Search

El CIAFFM és un centre amb mixticitat d’usos dividit en quatre líneas de treball concretes: investigació, recuperació i conservació, producció i, observació i divulgació. És un equipament públic dirigit a professional i no professionals de diferentes àmbits o sectors i de totes les edats on hi hagi un intercanvi de coneixaments i informació, amb la finalitat de poder conèixer i entendre millor el paisatge menorquí i com conviure amb ell. L’educació i conscienciació ambiental, l’investigació i recuperació, els estudis relacionats amb la flora i fauna, la participació en programes de conservació, el manteniment de la biodiversitat en l’illa i conservació de mostres biològiques, com el treball de camp són algunes de les tasques del centre. Juntament amb l’observació directe de l’ecosistema de Menorca i les seves espècies, amb un espai d’estada temporal pels propis investigadors del centre. El centre compta doncs amb 5 espais ben diferenciats segons les necessitats de cada usuari. Aquest, es poden classificar en cultural, educatiu, restauració, habitacional i tècnic, cada espai és localitzat en una ala concreta del centre. L’edifici en forma de pinta permet aquesta connexió a través d’un corredor comunicador i amb visuals a l’exterior desde cada espai. El programa es dividit en dues plantes, concentrant l’ús tècnic i especialitzat com són els laboratoris i els habitatges d’aquests investigadors a la planta -1, en canvi, a la cota sobraresant s’hi troben els usos menys especialitzats. Un tema important dels espais era ben diferenciar els espais servits dels servidors a partir del disseny de diferents mobles distribuidros dels espais. L’ús cultural i educatiu es realitza en les ales rehabilitades del pròpi far, on mitjaçant una escala ens porta a un llarg corredor que comunica a les diferents ales específiques soterrades restants. En primer lloc, trobam l’ala del menjador-bar, seguidament estan els habitatges temporals pels investigadors procedents fora de l’illa i, per acabar, l’ala tècnica on aquest cos de dues plantes engloba l’ús tècnic i volumètricament encaixa el projecte en el paisatge i el territori.

Barcelona és una ciutat amb un teixit molt dens a partir de petits nuclis petits i diversos en gran part dels seus barris degut a créixer a partir de la conurbació de centres històrics. A l’est de la ciutat, es troba el districte de Sant Martí i dins el barri de Provençals del Poblenou, conegut pel caràcter industrial i actualment per estar dins del planejament urbà del 22@. Aquest fet ha comportat un decreixement d’habitants al barri degut a la manca d’habitatges molts dels quals estan afectats pel nou planejament, fora de l’ordenació urbana. Implicant doncs que no hi hagi espais de qualitat com ara equipaments o espais urbans per als habitants de Provençals. En aquesta atmosfera sorgeix la necessitat de conservar tan el patrimoni tangible com intangible del barri, per tal de conservar el caràcter de Provençals del Poblenou. Juntament amb una mirada crítica cap a l’emergència climàtica que els darrers anys ens ha estat afectant a tota la població i és moment de canviar el paradigma. Així doncs es tracta de realitzar un punt d’activitat al barri creant tan espai públic, equipaments i habitatges per generar densitat des d’aquest indret i crear un nou espai d’oportunitat perquè gràcies a les relacions se’n puguin crear de noves al seu voltant. Barcelona es una ciudad con un tejido muy denso a partir de pequeños núcleos en gran parte de sus barrios debido a crecer a partir de la conurbación de centros históricos. Al este de la ciudad, se encuentra el distrito de Sant Martí y dentro del barrio de Provençals del Poblenou, conocido por el carácter industrial y actualmente por estar dentro del planeamiento urbano del 22@. Este hecho ha comportado un decrecimiento de habitantes en el barrio debido a la falta de viviendas muchas de las cuales están afectadas por el nuevo planeamiento, fuera de la ordenación urbana. Implicando que no haya espacios de calidad como equipamientos o espacios urbanos para los habitantes de Provençals. En esta atmósfera surge la necesidad de conservar tanto el patrimonio tangible como intangible del barrio, a fin de conservar el carácter de Provençals del Poblenou. Junto a una mirada crítica hacia la emergencia climática que en los últimos años nos ha estado afectando a toda la población y es momento de cambiar el paradigma. Así pues se trata de realizar un punto de actividad en el barrio creando tan espacio público, equipamientos y viviendas para generar densidad desde este lugar y crear un nuevo espacio de oportunidad para que se puedan crear nuevas relaciones alrededor. Barcelona is a city with a very dense fabric made up of small, small and diverse centers in a large part of its neighborhoods due to growth from the conurbation of historic centers. To the east of the city, is the district of Sant Martí and within the district of Provençals del Poblenou, known for its industrial character and currently for being part of the 22@ urban planning. This fact has led to a decrease in inhabitants in the neighborhood due to the lack of housing, many of which are affected by the new planning, outside the urban planning. So implying that there are no quality spaces such as facilities or urban spaces for the inhabitants of Provençals. In this atmosphere arises the need to preserve both the tangible and intangible heritage of the neighborhood, in order to preserve the Provençal character of Poblenou. Together with a critical look at the climate emergency that has been affecting the entire population in recent years and it is time to change the paradigm. So it is about creating a point of activity in the neighborhood by creating public space, facilities and housing to generate density from this place and create a new space of opportunity so that thanks to the relationships new ones can be created in the around him

La població cada vegada està envellint més i els habitatges sovint no donen resposta a les necessitats que tenen les persones d'edat avançada. Per aquesta raó, aquest projecte pretén explorar una alternativa d'habitatge per a aquest col·lectiu amb la intenció de promoure l'envelliment actiu. "La Titaranya" és una cooperativa d'habitatges que va fer una compra col·lectiva al mercat privat. El projecte se situa en el barri antic de Valls, en un entorn molt degradat i que ha perdut activitat en els darrers anys. Actualment, s'està rehabilitant el primer edifici, anomenat "Ca Robusté", que serà un habitatge cooperatiu intergeneracional. Aquest treball acadèmic se centra en el segon edifici de "La Titaranya", anomenat “Ca L’Alemany”, i proposa un habitatge cooperatiu sènior per tal que, quan els socis actuals envelleixin, no hagin de marxar de l'entorn on han viscut si no volen. Ambdós edificis estan connectats per un antic passatge i estan relacionats per un pati interior d'illa. És objectiu del projecte reactivar, fer més accessible i esponjar el centre històric. Per altra banda, fer un disseny per a l'última llar dels socis de la cooperativa que sigui viable econòmicament i mitjançant principalment estratègies passives. La población está cada vez envejeciendo más y las viviendas a menudo no dan respuesta a las necesidades que tienen las personas de edad avanzada. Por esta razón, este proyecto pretende explorar una alternativa de vivienda para este colectivo con la intención de promover el envejecimiento activo. “La Titaranya” es una cooperativa de viviendas que realizó una compra colectiva en el mercado privado. El proyecto se sitúa en el casco antiguo de Valls, en un entorno muy degradado y que ha perdido actividad en los últimos años. Actualmente, se está rehabilitando el primer edificio, llamado “Ca Robusté”, que será una vivienda cooperativa intergeneracional. Este trabajo académico se centra en el segundo edificio de "La Titaranya", llamado “Ca L’Alemany”, y se propone una vivienda cooperativa senior para que, cuando los socios actuales envejezcan, no tengan que irse del entorno donde han vivido si no quieren. Ambos edificios están conectados por un antiguo pasaje y están relacionados por un patio interior de manzana. El objetivo es reactivar, hacer más accesible y esponjar el centro histórico. Por otro lado, realizar un diseño para el último hogar de los socios de la cooperativa que sea viable económicamente y mediante estrategias pasivas principalmente. The population is increasingly aging and dwellings do not often meet the need of elderly people. For this reason, this project aims to explore an alternative housing for this group, with the intention of promoting active ageing. "La Titaranya" is a housing cooperative that made a collective purchase of a plot with buildings on the private market. The project is located in the old town of Valls, in a highly degraded environment that has lost activity in recent years. Currently, the first building called Ca Robusté is being rehabilitated, which will be an intergenerational cooperative housing. This academic work focuses on the second building of "La Titaranya", called “Ca L’Alemany”, and proposes a senior cooperative housing, so that when the current members grow old they do not have to leave the environment where they have lived if they do not want to. Both buildings are connected by an ancient passage and a courtyard. The aim of the project is to reactivate, make more accessible, and spruce up the historic centre. On the other hand, another aim is to make a design for the last home of the members of the cooperative that is economically viable and using mainly passive strategies. Award-winning

El projecte es basa en la construcció d’un edifici d’obra nova situat a l’Eixample esquerre de Barcelona, més concretament al carrer Viladomat. El projecte pretén la creació d’un nou equipament cultural per al barri relacionat amb el llibre de vell, fomentant així el reciclatge, la reutilització d’objectes, relacionant-se a la vegada amb termes de sostenibilitat i ensenyant a la població a com poder actuar a favor del medi ambient. A la vegada l’edifici també està ideat per ser construït en fusta i evitar d’aquesta manera l’excés d’emissions de co2 a l’atmosfera. A nivell volumètric i urbanístic, el projecte esta concebut per tal d’activar un passatge de l’illa col·locada al seu costat i introduint al usuari cap a un interior d’illa amb unes activitats i circulacions noves ja que actualment només consta d’un parc on l’activitat és molt baixa. El proyecto se basa en la construcción de un edificio de obra nueva situado en el Eixample izquierdo de Barcelona, más concretamente en la calle Viladomat. El proyecto pretende la creación de una nueva equipación cultural para el barrio relacionado con el libro de viejo, fomentando así el reciclaje, la reutilización de objetos, relacionándose a la vegada con termas de sostenibilidad y enseñante en la población a cómo poder actuar a favor del medio ambiente. A la vez el edificio también está ideado para ser construido en madera y evitar de este modo el exceso de emisiones de co2 a la atmósfera. A nivel volumétrico y urbanístico, el proyecto esta concebido para activar un pasaje de la isla colocada a su lado e introduciendo al usuario hacia un interior de isla con unas actividades y circulaciones nuevas puesto que actualmente solo consta de un parque donde la actividad es muy baja. The project is based on the construction of a new building located on the left Eixample of Barcelona, more specifically on the Viladomat street. The project aims to create a new cultural equipment for the old-fashioned book, thus encouraging recycling, reuse of objects, relating at the same time to terms of sustainability and teaching the population how to act in favour of the environment. At the same time the building is also designed to be constructed in wood and thus prevent excess co2 emissions into the atmosphere. At the volumetric and urban level, the project is designed to activate an island passage placed next to it and introduce the user to an island interior with new activities and circulations as it currently consists only of a park where the activity is very low.

Si be és cert que actualment no es considera la zona de Collserola com un territori productor de vi, la història diu el contrari, és mes, Sant Cugat del Vallès va ser un dels principals exportadors de vi. El projecte Recuperant el paisatge, s’uneix a una sèrie d’intervencions en diferents masies i espais de Collserola que estan replantant vinya, a partir de l'ampliació l'antic celler, i la col·locació d'un petit hotel en les plantes altes de la masia. Si bien es cierto que actualmente no se considera la zona de Collserola como un territorio productor de vino, la historia dice lo contrario, es más, Sant Cugat del Vallès fue uno de los principales exportadores de vino. El proyecto Recuperando el paisaje, se une a una serie de intervenciones en diferentes masías y espacios de Collserola que están replantando viñedo, a partir de la ampliación de la antigua bodega, y la colocación de un pequeño hotel en las plantas altas de la masía. Although Collserola area is not currently considered a wine-producing territory, history says the opposite, in fact, Sant Cugat del Vallès was one of the main exporters of wine. The Recovering the landscape project joins a series of interventions in different farmhouses and spaces in Collserola who are replanting vines, starting with the expansion of the old cellar, and the placement of a small hotel on the upper floors of the farmhouse.

"Plug-In" és un projecte enfocat al proper futur de les Rondes de Barcelona i la seva infraestructura urbana. El discurs del treball ve definit pels límits peatonals que generen els teixits de les Rondes i el reaprofitament d'aquestes vies urbanes. Es proposa un nou transport públic, tipus tramvia, que cirucli dins la Ronda garantint un transport ràpid al voltant de la ciutat de Barcelona. La plaça Karl Marx, al barri de La Guineueta, és un bon exemple de límits peatonals, ja que no només es troba sobre la Ronda, sinò que està formada per una generosa rotonda. El projecte busca solucionar aquest conflicte de desconnexió peatonal incorporant unes passarel·les peatonals que, aprofitant la topografia de l'entorn, aconsegueixen un recorregut segur i tranquil pel qual creuar la plaça i la Ronda de Dalt. Simultàniament, l'edifici ofereix nous equipaments públics al barri, com la nova parada de Tramvia, un nou espai multifuncional destinat a activitats lúdiques i assembles per als habitants de la zona, un restaurant públic a primera planta, i un equipament residencial per a estudiants dels voltants del barri amb zones comuns. Tot l'edifici s'interpreta com un volum que s'adapta als diferents fluxos de gent, obrint-se cap al passeig peatonal de Via Favència amb una façana més urbana, i donant resposta al verd que protagonitza la zona amb façanes vegetals orientades a l'interior de la plaça. "Plug-In" es un proyecto enfocado al próximo futuro de las Rondas de Barcelona y su infraestructura urbana. El discurso del trabajo viene definido por los límites peatonales que generan los tejidos de las Rondas y el reaprovechamiento de estas vías urbanas. Se propone un nuevo transporte público, tipo tranvía, que circula en la Ronda garantizando un transporte rápido alrededor de la ciudad de Barcelona. La plaza Karl Marx, en el barrio de La Guineueta, es un buen ejemplo de límites peatonales, ya que no sólo se encuentra sobre la Ronda, sino que está formada por una generosa rotonda. El proyecto busca solucionar este conflicto de desconexión peatonal incorporando unas pasarelas peatonales que, aprovechando la topografía del entorno, consiguen un recorrido seguro y tranquilo por el que cruzar la plaza y la Ronda de Dalt. Simultáneamente, el edificio ofrece nuevos equipamientos públicos en el barrio, como la nueva parada de Tranvía, un nuevo espacio multifuncional destinado a actividades lúdicas y asambleas para los habitantes de la zona, un restaurante público en primera planta, y un equipamiento residencial para estudiantes de los alrededores del barrio con zonas comunes. Todo el edificio se interpreta como un volumen que se adapta a los diferentes flujos de gente, abriéndose hacia el paseo peatonal de Via Favència con una fachada más urbana, y dando respuesta al verde que protagoniza la zona con fachadas vegetales orientadas a el interior de la plaza. "Plug-In" is a project focused on the near future of the Rondas of Barcelona and its urban infrastructure. The discourse of the work is defined by the pedestrian limits generated by the structure of the Rondas and the reuse of these urban roads. A new public transport system is proposed, of the tram type, which runs along the Ronda, guaranteeing rapid transport around the city of Barcelona. The Karl Marx square in the La Guineueta neighbourhood is a good example of pedestrian limits, as it is not only located on the Ronda de Dalt, but is also formed by a generous roundabout. The project seeks to solve this conflict of pedestrian disconnection by incorporating pedestrian walkways which, taking advantage of the topography of the surroundings, provide a safe and quiet route to cross the square and the Ronda de Dalt. At the same time, the building offers new public facilities in the neighbourhood, such as the new tram stop, a new multifunctional space for leisure activities and assemblies for the inhabitants of the area, a public restaurant on the first floor, and a residential facility for students from the neighbourhood with communal areas. The whole building is interpreted as a volume that adapts to the different flows of people, opening onto the pedestrian promenade of Via Favència with a more urban façade, and responding to the greenery that dominates the area with green façades facing the interior of the square.

L’estudi es centra en una tipologia de construcció tradicional agrícola, La Bastida (també anomenada Ubbla o estisora). Històricament aquest tipus de construcció permetia realitzar múltiples activitats, tant de caràcter agrícola com ramader, usos que degut a la industrialització del camp han quedat desfasats i que en l’actualitat s’han anat suplint per diferents alternatives que permeten als habitants del seu entorn realitzar noves activitats més lligades a les seves necessitats. A través de l’estudi de casos pràctics, es fica de manifest quina és la transformació d’aquests espais a partir del seu canvi d’ús, i quina és l’adaptació d’aquest patrimoni arquitectònic, que majoritàriament no està protegit. El estudio se centra en una tipología de construcción tradicional agrícola, La Bastida (también llamada Ubbla o tisora). Históricamente este tipo de construcción permitía realizar múltiples actividades, tanto de carácter agrícola como ganadero, usos que debido a la industrialización del campo han quedado desfasados y que en la actualidad se han ido supliendo por diferentes alternativas que permiten a los habitantes de su entorno realizar nuevas actividades más ligadas a sus necesidades. A través del estudio de casos prácticos, se pone de manifiesto cuál es la transformación de estos espacios a partir de su cambio de uso, y cuál es la adaptación de este patrimonio arquitectónico, que mayoritariamente no está protegido. The study focuses on a type of traditional agricultural construction, La Bastida (also called Ubbla or tisora). Historically, this type of construction has made it possible to carry out multiple activities, both agricultural and livestock, uses that due to the industrialization of the field have become outdated and have now been replaced by different alternatives that allow the inhabitants of their environment to perform. new activities more linked to their needs. Through the study of practical cases, it is revealed what is the transformation of these spaces from their change of use, and what is the adaptation of this architectural heritage, which is mostly unprotected.

Aquest treball posa la mirada sobre l’arquitectura rural Pallaresa, una realitat afectada per l’evolució i el canvi d’hàbitat en el medi rústic. L’evidència dels problemes sobrevinguts i la necessitat de revalorar les seves construccions és precisa per evitar la desaparició d’un paisatge que s’ha vist desvirtuat en les últimes dècades. L’evolució de la població, l’estructura territorial de conreus i la jerarquia social al camp han conformat un dispersament territorial que ha esdevingut l’essència mateixa del model territorial del món rural català. El despoblament que aquestes zones van patir als anys seixanta i el posterior repoblament conjuntural i de segona residència, són dues cares d’una mateixa moneda, que evidencia un procés de perversió i deformació accelerada del paisatge dels hàbitats rurals de Catalunya. Per tant, el diagnòstic és clar i el conjunt de fenòmens generals que s’hi estan donant és conegut de forma detallada, però la mancança d’estudis que focalitzen l’atenció en processos concrets dificulta el coneixement de pautes tangibles d’actuació. En aquest treball serà doncs un exercici de recuperació i catalogació concret, focalitzant la mirada a una tipologia constructiva essencial en l’arquitectura rural pallaresa. Per a fer-ho, s’estudiarà en concret de la casuística de Salàs de Pallars, un poble que esdevingué un epicentre al territori a causa de la compravenda de bestiar. La creació de la fira de Salàs al segle XVI promogué un creixement urbanístic que va propiciar la caracterització de l’arquitectura del territori, esdevinguen una vila molt important fins ben entrat el s. XX.

El ritme de consum de recursos de la població va a passos accelerats. La sofisticació de les tecnologies impliquen un consum energètic cada cop més important, problemàtica també reflectida en el sector de la construcció. És clar que hem d’aprendre a consumir menys, per això el treball investiga l’aprofitament i millora d’edificis antics, juntament amb l’aplicació d’estratègies bioclimàtiques i tecnologies de producció d’energia renovable. El treball analitza com es percep el problema des d’Europa i quines solucions estan sobre la taula. En segon lloc s’extreu un catàleg de solucions arquitectòniques i constructives a través de l’estudi exhaustiu de propostes en el Solar Decathlon Europe, un concurs universitari europeu d’arquitectura sostenible. Finalment es realitza un cas pràctic de rehabilitació energètica en un edifici antic d’Olesa de Montserrat aplicant les solucions més adequades. The rhythm of resource intake of the population is growing at an increasing rate. The technology sophistication implies an increasing energetic intake, problem which is also found in the construction field. We have to learn to use less, that’s for sure, that’s why this paper studies the leverage and improvement of the older buildings, with the application of bioclimatic strategies and renewable energy production technologies. This paper studies how is this problem seen from Europe and which solutions are taken up. Secondly, an architectonic and constructive catalogue is made through an exhaustive study of projects from Solar Decathlon Europe, a European university contest in sustainable architecture. At last, a case study of energetic rehabilitation in an old building in Olesa de Montserrat is performed, applying the most adequate solutions. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

Cada edifici forma part del context en el que es troba i pot, en gran mesura, millorar-lo o empitjorar-lo. Els edificis d’habitatge, no en són una excepció, i tot i el seu lligam amb la part més íntima de la vida de cada individu, intervenen directament sobre l’espai públic. Un dels contextos urbans on l’espai públic requereix especial atenció i on l’estratègia de projecte pot ser clau en la seva millora, és Ciutat Vella. Les limitacions d’aquesta part de la ciutat, han fet que el centre històric sigui incapaç de satisfer les necessitats dels seus habitants derivant en una despoblació accelerada. Aquest fenomen s’ha produït a moltes ciutats del món, plantejant molts dubtes sobre què fer al respecte. A Ciutat Vella es va apostar per un procés de regeneració basat en un model de centre històric residencial social amb l’objectiu de mantenir el caràcter de lloc d’acolliment i integració. Així doncs, el treball parteix d’entendre el projecte d’habitatge com un repte per a millorar el context existent i d’haver detectat el paper fonamental que aquest ha tingut i té a Ciutat Vella. A través de l’anàlisi de cinc projectes d’habitatge d’obra nova construïts a Ciutat Vella, es pretén investigar quines són les claus per inserir aquest tipus d’edifici al casc antic, resolent l’habitar al seu interior i l’habitar a la ciutat. El projecte d’habitatge pot esdevenir el motor per a fer que el casc antic no solament deixi de degradar-se sinó que en millori les condicions, revertint el procés de degradació i despoblació que estava experimentant? Cada edificio forma parte del contexto en el que se encuentra y puede, en gran medida, mejorarlo o empeorarlo. Los edificios de vivienda, no son una excepción, y a pesar de su estrecha relación con la parte más íntima de la vida de cada individuo, intervienen directamente sobre el espacio público. Uno de los contextos urbanos donde el espacio público requiere especial atención y donde la estrategia de proyecto puede ser clave en su mejora, es Ciutat Vella. Las limitaciones de esta parte de la ciudad, han hecho que el centro histórico sea incapaz de satisfacer las necesidades de sus habitantes derivando en una despoblación acelerada. Este fenómeno se ha producido en muchas ciudades del mundo, planteando muchas dudas sobre qué hacer al respecto. En Ciutat Vella se apostó por un proceso de regeneración basado en un modelo de centro histórico residencial social con el objetivo de mantener el carácter de lugar de acogida e integración. Así pues, el trabajo parte de entender el proyecto de vivienda como un reto para mejorar el contexto existente y de haber detectado el papel fundamental que este ha tenido y tiene en Ciutat Vella. A través del análisis de cinco proyectos de vivienda de obra nueva construidos en Ciutat Vella, se pretende investigar cuáles son las claves para insertar este tipo de edificio en el casco antiguo, resolviendo el habitar en su interior y el habitar en la ciudad. El proyecto de vivienda puede llegar a ser el motor para hacer que el casco antiguo no solo deje de degradarse sino que mejore las condiciones, revirtiendo el proceso de degradación y despoblación que estaba experimentando? Each building is part of the context in which it is located and can greatly improve or worsen it. Housing buildings are no exception, and despite their bond with the innermost part of each individual’s life, they intervene directly on the public space. One of the urban contexts where public space requires special attention and where project strategy can be key in its improvement is Ciutat Vella. The limitations of this part of the city have made the historic centre incapable of meeting the needs of its inhabitants, resulting in accelerated depopulation. This phenomenon has occurred in many cities around the world, raising many doubts about what to do about it. Ciutat Vella, opted for a regeneration process based on a model of the historic social residential centre with the aim of maintaining the status of a place of reception and integration. This investigation cames for two reasons: understanding the housing project as a challenge to improve the existing context and the detection of the fundamental role that it has played and has Ciutat Vella. Through the analysis of five new residential projects built in Ciutat Vella, it is intended to investigate the keys to insert this type of building into the old town, solving the living inside and the living in the city. Can the housing project become the engine to make the old town not only stop degrading but improve the conditions, reversing the process of degradation and depopulation it was experiencing?

Aquest treball és el relat personal del procés per comprendre Berlín a través del sentiment d’apropiació dels espais per part dels ciutadans com a element central per a donar forma a la ciutat. A partir d’un estudi geneaològic del sentiment identitari d’apropiació a la ciutat, s’intenten interpretar les raons per les quals Berlín ha esdevingut un escenari singular perquè els ciutadans facin seu espais urbans i arquitectònics i quins han estat els seus condicionants. Posteriorment, a través d’un seguit de casos d’estudi d’escala urbana i els exemples concrets de la Ökohaus i la renovació a la plaça de Wassertor, es pretén explicar com l’arquitectura i l’urbanisme poden reaccionar davant el sentiment d’apropiació a la ciutat i com aquest pot esdevenir una eina per al projecte arquitectònic. Award-winning

Els terrats han passat a ser una part oblidada dels edificis de la ciutat de Barcelona. Grans masses de matèria inerta s’enfronten al cel mostrant una cinquena façana abandonada. Com podem recuperar-los i transformar-los en espais sostenibles? Enfocant la mirada en el passat i navegant per les dificultats de les diferents èpoques, ens endinsem en l’evolució que han patit les cobertes de la Ciutat Comtal. En el marc temporal d’emergència climàtica i regeneració urbanística, analitzarem les oportunitats que poden brindar els terrats i estudiarem la recuperació d’aquests àmbits a través de les cobertes verdes, amb la investigació dels beneficis i possibilitats que poden aportar. Reactivar l’essència perduda del mediterrani amb el avenços actuals endreçant un mar de cables i maquinaries que habiten a les cobertes. A partir d’un seguit d’estudis de rehabilitació i viabilitat, el treball se centra en recuperar els terrats que antigament ocupava la comunitat veïnal. Las azoteas han pasado a ser una parte olvidada de los edificios de la ciudad de Barcelona. Grandes masas de materia inerte se enfrentan al cielo mostrando una quinta fachada abandonada. ¿Cómo podemos recuperarlos y transformarlos en espacios sostenibles? Centrando la mirada en el pasado y navegando por las dificultades de las diferentes épocas, nos adentramos en la evolución que han sufrido las cubiertas de la Ciudad Condal. En el marco temporal de emergencia climática y regeneración urbanística, analizaremos las oportunidades que pueden brindar las azoteas y estudiaremos la recuperación de estos ámbitos a través de las cubiertas verdes, con la investigación de los beneficios y posibilidades que pueden aportar. Reactivar la esencia perdida del mediterráneo mediante las nuevas tecnologías de la construcción, ordenando un mar de cables y maquinarías que habitan en las cubiertas. Mediante un seguido de estudios de rehabilitación y viabilidad, el trabajo se centra en recuperar las azotas que antiguamente ocupaba la comunidad vecinal. Rooftops have come to be a forgotten part for most of the buildings in Barcelona. Large surfaces of inert matter facing the sky are the evidence of the forsaken fifth facade. How can we recover them and transform them into sustainable areas? Having an eye put on the past and sailing through the difficulties from each epoch, we come across with the rooftops evolution of the Comtal City. In a contemporary framework of climate emergency and urban regeneration, we will analyze the opportunities these roofs can offer, and we will furthermore study the recovery of these areas through green covering; researching the benefits and opportunities that such procedure can bring. Reactivating the lost core of the Mediterranean tradition with the current advancements in technology. Starting from a series of rehabilitation and viability studies, the work focuses on recovering rooftops that were formerly occupied by the neighboring community. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

RESUM Després de l’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya s’entra en una crisi sense precendents d’habitatge social que encara ara té un fort impacte en el parc d’habitatge: únicament l’1,5% del parc total està destinat a habitatge social. Això sumat a una economia ressentida i la recent pandèmia deixa moltes famílies en situació d’emergència habitacional. L’any 2019 només l’1,1% de les unitats de convivència sol·licitants van accedir a arrendaments d’habitatge protegit. Encara lluny de les dades d’altres països europeus, des de l’administració s’està treballant per intentar apropar-se al 15% de promig de la Unió adoptant mesures enfocades a la gestió i reconversió del parc actual i en l’ampliació del parc d’habitatge social amb projectes de nova construcció. Des del sector de la construcció i el disseny arquitectònic es té la responsabilitat de reflexionar sobre aquesta nova construcció d’habitatge i quina és la millor manera d’edificar ràpidament i econòmica, sense renunciar a qualitat i confort i sent el màxim de respectuosos amb el medi ambient per tal de donar resposta amb celeritat a aquesta problemàtica. L’arquitectura modular, i en especial els mòduls tridimensionals, es presenten com una forma de projectar que promet reduir els temps de construcció entre un 30 i un 50% alhora que reduir els costos i augmentar l’eficiència i l’ecologia dels projectes tot fabricant a taller gran part de l’edifici. Amb una avaluació de diversos projectes d’habitatge a base de mòduls tridimensionals es confirma que l’arquitectura modular - tot i que calen millores i inversions en recerca per economitzar - té un gran potencial per adoptar un paper rellevant en la construcció d’aquest nou parc d’habitatge social. ABSTRACT After the real estate bubble collapsed in 2008, the public housing sector in Spain faced an unprecedented crisis that still stands out as one of the main unresolved problems of the country: the public housing stock represents only 1,5% of the total avaliable. This lack of public housing added to the permanent economic recession leaves many families on housing emergency situation. Only 1,1% of the applicants succeeded in renting social housing during 2019. Far from the average 15% of public housing of the EU, housing authorities and municipalities are taking measures to approach better statistics. These measures include managing and imporving the existing stock as well as increasing it by building anew. As architects we are now facing the challenge to reflect on this situation and help as much as possible by proposing faster, cheaper, viable and eco-friendly high quality architecture that will help rapidly relieve this crisis. Modular architecture, specially tridimensional modules, present themselves as a construction process that reduces building times by 30 to 50% as well as building costs and increases efficiency and ecology by producing most of the project offsite. After evaluating a series of housing projects built with tridimensional modules it is clear that, even though it still needs improving and investment on research, modular architecture has great potential and will play a relevant role in building new projects for the public housing sector. Award-winning

L’objectiu inicial del treball és analitzar l’oportunitat que les façanes vegetal són per una ciutat densa com Barcelona, per tal de millorar les condicions ambientals i d’augmentar el contacte dels habitants amb la naturalesa. Un altre objectiu és categoritzar i entendre els sistemes constructius d’aquesta tipologia de façanes, definir els paràmetres de disseny a tenir en compte alhora de projectar una façana vegetal i descriure els principals avantatges i inconvenients. I com a objectiu específic del treball és analitzar i comparar quatre casos d’estudi de la ciutat de Barcelona. L’anàlisi i comparació es centrarà en el comportament tèrmic de les façanes vegetals, com aquestes es comporten alhora de millorar l’aïllament tèrmic i reduir el consum energètic dels edificis, a més d’altres característiques físiques i dimensionals de les façanes. Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura