regarding the use of languages, the study describes how coteachers use language alternation with teaching purposes. Regarding the semantic pattern, science, English and management contents are analyzed, as well as how they are integrated. The study of the evolution of discursive collaboration models shows that the collaboration progresses towards a greater distribution of leadership in the classroom that involves a better balance between disciplines, more integration between the science and English teaching, and a greater presence of the foreign language in the classroom. The comparative study between three pairs of coteachers with different backgrounds shows how a teacher with CLIL coteaching experience can transfer some of the characteristics of an evolved CLIL co-taught discursive collaborative model, as a greater distribution and integration of disciplines and a greater presence of the foreign language. Nevertheless, other characteristics of evolved models such as the use of shared leadership strategies require more time coteaching together. On conclusion, this research provides information about how coteaching enriches the construction of a project based on a disciplinary dialogue and how promotes the professional development of coteachers involved. It also presents a set of discursive strategies useful for CLIL classroom teaching and coteaching, and analyzes how the teaching of science and English can be integrated. This research provides evidence as to state that coteaching is a valuable tool for construction of science and English integrated learning in primary education, as it helps to develop CLIL projects that promote a balanced teaching of the disciplines involved that preserve the quality of their teaching.

Treball de fi de grau en Comunicació Audiovisual Tutora: Marta Grau Tot comença quan l’Anna, que acaba de tornar al seu poble després de finalitzar els estudis/na Barcelona, es converteix en l’entrenadora de l’equip d’hoquei de la seva germana petita,/nl’Emma, per poder salvar la secció femenina del club, que després de moltes derrotes/nacumulades i l’abandonament de l’anterior entrenador, veu perillar la seva existència./nL’Emma se sent eclipsada per la seva germana i compartirà les seves frustracions amb la/nseva amiga Laila, a la que coneix de tota la vida i amb la que també comparteix equip, fins/nque l’Emma decideix que és millor que segueixi jugant en un altre equip. Això farà que les/ndues es vagin distanciant./nLes altres noies de l’equip, la Raquel, la Flor, la Lorena, la Gina i la Berta, també hauran/nde trobar el seu lloc i començar a definir-se, dividides entre el desig de destacar i el de/npertànyer. Fugir dels estereotips que les estanquen però alhora aprendre a conviure amb/nells./nMentre intenten trobar el seu lloc dins la societat, també s’aniran adonant que han de trobarlo/ndins el seu propi equip. De mica en mica els seus esforços es veuen recompensats i/ncomencen a ser un equip més cohesionat i així, tot i les diverses baralles i malentesos entre/nelles, s’adonaran que cadascuna d’elles és una peça imprescindible dins l’equip i que per/naixò, s’han d’acceptar i respectar./nAl final de la temporada acaben sent amigues i entenent-se com a equip, tot i que això/nno és suficient per salvar la secció femenina. Igualment, el seu triomf no és ser un equip/nguanyador, sinó simplement ser un equip.

Avaluació energètica de cinc edificis públics situats a la Palma de Cervelló. Els cinc edificis que s'han estudiat han estat: l'ajuntament, la biblioteca municipal, la llar d'infants El Patufet, el centre d'atenció primària i els vestuaris del camp de futbol. La metodologia que s'ha dut a terme ha sigut a partir dels coneixements obtinguts en el DAC d'Impacte Ambiental i Rehabilitació Energètica i guiat per la professora Montserrat Bosch. De cada edifici s'ha dut a terme un estudi gràfic on s'ha realitzat l'aixecament de plànols i l'anàlisi de les transmitàncies, tot seguit hi ha un llistat amb els sistemes que trobem a cada equipament i les seves característiques. L'estudi dels consums elèctrics i de gasoil, en cada cas, amb els ratis de referència corresponents així com un estudi de confort dels espais. Una vegada s'analitzen totes les dades es donen unes propostes de millores i unes conclusions que s'han pogut extreure després d'analitzar tots els paràmetres. Com a objectiu final es busca detectar els problemes que pugui haver en els equipaments i definir unes propostes d'intervenció per a que l'edifici sigui més sostenible i eficient energèticament.

L’arribada de noves tecnologies obre moltes possibilitats pràctiques per estudiar més a fons l’ús d’aquestes imatges en l’òptica de l’ull. D’acord amb aquesta evolució, s’han emprat recentment durant la cirurgia de cataractes o en el cribratge de l’estrabisme. Tanmateix, una altra aplicació coneguda és el desenvolupament dels sistemes de seguiment ocular, que utilitzen la PI i la PIV. El propòsit principal d’aquest treball ha estat analitzar la simulació del traçat de raigs de les imatges de Purkinje en el sistema òptic de l’ull teòric. Com que aquestes sempre se solen captar amb instruments oftàlmics, s’ha volgut representar aquesta marxa gràfica per a la configuració objecte-ull en un instrument específic, el queratòmetre de Baush & Lomb, utilitzant el programa informàtic BEAM FOUR. Com es veurà, hi ha algunes discrepàncies entre el què diu l’òptica paraxial i els valors experimentals obtinguts.

El poble de Bellcaire d’Urgell a Lleida, està tallat per la carretera C-53 que passa pel mig. Causa molèsties acústiques i perill per a la població. Fins al moment, han mort 18 persones a aquest tram de carretera. És per això que s’ha decidit fer un estudi sobre una possible variant d’aquest tram de carretera que desviï el trànsit a les afores per tal de que el poble pugui fer una vida més segura, tranquil·la i saludable. Aquest projecte presenta el disseny de la variant amb els encreuaments amb la C-53 i la LP-3322. Per dur a terme l’estudi s’ha utilitzat la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i buscar el traçat més òptim per a la nova carretera. S’ha tingut en compte evitar les expropiacions de vivendes, optimitzar els canvis de rasant i corbes i, respectar la Normativa 3.1-IC de la Instrucció de Carreteres. Un cop decidit el traçat, s’ha procedit a donar coordenades a un seguit de bases a partir d’observacions en estàtic i amb els càlculs en post-procés amb el programa LEICA GEO-OFFICE. Seguidament s’ha fet un aixecament topogràfic de la zona a escala 1/1000 mitjançant la metodologia RTK. Amb les dades obtingudes s’ha creat el model digital del terreny amb el programa AUTOCAD/MDT. El disseny del traçat en planta, en alçat i els encreuaments de la variant s’han realitzat amb el programa ISTRAM-ISPOL en funció de les seccions tipus dissenyades. Posteriorment s’ha calculat el moviment de terres. Per acabar, cal comentar que aquest projecte inclou un estudi del trànsit i del medi de la zona així com un reportatge fotogràfic. També s’hi troben els corresponents plànols que inclouen la senyalització vial i els drenatges.

Creació d'una aplicació mòbil per a eolymp.cat, utilitzant la plataforma Phonegap. Permet consultar dades de la web, realitzar i pujar entrenaments i apunts d'estat.

El present projecte persegueix dos objectius ben diferenciats. Per una banda es duu a terme el disseny i instal·lació d’un laboratori en la planta de biometanització i compostatge de Can Barba a Terrassa per tal que els estudiants de la E.S.O puguin anar-hi a realitzar experiments relacionats amb el tractament de la Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM) que els permetin comprendre els processos duts a terme a la planta. D’aquesta forma també es farà incidència en l’eficiència en la recollida selectiva de la fracció orgànica. El lloc on es pretén dur a terme les actuacions proposades en el present projecte són les instal·lacions de la planta de tractament de residus de Can Barba. Per una altra banda també es dissenya un recorregut per tal que els estudiants puguin completar l’experiència apresa en el laboratori amb una visita guiada per la planta per tal que vegin les màquines que realment formen part del procés real. S’ha cregut oportú el disseny i proposta d’una estructura elevada per tal de tenir una visió àmplia de la planta sense interrompre l’activitat dels treballadors ni posar en perill la seguretat dels visitants. La part corresponent a la instal·lació del laboratori ja s’ha dut a terme i, de fet ja s’han fet diverses pràctiques amb estudiants. Pel que fa a la part del recorregut per les visites el que es planteja en aquest projecte és una proposta.

L’objectiu d’aquest treball de recerca és detectar la presència d’estereotips de gènere en infants del Cicle Superior de Primària en relació amb l’Educació Física i l’esport. A més, també s’identifiquen les seves preferències en aquest àmbit, i s’analitza la representació que tenen del joc i l’esport (si és masculí o femení). Per últim, s’identifiquen també les activitats portades a terme, segons el sexe, al pati i a les activitats físiques o esportives extraescolars. Per obtenir aquesta informació s’utilitza un qüestionari elaborat per la Doctora Susanna Soler de l’INEFC de Barcelona, que és aplicat en una mostra de 288 infants.

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Laura García Sánchez, Ribalta és sense cap dubte un dels principals mestres de la pintura barroca espanyola i el més important de l’escola valenciana, tot i no ser tan conegut pel públic general com ho son Velázquez, Murillo, Zurbarán o Alonso Cano. A més dels dos grans centres del barroc espanyol, Madrid i Sevilla, València apareix com un tercer focus amb una tradició pictòrica en continu contacte amb Itàlia des de finals del segle XV, cosa que no succeeix a cap altre focus peninsular. En aquest ambient apareix Ribalta, un pintor català que desprès de passar per Madrid i l’Escorial i després d’una primera etapa valenciana al servei del Patriarca Sant Joan de Ribera, aconsegueix desprès la mort d’aquest portar la pintura valenciana fins a la cúspide i conformar un estil que va crear escola amb els seus seguidors Joan Ribalta, el seu fill, Vicent Castelló, Abdó Castanyeda, Gregori Bausà ...

L'educació inclusiva s'ha convertit en un repte dins l'àmbit educatiu i a la societat en general, això implica un procés i uns canvis en la manera de pensar i entendre les relacions d'igualtat. Així doncs, aquest treball pretén posar un granet d'inclusió dins l'àmbit de l'educació no formal, concretament al Centre de Recuperació d'Animals Marins, fundació dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies amenaçades que hi habiten. El treball proporciona estratègies i recursos als educadors per atendre les Necessitats Educatives Especials i aportar tècniques per incloure tot l'alumnat a les activitats.

This Final Degree Project aims to study the effect of 3 types of abiotic stress (drought, salinity and nocturnal cold) in the growth of three species of tomato plant: two wild accessions (L. peruvianum and L. hirsutum) and a domestic accession (L. esculentum) from the genebank of Semillas Fitó company. Three levels of treatment have been tested for each stress type: T (Control), S1 and S2. In the drought test, T has been treated covering irrigation needs with an optimum nutrient solution (NS); S1 has watered with 50% of the irrigation dose received by T; and S2 has only received 25%. Concerning the salt stress test, T has been irrigated with NS optimal salinity (2,5dS/m); S1 has been watered with a 7dS/m NS and S2 with a 10dS/m NS. To increase the electrical conductivity (EC) NaCl was added to the SN. For the nocturnal cold stress test different periods of exposure have been established to 5ºC: T, which has not been exposed to 5ºC; S1, which has been exposed to 5ºC during 1,5 hours and S2, exposed to 5ºC during 3 hours. The three stress tests were carried out in a climatic chamber with 18h photoperiod, daytime temperature of 24ºC and nighttime temperature of 18ºC and radiation of 183μmol PAR m -2 s -1. Seeds have been sown in a multi-alveolar tray with a coir pith substrate. After 4 weeks of cultivation without stress, trays S1 and S2 have been treated with the corresponding stress levels for 3 weeks. At the end of each test it were evaluated some parameters of metric growth (height, number of leaves and leaf area -normal, chlorotic and necrotic- and weight (total fresh and dry weights and corresponding fractions, shoot/root ratio, and water content of leaves, stem and root). Domestic accession (L. esculentum) has presented a greater growth compared to wild genotypes and among them L. peruvianum has obtained a lower vegetative growth than L. hirsutum genotype. In relation to drought and salinity stress, L. esculentum has turned out to be the most sensitive genotype, showing significant affections by many parameters, suffering an appreciable reduction of vegetative growth with both stress types. Affectation in L. hirsutum has been much lower than the others, denoting more tolerance, while L. peruvianum has proved to be the most tolerant accession to drought and salinity, since reductions have been only detected in a few of the parameters studied. The nocturnal cold test has not shown significant damages in any of the three genotypes, even though a certain growth stimulus in absolute values it could be observed with 1,5h of nocturnal cold treatment in L. hirsutum and L. peruvianum, whereas in L. esculentum a reduction trend has been detected. El present Projecte Final de Grau té com a objectiu estudiar els efectes de 3 tipus d'estrès abiòtic (sequera, salinitat i fred nocturn) en el creixement de 3 espècies de tomaquera; dues silvestres (L. peruvianum i L. hirsutum) i una domesticada (L. esculentum) procedents del banc de germoplasma de l'empresa Semillas Fitó S.A. Per a cada factor d'estrès s'han establert tres nivells: T (Testimoni), S1 i S2. En l'assaig de sequera, T s'ha tractat cobrint completament les seves necessitats hídriques amb solució nutritiva (SN) òptima; S1s'ha regat amb el 50% de la dosi de reg que ha rebut T; i S2 només n'ha rebut el 25% . Per a l'estrès salí, T s'ha fertirrigat amb una SN de salinitat òptima (2,5dS/m); a S1 s'ha aplicat SN amb CE de 7dS/m; i a S2 SN amb CE de 10dS/m. Per augmentar la CE s'ha addicionat NaCl a la SN. Per l'estrès de fred nocturn s'han establert períodes d'exposició a 5ºC: T, que s'ha mantingut a una temperatura nocturna de 18ºC; S1, que ha estat exposat a 1,5 hores a 5ºC; i S2, amb 3 hores a 5ºC. Tots 3 assaigs s'han dut a terme en una cambra climàtica de Semillas Fitó amb fotoperíode de 18h, temperatura diürna de 24ºC i nocturna de 18ºC i radiació de 183µmols de PAR m-2 s-1. Les llavors s'han sembrat en safates multialveolars amb substrat de fibra de coco. Després d'un període de cultiu inicial de 4 setmanes sense estrés, les safates de S1 i S2 s'han tractat amb els corresponents nivells d'estrès durant 3 setmanes. En finalitzar cada assaig s'han avaluat diversos paràmetres de creixement mètric (alçada, número de fulles i àrea foliar -total, normal, cloròtica i necròtica-) i ponderals (pesos frescos i secs totals i per fraccions, relacions pes aeri/pes arrel, i continguts hídrics de fulles, tija i arrel). L'accessió domesticat (L. esculentum) ha presentat un creixement molt superior al dels genotips silvestres i entre aquests el de L. peruvianum ha estat inferior al de L. hirsutum). Pel que fa als estressos hídric i salí, L. esculentum ha resultat ser el genotip més sensible, mostrant afectacions significatives en molts dels paràmetres, patint una significativa reducció del creixement vegetatiu amb els dos factors d'estrès. L'afectació de L.hirsutum ha estat molt inferior, denotant major tolerància, mentre que L. peruvianum és el genotip que presenta més tolerància a la sequera i a la salinitat, atès que només s'han detectat reduccions en pocs dels paràmetres estudiats. L'assaig d'estrès de fred nocturn no ha mostrat afectacions significatives en cap dels tres genotips, tot i que en valors absoluts s'observa un cert estímul del creixement amb 1,5h de fred a L. hirsutum i a L. peruvianum, mentre que a L. esculentum la tendència és a la reducció. El presente Proyecto final de Grado tiene como objetivo estudiar los efectos de 3 tipos de estrés abiótico (sequía, salinidad y frío nocturno) en el crecimiento de 3 especies de tomatera: dos silvestres (L. peruvianum y L. hirsutum) y una doméstica (L. esculentum) procedentes del banco de germoplasma de la empresa Semillas Fitó S.A. Para cada uno de los factores de estrés se han establecido tres niveles de tratamiento: T (Testigo), S1 y S2. En el ensayo de sequía, T se ha tratado satisfaciendo completamente sus necesidades hídricas con solución nutritiva (SN) óptima; S1 se ha regado con el 50% de la dosis de riego recibida por T; y S2 sólo ha recibido un 25%. En relación al estrés salino, T se ha fertirrigado con una SN de salinidad óptima (2,5dS/m); a S1 se le ha aplicado SN con CE de 7dS/m y a S2 SN con CE de 10dS/m. Para aumentar la CE se ha añadido NaCl a la SN. Para el estrés por frío nocturno se han establecido períodos de exposición a 5ºC: T, que se ha mantenido a una temperatura nocturna de 18ºC; S1, que ha sido expuesto durante 1,5 horas a 5ºC y S2, tres horas a 5ºC. Los tres ensayos se han realizado en una cámara climática con fotoperiodo de 18 h, temperatura diurna de 24ºC y nocturna de 18ºC y radiación de 183 µmols de PAR m-2s-1. Las semillas se han sembrado en bandejas multialveolares con sustrato de fibra de coco. Tras un período de cultivo inicial de 4 semanas sin estrés, las bandejas de S1 y S2 han sido tratadas con los niveles de estrés correspondientes durante 3 semanas. Al finalizar cada ensayo se han evaluado parámetros de crecimiento métrico (atura, número de hojas y área foliar -total, normal, clorótica y necrótica-) y ponderal (pesos frescos y secos totales y por fracciones, relaciones peso aéreo/peso raíz, y CH de hojas, tallo y raíz). La accesión doméstica (L. esculentum) ha presentado un crecimiento muy superior al de los genotipos silvestres y de entre ellos el de L. peruvianum ha sido inferior al de L. hirsutum. En lo que respecta al estrés hídrico y salino, L. esculentum ha resultado ser el genotipo más sensible, mostrando afectaciones significativas en muchos de los parámetros y sufriendo una reducción significativa del crecimiento vegetativo con los dos factores de estrés. La afectación de L. hirsutum ha sido muy inferior, denotando mayor resistencia, mientras que L. peruvianum es el genotipo que presenta una resistencia mayor a la sequía y a la salinidad, teniendo en cuenta que sólo se han detectado reducciones en pocos de los parámetros estudiados. El ensayo de frío nocturno no ha presentado afectaciones significativas en ninguno de los tres genotipos, aunque en valores absolutos se observa un cierto estímulo del crecimiento con 1,5 h de frío en L. hirsutum y L. peruvianum, mientras que en L. esculentum se aprecia una tendencia a la reducción.

Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l'Art. Facultat de Geografia i Història de la UB. Curs: 2015-2016, Tutor: Laura Garcia, L’objecte d’estudi d’aquest projecte d’investigació serà la reflexió en el llenguatge plàstic de Kandinsky en un període concret (1922-1933), prenent com a paradigma la seva pintura Structure Joyeuse (1926), tenint en compte les seves obres bibliogràfiques per adoptar una postura crítica-reflexiva i assenyalar si les teories que descriu es manifesten en l’obra.

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Laura García Sánchez, Aquest treball pretén ser un recorregut per la trajectòria vital i artística de Lluís Rigalt, per tal de poder comprendre, de la manera més exhaustiva possible, la seva obra i enfocant-nos, al mateix temps, en cercar la presència de la ruïna dins d’aquesta i procedir al seu estudi, observant-ne les diferències plàstiques –tècniques i estilístiques–, així com les de caire més conceptual –intencionalitat i el paper que hi juga dins les obres–.